SANTA SOFIA
1. Situació i documentació general:
a) Catalogació: L’edifici és Santa Sofia de Constantinoble, l'autor és Antemi de
Tral·les i Isidor de Milet, la seva cronologia és 532 - 537, la seva localització
és Istanbul - antiga Constantinoble (Turquia)
b) Ressenya breu: Els seus materials són maó i marbre l’interior està cobert
amb mosaics, el tractament del mur és isòdom, té paredat irregular i ciclopi,
el sistema constructiu és arquitravat, i les seves dimensions són grans.
2. Anàlisi formal:
a) Elements de suport: murs i columnes de marbre, d’ordre bizantí.
b) Elements suportats: voltes i cúpules, en una gran varietat formal.
c) Espai interior: quatre grans pilars centrals i sistema de petxines per sostenir
la cúpula, dos semicúpules, murs laterals i grans contraforts.
Està molt decorat amb grans mosaics que el dia d'avui estan quasi
desapareguts i rics marbres. Grans dimensions que hi cabien molta gent per
actes solemnes a l’emperador.
d) Espai exterior: :L’exterior queda molt determinat pel perfil de les cúpules
que coronen el conjunt i en donen els trets més característics, de factura poc
esvelta: de fet el cos de l’edificació és com un repeu sobre el que hi reposen
les cúpules imponents.
e) Estil: art bizantí.
Interpretació:
a) Contingut i significació: Té funció Politico-religiosa.
b) Funció: religiosa; l’àmbit on es reuneixen els fidels per celebrar la Litúrgia;
era la catedral de Constantinoble i el temple més important de l’Imperi.
Després de la conquesta turca (1453) va adaptar-se a la mesquita (aixecant-
se els minarets), i servint el model per altres mesquites; des de 1935, en
crear-se la República Turca laica, és museu.
c) Context històric: L’Imperi Bizantí recull l’herència clàssica romana imperial,
impregnada de caràcter cristià, i molt reelaborada amb originalitat, que
conforma tota la sensibilitat de l’època, amb les particularitats que li donen la
llengua pròpia (el grec), i la seva ubicació i geopolítica (dins l’àmbit
