Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Solució exercicis capítol 10, Ejercicios de Farmacología

Asignatura: Farmacologia del comportament, Profesor: SENSE NOM, Carrera: Psicologia, Universidad: UOC

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 19/05/2018

mireia_pagerols
mireia_pagerols 🇪🇸

4.1

(131)

47 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
FARMACOLOGIA I ENDOCRINOLOGIA DEL COMPORTAMENT
L’hipotàlem té un paper essencial en la regulació del sistema endocrí.
1. Un element central en aquesta regulació neuroendocrina el constitueix l’anomenada unitat
hipotàlem-hipofisària. Aprofitarem aquest exercici per aprofundir en aquest aspecte. Digues si les
següents característiques corresponen a l’adenohipòfisi o a la neurohipòfisi:
a. Secreta hormones produïdes a l’hipotàlem. Neurohipòfisi
b. El transport d’hormones entre l’hipotàlem i aquesta part de la hipòfisi depèn del sistema
circulatori. Adenohipòfisi
c. Secreta hormones en resposta a hormones hipotalàmiques. Adenohipòfisi
d. Les hormones que allibera hi arriben per transport axonal. Neurohipòfisi
e. Secreció d’oxitocina i hormona antidiürètica. Neurohipòfisi
f. Alliberació d’hormones a la sang. Neurohipòfisi i adenohipòfisi
Us adjuntem un parell d’imatges que us poden ser útils per comprendre el funcionament diferencial
daquestes dues parts de la hipòfisi (imatges extretes de Wikimedia Commons,
http://commons.wikimedia.org):
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Solució exercicis capítol 10 y más Ejercicios en PDF de Farmacología solo en Docsity!

FARMACOLOGIA I ENDOCRINOLOGIA DEL COMPORTAMENT

L’hipotàlem té un paper essencial en la regulació del sistema endocrí.

  1. Un element central en aquesta regulació neuroendocrina el constitueix l’anomenada unitat hipotàlem-hipofisària. Aprofitarem aquest exercici per aprofundir en aquest aspecte. Digues si les següents característiques corresponen a l’adenohipòfisi o a la neurohipòfisi: a. Secreta hormones produïdes a l’hipotàlem. Neurohipòfisi b. El transport d’hormones entre l’hipotàlem i aquesta part de la hipòfisi depèn del sistema circulatori. Adenohipòfisi c. Secreta hormones en resposta a hormones hipotalàmiques. Adenohipòfisi d. Les hormones que allibera hi arriben per transport axonal. Neurohipòfisi e. Secreció d’oxitocina i hormona antidiürètica. Neurohipòfisi f. Alliberació d’hormones a la sang. Neurohipòfisi i adenohipòfisi Us adjuntem un parell d’imatges que us poden ser útils per comprendre el funcionament diferencial d’aquestes dues parts de la hipòfisi (imatges extretes de Wikimedia Commons, http://commons.wikimedia.org):

La connexió hipotàlamo-hipòfisi presenta característiques diferencials segons si es realitza amb l’adenohipòfisi o amb la neurohipòfisi. Fixeu-vos que la comunicació entre:

  • L’hipotàlem i l’adenohipòfisi està constituïda per 2 cèl·lules (la hipotalàmica i l’adenohipofisària), 2 hormones (el pèptid hipotalàmic i l’hormona adenohipofisària) i 2 mecanismes de transport (transport axonal, fins a l’eminència mitjana, i circulació sanguínia, mitjançant el sistema Porta fins a l’adenohipòfisi).
  • L’hipotàlem i la neurohipòfisi només presenta una cèl·lula (les magnocel·lulars dels nuclis paraventricular i supraòptic), una hormona (el pèptid, vasopressina o oxitocina, que fabricat a la neurona hipotalàmica s’allibera a la neurohipòfisi) i un únic mecanisme de transport fins a la neurohipòfisi (el flux axonal). Aquest fet, potser s’entén millor si tenim present que l’origen embriològic de l’adenohipòfisi i de la neurohipòfisi és diferent. L’adenohipòfisi prové embriològicament de la zona faríngia (bossa de Rathke), mentre que la neurohipòfisi prové de l’evaginació del tercer ventricle del diencèfal.

dopamina. De fet, la prolactina és l’única hormona de l’adenohipòfisi amb una regulació exclusivament inhibitòria per part de l’hipotàlem. Si es desconnecta l’adenohipòfisi de l’hipotàlem veurem un descens en els nivell de totes les hormones hipofisàries, excepte de la prolactina. Un altre aspecte que val la pena destacar d’aquest quadre és el fet de que les hormones fabricades en les glàndules perifèriques com a conseqüència de l’acció de les hormones adenohipofisiàries, exceptuant el fetge, són fonamentalment hormones liposolubles. Glucocorticoides, mineralocorticoides, hormones tiroïdals, andrògens, estrògens i progestàgens es caracteritzen per ser substàncies lipofíliques i això permet que puguin traspassar les membranes cel·lulars i exercir els seus efectes directament sobre l’expressió dels gens. En les pàgines 252 a 256 del llibre podeu veure exemples concrets d’aquests efectes a càrrec dels glucocorticoides, les hormones tiroïdals i els esteroides sexuals. Finalment, un altre aspecte sobre el que us voldríem cridar l’atenció és el cas concret de l’eix adrenal. Aquest eix ha rebut una considerable atenció en l’estudi de la fisiopatologia dels trastorns psicopatològics. En concret, en el llibre que estem emprant veureu que en aquest capítol es fa esment de la seva importància en la resposta a l’estrès, però també teniu informació sobre alteracions en aquest eix en l’apartat d’estat d’ànim i emoció (pp 368-371) i reforç i trastorns de l’addicció (pp. 395-396). Si ens centrem en la resposta a l’estrès, al llibre ja us indica que davant d’un factor estressant agut es produeix l’activació del sistema simpàtic que, entre altres accions, conduirà a l’alliberament d’adrenalina per part de la medul·la adrenal. En l’activació del sistema simpàtic té un paper fonamental el nucli paraventricular de l’hipotàlem. Aquest mateix nucli serà l’encarregat d’alliberar CRF i vasopressina que al seu torn estimularan un fort alliberament d’una prohormona anomenada POMC. Aquesta hormona es metabolitzarà donant lloc a ACTH i β-endorfines. Finalment, l’ACTH actuarà sobre l’escorça adrenal estimulant l’alliberament de glucocorticoides (cortisol en humans, corticosterona en animals) que, juntament amb el sistema simpàtic, mobilitzaran les reserves energètiques per a la resposta de lluita-fugida. Fixeu-vos que en aquesta resposta a l’estrès tenim una resposta ràpida, neuroendocrina (sistema simpàtic i medul·la adrenal; adrenalina), i una resposta més lenta, endocrina (eix HPA; cortisol). L’origen de les dues respostes l’hem de localitzar a l’hipotàlem, al nucli paraventricular, i hi té un paper central la glàndula adrenal, tant l’escorça (glucocorticoides, cortisol) com la medul·la (catecolamines, adrenalina). Encara podríem fer més comentaris com la importància de l’alliberament d’opiacis endògens en situacions d’estrès que permeten minimitzar el dolor en aquestes situacions o l’acció estimuladora sobre la neurotransmissió excitadora dels glucocorticoides.