


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Farmacologia del comportament, Profesor: SENSE NOM, Carrera: Psicologia, Universidad: UOC
Tipo: Ejercicios
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



L’hipotàlem té un paper essencial en la regulació del sistema endocrí.
La connexió hipotàlamo-hipòfisi presenta característiques diferencials segons si es realitza amb l’adenohipòfisi o amb la neurohipòfisi. Fixeu-vos que la comunicació entre:
dopamina. De fet, la prolactina és l’única hormona de l’adenohipòfisi amb una regulació exclusivament inhibitòria per part de l’hipotàlem. Si es desconnecta l’adenohipòfisi de l’hipotàlem veurem un descens en els nivell de totes les hormones hipofisàries, excepte de la prolactina. Un altre aspecte que val la pena destacar d’aquest quadre és el fet de que les hormones fabricades en les glàndules perifèriques com a conseqüència de l’acció de les hormones adenohipofisiàries, exceptuant el fetge, són fonamentalment hormones liposolubles. Glucocorticoides, mineralocorticoides, hormones tiroïdals, andrògens, estrògens i progestàgens es caracteritzen per ser substàncies lipofíliques i això permet que puguin traspassar les membranes cel·lulars i exercir els seus efectes directament sobre l’expressió dels gens. En les pàgines 252 a 256 del llibre podeu veure exemples concrets d’aquests efectes a càrrec dels glucocorticoides, les hormones tiroïdals i els esteroides sexuals. Finalment, un altre aspecte sobre el que us voldríem cridar l’atenció és el cas concret de l’eix adrenal. Aquest eix ha rebut una considerable atenció en l’estudi de la fisiopatologia dels trastorns psicopatològics. En concret, en el llibre que estem emprant veureu que en aquest capítol es fa esment de la seva importància en la resposta a l’estrès, però també teniu informació sobre alteracions en aquest eix en l’apartat d’estat d’ànim i emoció (pp 368-371) i reforç i trastorns de l’addicció (pp. 395-396). Si ens centrem en la resposta a l’estrès, al llibre ja us indica que davant d’un factor estressant agut es produeix l’activació del sistema simpàtic que, entre altres accions, conduirà a l’alliberament d’adrenalina per part de la medul·la adrenal. En l’activació del sistema simpàtic té un paper fonamental el nucli paraventricular de l’hipotàlem. Aquest mateix nucli serà l’encarregat d’alliberar CRF i vasopressina que al seu torn estimularan un fort alliberament d’una prohormona anomenada POMC. Aquesta hormona es metabolitzarà donant lloc a ACTH i β-endorfines. Finalment, l’ACTH actuarà sobre l’escorça adrenal estimulant l’alliberament de glucocorticoides (cortisol en humans, corticosterona en animals) que, juntament amb el sistema simpàtic, mobilitzaran les reserves energètiques per a la resposta de lluita-fugida. Fixeu-vos que en aquesta resposta a l’estrès tenim una resposta ràpida, neuroendocrina (sistema simpàtic i medul·la adrenal; adrenalina), i una resposta més lenta, endocrina (eix HPA; cortisol). L’origen de les dues respostes l’hem de localitzar a l’hipotàlem, al nucli paraventricular, i hi té un paper central la glàndula adrenal, tant l’escorça (glucocorticoides, cortisol) com la medul·la (catecolamines, adrenalina). Encara podríem fer més comentaris com la importància de l’alliberament d’opiacis endògens en situacions d’estrès que permeten minimitzar el dolor en aquestes situacions o l’acció estimuladora sobre la neurotransmissió excitadora dels glucocorticoides.