


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Farmacologia del comportament, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UOC
Tipo: Apuntes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



Nom i Cognoms:
Aula:
- Respostes a les preguntes de la Prova d’Avaluació Continuada 1:
1.a. Màxim 1000 caràcters amb espais (puntuació: 1 punt)
Per valorar la periodicitat en l’administració d’un fàrmac ens hem de fixar en el valor de la vida mitjana o t½. Podem definir la vida mitjana d’un fàrmac com el temps que necessita la concentració d’un fàrmac en reduir-se a la meitat. Per tant quan major sigui aquest temps menor serà la periodicitat d’administració. A la taula podem veure que els dos fàrmacs amb una major vida mitjana són el diazepam i el nordiazepam; mentre que els dos amb una menor vida mitjana seran el midazolam i el medazepam. Fixeu-vos que el medazepam és considera una benzodiazepina d’acció llarga, malgrat la seva petita vida mitjana. Això és degut a que els metabòlits d’aquesta substància tenen acció ansiolítica, i per tant, es manté aquesta acció encara que el medazepam s’hagi metabolitzat.
1.b. Màxim 500 caràcters amb espais (puntuació: 0.5 punts)
En aquest cas se’ns demana escollir una benzodiazepina que realitzi la seva acció en el menor temps possible. Per tant, ens interessarà seleccionar aquella benzodiazepina que tingui un Tmàx més petit. La Tmàx correspon al temps en què s’aconsegueix la concentració màxima del fàrmac en sang. La Tmàx menor correspon al midazolam.
1.c. Màxim 500 caràcters amb espais (puntuació: 0.5 punts)
En aquest cas ens haurem de fixar en el paràmetre del volum de distribució. Aquells fàrmacs que presenten un elevat volum de distribució necessiten una major dosi per aconseguir un determinat efecte ja que es distribueixen per una àmplia zona del cos, i per tant n’arribarà una menor quantitat al teixit diana. Entre els fàrmacs que apareixen a la taula el que presenta un major volum de distribució és el midazolam.
1.d. Màxim 1250 caràcters amb espais (puntuació: 1.5 punts)
Per respondre aquesta pregunta hauríem de definir prèviament els conceptes d’eficàcia i potència. Si agafem les definicions que us apareixen als materials tindríem que l'eficàcia d'un fàrmac ens indica la capacitat d'aquest fàrmac de provocar una resposta funcional i es refereix a “l'efecte màxim que aquest fàrmac pot produir. Mentre que els agonistes totals tenen una eficàcia màxima, els antagonistes tenen una eficàcia zero”. Per altra banda, “la potència d'una droga o fàrmac fa referència a la quantitat de substància necessària per a produir un determinat efecte (conductual o fisiològic). Tenint en compte la definició de potència farmacològica, un fàrmac serà més potent com menys dosi sigui necessària per a assolir un efecte determinat”. Per tant, amb les dades que ens
apareixen a la taula només podem parlar d’eficàcia i correspondrà a aquelles substàncies que apareixen en la categoria d’agonista fort, en concret el Ro190528.
1.e. Màxim 1250 caràcters amb espais (puntuació: 1.5 punts)
L’exposició a estímuls que generen ansietat augmenta l'activitat central noradrenèrgica en diverses regions, entre elles el locus coeruleus (LC). De fet, la simptomatologia de diferents trastorns d’ansietat (atacs de pànic, insomni, activació crònica simpàtica, etc.) es considera que poden estar relacionats a una disfunció noradrenèrgica. A més, s’ha vist que determinats símptomes relacionats amb l’activació simpàtica poden ser disminuïts per substàncies que redueixen l’activitat de les neurones noradrenèrgiques del LC (alcohol o benzodiazepines) i augmentats per substàncies com la cocaïna que incrementa la seva activitat. D’altra banda, s’ha demostrat que l’exposició repetida a estressors pot provocar un fenomen de sensibilització conductual degut, en part, a una alteració de la sensibilitat dels receptors adrenèrgics α2 presinàptics del LC.
També existeixen interaccions entre l’eix HPA i el LC. Així, la secreció de CRF augmenta l’activitat neuronal en el LC, augmentant l’alliberament de NA en diverses regions corticals i subcorticals.
1.f. Màxim 750 caràcters amb espais (puntuació: 1 punt)
També en aquest cas podem recórrer a la definició que ens apareix en els materials. “La tolerància es refereix a la disminució dels efectes d'un fàrmac produïda pel seu consum crònic; és a dir, per a aconseguir el mateix efecte que el que es donava anteriorment s'ha d'augmentar la dosi.” A l’article ens indiquen que les benzodiazepines presenten una tolerància creuada amb l’alcohol i altres sedants. En aquest cas la tolerància creuada es produeix una disminució de l’efectivitat d’un fàrmac que no s’ha consumit amb anterioritat com a conseqüència del consum d’altres fàrmacs o drogues.
2.a. Màxim 500 caràcters amb espais (puntuació: 0.5 punts)
Si heu mirat en els materials haureu vist que en el metabolisme es parla de dues fases, la fase I que es correspon fonamentalment amb oxidacions i hidroxilacions, i la fase II que correspon als processos de conjugació. Els enzims del citocrom P450 fonamentalment intervenen en reaccions d’oxidació, i per tant formarien part de la fase I del metabolisme.
2.b. Màxim 500 caràcters amb espais (puntuació: 0.5 punts)
En aquest cas, la fluoxetina té un fort efecte inhibitori de l’acció del citocrom CYP2D6. Per tant, observarem una menor metabolització del dextrometorfà. Aquest fet pot provocar també efectes tòxics en la clínica com al•lucinacions.