RESPOSTA PAC2
Veiem ara que el fenomen de la personalitat s’ha abordat des de diferents models de
personalitat, i a partir d’aquests alguns autors han fet una proposta de sistematització segons uns
criteris comuns. També farem referència a alguns conceptes bàsics que diferencien aquests
models de personalitat.
Aquestes qüestions les plantejarem a partir del personatge que estem treballant, Walter
1. Assenyaleu quina és la unitat d’anàlisi del model psicodinàmic, dels trets i del
situacionista. Doneu una definició d’aquestes unitats i aplica-ho en Walter
Les unitats d’anàlisi de diversos models són:
a. Model psicodinàmic. La unitat d’anàlisi són els instints, motius, necessitats i
impulsos inconscients.
Algunes d’aquests instints es donen de manera inconscient o són ocultats deliberadament,
però sovint s’escapen del control i s’expressen indirectament (ex. lapsus linguae, il·lusiones
perceptives, somnis, etc..)
Freud considerava dues fonts generadores dels impulsos.
1) Ambientals. Estímuls externs que generen impulsos momentanis. Es satisfan amb una
acció concreta el món extern.
2) Instints: Són interns, biològics, que no poden ser evitats i imposen a l’individu la
necessitat de fer un seguit de conductes que indueixen canvis en el món extern.
Va descriure com a impulsos primaris els sexuals i els agressius, i més endavant va fer
referència a l’instint de la vida (que reuneix el sexual i l’agressiu) i l’instint de la mort.
S’expressen de diferents maneres: en somnis, en obres d’art, el lapsus linguae, actes
explícits i també en símptomes neuròtics.
Justificació:
Cal destacar com ja des de l’inici Walter mostra una imatge forta en la que mostra com es
difícil que algú pugui ferir els seus sentiments i que podrien correspondre a alguns
mecanismes de defensa com la dissociació (evitar records dolorosos com la mort del seu
germà i com aquest fet es va viure en l’entorn familiar sense afecte). També es poden
observar altres com la negació (no assumeix la presència dels atacs de pànics, ni que
presenti dificultats emocionals – de fet acudeix a Paul perquè la seva dona li havia demanat
- ), la formació reactiva (dedicació exclusiva a la feina enlloc de pensaments o emocions
doloroses). Com a conseqüència d’un maneig inadequat d’aquests mecanismes de defensa,
es donen en Walter simptomatologia neuròtica com són els propis atacs de pànic.
També cal destacar algues respostes d’acting-out quan per exemple davant de la situació de
crisi que viu l’empresa, opta per marxar a Ruanda a la recerca de la seva filla.
Es important destacar algunes interpretacions que fa el terapeuta com la mort de Bob (el
conserge) i la relació amb altres situacions de mort i/o abandonament com a elements
generadors d’una possible resposta d’ansietat.
Altra dada que podem tenir en compte són les fantasies que l’aterren quan pensa que en
els titulars del diaris surtis “El president executiu, assassí de nens” i l’ansietat que li genera.
Quan parla amb Paul i el comenta que no sap quantes pastilles podria prendre i el respon
que el podria passar es que no despertés, i després manifesta que en realitat el que vol es
que s’hagués tractat només d’un malson. Davant d’aquesta situació Paul fa una interpretació
si “el fet de no despertar” podria ésser una possible solució al problema. En aquest cas,
veient con surt un dels impulsos bàsics com podria ésser la mort.
b. Model dels trets: La unitat d’anàlisi són els trets
Algunes característiques dels trets són:
1) Descriuen regularitats de la conducta. Són categories bàsiques de les diferències
individuals en el funcionament.
2) Són descriptors de diferències individuals en el funcionament: Són útils com a unitats
bàsiques de la personalitat.
3) Tenen una definició, una mesura i serveixen per donar una explicació satisfactòria de les
diferències individuals en diferents contextos.
