¡Descarga Stuart Mill (Selectivitat) y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
JOHN STUART MILL I L’UTILITARISME
Durant la primera meitat del segle XIX neix a Anglaterra un corrent de pensament que defensa un positivisme moral i que es coneix amb el nom d’utilitarisme. Emmarcat dins de la tradició de l’empirisme anglès , especialment de l’obra de Hume, i en el positivisme del lòsof francès Auguste Comte. Així, la ciència elaborada a partir de l’experiència gràcies a l’ajut de la lògica i dels seus mètodes (la inducció ) constitueix la base sobre la qual s’aixeca el seu pensament. Jeremy Bentham (1748-1832) és considerat el f undador de l’utilitarisme modern anglès, però qui ampliaren i desenvoluparen aquesta teoria van ser el seu amic i deixeble James Mill (1773-1836) i, sobretot, John Stuart Mill (1806-1873), ll de l’anterior, el qual ens n’ofereix la sistematització teòrica més completa. L’utilitarisme és una clara loso a burgesa sorgida arrel de la idea de progrés del segle de les Llums (Il·lustració) i in uenciada també per liberalisme tant econòmic com polític que es desenvolupa durant el segle XIX, el segle de les revolucions burgeses. Ara bé els canvis que es van produir a Anglaterra arran de la Revolució Industrial van preocupar els utilitaristes, els qual veien que els desequilibris socials augmentaven. Animats pels seu desig de millorar les condicions de vida de la població, expressen que els legisladors s’han de decantar sempre per aquelles normes que puguin fer feliç el major nombre de persones possibles. En la moral utilitarista destaca també l’objectiu de la recerca de la felicitat i de la justícia , però, sobretot, en la defensa de la llibertat individual o quan denuncien qualsevol cosa que atempti contra ella o que intenti destruir-la. LA INFLUÈNCIA DE JEREMY BENTHAM SOBRE MILL Jeremy Bentham va ser un pensador i reformador polític anglès, considerat el pare de l'utilitarisme , una teoria de caràcter conseqüencialista que avalua la bondat d'un acte (moral, polític econòmic) per les seves conseqüències. Segons Bentham, la utilitat governa l'existència humana i aquest criteri de caràcter empirista i avaluable permet trobar el que és bo o dolent per a les persones; per tant, sempre s'havia de triar l'útil per molt antiintuïtiu que sigui. És el càlcul i no les emocions l'únic criteri que permet considerar de manera objectiva el valor de la vida bona o, dit d'una altra manera, per a l'utilitarisme benthamita (utilitarisme de l'acte) el valor d'una acció ve determinada pel preu que estem disposats a pagar per realitzar-la -no només en termes econòmics, sinó emocionals, personals, etc. Per tal de clari car l'acció és bàsic descriure-la en termes objectius, de manera que l'utilitarisme benthamita és clarament antimetafísic. L'utilitarisme es basa la regla de cercar el màxim plaer per al màxim de persones possibles, evitant el dolor de la societat encara que fos amb el descontentament d'una minoria. L'avaluació de les conseqüències es fonamenta en el principi segons el qual cadascú val per un i tan sols per un. Bentham tenia interès per modernitzar les lleis i fer veure als jutges anglesos ( tories ) la naturalitat de les persones; els seus caràcters innats (quan ell diu que en la naturalesa regna el dolor i el plaer), la relativitat de les coses, els canvis momentanis de les persones quan estan en venjança calenta, etc. Va admirar el treball que van fer Beccaria i Prestley sobre l'abolició de la pena de mort i sobre deixar d'una banda la llei que era actuava amb violència, ja que per ells, l'únic que feia això és provocar més odi i fer més dura una societat per les dures mesures preses pels governs si els seus ciutadans no complissin les lleis de l'Estat. Així com la mesura que va inventar Bentham del Panopticon o el fet de vigilar amb un sol punt per fer autovigilància. Teoria que més endavant recuperaria el lòsof francès Michel Foucault per explicar com les societats modernes estan construïdes a partir de la vigilància estatal i social dels individus per fer possible les pràctiques disciplinars sobre els individus mateixos. Bentham també va aportar petites mesures que van in uenciar el pensament d’Adam Smith. Encara que majoritàriament, Smith va donar a Bentham idees sobre la jove economia liberal, la qual va defensar i promoure la utilitat de la producció industrial i l'estimulació de la societat. Davant d'aquestes idees, Bentham va agafar molt protagonisme en els liberalisme anglès, on va ser un referent i en el camí cap a la modernitat i la democràcia. Per això va ser ciutadà d'honor de la República francesa encara que ell va ser crític amb la I República francesa pel fet d'agafar un caràcter tan inestable i violent. També va criticar a Rousseau per defensar que totes les persones que naixien eren bones i la societat els feia dolents. (Aquí es veu la seva in uència empirista i amb tocs d'escepticisme, in uïda per David Hume i John Locke).
VIDA DE JOHN STUART MILL
John Stuart Mill va néixer a Londres el 1806. El seu pare, James Mill, considerat un antecedent de l’utilitarisme, imposarà al seu ll una formació estricta de caràcter marcadament racionalista i positivista. Estava convençut del poder de l’educació i es va proposar demostrar-lo amb el seu ll al convertir-lo des de petit en una “màquina de raonar”. Apartat d’altres nois i d’altres mestres, Mill comença als tres anys a aprendre grec i als vuit llatí. Durant la seva infància no hi va haver joguines, ni jocs, ni vacances. Als catorze ja havia llegit els clàssics i adquirit un vasta visió del món antic. A aquesta edat viatja a França on viurà durant dos anys el que li permetrà conèixer la ciutat d’Avignon (important en la seva vida). Més endavant paga l’excés de formació tan severa i als vint-i-un anys cau en un estat de depressió. De mica en mica se’n va sortint amb l’ajut de la poesia, justament allò que el seu pare havia intentat prohibir del seu programa i que fa revifar els sentiments que temia haver perdut per sempre. Al 1822 funda la Utilitarian Society i comença a escriure articles on defensa la doctrina del seu pare i Bentham. A l’any següent entra a treballar a l’East India Company (la companyia que gestionava el govern de l’Índia) de la qual arribarà a ser un dels seus principals directius en 1856. Després de la seva dissolució en 1858 es retira de la vida professional rebent una pensió vitalícia i establint-se a Avignon. L’any 1830 coneix Harriet Taylor (qui serà la seva dona), una dona casada amb qui durant vint anys haurà de mantenir només una relació d’amistat, ns casar-s’hi l’abril de 1851 (als dos anys de morir el seu marit). Van estat molt units en el camp afectiu com intel·lectual, si tenim en compte que van meditar i elaborar algunes obres plegats. Ara bé, Harriet tenia una posició més radical que Mill en qüestions socials: era més socialista i més feminista. Des de la mort de Harriet a Avignon l’any 1858, Mill passava la major part de l’any a Saint-Véran, prop d’aquesta població de França, per estar vora la seva tomba, al costat de la qual ell mateix es fa enterrar l’any 1873. Entre d’altres, es pot atribuir a Harriet la progressiva sensibilització de Mill per la condició social dels treballadors o per la desigualtat de la dona. Entre les seves obres sobresurten: Sistema de lògica inductiva i deductiva (1843), Principis d’economia política (1848), Sobre la llibertat (1859), L’utilitarisme (1863) on estudia el tema de la felicitat, Tres assaigs sobre la religió (publicats després de morir, el 1874) i altres obres en defensa dels drets morals, civils i polítics. LA INFLUÈNCIA DE HARRIET TAYLOR SOBRE MILL Harriet Taylor Mill, de soltera Harriet Hardy, fou una lòsofa anglesa defensora dels drets de les dones, que adoptà el cognom “Mill” després de casar-se amb John Stuart Mill, qui va ser el seu segon marit. Tot i que el seu corpus existent d'escriptura és molt petit, Harriet Taylor és recordada per la seva gran in uència sobre John Stuart Mill. Tret d'alguns articles publicats en el diari anglès Monthly Repository , Taylor va publicar poques obres pròpies al llarg de la seva vida. No obstant això, va llegir i comentar tot el material produït per John Stuart Mill (que, en la seva autobiogra a, va a rmar que Harriet fou la coautora de la majoria dels llibres i articles que van ser publicats sota el seu nom, afegint que "quan dues persones tenen del tot en comú el seu pensament i les seves especulacions, és de poca importància, en relació amb la qüestió de l'originalitat, qui d'ells dos sosté la ploma"). Harriet i Taylor (el seu primer marit) també van escriure junts Early Essays on Marriage and Divorce (traduït com Els primers assajos sobre el matrimoni i el divorci ) l'any 1832. Una carta escrita per Mill l'any 1854 suggereix que Taylor era refractària a ser descrita com a coautora dels seus llibres i articles per la possible resposta a un text losò c que fos publicat només sota el nom de Mill en comparació al fet que hagués sigut publicat sota el nom d'ambdós autors. Mill solia referir-se a ella com a una contribuent molt valuosa per a gran part de la seva obra, especialment en el llibre titulat On Liberty (traduït com Sobre la llibertat ), llibre que dedicaria a Taylor quan fou publicat el 1859, un any més tard de la mort de Harriet.
A continuació Mill fa una anàlisi dels plaers. L’aplicació del principi d’utilitat requereix un càlcul aritmètic dels plaers (moral agregativa ): el valor del plaer depèn de la seva intensitat que cal calcular de manera objectiva, és a dir, quantitativament; com si féssim una mena de balanç racional de guanys i pèrdues, que es tradueix en una maximització del plaer i una minimització del dolor, en l’individu i en la col·lectivitat. Ara bé, no tots els plaers són igualment desitjables i valuosos , sinó que es diferencien i es quali quen en funció de la facultat humana. La felicitat, basada en el plaer, no consisteix en l’obtenció del major nombre i quantitat de plaers, sinó, més aviat, en l’obtenció de plaer de més qualitat. Mill reivindica la diferència qualitativa de plaers -i observa, de passada, que cap humà voldria intercanviar el seu plaer amb el d’un animal, de manera que els plaers no són homologables, ni equiparables. De la mateixa manera un home amb salut prefereix les seves desgràcies a la feliç innocència del boig. La felicitat consisteix en l’obtenció de plaer qualitativament més elevats i més nobles. Mill distingeix dos tipus de plaers : − Els plaers inferiors o quantitatiu s: són els que compartim amb els animals, com menjar, el beure o els plaers sensuals. Aquests només donen satisfacció. − Els plaers superiors o qualitatius : que deriven de l’exercici de les facultats superiors, és a dir, els de les facultats intel·lectuals, morals i estètiques de l’home i ens diferencien de la resta d’animals. Aquests ens donen felicitat. L’autèntic plaer, per tant, no consisteix només en la satisfacció o “acontentament” de les necessitats naturals, sinó que en el cas dels humans inclou sobretot els plaers superiors com són els intel·lectuals, morals i estètiques, com són la capacitat de gaudir de la poesia o de la música, la satisfacció de millorar la vida humana, etc. Aquests últims són els que realment aporten la felicitat. D’aquí la famosa frase de Mill “és preferible ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet”. Per ell, la felicitat és el natural i el deure moral de la conducta; per això tota acció que augmenti el plaer (en el sentit assenyalat) o allunyi el dolor aconsegueix el resultat desitjat i mereix l’aprovació moral. La utilitat , per tant, no solament consisteix en la recerca de la felicitat, sinó també en la prevenció i la mitigació de la infelicitat. Per això no hem d’entendre aquesta felicitat (i l’obtenció de plaer) només des del punt de vista individual sinó en el sentit global d’una comunitat (o ns i tot de la humanitat sencera). Aquí és on s’inclou el principi utilitarista o principi de la màxima felicitat : proposa com a criteri d’allò correcte el fet que la felicitat sigui, en la mesura del possible, per al major nombre possible d’homes , i, en l’ideal, per “a tots els homes”, tot i que això comporti una limitació en la felicitat individual. L’utilitarisme de Mill no és egoista, com a mínim cal exigir que de cap acció que ens afavoreixi com a individus, no en surti un dany per a la resta dels humans. Així qualsevol regla ha de tenir un valor universal. Per aquesta raó l’hedonisme utilitarista és un hedonisme universalista. El deure moral es recolza en el sentiment altruista natural de l’home i susceptible de ser socialment fomentat amb bones institucions. Com veiem és una moral eudemonista i hedonista, però també conseqüencialista. Mill es pregunta (capítol 3) per “la sanció última del principi d’utilitat”, és a dir, per què estic obligat a promoure la felicitat general? D’on prové la força que sanciona aquest criteri en cas de no complir-lo? Algunes persones poden pensar que allò que sanciona o con rma el principi d’utilitat pot ser alguna entitat externa. Així, per exemple, l’esperança d’aconseguir el favor de Déu, o el temor que ens rebutgi; o aquesta mateixa esperança i temor en relació amb els nostres semblants. Aleshores es pensa que l’obligació moral té un fonament transcendent , que s’origina en una realitat objectiva (fora del nostre esperit). Mill, a rma que aquest motius externs poden ser utilitzats per reforçar la moral utilitarista però que de cap manera constitueixen la força vinculant del criteri moral i de la seva obligatorietat. El que con rma el principi d’utilitat i és l’última sanció de qualsevol moralitat prové del nostre interior, és subjectiu , és un sentiment que identi ca amb la “sanció del deure” o consciència moral capaç d’acceptar l’obligació moral, i que de neix com un “sentiment subjectiu de la ment”. Aquest sentiment del deure o consciència moral només té una demostració empírica : és “un fet real de la naturalesa humana”. Es constata per l’experiència , és un fet que existeix, i
en la seva conformació hi intervé l’educació. Per tant el sentiment del deure no és innat , sinó adquirit en estricta correspondència amb el seu pensament empirista. Ara bé, el fet que siguin adquirits no signi ca que el sentiment del deure i la mateixa facultat moral no siguin naturals: ja que existeix en la naturalesa humana “una base natural per a la moralitat”. Aquest sentiment, desenvolupat i cultivat, constitueix l’essència de la consciència moral. És un sentiment que, a més a de ser ensenyat (educat), troba en la simpatia envers els semblants, en l’estat social i en el sentiment d’unitat amb els altres homes la seva conformació i el desenvolupament progressiu. Un sentiment que es converteix “en el centre de la vida humana, conformant els nostres pensaments i accions”. Aquest és el nucli de l’ètica i el seu principi d’utilitat o de major felicitat. En conclusió, el principi de la Utilitat o de la Felicitat és la raó última de tota actuació humana moral; és el de la vida humana. És el summun bonum que motiva tota l’ètica, i no cal buscar més ns últims: no podem raonar per què busquem la felicitat, perquè la busquem per si mateixa (tal com deia també Aristòtil). Això “és un fet”, la felicitat és el bé que cal desitjar: el bé de cada persona, i el bé de tots en conjunt. SOBRE LA LLIBERTAT Dos anys abans de publicar L’utilitarisme, John Stuart Mill publicava Sobre la llibertat (1859), la seva principal obra sobre loso a social i loso a del dret, la més coneguda i llegida de Mill i una de les fonts en què s’inspira el pensament liberal. És considerada com l’obra clàssica en defensa de la llibertat individual. Ara bé, no entesa en el sentit de lliure albir (capacitat subjectiva de poder elegir entre fer o no fer alguna cosa), sinó de llibertat social o civil , entesa com absència de coacció (entenem que hi ha coacció quan algú es veu obligat per un altre de fer una cosa en contra de la seva voluntat). El subjecte que coacciona pot ser l’Estat, i estem aleshores en l’àmbit de la llibertat política (en aquest cas negada), o bé la societat en qualsevol de les seves formes, i aleshores estem en l’àmbit de la llibertat social (també negada en aquest cas), per exemple, la coacció que imposa l’opinió publica (“la tirania de la majoria” a què al·ludeix Mill). Per exemple, una persona famosa perseguida contínuament pels ‘paparazzi’, estan atemptant aquests periodistes contra la seva llibertat individual i els seus drets? Com veiem el problema que es planteja en l’obra és l’oposició entre la llibertat individual i l’autoritat o el poder, que tant les institucions polítiques com la societat pretenen exercir sobre aquesta. I el problema no és altre que “la naturalesa i els límits del poder que la societat pot legítimament exercir sobre l’individu” O, com es diu en un altre lloc, “Quin és doncs el límit just de la sobirania de l’individu sobre si mateix? On comença l’autoritat de la societat? Quina esfera de la vida humana pertoca a la individualitat i quina a la societat? El que de neix pròpiament i essencialment l’home és la llibertat , el fet de proposar-se ns, el fet d’elegir i desenvolupar creativament les possibilitats de la seva naturalesa, mai tancada i xa, així com el fet de con gurar la seva pròpia individualitat, enriquint-la progressivament, i també d’una manera original. La justícia i el dret han de preservar i promoure el desenvolupament de cada un dels individus. Mill denuncia per tant un dels perills de la societat democràtica: l’opinió pública. Indica, amb una perspicàcia especial, que aquesta relació tensa entre l’individu i la societat, amb el consegüent perill de reabsorció de l’individu per la societat, “aviat es farà reconèixer com la qüestió vital del futur”. Però com la vida social demana un equilibri entre els drets de l’individu i les exigències comunitàries , Mill es planteja la possibilitat d’un principi simple “que pugui regular absolutament els tractes de l’individu amb la societat”. I enuncia aleshores el que s’anomena principi del dany : el límit d’aquesta llibertat personal és el dany dels altres ; si no es lesionen els drets dels altres, llibertat absoluta sobre l’individu “sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre el seu esperit l’individu és sobirà”. Justament un dels objectius que pretén aquesta obra és donar fonament a aquest principi; ho enuncia a la introducció i procurarà fer-ho en el capítol 4. Per tant, la llibertat humana (de consciència, d’expressió, d’associació...) és integral i incondicional; cap estat no pot ni limitar-la ni posar-li cap trava legítima. Tampoc l’opinió pública -ni la majoria- no pot impedir la lliure iniciativa individual. Això no signi ca que la llibertat no tingui límits,
El liberalisme de Mill va establir fermament la dignitat de l’ésser humà i el respecte absolut que mereix, precisament perquè la llibertat és l’essència de l’ésser humà ; per això, la llibertat política i social és un bé en si. De manera que la llibertat també és una part de la felicitat. A través de la llibertat, l’ésser humà es pot enriquir i progressar en totes els ordres de la seva vida. Aquests principis són aplicables a l’anàlisi de les lleis civils i a les relacions que s’estableixen en certes situacions problemàtiques: són paternalistes, moralistes o es fonamenten en el principi del dany als altres lleis com l’obligació d’utilitzar el cinturó de seguretat en els vehicles o el casc en les motocicletes, la propaganda contra el consum de tabac, la prohibició de fumar en llocs públics, les lleis contra la prohibició o bé legalització de les drogues. Tenen alguna aplicació aquests principis en la problemàtica de l’eutanàsia voluntària, la defensa del dret a una mort digna, o l’ingrés en l’hospital d’una noia anorèxica en contra de la seva voluntat, etc.? I MPORTÀNCIA DE MILL AL LLARG DE LA HISTÒRIA John Stuart Mill és, sens dubte, el lòsof britànic més important del segle XIX. En un segle dominat per la loso a alemanya, el pensament de John Stuart Mill és considerat dins la tradició utilitarista iniciada per Jeremy Bentham i el seu pare James Mill. La tradició utilitarista no s’esgota en John Stuart Mill sinó que avui, al segle XXI, continua viva. Tot i això, cal dir que John Stuart Mill, no accepta sense fer cap canvi, les propostes utilitaristes de Jeremy Bentham o el seu pare. Les crisis existencials que va patir, motivades per l’estricta educació que va rebre, el van fer replantejar l’ideal utilitarista, presentant una idea molt més humana de l’utilitarisme. També s’ha de dir que la defensa que va fer de la Llibertat, del sufragi femení i d’altres ideals compromesos, fan de John Stuart Mill el model de lòsof compromés que participa en la vida pública (va arribar a ser diputat) i que fa dels seus ideals un motor per la seva vida i no només pel seu plantejament acadèmic.
VOCABULARI MILLIÀ
Utilitarisme dels actes : és la teoria ètica de J. Bentham segons la qual podem parlar d’un comportament moral quan, aquest bene cia als altres, quan és útils pels altres. El que compta a l’hora de jutjar una acció és el resultat d’aquesta: una acció serà correcte quan, efectivament, aquesta hagi estat pro tosa pels altres. Utilitarisme de la regla : és la doctrina que desenvolupa J.S. Mill modi cant algunes de les consideracions de l’utilitarisme dels actes de Bentham. El principi de l’utilitarisme busca la més gran felicitat per al màxim nombre d’individus però no ho podem fer mitjançant l’anàlisi dels resultats d’accions concretes; S.Mill diu que s’ha d’enfocar l’ètica des de les conseqüències globals d’una regla que ha de valer a nivell global. La norma ha de tenir un valor universal, ha de contemplar la dignitat humana i, com a mínim, tenir en compte que cap situació que ens afavoreixi pot ser bona si malmet a un altre. Plaer : benestar lligat a la felicitat. S. Mill parla de les diferències qualitatives dels plaers, a diferència de Bentham (que valora el número, la quantitat de plaer) per S. Mill no tots els plaers són equiparables i l’ètica ha de contemplar aquells que no provenen d’accions purament egoistes i contribueixin a millorar el benestar de la societat. Felicitat : és la pauta a partir de la qual es guia l’utilitarisme quan parla d’accions morals. Es determina si una acció és bona o és dolenta quan produeix felicitat a un major nombre d’individus. Per S. Mill, la felicitat està vinculada al fet de gaudir de forma solidària ( no podem ser feliços si els que ens rodegen no ho són) i és diferent al concepte d’acontentament (plaer personal, no moral). Principi de llibertat negativa : la llibertat no es de neix com a capacitat de realitzar la pròpia voluntat (llibertat positiva) sinó que s’entén com l’absència d’interferències en un àmbit en que les persones podem fer el que vulguem. La llibertat negativa dibuixa un cercle privat en el que ningú (ni tan sols l’Estat) té dret a controlar la voluntat o accions individuals. Virtut : qualitat moral d’excel·lència humana lligada, segons S.Mill a la necessitat de sentires admirat i estimat (buscant l’excel·lència) i al desig d’estar amb els altres (una mena d’instint social). Liberalisme : és la teoria que defensa la mínim participació de l’Estat en l’economia i la mínima interferència en la vida privada de les persones. És la teoria de l’Estat mínim (en contraposició al socialisme: l’Estat màxim) i se sol considerar que el liberalisme és el marc polític de les ètiques utilitaristes per la reivindicació de la idea de que l’individu ha de mantenir el control i la iniciativa sobre la pròpia vida. Principi de dany : : norma ètica segons la qual els individus són lliures d’actuar com els sembli convenient sempre i quan les accions no vagin en detriment dels altres, no és lícit perjudicar a ningú en favor de la pròpia felicitat.
