¡Descarga apunts john stuart mill selectivitat y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
JOHN STUART MILL
(s.XIX) Utilitarisme i liberalisme polític
Context: Inici del liberalisme polític (s.XVIII) De Mill se’n desprèn un liberalisme democràtic que sembla haver impregnat la mentalitat de les societats més avançades.
“L’únic finalitat per la qual el poder pot, amb ple dret, ser exercit sobre un membre d’una comunitat civilitzada contra la seva voluntat és evitar que perjudiqui els altres. El seu propi bé, físic o moral, no és una justificació suficient.”
Què entenem per LIBERALISME POLÍTIC? Doctrina que posa com a fonament de l’ètica i de la política el dret dels individus a fer ús de la seva llibertat a la recerca de la seva pròpia felicitat.
Vida i obra de J.S.Mill ● Nascut a Anglaterra, en una època de capitalisme industrial i ascens de la burguesa. ● Idea del progrés social i l’emancipació! ● Rep una educació molt estricte i el seu mestre és Jeremy Bentham (pare de l’utilitarisme) ● Es casa amb Harriet Taylor, qui l’influeix perquè escrigui l’obra ● El sotmetiment de les dones en què defensa el feminisme igualitarista.
Polític i filòsof sempre compromès amb EDUCAR PER A LA LLIBERTAT i a reivindicar una situació justa pels col·lectius més vulnerables. Va declarar-se en contra l’esclavitud i a favor de les minories.
L’obra de Mill està impregnada de:
- La concepció utilitarista de la felicitat i el plaer heretada de Bentham.
- Reflexionar sobre els límits que separen la llibertat d’acció de l’individu i el dret de la societat a incidir col·lectivament sobre aquest.
→ UTILITARISME (1863)
→ SOBRE LA LLIBERTAT (1859)
Consideració prèvia: L’UTILITARISME
En la mesura que la dentista estigui fent mal a aquest nen en aquest mateix moment podríem dir, fent una crítica a l’utilitarisme de Bentham, que l’acció que està realitzant és dolenta. És correcte dir que, per a Bentham, el que és bo produeix plaer?
“Per principi d’utilitat s’entén el principi que aprova o desaprova qualsevol acció segons la tendència que tingui per tal d’augmentar o de disminuir la felicitat de les parts sobre l’interès de les quals es tracta; o, el que ve a ser el mateix, per fomentar o combatre aquesta felicitat” (Mill)
L’utilitarisme promou la felicitat, entesa com el màxim bé per al màxim nombre de persones. En altres paraules, la utilitat no constitueix cap finalitat de l’acció humana, sinó només un instrument (un criteri o una eina conceptual), per tal d’arribar a ser feliços.
“Conforme al principi de la més gran felicitat [...] el fi últim en relació amb el qual i pel qual totes les altres coses són desitjables (ja sigui que estiguéssim considerant el nostre bé propi o el d’altri), és una existència lliure de dolor, en la mesura del possible i tan rica en gaudis com sigui possible” (Mill)
NO! Perquè per valorar una acció no podem atendre només el dolor puntual que pot provocar, sinó la suma de dolors i plaers que comporta
Creus que és evident que ens movem segons els efectes de les nostres accions? Podem mesurar la felicitat?
“EL BÉ ÉS ALLÒ QUE PROMOU LA FELICITAT” (ètica teleològica: jutgem pel que produeix, no pel que són en si)
● ÈTICA TELEOLÒGICA / CONSEQÜÈNCIALISTA: Jutgem l’acció segons el resultat.
● ÈTICA A POSTERIORI: Només l’experiència ens diu quines accions són útils.
ÈTICA PRÀCTICA, En compte les circumstàncies
Tothom té el deure d’actuar segons el principi de recerca de la màxima felicitat per al major nombre de persones, encara que això comporti minimitzar o, fins i tot, renunciar a la pròpia felicitat
Molt diferent de KANT, que proposa la màxima moral de… Actua només segons aquella màxima que puguis voler que es converteixi, alhora, en llei universal
La bondat és independent de la felicitat, sinó que es jutja l’acció per si mateixa no pels resultats
● ÈTICA DEONTOLÒGICA: Segons el deure moral ● ÈTICA A PRIORI: L’imperatiu categòric
ÈTICA UNIVERSAL , No en compte el context
La jerarquització dels plaers per Mill. Què ens proporciona més felicitat? “Millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet”
● PLAERS SUPERIORS (Intel·lectuals) : proporcionats pel coneixement i el treball intel·lectual
→ FELICITAT VERTADERA
● Dignifiquen i realitzen la persona ● La persona es desenvolupa moral i intel·lectualment ● S’hi arriba a través de l’educació
● PLAERS INFERIORS (corporals): que compartim amb la resta d’animals.
→ ACONTENTAMENT / SATISFACCIÓ
Sensacions ● corpòries ● efímeres ● primàries ● instintives
La societat que ens envolta diríeu que es configura en general de Sòcrates insatisfets o de porcs satisfets? Per què? El poeta Lorca sens dubte va cultivar les seves facultats superiors. Però si llegim alguns poemes no tenim pas la sensació que fos feliç. Pot ser que la vulgaritat i la simplicitat de Homer Simpson el fan, en realitat, més apte per ser feliç? Les altes expectatives d’una persona culta no la condemnen a un estat de frustració permanent, en comparació amb la capacitat de l’home corrent per gaudir fins d’una festa de disfresses infantil com si fos el plaer més sublim d’aquest món?
RESPOSTA DE MILL: Els éssers humans tenim facultats més elevades que els apetits animals i, un cop en som conscient, no considerem com a felicitat res que no suposi la gratificació d’aquestes facultats, que ENS DIGNIFIQUEM COM A PERSONES. Per tant, no hem de confondre FELICITATS AMB ACONTENTAMENT.
● La recerca de l’excel·lència humana com a peça clau per a la felicitat.
● Utilitarisme inconformista: els qui cultuvin les facultats superiors per als plaers superiors mai desitjaran un grau menys d’experiència gràcies al sentit de dignitat que tots els ésser humans posseixen.
La felicitat es relaciona amb els plaers superiors, amb la recerca inconformista d’aquests i amb l’element col·lectiu.
L’acontentament té a veure amb plaers inferiors, satisfets en el pla individual i guiats pel criteri de conformitat
Altres objeccions: ● Sovint fins i tot els homes més formats, per mandra, triem els plaers més fàcils en lloc dels superiors. Mill respon que això és atruïble a la falta de càracter.
● Objecció sobre la renúncia a la felicitat. Quan parlem del principi de la màxima felicitat possible no es refereix a l’agent, sinó a la màxima felicitat per al major nombre de persones. Així doncs de vegades potser que la persona noble no sempre sigui de forma immediata la més feliç, però sens dubte és la que contribueix més a fer feliços els altres (utilitarisme de la regla).
● La felicitat és un fi irrealitzable? Només és una objecció que funciona sí considerem la felicitat com una sensació intensa i contínua de plaer. Per a Mill, la felicitat es troba en un equilibri en què els moments de plaer són més nombrosos que els moments de dolor i en què no esperem de la vida més del que pot proporcionar.
Recorda a… la seguretat materials ens dona tranquil·litat, però amb això n’hi ha prou? Necessitem l’emoció i l’excitació que prové dels efectes. Qui no estima res ni ningú no té que el mogui a viure, mentre que els qui han conreat el sentiment de la simpatia per l’interès col·lectiu de la humanitat tenen un interès viu per la vida.
● Resposta de Mill: l’experiència mostra que, per un sentiment de simpatia, la felicitat dels altres ens fa feliços i la infelicitat dels altres ens fa infeliços. Fins i tot el sacrifici personal pot contribuir a incrementar la felicitat en el món (ex: persones que van a fer un voluntariat en zones en conflictes, estudiants que volen dedicar-se al dret o a la medicina i han d’estudiar molt i passar unes oposicions dures…)
El principi de la màxima felicitat no es refereix, per tant, a la felicitat individual, sinó a la col·lectiva. I com que la felicitat col·lectiva depèn de les normes de convivència, la utilitat a què cal atendre no és la de l’acció (Bentham), sinò la de la norma (MILL).
Cal, doncs, fomentar la virtut com a capacitat de sacrifici pels altres, és a dir, cal educar el caràcter dels individus a fi que siguin útils per la societat, perquè l’experiència mostra que en les societats que es promou l’altruisme hi ha més felicitat. La felicitat no és res abstracte, sinó un conjunt de coses concretes que són al mateix temps mitjans i fins de la felicitat. D’aquestes coses concretes, cal inculcar, sobretot, les que proporcionen més felicitat als altres.
