Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


TEMA 15 TRANSICIÓ DEMOCRATICA, Apuntes de Historia de España

Resumen del tema 15 . Transición democrática española

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 03/05/2021

hamza-tahiri-melloul
hamza-tahiri-melloul 🇪🇸

4.3

(3)

2 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
T14: LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1982)
1. ELS INICIS INCERTS DE LA TRANSICIÓ
1.1. La coronació de Joan Carles I
Discurs de coronació: JOAN CARLES I es compromet a comptar amb tothom.
- Pels franquistes = successor triat per FRANCO.
- Per l’oposició moderada = persona que podia obrir país a la democràcia.
- Pels antifranquistes d’esquerres = representava continuïtat del franquisme, pq l’havia triat Franco.
1.2. Tensió entre l’immobilisme, la reforma i la ruptura
*1a mesura de JOAN CARLES I = ratifica a ARIAS NAVARRO com a president del govern.
Nou govern hi ha pesos pesants dels franquistes més oberturistes: Manuel Fraga, Alfonso Osorio, Antonio
Garrigues i José Mª Areilza (monàrquic q formà part del consell privat de JOAN DE BORBÓ).
Govern vol demostrar = domini situació. Es manté política repressiva contra tot tipus de protesta.
- 2 Manis a favor amnistia a BCN (febrer 1976, convocades x l’Assemblea de Catalunya):
1a exigia amnistia x 600 presos polítics (molt èxit) i la 2a lema "Llibertat, amnistia i Estatut
d'Autonomia". Van ser les 1es grans manis després mort Franco, foren prohibides pel Govern Civil.
- Demandes socials (construcció escoles o millores urbanes)
- Vaga general a Vitòria amb assalt policia a una església. = 4 morts i Ministre de Governació, MANUEL
FRAGA, pronuncia la frase: “La calle es mía”
- Tanmateix es celebrà 1r acte públic autoritzat duna org de vençuts en la GC: XXX Congrés dUGT (Madrid)
- En canvi: celebració del Primer de Maig, Dia del Treball, reprimida durament x policia.
Dies després (9 maig 1976) fets de Montejurra: enfrontament entre carlins ultraconservadors i
demòcrates. Va tenir lloc un atemptat terrorista vs Partit Carlí, organitzat x franquisme polític q encara
controlava ressorts de l'Estat i sectors ultradretans del carlisme. Van prendre part tb terroristes neofeixistes
italians i argentins. Extrema dreta carlina provoca 2 morts i diversos ferits de bala.
En aquell moment govern monarquia = NO unitat de criteris:
ARIAS NAVARRO: partidari continuïtat franquisme.
MANUEL FRAGA: reforma sorgida del pacte entre franquistes amb oposició com a simple espectador.
JOSÉ MARÍA DE AREILZA: partidari diàleg amb l’antifranquisme.
Sectors + immobilistes del franquisme = amenaçaven amb intervenció de l’exèrcit
7 mesos del govern d’ARIAS NAVARRO va fer front a: projectes de futur del país i conflictes ciutadans i
obrers (vaga metal·lúrgia i miners a Astúries) + context de crisi €.
Mentrestant oposició canvia d’estratègia:
1r. Exigeixen govern provisional trencant amb el franquisme i celebració dun plebiscit entre i república.
2n. Amb Platajunta (març 1976) sideà ruptura pactada amb franquistes reformistes i s’anul·la plebiscit.
1.3. Catalunya a l’arrencada de la transició
1r viatge oficial JOAN CARLES I (febrer 1976) fou a Catalunya. Va intentar aproximació als
catalans fent gestos simbòlics = lectura part del discurs en català i compromís de crear organisme de
descentralització admin. Consell General de Catalunya
Reivindicació catalana: tema important en la transició, catalanisme es mostrava de múltiples maneres:
Congrés de Cultura Catalana, empenta associativa, iniciatives culturals, organitzacions clandestines,
mobilització obrera i l’Assemblea de Catalunya.
*Assemblea de Catalunya rebutja proposta del Consell General de Catalunya i reclama reinstauració
Generalitat, de l’etapa republicana i retorn president JOSEP TARRADELLAS.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga TEMA 15 TRANSICIÓ DEMOCRATICA y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity!

T14: LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1982)

1. ELS INICIS INCERTS DE LA TRANSICIÓ

1.1. La coronació de Joan Carles I Discurs de coronació: JOAN CARLES I es compromet a comptar amb tothom.

  • Pels franquistes ♕ = successor triat per FRANCO.
  • Per l’oposició moderada ♕ = persona que podia obrir país a la democràcia.
  • Pels antifranquistes d’esquerres ♕ = representava continuïtat del franquisme, pq l’havia triat Franco. 1.2. Tensió entre l’immobilisme, la reforma i la ruptura *1a mesura de JOAN CARLES I = ratifica a ARIAS NAVARRO com a president del govern. Nou govern hi ha pesos pesants dels franquistes més oberturistes : Manuel Fraga, Alfonso Osorio, Antonio Garrigues i José Mª Areilza (monàrquic q formà part del consell privat de JOAN DE BORBÓ). Govern vol demostrar = domini situació. Es manté política repressiva contra tot tipus de protesta. - 2 Manis a favor amnistia a BCN (febrer 1976, convocades x l’Assemblea de Catalunya): ✓ 1a exigia amnistia x 600 presos polítics (molt èxit) i la 2a lema "Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia". Van ser les 1es grans manis després mort Franco, foren prohibides pel Govern Civil.
  • Demandes socials (construcció escoles o millores urbanes)
  • Vaga general a Vitòria amb assalt policia a una església. = 4 morts i Ministre de Governació, MANUEL FRAGA, pronuncia la frase: “La calle es mía”
  • Tanmateix es celebrà 1r acte públic autoritzat d’una org de vençuts en la GC: XXX Congrés d’ UGT (Madrid)
  • En canvi: celebració del Primer de Maig , Dia del Treball, reprimida durament x policia. Dies després (9 maig 1976) → fets de Montejurra: enfrontament entre carlins ultraconservadors i demòcrates. Va tenir lloc un atemptat terrorista vs Partit Carlí, organitzat x franquisme polític q encara controlava ressorts de l'Estat i sectors ultradretans del carlisme. Van prendre part tb terroristes neofeixistes italians i argentins. Extrema dreta carlina provoca 2 morts i diversos ferits de bala. En aquell moment govern monarquia = NO unitat de criteris: − ARIAS NAVARRO: partidari continuïtat franquisme. − MANUEL FRAGA: reforma sorgida del pacte entre franquistes amb oposició com a simple espectador. − JOSÉ MARÍA DE AREILZA: partidari diàleg amb l’antifranquisme. − Sectors + immobilistes del franquisme = amenaçaven amb intervenció de l’exèrcit ➔ 7 mesos del govern d’ARIAS NAVARRO va fer front a: projectes de futur del país i conflictes ciutadans i obrers (vaga metal·lúrgia i miners a Astúries) + context de crisi €. Mentrestant oposició canvia d’estratègia : 1r. Exigeixen govern provisional trencant amb el franquisme i celebració d’un plebiscit entre ♕ i república. 2n. Amb Platajunta (març 1976) s’ideà ruptura pactada amb franquistes reformistes i s’anul·la plebiscit. 1.3. Catalunya a l’arrencada de la transició − 1r viatge oficial ♕ JOAN CARLES I (febrer 1976) fou a Catalunya. Va intentar aproximació als catalans fent gestos simbòlics = lectura part del discurs en català i compromís de crear organisme de descentralització admin. Consell General de Catalunya Reivindicació catalana: tema important en la transició, catalanisme es mostrava de múltiples maneres: → Congrés de Cultura Catalana, empenta associativa, iniciatives culturals, organitzacions clandestines, mobilització obrera i l’Assemblea de Catalunya. *Assemblea de Catalunya rebutja proposta del Consell General de Catalunya i reclama reinstauració Generalitat, de l’etapa republicana i retorn president JOSEP TARRADELLAS.

*dia de Sant Jordi 1976: es publica 1r número del diari Avui (1r en llengua catalana des del final Guerra Civil) Campanyes x l’amnistia prenien cada vegada + força, com iniciatives de LLUÍS MARIA XIRINACS. → estiu 1976 manifestació itinerant (conjunt de marxes anomenades columnes) = Marxa per la Llibertat Carrers i places dels pobles de Cat plens de gent que anava caminant de poble en poble demanant llibertat i amnistia, i quan arribava a una localitat celebrava actes en favor de la democràcia. Demanaven:

  1. Amnistia , com a 1r pas d'oblit del passat x establir bases de reconciliació.
  2. Llibertats , com a norma bàsica de convivència. Inclòs dret autodeterminació del poble català.
  3. Estatut de 1932 , com a 1r pas cap autodeterminació de Cat + recuperació Generalitat.
  4. Coordinació de tothom que participa en l'alliberament. Iniciatives de Marxa de la Llibertat, Assemblea Cat i Congrés de Cultura Catalana:  equivalent a cap altre territori de l’Estat espanyol. Hi confluïen gent de múltiples espais, però tenien en comú: *Defensa Llibertat, Democràcia i Catalanisme → Onze de Setembre 1976 = govern prohibeix manifestació a BCN, però autoritza concentració a St Boi de Llobregat. S’hi van aplegar 100.000 persones amb reivindicació llibertat, democràcia i autogovern.

2. REFORMA POLÍTICA DE SUÁREZ I RECUPERACIÓ DE LA GENERALITAT

2.1. Adolfo Suárez i la reforma política ♕ força la dimissió d’ARIAS NAVARRO 7 mesos després de ser nomenat. *Nou president = ADOLFO SUÁREZ (secretari general del Movimiento). ➔ tenia projecte definit: la seva reforma política partia de lleis i institucions franquistes: Reconeixement llibertats públiques i d’expressió, llibertat sindical, integració a la CEE i reconeixement diversitat de pobles dins la unitat indissoluble Ñ. ➔ Tot el projecte de SUÁREZ passava x aprovació Llei per a la reforma política (restablir Corts representatives i democràtiques). X convocar Corts democràtiques calia que Corts franquistes aprovessin projecte (Suárez no volia trencar amb legalitat franquista)  18 de novembre 1976 : Corts franquistes aproven projecte x àmplia majoria. ➔ Els qui impulsaven reforma política tb eren franquistes = garanties als procuradors. Procés de democratització no se’ls giraria en contra i no haurien de retre comptes x actuació del passat. ➔ Un cop aprovat x les Corts franquistes = Projecte de llei x a la reforma política sotmès a referèndum (15 desembre). Tot el procés de consulta popular es condueix des del govern i premsa es manté sota control absolut. I els PP encara estaven en la clandestinitat. RESULTAT DEL REFERÈNDUM: oposició demana abstenció. Participació d’un 77% i vots afirmatius 94’2%. 2.2. Cap a les eleccions generals  Aprovació en referèndum de la Llei per a la reforma política = reforça figura ADOLFO SUÁREZ i neutralitza sectors + radicals del règim. Gestos democratitzadors: amnistia política i dissol TOP (repressió franquista). ... Tanmateix els 6 mesos entre referèndum i 1es eleccions generals: moments que preveien procés d’involució. Des de desembre 1976 al febrer 1977 episodis + tensos:

  • Desembre: Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre (GRAPO)* segresten ANTONIO DE ORIOL Y URQUIJO (president del Consell d’Estat i molt influent del búnquer). *Org.terrorista Ñ, d'extrema esquerra, nascuda 1975. Considerats braç armat Partit Comunista. Cometen diferents assassinats (majoria policies i militars) durant franquisme i durant transició segrestos i atemptats amb forta repercussió social.
  • 23 - 28 de gener: SETMANA NEGRA (marca la transició democràtica)
    1. Assassinat d’un estudiant en una mani proamnistia.
    2. GRAPO segresten tinent general EMILIO VILLAESCUSA.
    3. Policia mata a 1 estudiant en una mani de protesta x la 1a mort.
  • Poc dies després eleccions: parlamentaris elegits a Cat. constitueixen Assemblea de Parlamentaris x negociar amb ADOLFO SUÁREZ el retorn de la Generalitat. Pressió popular molt gran = manifestació de l’Onze de Setembre del 1977: 1M persones ocupen carrers de Bcn x autonomia política. El retorn de Tarradellas ADOLFO SUÁREZ negocia (fruit reclam polític i popular) amb JOSEP TARRADELLAS = reinstauració Generalitat *Mitjans octubre: govern central reconeix legitimitat de TARRADELLAS i el nomena president de la Generalitat provisional (  Assemblea de Parlamentaris). → retorn de TARRADELLAS: únic acte de transició amb les institucions de l’exili d’origen republicà (no passà res semblant amb governs basc i gallec). → JOSEP TARRADELLAS torna a BCN 23 octubre 1977 i forma govern amb tots PP amb repr. Parlamentària. Mentrestant comissió de parlamentaris redacta projecte d’un nou estatut = conegut com Estatut de Sau ... (L'Estatut d'Autonomia de Catalunya: llei orgànica promulgada 18 setembre 1979 que atorgava a Cat règim d'autonomia. Va esdevenir norma institucional bàsica de Cat, d'acord amb l'establert al títol vuitè de la Constitució espanyola 1978. Definia drets i deures ciutadania de Cat, institucions polítiques, les seves competències i relacions amb l'Estat i finançament de la Generalitat).  + endavant x Corts Ñ amb algunes limitacions. (es va aprovar en un referèndum octubre de 1979). *Març 1980: 1es eleccions Parlament de Catalunya = presidència JORDI PUJOL (substituint TARRADELLAS).

3. GOVERN DE LA UCD I LA CONSTITUCIÓ DEL 1978

Després d’eleccions 1977… SUÁREZ forma 1r govern elegit democràticament gràcies vots població i NO x ♕. Prioritat política = elaborar Constitució democràtica x substituir lleis franquistes amb el màxim consens i amb tots grups parlamentaris, excepte nacionalistes bascos (Alianza Popular, UCD, PSOE, PCE…). 3.1. La Constitució → Constitució Espanyola: màx llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. S'hi regulen deures i drets fonamentals ciutadans, forma i estructura de l'Estat. Constitució actual  referèndum 6 desembre 1978 i sancionada x ♕ el 27 de desembre de 1978, essent la novena constitució de l'Estat espanyol.

  1. Defensa monarquia parlamentària (regna, però no governa)
  2. Declaració principis bàsics: Llibertat (en tots vessants: religiosa, educativa, ideològica i expressió), igualtat (garantir igualtat jurídica) i pluralisme polític (expressat a través partits polítics).
  3. Separació de poders
  4. Sufragi Universal
  5. Sistema parlamentari bicameral = format x Congrés dels Diputats (elecció proporcional) i Senat (d’elecció majoritària amb mateix nombre de senadors, independentment del nombre d’habitants). **3.2. Constitució i sistema autonòmic
  • Govern d’ADOLFO SUÁREZ:** té molt en compte tractament diversitat nacional de l’Estat espanyol. *Emulant bascos i catalans durant 1978: es van creant règims de preautonomia a Canàries, Múrcia, País Valencià, Aragó, Extremadura, Castella i Lleó, Balears, Castella-la Manxa, Astúries i Navarra = expressant voluntat d’accedir a autonomia quan la Constitució ho regulés.
  • Dirigents nacionalistes van creure que amb aquesta estratègia, coneguda com a “café para todos”, SUÁREZ volia diluir reivindicacions nacionalistes amb fonament polític i històric. → Constitució NO era centralista ni federal, sinó que va crear sistema autonòmic. Dividint Ñ entre nacionalitats i regions, donant competències ≠. Excepte País Basc i Navarra... Constitució reconeixia seus drets forals i aconseguiren sistema financer propi i diferent (concert econòmic).
  • 31 octubre 1978: Congrés i Senatprojecte de Constitució - 6 desembre 1978: text  en referèndum popular. 88% vots a favor. Resultat ≠ al País Basc (+ abstencions i vots negatius).

3.3. L’acció de govern i la crisi econòmica Un cop elaborada Constitució = govern SUÁREZ va haver de fer front a 2 problemes: terrorisme i crisi €.

  • Problema terrorisme NO va acabar amb arribada de democràcia. Al contrari, ETA, el GRAPO i el FRAP i altres grups d’extrema dreta accentuen accions.
  • Problema crisi €: gran augment inflació i atur. Degut grans costos socials mesures €, SUÁREZ promou Pactes de la Moncloa (acords signats al Palau de la Moncloa durant transició 25 d'octubre 1977 entre Govern d'Espanya i partits polítics, empresaris i sindicats majoritaris). ASPECTES € TRACTATS EN ELS PACTES DE LA MONCLOA: acomiadament lliure, dret associació sindical, límit increment salaris, contenció massa monetària i devaluació de la pesseta x contenir inflació, reforma admin tributària i mesures de control financer a través del Govern i Banc d'Espanya. ASPECTES POLÍTICS TRACTATS : llibertat de premsa, prohibir censura prèvia, modificació legislació sobre secrets oficials, drets reunió, associació política i llibertat d'expressió mitjançant propaganda, despenalitzar adulteri i amistançament, derogació estructura Movimiento Nacional i mesures jurisdicció penal militar.
  • Problema amb exèrcit: continuadors idees extrema dreta. SUÁREZ posa estratègicament en el seu govern = general MANUIEL GUTIÉRREZ MELLADO. Encarregat d’aturar trames conspiratives com “operació Galaxia” = nom en clau del pla cop d'estat 1978, va acabar amb detenció dels militars implicats. Van seguir conspirant contra la democràcia = cop d'estat del 23-F.

4. DIFÍCIL CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA

Després d’aprovació Constitució = SUÁREZ dissol les Corts i convoca eleccions legislatives 1 març 1979. ·Resultats: - UCD: 168 diputats (però sense majoria absoluta). PSOE: 121 (retrocés ja que havia absorbit el PSP). PCE: 23 (increment de 3 diputats). AP (Coalición Democrática): 9 diputats (anterior 16). Herri Batasuna (coalició nacionalista basca): 3 i Partit Socialista d’Andalusia (PSA): 5. → Estancament vot socialista provoca: reflexió PSOE. FELIPE GONZÁLEZ havia de moderar discurs polític.

  • 2 mesos després eleccions proposa al XXVIII Congrés del PSOE abandonar la definició de partit marxista. Majoria NO accepta i GONZÁLEZ dimiteix (tot i que després partit accepta tesis moderades i torna González).
  • ADOLFO SUÁREZ continua governant amb suport diputats de Convergència i Unió (coalició catalanista moderada liderada x JORDI PUJOL). 4.1. Eleccions municipals i autonòmiques Amb Constitució  → eleccions municipals 3 abril 1979. Resultats: - UCD màx nombre vots (sobretot municipis <50.000 habitants), socialistes guanyen a grans ciutats i nombre vots PCE s’apropa molt als de l’UCD a les grans ciutats. Conseqüències = gràcies a pactes postelectorals entre PSOE-PCE (a Cat + CIU en els “pactes de progrés”) grans ciutats van tenir alcaldes democràtics d’esquerres. → ENRIQUE TIERNO GALVÁN (Madrid), NARCÍS SERRA (Bcn), RICARD PÉREZ CASADO (València), RAMÓN SAINZ DE BARANDA (Saragossa), JULIO ANGUITA (Còrdova) i LUÍS URUÑUELA (Sevilla.)
  • Preautonomies inicien procés x constituir-se en comunitats autònomes. Calia  Estatuts d’autonomia i de les Corts. → País Basc i Catalunya aprovats abans de l’estiu i sotmesos a referèndum octubre 1979. Posteriorment,  el de Galícia. → Esquerra i nacionalistes andalusos volien accedir a autonomia dins conjunt de nacionalitats històriques. Govern intentava reduir autonomia andalusa a les competències reservades a les regions. Referèndum 28 febrer 1980 = Majoria vot afirmatiu. Políticament, cas andalús tingué gran desgast en el govern. →9 març 1980 = eleccions País Basc amb àmplia majoria nacionalista. +votat: Partido Nacionalista Vasco
  • Carlos Gaiarikoetxea (nou lehendakari). 2a força política: Herri Batasuna. UCD resultats molt pobres. →Eleccions Catalunya amb CIU guanyadora *Jordi Pujol. 2n PSC i 3r PSUC.