T14: LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1982)
1. ELS INICIS INCERTS DE LA TRANSICIÓ
1.1. La coronació de Joan Carles I
Discurs de coronació: JOAN CARLES I es compromet a comptar amb tothom.
- Pels franquistes ♕ = successor triat per FRANCO.
- Per l’oposició moderada ♕ = persona que podia obrir país a la democràcia.
- Pels antifranquistes d’esquerres ♕ = representava continuïtat del franquisme, pq l’havia triat Franco.
1.2. Tensió entre l’immobilisme, la reforma i la ruptura
*1a mesura de JOAN CARLES I = ratifica a ARIAS NAVARRO com a president del govern.
Nou govern hi ha pesos pesants dels franquistes més oberturistes: Manuel Fraga, Alfonso Osorio, Antonio
Garrigues i José Mª Areilza (monàrquic q formà part del consell privat de JOAN DE BORBÓ).
Govern vol demostrar = domini situació. Es manté política repressiva contra tot tipus de protesta.
- 2 Manis a favor amnistia a BCN (febrer 1976, convocades x l’Assemblea de Catalunya):
✓ 1a exigia amnistia x 600 presos polítics (molt èxit) i la 2a lema "Llibertat, amnistia i Estatut
d'Autonomia". Van ser les 1es grans manis després mort Franco, foren prohibides pel Govern Civil.
- Demandes socials (construcció escoles o millores urbanes)
- Vaga general a Vitòria amb assalt policia a una església. = 4 morts i Ministre de Governació, MANUEL
FRAGA, pronuncia la frase: “La calle es mía”
- Tanmateix es celebrà 1r acte públic autoritzat d’una org de vençuts en la GC: XXX Congrés d’ UGT (Madrid)
- En canvi: celebració del Primer de Maig, Dia del Treball, reprimida durament x policia.
Dies després (9 maig 1976) → fets de Montejurra: enfrontament entre carlins ultraconservadors i
demòcrates. Va tenir lloc un atemptat terrorista vs Partit Carlí, organitzat x franquisme polític q encara
controlava ressorts de l'Estat i sectors ultradretans del carlisme. Van prendre part tb terroristes neofeixistes
italians i argentins. Extrema dreta carlina provoca 2 morts i diversos ferits de bala.
En aquell moment govern monarquia = NO unitat de criteris:
− ARIAS NAVARRO: partidari continuïtat franquisme.
− MANUEL FRAGA: reforma sorgida del pacte entre franquistes amb oposició com a simple espectador.
− JOSÉ MARÍA DE AREILZA: partidari diàleg amb l’antifranquisme.
− Sectors + immobilistes del franquisme = amenaçaven amb intervenció de l’exèrcit
➔ 7 mesos del govern d’ARIAS NAVARRO va fer front a: projectes de futur del país i conflictes ciutadans i
obrers (vaga metal·lúrgia i miners a Astúries) + context de crisi €.
Mentrestant oposició canvia d’estratègia:
1r. Exigeixen govern provisional trencant amb el franquisme i celebració d’un plebiscit entre ♕ i república.
2n. Amb Platajunta (març 1976) s’ideà ruptura pactada amb franquistes reformistes i s’anul·la plebiscit.
1.3. Catalunya a l’arrencada de la transició
− 1r viatge oficial ♕ JOAN CARLES I (febrer 1976) fou a Catalunya. Va intentar aproximació als
catalans fent gestos simbòlics = lectura part del discurs en català i compromís de crear organisme de
descentralització admin. Consell General de Catalunya
Reivindicació catalana: tema important en la transició, catalanisme es mostrava de múltiples maneres:
→ Congrés de Cultura Catalana, empenta associativa, iniciatives culturals, organitzacions clandestines,
mobilització obrera i l’Assemblea de Catalunya.
*Assemblea de Catalunya rebutja proposta del Consell General de Catalunya i reclama reinstauració
Generalitat, de l’etapa republicana i retorn president JOSEP TARRADELLAS.
