¡Descarga Transició democràtica y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
Transició democràtica
Immobilistes, reformista i rupturistes
Hi haurà tres posicions respecte a què ha de passar amb el règim i què no ha de passar.
- Immobilistes : deixar les coses com eren abans i inclús tirar enrere, recuperant l’actitud del 18 de juliol.
- Reformistes: També franquistes però que intenten fer petites reformes lentes per intentar arribar a una democràcia.
- Rupturistes: volen acabar amb les estructures franquistes i començar un democràcia.
En la presidència del govern hi ha Carlos Àries Navarro.
Govern d’Àries Navarro
Dos dies després de la mort de Franco, Juan Carlos I és nomenat rei d’Espanya, segons establia la llei de successió. Aquest considera que Àries Navarro ha de continuar en la presidència del govern i ell incorpora el seu executiu a Fraga Iribarne, que va ser ministre de turisme amb Franco, diputat durant la democràcia i president de la junta de Galícia fins que va morir.
Àries es dels reformistes pro lents i fa una proposta al parlament que són les lleis de l’Espiritu del 12 de Febrero (un programa política), la qual deien que els alcaldes i els membres de les diputacions podien ser elegits de forma popular. Anuncia una sèrie de reformes sindicals i intenta regular les associacions, lo qual era casi bé impossible en el règim franquista.
Aquestes reformes no agrada als immobilistes i molt menys als rupturistes. El cas es que com que Franco ha mort, les masses populars comencen a mobilitzar-se, ja no hi ha por de guerra i la gent surt.
Junta Democràtica i Plataforma de Convergència Democràtica
Aquests dos s’ajunten i fan el que s’anomena la Platajunta. En aquesta s’uneixen en el que es diu Coordinación Democràtica. Això és fa a finals del franquisme. Aquesta vol la ruptura, ja que són socialistes i comunistes, i volen un govern provisional i unes eleccions generals. A Catalunya, es crea l’Assemblea de Catalunya i després el Consell de Forces polítiques a Catalunya; en aquests s’uneixen tot el conjunt de la política catalana, esquerres i dretes.
Aquestes forces antifranquistes comencen a moure’s, mobilitzacions i vagues, i reivindiquen llibertats, l’amnistia política i demanen l’estatut d’autonomia. La consigna era Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia.
Aquestes mobilitzacions van tenir molta repercussió a Catalunya i al País Basc i conseqüentment, repressió policial.
Govern d’Adolfo Suárez
Com que Àries Navarro està una mica perdut, tira el govern a mans dels immobilistes però no ho aconsegueix. Al final, el rei considera que ha de dimitir, i dimiteix. Poden a Adolfo Suárez com a president, el 1976.
Ell serà dels més reformistes i va tenir un paper molt difícil. Intentarà aïllar als immobilistes i apropar-se a les forces democràtiques més moderades. Una de les primeres coses que fa és un indult a uns quants presos polítics, també proposa el que s’anomena LRP, Llei de Reforma Política, que reconeix amb unes certes limitacions que les persones tenen drets fonamentals i afirma que el poder legislatiu ha de recaure en la representació popular i per tant s’ha de tenir un sistema electoral democràtic.
Un cop creada la llei, va a les corts franquistes i la presenta, però la pròpia llei volia eliminar aquestes corts. La llei va ser aprovada perquè van negociar de forma subterrània amb els procuradors. Els hi va prometre que no se’ls hi demanarien responsabilitats polítiques per tant, si per la guerra civil havies fet alguna cosa no se’ls culpava.
Una vegada acceptada per les Corts, es sotmesa a referèndum al 15 de desembre del 76 i va ser aprovada per un 81%. A partir d’aquí comença la construcció de la democràcia.
El govern negocia, es comença a tenir contactes amb el PCE (partit comunista) que encara és clandestí, els carrers estan moguts...
Aquest procés de democratització comença amb una sèrie de decrets com:
- La llibertat sindical
- Amnistia pels delictes polítics durant el franquisme
- Legalització dels partits polítics amb excepció del PCE, PSUC i Esquerra Republicana.
- (^) S’elimina el TOP.
- S’aboleix el Movimiento Nacional i el sindicat vertical.
- Poc a poc, es van desmantellant totes les institucions franquistes.
Els demòcrates creuen que la legalització del PCE i el PSUC és indispensable per que la democratització funcioni. El cas es que Suárez decideix legalitzar-los i li provoca una crisi de govern bastant forta que provoca unes eleccions.
El restabliment de la Generalitat L’assemblea de parlamentaris catalans demana la restauració de la Generalitat i el retorn del seu president que està a l’exili, Josep Tarradellas. També demana la derogació de la llei que va abolir l’estatut del 32, una llei franquista, i que es constitueixi un govern provisional de Catalunya. Entre tot això i les grans manifestacions durant aquests anys reclamant l’estatut, va fer que Adolfo Suárez, comences a bellugar-se.
Aquest es posa en contacte amb Tarradellas, que va estar 30 anys exiliats, per establir les bases de la generalitat. Quan això, s’està pressuposant que es legitimaria un govern republicà i això no va ser acceptat pels immobilistes, Alianza Popular, s’oposa directament a això.
Aquest nou govern provisional:
- Decreta l’obligatorietat del català a les escoles.
- Creen una comissió mixta de traspassos. (comissió que ha de fer els traspassos de competències de l’estat al govern de Catalunya)
Estatut d’autonomia de Sau 20 diputats que es reuneixen a Sau, molts de la comissió estan aquí. A partir de la constitució del 78 aprovada, miren quin grau de competències por tenir Catalunya, sempre intentant tenir el màxim grau de competències.
Una vegada elaborat es presenta el congrés dels diputats, es retallen coses i al desembre del 1979, les Corts de Madrid l’aproven.
Pilars de l’estatut
- Catalunya és una nació.
- El català és la llengua oficial juntament amb el castellà.
- La generalitat es constituïda per un parlament escollit per un sufragi universal i la que té el poder legislatiu. El parlament té un president, elegit pel parlament i després hi ha un consell executiu, el govern. També hi ha el tribunal superior de justícia que té el poder judicial.
- L’estatut preveu la creació d’una policia autonòmica, els mossos.
- Competències exclusives en dret civil català, turisme, cultura, investigació, obres públiques, assistència social i educació, ordenació del territori...
- Competències compartides amb Madrid com justícia, treball, ports i aeroports, medi ambient...
L’autonomia es financierà a partir de transferències de l’estat, per part de Madrid, la Generalitat farà els seus propis recursos i finalment a través d’impostos.
L’estat de les autonomies
Totes les autonomies o regions, es poden o s’han de convertir en comunitats autònomes. Per això han de tenir una institució governamental i parlament autònom; i s’han de votar per sufragi universal.
La constitució tenia l’article 151, que el van agafar les regions històriques perquè tenen unes condicions determinades, i el 143, que era agafat per la resta. Al final, l’estat s’acaba configurant com un estat d’autonomies.
Obstacles per la democràcia
La crisi internacional Al 73, hi ha la crisi del petroli. Aquesta fa que l’economia espanyola sigui horrorosa i en el mateix any, hi ha les qüestions polítiques.
La crisi energètica també provoca una crisi industrial i incrementa el nombre d’aturats. Amb l’atur, no hi ha poder adquisitiu per tant la inflació es dispara. A cat, la crisi econòmica va ser molt greu i inclús va superar la crisi espanyola.
La taxa de natalitat baixa.
Els pactes de la Moncloa Es fa al 1977, és un pacte que fan totes les forces polítiques per intentar sortir de la crisi econòmica, igual que amb la constitució.
L’objectiu és reduir la inflació, és a dir, el desnivell que hi ha entre sous i preus, és a dir, tens poc poder adquisitiu.
Aquest conjunt de reformes era per repartir entre tots el pes de la crisi. S’han de controlar el preus i el que es fa és devaluar la pesseta, es controla la despesa pública, es pacta una moderació salarial, es vol agilitzar la contractació temporal i una reforma fiscal que es basava en una reforma tributaria: Es comença a pagar l’IRP (Impost sobre la renta de les persones físiques).
Per pagar aquest impost, depèn la teva nòmina i allò que cobris. Si tens un sou més alt pagues més, si pagues menys, menys. Amb aquests impostos es comença a desenvolupar l’estat del benestar perquè permeten que pugui haver assistència sanitària, jubilació i l’atur. L’única forma de que hi hagi seguretat social, és que la gent pagui impostos.
Els tres obstacles importants
L’involucionisme o l’extrema dreta Eren aquells que volien recuperar l’esperit franquista i eren nostàlgics del dictador. Aquesta extrema dreta s’organitza en grups violents i eren capaços de amenaçar qualsevol persona que no seguís el franquisme. El pitjor que van fer va ser entrar en uns despatxos d’advocats laboralistes que defensaven els interessos del treballador i els van matar a tots.
Aquesta gent tenia la seva pròpia premsa
Terrorisme d’esquerra
També volia entrar a la OTAN , l’esquerra s’oposa i el PSOE també, després diu que s’havia de fer referèndum i després fa campanya a favor.
Com que resulta que estem en un estat d’autonomies, s’aprova la llei orgànica (deriva directament de la constitució) d’harmonització del procés autonòmic. L’OPHA.
Suárez acaba abandonant el partit i creant la CDS, Centro Democràtico Social. Al final Calvo Sotelo, veient la situació general acaba convocant eleccions a l’octubre del 82 i les guanya el partit socialista de PSOE.
Aquí es considera com que la transició s’acaba.
Govern Socialista
Felipe González guanya les eleccions i les guanyarà 4 vegades, les tres primeres en majoria absoluta. En la quarta acaba pactant amb CIU, Coalició Canària i el PNB.
A les del 82, guanya PSOE, Aliança popular i CIU i per últim la UCD, que va acabar desapareixent. EL partit comunista també va patir davallada, tant que es va crear una federació de partits d’esquerra anomenat Izquierda Unida.
Un cop té el poder el PSOE, comença un programa de reformes i l’objectiu principal és la crisi econòmica i avançar cap a l’estat del benestar. Com sempre, volia una estabilitat financera, reduir la inflació, estimular la inversió privada i sobretot reestructura l’aparell productiu, és a dir, una reconversió industrial, modernitzar la indústria. Això implica posar tecnologia i això implica diners i també atur, el que farà la maquina ho deixarà de fer la perdona; l’atur provoca conflictes social i la gent surt al carrer.
Tot així, es va fer la reestructuració.
Educació
I les reformes econòmiques van acompanyades de reformes socials com al educativa, es va establir l’educació gratuïta fins als 14 i després al 90, s’estableix l’educació gratuïta fins als 16 i era obligatòria.
Autonomies
L’estat de les autonomies s’està consolidant però encara té problemes, sobretot per la qüestió del finançament autonòmic.
Al 85 es signa el Tractat d’adhesió a la CEE, Comunitat Econòmica Europea. L’1 de gener del 86 entrem a la Unió Europea. Seguidament es va fer el referent sobre la OTAM, on el PSOE fa campanya al sí, i s’acaba entrant.
Per tal d’evitar colpistes, es fa una reforma de l’exercit, es redueix la plantilla, es modernitza i sobretot es subordina al poder civil, és a dir, que el parlament es el que pren les decisions militars.
Per resoldre el problema de la ETA, es signa l’Ajúria Enea, un pacte de totes le sforces polítiques per anar en contra de ETA
El desgast del govern de PSOE
Aquestes reformes econòmiques, sobretot la reconversió, va fer molt de mal al PSOE. Al 88 es convoca una famosa vaga general amb molta de participació, el PSOE respon a una seria de mesures socials com assistència sanitària gratuïta però acabar acabant per corrupció.
PSOE acaba al 1996.
