¡Descarga TEMA 2. Tractes preliminars i formació del contracte y más Apuntes en PDF de Derecho Civil solo en Docsity!
Curs 2021/
TEMA 2. Tractes preliminars i formació del contracte
3 FASES DE LA VIDA DEL CONTRACTE (que hi ha en tot contracte (o en la majoria): 1) FASE DE PREPARACIÓ (tractes preliminars) Abans de perfeccionar un contracte, fets i/o declaracions que revelin la intenció de celebrar un contracte en el futur; pot ser que dues parts d'aquest contracte es posin d'acord, discuteixin clàusules, preu, tinguin diferents contactes o intercanviïn diferents documents de cara a la futura declaració d'un contracte. 2) FASE DE PERFECCIÓ (això es farà a tot contracte) Regla general: coincidència de voluntats de les parts del contracte: Art. 1261.I CC: "El consentiment es manifesta pel concurs de l'oferta i de l'acceptació sobre la cosa i la causa que han de constituir el contracte...". És un moment (no dura molt), es fa en un moment concret. Fase regulada en el 1261, es produeix la perfecció quan concorren oferta i acceptació. En la perfecció neix el contracte (drets i obligacions de les parts) i és vinculant. Abans, quan negociem el contracte no és obligatori, parts no estan vinculades pel que estan negociant, és a la perfecció on produeix **efecte vinculant del contracte.
- FASE DE CONSUMACIÓ** (s’ha executat allò pactat) Quan es fan les prestacions assumides en el contracte. Comprador haurà pagat i empresari haurà donat el béns, o en cas de prestació serveis *l’advocat haurà defensat seu client.
1. Preparació dels contractes. Tractes preliminars
Fase de preparació
La fase comença amb els primer contactes de les parts interessades en celebrar contracte. Aquesta fase pot acabar o bé amb la perfecció (celebració del contracte) o sense celebrar el contracte, ja que no totes negociacions que s’inicien acaben en contracte perquè gent no està obligada celebrar un contracte, i poden escollir no fer-lo (abandonament de les negociacions). Aquesta fase no existeix sempre, majoria contractes de consum no hi ha fase negociació perquè empresaris tenen clàusules i consumidors les accepten. *Supòsit compravenda d'empreses: sóc advocada d'una empresa anglesa que vol comprar una empresa espanyola, abans de comprar-la has de negociar, i per conèixer les característiques d'aquesta empresa normalment s'utilitza un procés per saber quins són els béns que té l’empresa, però també vull saber quina és la situació jurídica de la empresa, deutes que té, etc... és una auditoria jurídica, si els seus immoble estan hipotecats, etc. En el CC aquesta fase no esta regulada, tenim la proposta de modernització ( no és una llei, no es dret aplicable, només és una proposta, però el contingut ens ajuda a guiar-nos en aquesta fase) que conté algun art que regula aquesta fase.
________________________________________________________________________________
Curs 2021/
Rellevància dels tractes preliminars
No hi ha una relació jurídica: Parts són lliures per establir negociacions dirigides a la formació d'un contracte, així com per abandonar o trencar-les en qualsevol moment (art. 1245.1 PMCC). Però les parts assumeixen certs deures que deriven del principi general de bona fe (arts. 111-7 CCCat, 7.1 CC). El seu incompliment genera responsabilitat (precontractual) si es causen danys. I una vegada perfeccionat el contracte , seran presos en consideració: Vicis del consentiment. Interpretació contractual (art. 1282 CC). Quina rellevància té aquesta fase? Quan estan negociant les parts un contacte, no hi ha contracte, no hi ha una relació jurídica entre les parts durant la fase de negociació, parts són lliures encara que estiguin negociant una CV, si encara no s’ha celebrat/perfeccionat contracte, no tenim contracte. Cal el perfeccionament del contracte per què estiguin obligats. Parts són lliures de deixar de banda el negoci. Regla general, si abandones negociació, no tens cap obligació respecte l’altre part, no et pot exigir que vagis a signar contracte. Les parts assumeixen en aquesta part alguns deures, obligacions que deriven dels principis de bona fe, has d’actuar de bona fe en les negociacions, si incompleixes negociacions, *si has aconseguit info confidencial de l'empresa durant la negociació, un secret molt confidencial, segons la bona fe no podries revelar això, no pots incomplir, va contra la bona fe → responsabilitat precontractual, si actues de mala fe, hauràs d'estar disposat a parlar. Fase important per veure si hi ha hagut algun vici del consentiment. Un cop escrit el contracte, ja en tenim clàusules, si no se’n tenen, aquesta fase de negociació ajuda a entendre possibles coses que no s’entenen, a través correus entre les parts, coses que van parlar a la negociació, etc.
Deures de les parts en la fase de negociació
1) BONA FE A L'INICIAR O AL DONAR PER FINALITZADA LES NEGOCIACIONS
(Art. 1245.II PMCC) [=arts. II.-3:301 (4)DCFR y 2:301 (3) PECL]. ● Es considera contrari a la bona fe entrar en negociacions o continuar-les sense intenció d'arribar a un acord. * Negociacions oportunistes: per evitar que negociï amb un tercer o obtenir informació. ● i l' abandó injustificat de les negociacions. * abandonament pel cessament de l'interès d'un competidor en aquest contracte. Justificat si és degut a un canvi de situació econòmica del contractant. El CC no regula aquesta fase, però la PMCC diu en aquest apartat que es considera contrari a la bona fe entrar en negociacions o continuar-les sense intenció d'arribar a un acord. *Vull comprar teva empresa però teva intenció no és real de comprar-la, no compravenda sino treure-li informació, és contrari a la bona fe; o *Vull obrir un negoci a Bcn amb una franquicia de forn pa, comencem a negociar, una de les condicions es que haig de llogar un local d'una mida, col·locar un cartell, comprar mobles, etc. (uns gastos), estem a fase molt avançada de la negociació, creiem que es firmarà contracte, començo a gastar en treballadors, mobles etc. despeses que he fet abans de signar contracte. Quan anem a signar, la franquicia es tira enrere i diu que no vol fer-lo però jo he fet despeses, aquestes despeses la franquicia no està vinculada al contracte, qui ha de indemnitzar o pagar aquestes despeses? de que depèn? si està justificat el tirar-se enrere, si hi ha
________________________________________________________________________________
Curs 2021/ Què pot demanar la part afectada? La responsabilitat precontractual està habilitada la indemnització interes negatiu, només ho pot demanar la part que ha patit la ruptura la indemnització. Es pot reclamar indemnització per les inversions fetes confiant en el futur contracte. Interès negatiu: indemnitzar per arribar al punt com si no s'hagués negociat res. Interès positiu és deixar a l'altre part com si hagués celebrat el contracte (això no ho hem de pagar) *no hem d’indemnitzar pel sou que hauria tingut la persona a la oficina de Miami.
2) DEURE DE CONFIDENCIALITAT
La regla general és que no hi ha un deure de confidencialitat, ara bé, si l'altre part et diu “això es confidencial, no ho facis públic”, i encara que no t'ho digui, si has anat a la oficina i has vist x, no ho diguis, és confidencial. ● No tota la informació obtinguda durant la negociació és confidencial. ● Ho serà segons la seva naturalesa, les circumstàncies en què es va obtenir o si així es comunica expressament.
3) DEURE D’INFORMACIÓ
● Règim general:
- Deure d'autoinformar-se, en la mesura del que és raonable.
- Obligació de respondre a sol·licituds expresses i concretes ( dol negatiu ). ● Contractes de consum:
- Informació precontractual obligatòria (art. 60 TRLGDCU): sobre les característiques principals del contracte, en particular sobre les seves condicions jurídiques i econòmiques. Empresa que té mobles hipotecats, té el deure de dir-ho? regla d’auto informar-se, si vols comprar algo hauries d'auto informar-te (una compraventa que no sigui de consum), comprador s’ha d’informar i buscar la informació. Com que existeix el registre de propietat i tothom ho pot veure, TENIM LA OBLIGACIO D’AUTOINFORMAR-NOS , sino seria negligència comprar algo sense haver-te informat i després que passi algo. També hi ha l'obligació de respondre a solicitud expreses i concretes. *Aquest solar esta contaminat? (m'estic informant), em diuen que no → dol negatiu, m’estan mentint perquè en realitat la resposta seria sí.
Les cartes d’intencions ( letter of intent )
Document en què ambdues parts (o una amb l'acceptació de l'altra) expressen la intenció d'iniciar la negociació d'un contracte i regulen la fase negociadora del contracte establint els drets i els deures de les parts durant el procés. Freqüents en determinats processos negociables complexos. Els extrems sobre els quals s’haurà d’ assolir un acord. No obligació de celebrar el contracte. Obligació de negociar de bona fe. Deures d'informació. Obligacions de confidencialitat. Obligació de no negociar amb tercers. Cronologia de la negociació. ↓ ¿Per què es firmen i accepten les cartes d’intencions? Per evitar els riscos de negociacions obertes només subjecte al possible criteri d'un jutge. ↓ Si adopten la forma de document bilateral precontractual: Memorandum of understanding. Si pren la forma d’un document signat per les dues parts, que no és un contracte, es diu memorandum of understanding. Cartes d'intencions no són contracte, només documents on assumeixen unes obligacions, si es violen, naixerà obligacions precontractuals.
________________________________________________________________________________
Curs 2021/ Un altre qüestió que es pot donar a la fase de negociació del contracte → que es doni les cartes d’intencions. Documents que es fan servir en negociacions (no en totes) o contractes importants. És un document en què ambdues parts estan negociant, no és un contracte, expressen la idea d’iniciar; establint els drets i obligacions; per donar seguretat a aquestes parts, poden signar aquestes cartes d'intencions. La funció principal és regular i proporcionar seguretat jurídica a les parts durant tot el procés negociador. Quin contingut poden tenir cartes? els extrems segons els quals les parts volen negociar, encara no tenim contracte però que quedi clar que estem negociant això. Que més podem negociar? que no tenim l'obligació de firmar el contracte, doncs ho deixem clar, etc. També poden establir regular que actuaran/negociar de bona fe, deixar-lo clar/determinar-lo. També es poden regular els deure d’informació, si una de les parts assumeix informar d'alguna cosa, *Persona que està venent la seva empresa té l'obligació d'informar de la situació dels treballadors, etc. Establir que cal informar, desprès si no ha informat bé o no ha aparegut aquesta info es pot reclamar que no ho va fer tot i estar a les cartes d'intencions, etc. *Obligació de no negociar amb tercers, per evitar situacions empreses que donen millor opció, etc. Direm que no pots negociar amb un 3r, ho signem a les cartes d’intencions; i també temps→ fins quan estarem negociant.
Precontracte o promesa de contractar
Absència de regulació general al CC. Els precontractes no tenen una regulació al CC, no tenim un article. Tan sols tenim referències concretes arts. 1451 i 1862 CC pero no tenim una regulació general. Què és? És un acord entre les parts en relació amb la formalització d'un contracte en el futur. Agrupa situacions heterogènies. Hi ha 3 possibles situacions heterogènies:
- Acord en termes oberts: Són acords ferms sobre determinats aspectes, més la obligació de continuar negociant de bona fe. ● Art. 1242 PMCC: “No impedirà la perfecció d'un contracte, si les parts estan d'acord en els seus elements essencials i volen vincular-se ja, el que hagin deixat algun punt pendent de negociacions ulteriors. ● Si en el curs d'una negociació i abans d'assolir-se l'acord, una de les parts hagués manifestat a l'altra que el contracte no s'entendria subscrit fins haver estès el referit acord a determinades clàusules o condicions o fins que se subscrigui un document, contracte no estarà format mentre aquests requisits no es compleixin”.
- Acord sobre la formalització futura d’un contracte entre les parts: (contracte per a contractar). Quan les parts celebren un acord, *en un futur celebrarem un contacte de compravenda en un pis, i si jo en el futur vull tirar-me enrere, això em generarà un problema?
- Precontracte d’opció (art. 14 LH): Es concedeix a una de les parts, onerosa o gratuïtament, la facultat de posar en vigor en el futur un contracte que ja està determinat en tots els seus elements essencials. Aqui si tenim seguretat sobre què és el contracte d'opció. *Exemple: sóc un empresari que vol obrir un hotel a un poble de costa, trobo un solar perf, propietari diu que no hi ha cap problema a vendre solar, pero has de fer-lo ràpid perquè tinc un altre interessat. Vale però primer necessito saber si tinc finançament, fer mil gestions abans de prendre decisió i comprar. Solució per aquesta persona? podria celebrar un contracte d'opció a compra, aquí tenim el propietari i l’empresari (el que vol comprar), l’empresari quan celebra el contracte d'opció el que fa és que a canvi d'un preu (terreny val 300.000€), doncs l'empresari li dona 10.000€ al propietari a canvi de que el propietari li concedeixi un dret d'opció. Què pacten? que l'empresari té un termini (depèn del cas *
________________________________________________________________________________
Curs 2021/ accepta, el contracte ja s’haurà perfeccionat. Per tant, el 1r requisit és que Albert en aquesta oferta enquesti o aquesta oferta sigui realment vinculant per part de l’Albert, per tant si Berta després respon no pot dir L'Albert “no al final no, al final 850€ que em va millor”, perquè sinó simplement serien unes negociacions. Si ’Albert acceptés, el contracte estaria perfeccionat. El 2n requisit perquè sigui una vertadera oferta contractual és que ha de contenir tots els elements essencials del futur contracte o preveu la forma com s’ha de determinar la determinar aquests elements essencials.En el cas de arrendament el que hauria d’estar determinat en aquesta oferta, el que hauria de constar és l'objecte, hauria d’estar determinat quin és el pis que hem llogat, la direcció i el preu que ha de pagar mensualment la Berta. *Albert diu t'ofereixo que lloguis el meu pis (indicant direcció i etc) però es digui “te’l llogaré pel preu mig que es lloguin els pisos de aquesta zona, en aquest cas no està determinat el preu però tenim una manera objectiva de determinar-lo que no requereix un nou acord de les parts.
1) Indica la intenció de l'oferent de quedar obligat en cas d'acceptació del destinatari
- No requereix una nova declaració de voluntat per part de l'oferent, sinó tractes preliminars.
- Ha de quedar clara la voluntat de l’ofernet a quedar vinculat
2) Conté tots els elements essencials del futur contracte o preveu la forma de determinar-los
- ".... Una proposta és prou precisa si indica les mercaderies i expressa (si ens ho diu expressament) o, tàcitament (si ens diu la manera en què es podrà determinar el preu o Q, etc. en cas que no estiguin expressament determinades), assenyala la quantitat i el preu o preveu un mitjà per determinar-los "(art. 14 CV 1980).
- Ha de tenir els elements essencials del futur contracte Perquè sigui una vertadera oferta contractual és que ha de contenir tots els elements essencials del futur contracte o preveu la forma com s’ha de determinar la determinar aquests elements essencials.En el cas de arrendament el que hauria d’estar determinat en aquesta oferta, el que hauria de constar és l'objecte, haira d’estar determinat quin és el pis que hem llogat, la direcció i el preu que ha de pagar mensualment la Berta. *Albert diu t'ofereixo que lloguis el meu pis (indicant direcció i etc) pero es digui “te’l llogaré pel preu mig que es lloguin els pisos de aquesta zona, en aquest cas no està determinat el preu pero tenim una manera objectiva de determinar-lo que no requereix un nou acord de les parts. CV: si ens diu
3) I va destinada a una persona o diverses persones determinades.
- Si va adreçada a destinataris indeterminats: - Regla general: és una invitació a fer ofertes ( invitació ad offerendum ), llevat que s'expressi el contrari. - Requereix manifestació de voluntat del destinatari + - conformitat de qui va formular la invitació (art. 14.2 CV i 1246.2 PMCC).
- Excepcionalment: en cas d'exposició d'articles en establiments comercials és una veritable oferta (art. 9.1 LOCM):
- Obligació de vendre.
- Qualsevol destinatari es pot convertir en acceptant i perfeccionar el contracte.
- Ordre temporal de sol·licituds.
- També determina l'existència d'una oferta l'exhibició de béns i serveis a la web (art. 27.3 LSSI). *Albert ha dirigit seva oferta a una persona determinada (Berta). Què passa si l'oferta està dirigida a destinataris indeterminats? *Albert ha penjat anunci en un portal immobiliari de lloguer de pisos, Carlos veu pis i envia correu a Albert dient que accepta, s’ha perfeccionat contracte? és vinculant? lar regla és diferent en aquest cas, depèn si la oferta va
________________________________________________________________________________
Curs 2021/ dirigida a un destinatari concret i aquest accepta el contracte es perfecciona, en canvi si va dirigit a un públic indeterminat, en aquest cas la regla general és que això és que la oferta que ha fet l’Albert es una indicació a fer ofertes ( ad offerendum ), i llevat que s’expressi el contrari, està fent una indicació a que li facin una oferta. Llavors, es necessita per tal de que es perfeccioni aquest contracte d’arrendament que la persona que ha vist l’anunci manifesti a l’oferent (Albert) en aquest tipus de lloguer en aquest cas, i a més que l’Albert que és qui ha posat aquest anunci, també ho accepti. Per tant si aquesta oferta va dirigida a destinataris indeterminats realment no és una verdadera oferta i després necessitarem que Albert accepti el contracte que li proposa la persona interesada en l'anunci. Excepcionalment hi ha altres supòsits en els quals la oferta va dirigida a destinataris indeterminats als que sí que la persona que està fent aquesta oferta a destinataris indeterminats si que estarà obligada a celebrar el contracte. Quin és aquest supòsit? *si vas a una botiga i tenen exposats articles, aquest comerciant està fent una oferta a destinataris indeterminats (LOCM), venedor ofereix rentadores, comprador diu l’accepto, i es perfecciona contracte. En aquests casos el comerciant té la obligació de vendre, qualsevol destinatari d'aquest oferta es pot convertir en acceptant i perfeccionar el contracte, i el que diu aquesta llei és que s’ha de vendre per un ordre cronològic, el primer que arriba es queda el bé i així successivament fins que s’acabin existències. També es podria dir tot i que no és un establiment físic, que també l’exposició de béns en una pàg web (en comptes tenda física, una online), s’aplicarà aquesta regla, quan fas clic i afegeixes allò al teu carrito, estàs acceptant aquest contracte. Per tant, la oferta té 3 requisits, però tenim un altre requisit de l'oferta, i és que aquesta s’ha d'acceptar per part del seu destinatari mentre està vigent, per tal que es perfeccioni el contracte, el destinatari no pot estar per sempre esperant a acceptar l’oferta, sinó que l’ha d’accpetar dintre de la seva vigència. *Cas Berta, ella és la destinatària i ella hauria d’acceptar l’oferta de l'Albert sempre que aquesta estigui vigent, i quan deixa d’estar vigent la oferta de l’Albert? ara veurem quina és la vigència de l'oferta. Podria la Berta haver acceptat la oferta al cap de 2 anys? no tindria sentit perquè al cap de 2 anys oferta ja no està vigent. Amb el pas del temps hi ha inflació, preus canvien, es multipliquen, seria ilògic que durés tot aquest temps la oferta vigent.
Vigència de la oferta:
Esquema de la vida de la oferta Per entendre què és la oferta hem de pensar en un procés de formació del contracte en el que hi ha una persona que fa una oferta (inicia aquest procés), i un altre que l’accepta. Però no un procés en què tu i jo negociem i ens posem d’acord i firmem contracte conjuntament, perquè llavors si els dos firmeu el contracte al mateix moment doncs ja sabem clarament quan es el dia que es perfecciona el contracte, quan ho firmem conjuntament, donem consentiment al mateix moment.
________________________________________________________________________________
Curs 2021/
3) Rebuig de l'oferta
El 3r supòsit és el cas de rebuig per part del seu destinatari, oferta s'extingeix pel seu rebuig per part del destinatari de la mateixa. *Si Berta en lloc d’acceptar diu que no li interessa, la oferta perd vigència, per tant si al cap de 3 dies vol acceptar-lo l'Albert haurà de tornar a enviar-lo. *Berta rep la carta i li contacta a l'Albert no m’interessa, rebutjo oferta, em sembla molt car, etc. formalment aquesta oferta perd vigència, si al cap d'un temps Berta vol comprar o llogar pis pel preu inicial, l’oferta ha caducat, perdut vigència, i requerirem que l’Albert torni a donar seu consentiment, i requeriria un nou consentiment per la part de l'Albert.
- "Tota oferta, tot i que sigui irrevocable, queda ineficaç en el moment en què la comunicació rebutjant arribi a l'oferent "(art. 1249 PMCC).
4) Caducitat de la oferta:
- Esgotament del termini concedit per a la seva acceptació. ● Termini fixat en l'oferta. Un altres supòsit on l’oferta també queda sense vigència és si es concedeix un termini per respondre, i passa, si no respons la oferta caduca. ● Si no s'ha fixat cap, dins el que resulti raonable (art. 1250.3 PMCC). oferta de béns de valor constant v. oferta de béns de preu especulatiu. També es diu que encara que no s’hagi fixat un termini, si el temps o serveis que estàs oferint varien molt de preu o és raonable que no duri per sempre, també es considera que ha caducat. S’ha de tenir en compte tipus de bé i servei que s’ofereix per veure quan pot caducar, allò que resulti raonable pel tipus de bési t'ofereixen CV d'un immoble, té sentit que tinguis temps per pensart’ho, dependrà dels casos.
5) Mort o incapacitat sobrevinguda de l'oferent
- STS 1988.03.23: "constatat la mort de l'oferent, no és possible que els efectes de l'oferta siguin transmissibles als seus drethavents, als que només podria vincular (art. 1257 CC) d'haver-se perfeccionat el contracte en vida del" de cuius "". - Excepció: quan concorrin certes circumstàncies, com ara que l'hereu hagi anunciat la seva intenció de continuar l'activitat econòmica que va donar lloc a l'oferta. L’últim supòsit: què passa si mor l’oferent abans que el destinatari accepta? *Albert mor abans que Berta respongui, que passa amb aquesta oferta? continua vigent? això depèn del tipus de bé o servei, regla general encara mort o incapacitat de l’oferent, aquesta oferta perd vigència, i per tant seu destinatari no podrà aceptar. En el nostre cas Berta no podrà acceptar perquè ja no tenim oferta. Excepcionalment quan podriem dir que continua aquesta oferta? si oferta es vinculada amb un negoci, empresari fills el succeeixen, com es contracte relacionat amb activitat empresarial que continuaran els hereus del mort, continuarà vigent oferta, no depèn tant de la persona sinó dels hereus, de qui tingui a les mans la empresa. Regla general: si mor l’oferent també caduca l’oferta, a no ser que oferta estigui vinculada a l’activitat empresarial i hereus continuin amb el negoci, aleshores l’oferta segueix vigent.
Hi ha acceptació quan:
1) Concorre una declaració o acte del destinatari en què manifesti la seva conformitat a l'oferta presentada:
*Berta respon a l'Albert i li diu que accepta oferta del lloguer per tal preu etc. El contracte es considera perfeccionat. Però *la Berta està d'acord amb el lloguer del pis però en compte de 500€ el vol per 450, es considera perfeccionat? No, hi ha hagut una modificació dels termes de l'oferta i el contracte no es considera perfeccionat.
________________________________________________________________________________
Curs 2021/
- No regeix la regla del mirall ( the mirror-image rule ), no s'aplica en el dret espanyol. No regeix la regla del mirall, que vol dir que l'acceptació ha de ser exactament igual que l’oferta, no es pot modificar res, aquí la Berta ha d'acceptar totes les condicions imposades per l’Albert, sino es considera que no hi ha acceptació, i el contracte no es perfecionaria. En el dret espanyol no regeix aquesta regla tan estricte, acceptació no ha de ser exactament igual que la oferta, s’ha de mirar en cas hagi modificació si té caràcter substancial o no, si és o no important. Veiem que això no ho diu el CC, pero si ens insimpirem en CV i etc.
- Cal acceptació no conforme amb l'oferta (art. 19 CV i 1251.1.2º PMCC): L’art. 19 CV i 1251.1.2º proporsta modernització CC dóna aquesta regla, hem de tenir en compte aquestes regles que un acceptació no conforme amb la oferta. Què hem de veure? ● Caràcter substancial de les modificacions: rebuig de l'oferta i contraoferta, que ha de ser acceptada pel primer oferent. ● Art. 19.3 CV: ”…al precio, al pago, a la calidad y la cantidad de las mercaderías, al lugar y la fecha de la entrega, al grado de responsabilidad de una parte con respecto a la otra o a la solución de las controversias alteran sustancialmente los elementos de la oferta” ● Caràcter no substancial de les modificacions: la resposta constituirà acceptació, excepte quan: - L'oferent rebutja les modificacions sense demora injustificada, - Si l'oferent va exigir expressament una acceptació pura i simple. En resum, hauriem de veure si aquesta modificació té caràcter substancial , llavors es considera que hi ha un rebuig de l'oferta i que hi ha un altre oferta per part de la Berta. La Berta està fent una contraoferta quan diu que ho vol per 450 i es converteix en la oferent. Quan hi ha una modificació substancial de l’oferta? CV dóna exemples per veure què és una modificació substancial. El art 19.3 diu CV que es considera una modificació substancial si es modifica el preu, la manera de pagar aquest preu, es modifica la qualitat o quantitat de les mercaderies de la entrega, el que assumeixen parts en cas d'incompliment, que pasa si hi ha conflicte jurídic entre les parts, etc. si aquests elements es modifiquen. Si la Berta modifica el preu d’aquesta oferta 450€, el que està fent és rebutjar l'oferta i està fent una nova oferta, necessitem que l'Albert concenteixi. Si la modificació no és substancial d'aquesta oferta, *Albert diu llogo pis Berta per 500€ i posa una clàusula: formalitzarem contracte el dia tal a l'oficina de l'administrador i Berta diu si a todo pero dia tal no em va bé, vull firmar un altre dia, aquesta modificació no és substancial, considerem que el contracte de lloguer s’ha perfeccionat; o si es veu que l’Albert ha dit que vol signar el contracte en document privat i la Berta diu si a todo pero diu que contracte d'arrendament el vol a escriptura pública per posar-lo al registre de societat. CV diu si modificació no és substancial, en principi es perfecciona el contracte a no ser que es digués expressament a la oferta que no ha de modificar ni una coma, ha de ser exacte, sense cap tipus de modificació. També es possible que *la Berta diu Albert que accepta tot però vull que contacte consti en escriptura pública, no és substancial perquè no modifica l’objecte principal del contracte sinó que es una cosa més formal, però per algun motiu l’Albert no vol que consti en registre públic. Podria contestar i dir ho sento però aquest contracte no s'ha perfeccionat perquè aquesta modificació de les condicions no em sembla raonable. Encara que la modificació no sigui rellevant, el oferent diu que no l'accepta.
________________________________________________________________________________
Curs 2021/
- que l'hagin acordat les parts,
- resulti dels usos dels negocis o les pràctiques entre les parts,
- quan una llei així ho prevegi ( tàcita reconducció ). També pot ser que es produeixi una acceptació tàcita, no i ha una acceptació escrita o oral, sino actes *pagament anticipat del comprador diu que està d'acord amb aquesta compravenda → indici de que està acceptant aquesta oferta. També pot ser que s’admeti en alguns casos que s’accepti un contracte per silenci (això es res excepcional) perquè quan una part no diu res és que no accepta, només en contextos molt concrets el silenci s'entén com acceptació del contracte. CV regula compravendes internacionals entre empresaris i compravendes de mercaderies. Pot ser que aquest empresari tinguin unes relacions constants, *fabricant cotxes espanyol compra una mercaderia necessària per fabricar cotxes a empresari francès i mensualment celebren contactes de compravenda d'aquestes mercaderies. Hi ha unes relacions constants de les dos empreses, si comprador fa una solicitud del vendor i aquest no respon tenim una acceptació tacita. El que diu CV 18 → ho hagin acordat parts, llei així ho prevengui, etc. Tàcit → exemple d'abans. Acceptació de silenci d’una oferta→ parts hagin pactat que l’empresa que ven mercaderies digui et venc aquest preu, si no em respons es que estas d’acord. Oferta aceptada mitjançant silenci → un altre exemple: si parts iodien en acs que una d'elles fa oferta per un preu i l’altre no respongui s'entendrà acceptat (ho hauran d’haver acceptat anteriorment) Per una llei així ho prevengui, silenci pot ser una mena d'acceptació → *tenim un contracte d'arrendament d’habitatge, durant un període, *1 any, després es prorroga, portem 8 anys en el pis, se’ns està arribant al fi del termini, arrendatari som nosaltres, continuem un cop transcorregut el termini finalització contracte, continuem vivint, el tio del pis no diu res s'entén que poden continuar vivint, acceptació per silenci, tio s'entén que està acceptant oferta de que segueixis vivint al pis perquè no t'està fent fora, propietari no et diu que no, per silenci es considera renovat el contracte (tàcita reconducció).
Perfecció del contracte: la contractació entre absents
Regles que dóna el CC (això si ho regula) per saber quan contractants estan absents (contractació entre absents). Hi ha 2 maneres celebrar un contracte:
- Perfecció simultània *La Berta i l’Albert volmne estar d'acord celebrar contracte i estan al mateix lloc bcn, poden simultàniament fer el contactarte d'arrendament, perfeccionar-lo, signar-lo, en el moment que els dos han expressat seva voluntat, queden obligats en moment signar contracte. O potser un està a Vic i l'altre a Bcn i es truquen per telèfon, simultàniament en aquest moment s'han posat d'acord, tenim contracte perfeccionat, el consentiment de les dues parts el tenim.
________________________________________________________________________________
Curs 2021/ Exemple de la Berta i l’Albert comunicant-se per carta. ¿En què moment s’ha perfeccionat el contracte? tenim possibles diferents moments. Moment en què les parts estan vinculades i ja no es poden tirar enrere. Hi ha diferents teories (després direm que diu el CC).
La contractació entre absents: ¿quan es perfecciona el contracte?
Teories (continuant amb l’exemple de l’Albert i la Berta): 1) Acceptació oferta (teoria de l'emissió): contracte es perfecciona en moment s’accepta oferta, quan Berta accepta una vegada la carta de l'Albert considera correcte celebrar contracte i li contesta que accepta la oferta escrivint la carta → el problema és que l’Albert encara no ho sap. 2) Enviament acceptació (teoria de l’expedició) , un altre possible moment és quan la Berta envia carta, pero l’Albert encara no l’ha rebut i encara no ho sap. 3) Recepció acceptació (teoria de la recepció): la teoria de la recepció de l'acceptació: quan l’Albert rep a casa seva la carta de la Berta. En aquest cas ja té la informació. 4) Teoria de la cognició (del coneixement): quan l’Albert treu carta de la bústia i la llegeix, quan té coneixement de la acceptació. El CC dona la regla de: s’aplica la teoria del coneixement, es perfecciona el contracte quan l'oferent coneix l'acceptació, sempre i quan (art 62.2CC) l'oferent coneixi l'acceptació, quan llegeix la carta. Per tant, diu: s’aplica teoria del coneixement, es perfecciona el contracte quan es va llegir la carta, excepte quan tenint la carta en el seu àmbit de control, habent-la rebut a casa seva, no la va llegir faltant a la bona fe. Sempre que contracte per regla general es perfeccioni quan oferent llegeix o coneix carta berta, aqui queda vinculat, però excepcionalment quan no ho llegeixi per mala fe, quedarà perfeccionada quan arriba a casa seva la carta.
________________________________________________________________________________
