TEMA 4: LA VARIACIÓ FUNCIONAL
1. LA VARIACIÓ FUNCIONAL. FACTORS
Les varietats funcionals o registres lingüístics tenen a veure amb la modalitat
Factors que determinen quin registre cal utilitzar en cada context comunicatiu:
- El camp: fa referència al tema del qual es parla
- El mode: té a veure amb el canal (oral/ escrit)
- El tenor: (interactiu → dues persones interactuen/ informatiu→ només parla
una persona) identifica el propòsit de la comunicació
- El to (molt formal/ formal/ informal o familiar/ vulgar) és el grau de formalitat
del text
Combinació d’aquests factors determinen el text
LA VARIACIÓ FUNCIONAL
❖Segons el camp:
terminologia (conceptes) neologia (noves paraules incorporades)
El tema a què fa referència el missatge condiciona el lèxic que s'utilitzarà.
Normalment, fem servir un lèxic + corrent, quan ens referim a temes generals,
mentre que fem servir un vocabulari més precís (cultismes, tecnicismes…) quan el
tema del nostre missatge és més concret o específic.
El que per a nosaltres és un simple mal de cap, per al metge és una cefalea
Ús de tecnicismes→tema especialitzat o científic
Tecnolecte: manera de parlar pròpia d’una determinada disciplina (tecnolectes de la
disciplina de la biologia)
Neologismes: mots de nova incorporació
❖Segons el mode: divisió entre llengua oral i escrita
Canal també condiciona l’elecció del registre, i és que no és el mateix expressar-se
oralment que fer-ho per escrit.
➔La llengua oral acostuma a ser més espontània i es veu reforçada per
estratègies com la gestualitat o l’entonació.
➔El canal escrit ofereix més possibilitats d’elaboració i de la precisió.
Cal tenir presents els nous canals que han creat les noves tecnologies (les xarxes,
els correus electrònics, els whatsapps…) i que han aproximat al canal escrit les
estratègies de l’oralitat.
