

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
la variació linguística . El registre
Tipo: Diapositivas
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


1. Els registres o varietats diafàsiques Quan més competent lingüísticament siga un parlant, més recursos tindrà per a adaptar-se a un context comunicatiu. La manera en què un parlant s’expressa en cada situació comunicativacs’anomena registre o varietat diafàsica. Hi ha dos factors que determinen l’elecció d’un registre o un altre: a) la situació o context: una quedada amb amics, les festes del poble, un dinar familiar (més col·loquials) o una consulta mèdica, un despatx d’advocats o una conferència científica (més formal). b) La relació entre els interlocutors : d’açò depén la confiança o grau de proximitat, la relació entre algú que ocupa una posició professional diferent Els registres estan determinats per quatre ítems: El tema, el canal, la intencionalitat comunicativa i el grau de formalitat. El tema pot ser general (qualsevol tema que puga entendre tot el món) i especialitzat (no ho entén tot el món si no coneix el vocabulari específic, per exemple, una conversa entre metges). El canal, que pot ser oral o escrtit. La intencionalitat , que pot ser objectiva (el discurs no està determinat per cap sentiment o opinió personal) o subjectiva (l’emissor sí que aporta el seu punt de vista). El grau de formalitat: Registre cientificotècnic (conversa entre metges, biòlegs, lingüístes…gent especialitzada en una matèria) Registre poètic (poesia) Registre culte no literari (un judici, fer un jurament de càrrec públic…) Registre literari (novel·les, contes, teatre…) Registre estàndard (enseyameny, mitjans de comunicació, administració…) Registre col·loquial (amics, família, veïnat, festes…) Registre vulgar (on normalment s’empren insults i paraules malsonants…) El registre informal ( o de grau de formalitat baix ) és propi de situacions comunicatives de caràcter privat o íntim. Es solen donar més en l’oralitat que no en l’escriptura (encara que també poden ser escrits (missatges de Whatsapp, per exemple). Els temes són pocs especialitzats i la relació es basa en la confiança, en l’espontaneïtat i la naturalitat.
Dins d’aquest registre podem trobar l’ús de col·loquialismes (paraules que no estan acceptades al diccionari i, per tant, no són pròpies de contextos formals): aixina, pos, mosatros, molar, guai, xungo… i vulgarismes (insults o paraules malsonants): hòstia, merda, collons… Els mots jòquers també són propis d’aquest registre, són paraules que tenen un sentit molt genèric i que estan buides de significat, si se n’abusa poden empobrir els textos: interessant, bonic, bo, dolent, dir, fer, posar, persona, tema, problema, cosa… Els registres de formalitat mitjana són propis de situacions un poc més formal. El grau de relació és una mica més distanciat. És habitual en contextos escrits o en situacions de comunicació oral que requerix una preparació (telenotícies, una classe a l’institut…). S’utilitza un llenguatge més espontani, sense col·loquialismes. Els registres més formals (o grau de formalitat alt) són pròpies d’un grau de formalitat més elevat. És habitual en contextos on cal un guió escrit molt marcat i el vocabulari que utilitza l’emissor és molt especialitzat. La distància de proximitat entre emissor i receptor queda ben marcada. Dins d’aquest registre -concretament en el registre cientificotècnic- podem trobar el llenguatge d’especialitat (propi d’especialistes d’un camp de coneixement determinat). Seran tecnicismes: biodiversitat, dicotiledoni, pol·linització, fibra òptica, cèl·lula mare…