Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


el registre . La variació linguística, Diapositivas de Valenciano

la variació linguística . El registre

Tipo: Diapositivas

2022/2023

Subido el 05/02/2024

yosoymaria
yosoymaria 🇨🇱

2 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
LA VARIACIÓ LINGÚÍSTICA
1. Els registres o varietats diafàsiques
Quan més competent lingüísticament siga un parlant, més recursos tindrà per a adaptar-se
a un context comunicatiu. La manera en què un parlant s’expressa en cada situació
comunicativacs’anomena registre o varietat diafàsica.
Hi ha dos factors que determinen l’elecció d’un registre o un altre:
a) la situació o context: una quedada amb amics, les festes del poble, un
dinar familiar (més col·loquials) o una consulta mèdica, un despatx
d’advocats o una conferència científica (més formal).
b) La relació entre els interlocutors: d’açò depén la confiança o grau de
proximitat, la relació entre algú que ocupa una posició professional diferent
Els registres estan determinats per quatre ítems: El tema, el canal, la intencionalitat
comunicativa i el grau de formalitat.
El tema pot ser general (qualsevol tema que puga entendre tot el món) i especialitzat (no ho
entén tot el món si no coneix el vocabulari específic, per exemple, una conversa entre
metges).
El canal, que pot ser oral o escrtit.
La intencionalitat, que pot ser objectiva (el discurs no està determinat per cap sentiment o
opinió personal) o subjectiva (l’emissor sí que aporta el seu punt de vista).
El grau de formalitat:
Registre cientificotècnic
(conversa entre metges,
biòlegs, lingüístes…gent
especialitzada en una
matèria)
Registre poètic (poesia)
Registre culte no literari
(un judici, fer un jurament de
càrrec públic…)
Registre literari (novel·les,
contes, teatre…)
Registre estàndard (enseyameny, mitjans de
comunicació, administració…)
Registre col·loquial (amics, família, veïnat, festes…)
Registre vulgar (on normalment s’empren insults i
paraules malsonants…)
El registre informal (o de grau de formalitat baix) és propi de situacions comunicatives
de caràcter privat o íntim. Es solen donar més en l’oralitat que no en l’escriptura (encara que
també poden ser escrits (missatges de Whatsapp, per exemple). Els temes són pocs
especialitzats i la relació es basa en la confiança, en l’espontaneïtat i la naturalitat.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga el registre . La variació linguística y más Diapositivas en PDF de Valenciano solo en Docsity!

LA VARIACIÓ LINGÚÍSTICA

1. Els registres o varietats diafàsiques Quan més competent lingüísticament siga un parlant, més recursos tindrà per a adaptar-se a un context comunicatiu. La manera en què un parlant s’expressa en cada situació comunicativacs’anomena registre o varietat diafàsica. Hi ha dos factors que determinen l’elecció d’un registre o un altre: a) la situació o context: una quedada amb amics, les festes del poble, un dinar familiar (més col·loquials) o una consulta mèdica, un despatx d’advocats o una conferència científica (més formal). b) La relació entre els interlocutors : d’açò depén la confiança o grau de proximitat, la relació entre algú que ocupa una posició professional diferent Els registres estan determinats per quatre ítems: El tema, el canal, la intencionalitat comunicativa i el grau de formalitat. El tema pot ser general (qualsevol tema que puga entendre tot el món) i especialitzat (no ho entén tot el món si no coneix el vocabulari específic, per exemple, una conversa entre metges). El canal, que pot ser oral o escrtit. La intencionalitat , que pot ser objectiva (el discurs no està determinat per cap sentiment o opinió personal) o subjectiva (l’emissor sí que aporta el seu punt de vista). El grau de formalitat: Registre cientificotècnic (conversa entre metges, biòlegs, lingüístes…gent especialitzada en una matèria) Registre poètic (poesia) Registre culte no literari (un judici, fer un jurament de càrrec públic…) Registre literari (novel·les, contes, teatre…) Registre estàndard (enseyameny, mitjans de comunicació, administració…) Registre col·loquial (amics, família, veïnat, festes…) Registre vulgar (on normalment s’empren insults i paraules malsonants…) El registre informal ( o de grau de formalitat baix ) és propi de situacions comunicatives de caràcter privat o íntim. Es solen donar més en l’oralitat que no en l’escriptura (encara que també poden ser escrits (missatges de Whatsapp, per exemple). Els temes són pocs especialitzats i la relació es basa en la confiança, en l’espontaneïtat i la naturalitat.

Dins d’aquest registre podem trobar l’ús de col·loquialismes (paraules que no estan acceptades al diccionari i, per tant, no són pròpies de contextos formals): aixina, pos, mosatros, molar, guai, xungo… i vulgarismes (insults o paraules malsonants): hòstia, merda, collons… Els mots jòquers també són propis d’aquest registre, són paraules que tenen un sentit molt genèric i que estan buides de significat, si se n’abusa poden empobrir els textos: interessant, bonic, bo, dolent, dir, fer, posar, persona, tema, problema, cosa… Els registres de formalitat mitjana són propis de situacions un poc més formal. El grau de relació és una mica més distanciat. És habitual en contextos escrits o en situacions de comunicació oral que requerix una preparació (telenotícies, una classe a l’institut…). S’utilitza un llenguatge més espontani, sense col·loquialismes. Els registres més formals (o grau de formalitat alt) són pròpies d’un grau de formalitat més elevat. És habitual en contextos on cal un guió escrit molt marcat i el vocabulari que utilitza l’emissor és molt especialitzat. La distància de proximitat entre emissor i receptor queda ben marcada. Dins d’aquest registre -concretament en el registre cientificotècnic- podem trobar el llenguatge d’especialitat (propi d’especialistes d’un camp de coneixement determinat). Seran tecnicismes: biodiversitat, dicotiledoni, pol·linització, fibra òptica, cèl·lula mare…