¡Descarga Variació lingüística i registres y más Apuntes en PDF de Idioma Catalán solo en Docsity!
Variació lingüística i registres
Hi ha diverses maneres de parlar una mateixa llengua. No sempre ens expressem de la mateixa manera en totes les situacions. Una llengua també canvia a causa de la variació geogràfica i, evidentment, la llengua també canvia de generació en generació.
Les varietats temporals o històriques són les que han operat en una llengua en una època determinada. Així, la llengua del segle XV té una variació respecte de la del s. XVII i, consegüentment, la de l’època actual respecte de la del s. XV, etc.
Variació lingüística
Temporal (històriques)
S. IX, S. XII, etc., època actual
Geogràfica (dialectes o parlars)
Català oriental, occidental, valencià, balear...
Social (registres)
Col·loquial, estàndard, culte, especialitzat, argot
Les varietats geogràfiques són el conjunt de parlars o dialectes d’una llengua. És a dir, que una varietat geogràfica comprèn els trets lingüístics comuns a un grup humà delimitat geogràficament. En el cas del català, podem parlar de dos grans blocs dialectals: l’occidental i l’oriental.
Variació geogràfica
Les varietats socials constitueixen les formes pròpies de la llengua en cadascun dels usos lingüístics que es produeixen en les diverses relacions socials. Dins de les diferents varietats hi ha els llenguatges especialitzats de les professions i els argots. Les varietats funcionals (o registres) depenen de la situació o context d’ús. Són estils funcionals definits i delimitats per factors que intervenen en la situació comunicativa:
- El contingut del discurs: segons el tema o la matèria que es tracta.
- El mode del discurs: com s’estructura el missatge o el text i, sobretot, el canal (oral o escrit) que s’utilitza.
- El nivell de formalitat i el propòsit i la intencionalitat del parlant.
Quins registres té una llengua?
Col·loquial Argot Culte o formal Estàndard
