LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA
Varietats que depenen dels parlants:
Varietats geogràfiques
Tenen relació amb la procedència dels parlants (DIALECTE). El nostre dialècte pot ser:
ORIENTAL
OCCIDENTAL
1a persona present d’indicatiu acabada en -u/-i (ex:
cantu, canti)
1a persona present d’indicatiu acabada en -o/-e (ex:
canto, cante)
Incoatius acabats en -eix (ex: pateix)
Incoatius acabats en -ix/-isca (ex: patix, patisca)
Els plurals perden la n (ex: homes, joves)
Els plurals mantenen la n (ex: homens, jovens)
Present subjuntiu acabat en -i (ex: canti, cantis...)
Present subjuntiu acabat en -e (ex: cante, cantes...)
Lèxic específic: mirall, noi, escombra...
Lèxic específic: espill, xiquet, granera...
Varietats històriques o generacionals
Tenen relació amb el moment històric. Segons l’època han hi hagut diferents tipus de català:
-Català preliterari (S. VIII- XIII): és un català arcaic ja que està molt barejat amb el llatí
-Català medieval (S. XIII- XV): català que fan servir Ausiàs March...
-Català de la Renaixença (S. XIX)
-Català actual (S. XX): normaativització de la llengua per Pompeu Fabra
Les varietats generacionals depenen de l’edat del parlant.
Varietats socials
Depenen del grup social i de l’educació (ARGOTS). Els argots poden ser de delinqÜència, profesions, ‘pijos’, ‘canis’
Varietats que depenen de la situació comunicativa:
Varietats funcionals
Depenen de 4 factors:
-Tema, que pot ser qÜotidià o especialitzat
