¡Descarga autobiografia 3 y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!
3. COM VAIG ENSENYAR LA FINTA DE
DIRECCIÓ D’HANDBOL?
Aquest ensenyament, el vaig realitzar al equip cadet masculí del club Handbol Ribes; equip que el porto des de fa 4 anys i que actualment continuo portant. La finta la vaig decidir ensenyar el primer any que els vaig agafar ja que crec, que es un element indispensable en el joc per tal de poder complir el objectiu del atac, que es aconseguir marcar gol i, encara la segueixen aprenent.
La finta és un element tècnic-tàctic d’atac i per tant, té la seva complexitat a l’hora de aprendre-la i ensenyar-la. ja que no només s’ha d’aprendre a realitzar amb una gesto-forma concreta i en un temps i espai determinat, sinó que també s’ha ensenyar a escollir com i quan utilitzar-la.
El primer que els hi vaig explicar, va ser quina utilitat tenia i en quin moment s’havia d’utilitzar: els hi vaig dir que era un recurs per enganyar al defensor sobre les intencions de moviment que tenim per desprès poder superar-lo. Aquesta explicació va anar seguida de la explicació de com utilitzar-la i després per practicar-la, un exercici molt bàsic i obert perquè experimentessin, el exercici consistia en que un atacant, haurà de superar realitzant el que ells han entès que es una finta a un defensor que es situarà entre dos conus, per així poder llançar a porteria i marcar gol. En aquest exercici hem trobo amb el primer problema, i es que s’han oblidat del aspecte tàctic i una mica del com realitzar-la, era d’esperar que la majoria dels jugadors no els hi sortís, i així va succeir.
Desprès d’adonar-me de que no ho feien bé, vaig parar l’exercici i els vaig reunir per explicar a partir de l’experiència i la practica que havien viscut en l’activitat, com millorar les seves fintes i com s’haurien de fer si les dominessin. Els felicito per la bona actitud que han tingut i per mostrar-me totes aquelles inquietuds i dubtes que tenen sobre aquest aprenentatge. Els animo a que continuïn treballant així, els hi dic que el més important es com fem les coses i amb quina actitud, que no es preocupin dels resultats, perquè els resultats ja vindran, i que hem de procurar de centrar-nos en el present.
A partir d’aquesta petita activitat i reflexió, com ja tenia planificat, els començo a explicar, ara sí amb més profunditat, com realitzar la finta d’una forma útil: Els faig entendre la importància en la finta de fer creure al adversari que volem penetrar en una direcció, anant al espai vuit o no està el defensor, d’aquesta manera ell vindrà a defensar i sortirà de la seva zona de confort i a partir d’allà, podem executar millor el canvi de ritme i de direcció, i aprofitar la inèrcia que porta el jugador per superar-lo, ja que com a màxim, podrà canviar un altre cop de ritme i de direcció. Els explico que han de fer creure amb el cos que van cap a una direcció i després realitzar un canvi de ritme i de ritme lo suficientment ample y vertical a porteria com per poder superar-lo.
A partir de la meva reflexió, alguns d’ells comencen a comentar y adonar-se dels seus errors i dels seus encerts, comencen a aplicar allò que han aprés de la meva explicació, en canvi d’altres al començar de nou l’exercici, tornen a replicar el que ja feien miren als seus companys i es rendeixen perquè pensen que no ho podran fer i per això decideixen continuar fent el que ja saben fer, sigui millor o pitjor.
En detectar això començo a dedicar més atenció, però encarada a la curiositat que no pas per exigència, ja que si encara els hi poses més pressió segurament seria pitjor en la seva motivació per aprendre; cosa que d’entrada, tots abans de començar a fer l’activitat estaven ben motivats, però després d’unes quantes practiques, la motivació anava en davallada.
A partir de llavors, els que els hi costava comencen a atrevir-se a provar-ho i per la seva sorpresa no triguen tant en aprendre-ho com ells pensaven, sembla ser que el fet de treure’s la pressió de sobre, els ha permès relaxar-se i centrar- se en posar tota la atenció en treballar-ho.
Per acabar avui, els hi comento que la idea d’aquest exercici era, que aprenguessin les nocions bàsiques de com, quan y perquè utilitzar la finta, que es un element que a partir d’ara podran incloure en el seu bagatge de joc i que hauran de treballar-la durant molt de temps per perfeccionar-la i dominar-la. També els hi dic que igual que les persones també som diferents, les formes de fer les coses també i que tot i haver-hi una base per fer-la, cadascú les haurà de fer seves, a la seva manera de ser i al seu físic
Avui dia la continuen treballant i la evolució ha sigut increïble, en la actualitat la saben utilitzar amb molt domini, adaptant-la a diferents situacions, realitzant-la tècnicament bastant correcte la majoria i sobretot tàcticament ho fan molt bé tots. Encara els hi queda temps per seguir-la treballant fins que acabi la seva etapa de formació i per seguir gaudint de l’handbol.
