¡Descarga TS Comunitari y más Ejercicios en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
- Les relacions entre el TS i el TSC
- El TS com un enfocament global
Hi ha 3 grans qüestions a considerar,
TS com a perspectiva teòrica i epistemològica, com una mirada psicosocial des de TS plantejar que s’ha de treballar amb individual i familiar però també buscar solucions de caràcter social.
El TS es una activitat professional organitzada i institucionalitzada per donar respostes a la societat.
Veure el TS des de una perspectiva metodològica. Hi ha abordatges metodològics diferents.
Bases del TS: el repte es afavorir la inclusió social de les persones en situació de vulnerabilitat social, que les persones amb diversitat siguin respectades. Perspectives teòriques:
- Mirada humanista: l’esser humà te el seu ideal la autorealització. Veure allò que si que sap fer. Acció basada en el client:ajudar a la persona a sentir-se bé amb ella mateixa. Cura a preservar la dignitat humana en l’acompanyament a les persones ateses.
- Costruccionista: la realitat social construïda des de el punt de vista dels actors. El professional parteix del no saber, sense idees preconcebudes. Primer s’ha d’escoltar, escolta activa. S’ha situar el sentit de l’acció social en la vida quotidiana i la perspectiva dels actors. Els significats es creen en els intercanvis que es donen entre persones situades històricament en una societat donada Partir del“no saber”para a poder saber amb els altres. (Kisnermann,1997:77-78). Recuperant la seva capacitat de ser plenament humans i creatius (Navarro, 2004:308)
- Ecològica – sistèmica. útil per entendre el TS des de aquest punt global. No es pot entendre individual sense entendre xarxa social. Entendre al subjecte implicat en el conjunt de sistemes que l´ engloben i ens els quals participa. L’univers relacional de les persones proporcionen recursos clau per a la integració, la identitat, la competència. La importància de potenciar els recursos de la comunitat per abordar els problemes socials
- Crítica: Afavorir el canvi, la presa de consciència de la persona. Per fer un veritable canvi social s’ha de tenir com a protagonistes les persones que viuen la situació. Saber on anar per no caure en un pragmatisme sense utilitat. La necessitat de transformar una societat desigual i injusta. El compromís amb el canvi social. Afavorir la presa de consciència dels oprimits de la seva situació d’opressió. Apoderar i mobilitzar els subjectes vulnerables per a defensar els seus drets
1.2El TSC com una de les estratègies metodològiques del TS
El Treball Social es construeix com a disciplina fonamentada en les aportacions científiques de les ciències socials i que aposta per a donar un caràcter racional a la seva activitat,entenent que una actuació ben pensada i ben duta a terme és un instrument inestimable per a assolir els objectius que es proposa o per assolir-los amb major eficàcia.
En TS s’ha d’aplicar una certa racionalitat científica i una lògica de projecte, per ordenar de manera racional. Allò que volem fer i ser mes eficaços. Treball grupal i treball comunitari coincideixen en treballar en grup però diferent objectiu.
En el T.S.I es fa un abordatge individual de situacions socials personals que es concentra en les relacions bidireccionals individu-societat.
En el T.S.G l' abordatge de situacions socials personals es desenvolupa en entorns grupals.
El TSC és un abordatge de situacions socials col·lectives mitjançant el desenvolupament de processos organitzatius. El seu nucli central és la tasca de constitució (creació) i manteniment (sosteniment) d’un grup (grup informal, associació, coordinadora, comitè, etc.) al voltant d’un projecte col·lectiu de millora.
- El TSC com un espai de trobada interdisciplinari
El treball comunitari com un espai interdisciplinari amb certa tendència a l'especialització.
•El treball comunitari és un abordatge metodològic del treball social que forma part de la seva tradició, però , avui altres professions properes (com els educadors socials, psicòlegs socials, professionals de la salut, artistes, etc) també s'han fet seu el treball comunitari.
•Aquest espai de pràctiques del treball comunitari de caràcter interdisciplinari en alguns llocs ha anat configurant, en major o menor mesura, una identitat professional diferenciada,, per exemple, a Anglaterra
•A Catalunya aquesta diferenciació és molt menys acusada però en els darrers anys hi ha hagut cert desenvolupament del Treball Comunitari com espai de trobada interdisciplinari (Úcari LLena,2006) https:// professionalstreballcomunitari.org/2015/09/07/423/
•La tendència cap a l'especialització professional genera debaten les organitzacions que desenvolupen la intervenció social, que fan treball comunitari com a funció primària. o secundària.
•Millor tenir especialistes en Treball Comunitari o que sigui una funció assumida per l’equip
2. El TC i a seva delimitació
2.1 La comunitat com a territori i espai relacional
La comunitat es un conjunt de persones amb un tret comú, remet a un subjecte col·lectiu, amb interessos compartits, que generen una necessitat comunes. Moltes vegades s’associa localitat amb territori. Viure en un mateix lloc genera interessos compartits. En la comunitat també poden haver interessos diferents i es poden organitzar per defensar idees diferents.
La comunitat implica un cert tipus de realitat social en la que estan presents alguns elements definitoris:
- Un col·lectiu humà al que se li reconeix capacitat de ser subjecte i protagonista d'accions i decisions, amb voluntat d'incidir en el canvi i en la millora de les condicions de vida de les persones que formen part d'ell.
- Consciència de pertinència entre les persones que integren el col·lectiu, és a dir, existència d'un cert grau d'integració subjectiva en una identitat comunitària compartida.
Cal saber perquè volem que la persona partyuicipi. Es important adobar-se que no tohtom sent la neecessitat de particuoar, xt cakl saber ells interessos i inquietuds que tenen aquestes personse. Cal preguntar-se si la particuipcio ensenyea quelcom a les peersones, si prermt empodeara eels subj, ferlou mes autonoms.
Nosaltres em d’org la participacó. Algu org el proces x aconseguir aqustrevall eeb xaxa.
Participar significa ser part, formar part, ser tingut en compte,involucrar-se, intervenir, influir, responsabilitzar-se. La participació és un procés que enllaça necessàriament els subjectes i als grups;. Ser participant implica ser coagent, cooperant, coautor, corresponsable (Giménez, 2002)
L’objectiu i indicador últim de la participació hauria de ser el grau en que -a través d’ella es té accés al poder, es comparteix aquest poder en un grup social. En darrera instancia, doncs, la participació rellevant remet al “empowerment”, potenciació i desenvolupament de les persones.
Ciutadania: Nosaltres volem afavorir ciutadania x tnir capcaitatde reivindicarels seus drets. Hem d’entendre la ciutadania com un conjunt de drets (civils, polítics i socials) però també com una responsabilitat. Avui hem d’assumir el repte de crear i desenvolupar els espais i les condicions estructurals i culturals necessàries per la participació. I així anar-nos construint plegats com a ciutadans. (Folgueiras, 2006)
Taula: Formes de canalitzar la participació ciutadana
Per una societat mes integradora, es pot fer de dal a baix (politics a ciutadans) baix a dalt, els ciutadans s’organitzen i reclamen als politics allò que els preocupa, com l’activisme cívic.
Desenvolupament comunitari (espai dels tècnics): els professional fem feina de posar en relació als ciutadans amb am i polític, mediació, ensenyar el camí per millorar situació.
Definicions acció comunitària:
Inclou l’acció dels ciutadans i no necessitat de professionals, en canvi la organització comunitària si que requereix professionals. Per marcar la tasca del professional parlarem del treball comunitari per afavorir o generar acció comunitària.
Dimensions de la dinamització de l’acció comunitària: 3 elements de qualsevol acció comunitària
- Procés de conscienciació, on actor prendre consciència del problema i per resoldre es millor d forma comunitària.
- S’organitza de mara col·lectiva, reforçar vincles de cooperació interna i externa.
- Es mobilitzen, volem generar un empoderament una comunitat transformadora, volem moure aquesta situació per generar una diferent. Construir relació de forces i negociar amb actors institucionals. Saul Alinsky, posa èmfasis en l’emoderament de les persones.
2.3. El Treball Comunitari com una pràctica organitzativa en l’àmbit de la intervenció social per a promoure un projecte de desenvolupament social (Barbero i Cortès, 2005)
TS comunitari, es el realitzat per el TS. Una pràctica organitzativa en l’àmbit de la intervenció social per a promoure un projecte de desenvolupament social (Barbero i Cortès, 2005)
2 elements, es una tasca de constituir i/o mantenir un grup o intergrup(es un espai on tu reuneixes els representants dels grups), entorn la definició i promoure un projecte d desenvolupament social, de canvi i de transformació.
Dimensió substantiva: temàtica que volem resoldre a través del projecte.
Dimensió relacional i organitzativa: metodologia que emprarem amb la comunitat.
L’esquema mostra el procés de constituir el grup.
En primer lloc es fa una immersió( FERSE CARREC DEL TEMA I la situació) escoltar als protagonistes d’aquesta situació. No podem plantejar cap projecte sense saber quina es la situació.
A partir de la recollida d’informació, en la fase d’immersió, es construeix un diagnòstic de la situació, síntesi de tota la informació a traves del DAFO. Serveix de punt de partida per definir el projecte d’intervenció comunitària.
S’establirà quins son els objectius.
Desprès de moment d’entrada a l’espai d’intervenció ens serveix per establir com farem la promoció i l’acompanyament de l’acció de transformació.
2.4.La pertinença del treball comunitari en el context actual
Volem que hi hagi m´rd acio comunitaria, que es puguin resoldre els problmes dels actors. Adonarnos d a necessittque hi ha per fre aquesta tasca.
a) Globalització, desigualtat, conflicte i crisi ecològica. Existncua de conflicte, individualisme. Si no hi ha una capacitat de l ciutadania x org entorn el be comú , tindrem mes ptrob a mig i ll termii. Posar x davat el be coleectiu, de l humanitat abans q la supremacia del uns sobre els añtres o mantenimet dim`peris.
•Però no és suficient perquè està fonamentalment pensada pel treball individual i familiar i no inclou suficientment les situacions del treball comunitari.
L’equilibri entre el projecte influència i l’autogestió
- El compromís del treballador social amb el canvi social.
- El reconeixement de la dignitat de les persones assumint la seva singularitat com a subjectes, acceptant que no hi ha veritat sinó moltes veritats diferents en molts dominis diferents.
- La necessitat de la proximitat per a posar-se en el lloc de l’altre per fer emergir les seves potencialitats.
- El professional ha de mantenir també una distància òptima que li permeti reflexionar, sentir, comprendre la situació sense quedar immersos en ella. (Kisnermann, 1997)
- Navarro (2004) insisteix en que un aspecte central en la reflexió ètica del professional és la valoració sobre l'espai que atorga a la influència, al poder i a l'autonomia dels subjectes.
L’ètica,les organitzacions i els models professionals
- No es pot dipositar tota la responsabilitat en els professionals, cal parlar també de l'ètica de l'organització, tenir en compte la responsabilitat de les organitzacions i institucions on treballen els professionals de l'acció comunitària, les seves associacions professionals i de la política social. En definitiva, cal conciliar l'ètica personal, professional i organitzacional al servei i dintre d'una ètica de la ciutadania. (San Roman,
- servei i dintre d'una ètica de la ciutadania. (San Roman, 2009)
- L'ètica no existeix per si mateixa o en abstracte, sinó que forma una atractiva mixtura amb els models o paradigmes que col·laboren a fer operatius els valors del professional,
influent en la seva forma de veure el món , de treballar amb ell i de ser, així com amb les metodologies que permeten dur a terme el seu projecte vital.
3.2. Models d’organització comunitària 3.2. Models d’organització comunitària
Estratègies d’organització comunitària Dumas i Séguier (1997)
-Tàctica del conflicte: posa l’accent en l’existència d’interessos diferents i s’opta per la confrontació com a estratègia per defensar els interessos dels grups més dèbils, allunyats del poder.
-Estratègia conscienciant. Ha estat definida com una aproximació en la qual els grups d’acció persegueixen la transformació de les mentalitats d’una determinada població, correlativament a la de les estructures socioeconòmiques.
3.3. Rols i funcions del treballador comunitari
Tasques TC; Processos organitzatius responsabilització progressiva: Descobrir necessitats i potencialitats, presa de contacte amb la gent i treballar per consciència i possibilitat de millora, formar i establir les estructures col·lectives i repartir tasques, ajudar a identificar i elaborar objectius, clarificar, prioritzar, mantenir la organització activa i tenir cura de les relacions de la comunicació, apartar-se i concloure.
L’ús dels rols i la intensitat del TC; Adaptació realitat concreta: Segons l’origen i la demanda inicial, estat del grup, les constriccions, oportunitats del moment, les pròpies preferències. El professional exerceix un lideratge situacional, mes o menys actiu (grau directivitat) o presència no permanent (entrant i sortint).
3.4. La intensitat de la intervenció i presència del treballador comunitari
Presència del treballador comunitari: Ni exteriors al grup, en posició directiva de l’expert ni totalment fos en el grup perquè això no faria més que reforçar-lo d’una manera no crítica. Sinó “entrant i sortint”, per catalitzar d’una manera dinàmica el distanciament crític i ajudant a avançar metodologicament.
Permànencia del treballador comunitari: Inici de l’acció comunitaria ( el protagonisme del tc es buida a mesura que el grup guanya autonomia). Retirada del ts (el grup guanya en autogestió a mesura que avança l’experiència i guanya en autonomia).
Tema 4: Potencials i límits del treball comunitari com a promotor de l’acció comunitària
4.1. Característiques dels diversos actors socials presents a la comunitat
Actua per transformar la realitat, una manera de classificar-lo es per la funció que realitzen i per la seva posició en la societat i la funció i el rol que tenen reconeguts.
a. Polític: definició polítiques i responsabilitat legitima. Gestionen i dirigeixen les institucions públiques. Molt importants per impuls de l’acció comunitària.
b. Responsables organitzatius: SS, president associació de veïns.
c. Els professionals: TS am marge de maniobra.
d. (^) Els ciutadans. Si no hi ha participació el TC no té sentit.
–Els interlocutors habituals/instituïts de l’administració pública:
–Els proactius: Estan actius i participen.
–Els mobilitzats: Es mobilitzen en les activitats.
–Els ciutadans afectats: no estan visibilitzats en la societat. Es molt important la seva participació en els processos d’inclusió.
–Els grups socials negatius: Actuen en contra la convivència.
Esquema actors socials: et pots trobar actors entremig dels actors. Persones amb capacitat de lideratge que agafen el rol de dos actors.
La recerca objectius comuns que compatibles objectius particulars: Sociograma que visualitza els diferents actors. Representa de manera generals les relacions dins del barri. Ens permet visualitzar que cada actor té interessos diferents.
4.2. Una mirada general a l’acció comunitària d’avui: Una mirada general a les experiències actuals de treball comunitari
a) Els àmbits de l’acció comunitària més significatius:
- (^) Desenvolupament local: Promoció econòmica, plans de barri, plans de desenvolupament comunitari (PDC)
- Medi ambient i espai públic: diagnòstics ambientals, agendes 21 locals, pla buits, horts comunitaris, disseny participatiu espais públics.
- Economia, emprenedoria i consum alternatiu: cooperatives de consum, xarxes d’intercanvi, moneda social.
- Dinamització cultural: Centres culturals, cultura popular, música comunitària, art activista.
- Civico-educatius: bancs del temps, plans educatius d’entorn, convivència intercultural
- Salut comunitària: Diagnòstics de salut, plans de prevenció, Baixem al carrer
- (^) Inclusió social: Processos d’inclusió social per a col·lectius en situació de vulnerabilitat: immigració, persones amb discapacitat, joves o dones, gent gran, per exemple)
b) Els plans comunitaris:
- Procés de mobilització col·lectiva en el qual uns actors socials (polítics, tècnics i/o ciutadans)prenen consciència de l’existència d’interessos comuns i s’organitzen en una plataforma de treball comú entorn el disseny i l’execució d’un pla de desenvolupament social local.
- Aquests processos d’organització comunitària tenen:
–una dimensió relacional: cal promoure el diàleg i el treballen comú entre els diversos actors socials implicats en el benestar del territori
–una dimensió substantiva: uns continguts concrets que tenen a veure amb l’educació, la salut, el desenvolupament econòmic, l’urbanisme, l’habitatge, etc
- Exemples: PDC Roquetes, PDC Poble Sec, PDC Trinitat Nova, PDC Sagrada Família, PDC Remei, etc
- En la dimensió educativa ja que la participació en processos organitzatius és una oportunitat per l’aprenentatge d’habilitats praxeològiques (d’expressió, responsabilitat, intercanvi d’informació, d’investigació, pràctica concreta de la planificació i de les habilitats organitzatives, etc). Es tracta d’aprenentatges pràctics per resoldre situacions..
- En la dimensió política perquè a través d’un procés d’organització comunitària es crea un subjecte col·lectiu que pot relacionar-se amb altres subjectes col·lectius. Així s’aconsegueix veu, interlocució, possibilitats de negociació, de protesta, apoderant els individus i col·lectius en situació de vulnerabilitat obrint camins per la seva inclusió social.
4.4. Els límits del treball comunitari
Carmona (2012) identifica un conjunt d'incompatibilitats entre polítiques socials i acció comunitària:
- (^) El xoc entre les lògiques jeràrquiques de l'administració top-downi les lògiques participatives de l'acció comunitària bottom-up.
- Anul·lació de la capacitat crítica de la ciutadania.
- La racionalitat burocràtica i sectorial de les institucions públiques versus la flexibilitat i multidimensionalitat que reclama l'acció comunitària.
- La dificultat de comptabilitzar la tecnocràcia estatal i l'acció comunitària
- Les orientacions assistencialistes de les polítiques socials versus la vocació promocional de l'acció comunitària
- La tendència en les polítiques socials és centrar-se en el nivell micro, focalitzant la intervenció en els grups i els subjectes que presenten alguna necessitat particular, fet que contribueix a que hi hagi menys opcions de canvi social. D'aquesta manera s'abandonen el qüestionament d'aquests contextos (exclusió, opressió) o d'accions mobilitzadores que els canvien, que és la raó de ser del desenvolupament comunitari.
Tema 5: Immersió en l’espai social en el que intervenir, aproximació a la gent i a les situacions socials
5.1. Perquè hem d’apostar per una epistemologia implicativa?
1.1. Comprendre que la implicació és una oportunitat per conèixer millor: Si vols saber sobre una realitat has de participar en la lluita per canviar-la perquè a través de la participació personal en aquesta lluita podràs descobrir l’essència d’aquesta realitat i comprendre-la.
1.2. Desenvolupar un procés d’investigació-acció: Dissenyar la intervenció en el sentit de convertir-la en oportunitat de construir coneixement així com convertir la construcció del coneixement en veritable intervenció.
1.3. Apreciar el valor dels coneixements i de les interpretacions dels demés i de la connexió que es pot establir entre ells: Paper de pont, de mediació o intermediació, de persona vincle, que permeti articular els diferents punts de vista en una situació determinada.
1.4. Realitzar una immersió en la realitat per a conèixer i establir relacions: El repte de construir coneixement més adequat corre en paral·lel al de construir les millors relacions i els dos processos es retroalimenten.
5.2. Conèixer i establir contactes
El nivell de participació en el diagnòstic inicial:
- En el treball comunitari sempre aspirem al major nivell de participació en les diferents operacions de la intervenció ì, per tant, també en el moment del diagnòstic.
- Però en un 1er moment, a l’inici de la intervenció caldrà que el treballador comunitari faci un diagnòstic previ de la situació sobre la que vol intervenir (diagnòstic professional) que li serveixi com a punt de partida per la definició del seu projecte professional (constituir i/o mantenir un grup o intergrup entorn d’un projecte de desenvolupament social).
- En funció del nivell inicial d’organització comunitària i/o de l’interès i compromís que detectem en els primers contactes podrem començar a implicar a altres actors socials en la construcció d’aquest diagnòstic.
Perquè ens hem de posar en contacte amb tot tipus de persones?
- El treballador comunitari necessita de la aliança, el recolzament i l’ajuda mútua de quantes més persones millor, Saber qui té predisposició i temps per participar en el procés que es vol posar en marxa
- Conèixer els recursos del barri que poden utilitzar-se, les connexions i informació necessària per desenvolupar amb èxit una possible acció futura.
- Conèixer diferents idees i maneres d’interpretar els problemes per tal de construir una interpretació intersubjectiva que permeti abordar la complexitat d’aquesta situació i que doni pistes al treballador comunitari sobre quins poden ser els interessos comuns dels diferents actors que poden possibilitar un procés de treball comú però també quines són les divergències i/o conflictes que caldrà afrontar per tal de fer avançar el procés amb èxit.
A qui ens hem de presentar i perquè?
- Presentar-se als grups locals: Trencar barreres per a reconèixer i ser reconegut pels ciutadans. Conèixer persones clau: líders grups locals, associacions, xarxes informals…Començar a fer-se una idea de les necessitats, recursos, problemes, possibilitats, etc. Assegurar que el teu paper és ben entès.
- Presentar-se institucions que treballen al barri: Gest raonable, cortès, d’apropament a altres professionals per explicar les teves intencions, programa, mètodes de treball, etc.
- Presentar el teu treball a la teva institució: Donar-se a conèixer el projecte a la pròpia institució, parlar amb els responsables i percebre com valoren els límits del propi treball. També presentar-se al personal administratiu.
5.3. L’aproximació al barri
Esquema per a aproximar-nos al diagnòstic
- La història: origen barri, esdeveniment importants memòria històrica del barri.
c)Per que el treballador comunitari necessita seguretat per poder relacionar-se sense imposicions i per “convertir operacions en oportunitat d’acció de la gent”.
- Necesitat de negociació/ transacció: -Donat que els projectes que preveuen participació no sempre rebren la mateixa consideració per part del treballador comunitari, les organitzacions populars o l’administració -L’administració pretén mitjançant la participació: guanyar legitimitat sense perdre poder, guanyar eficàcia
- No es suficient tenir un bon projecte. Cal pensar i actuar en l’adaptació gradual a les propostas de participació que preveu el projecte. No es pot esperar una acceptació automàtica.
-Pot ser aconsellable organitzar sessions de treball grupals. -Aquest guanyar voluntats dins de l’entitat no ha d’entendre’s com una activitat només a desenvolupar en un moment donat. Formar part d’un equip. Estratègia d’aliança y de guanyar recolzaments a dins i a fóra de l’organització.
6.2 El disseny del projecte
Definir el projecte professional o d’influència:
-Elaborar projecte de intervenció professional és un procés laboriós. Implica moltes respostes, recollir informació, interpretar-la, creativitat professional.
-Guions generals son útils: aclarir elements del projecte, eliminar contradiccions, anar construint amb preguntes i respostes un “monstre” que desprès s’ordena de la manera més convenient. - Però cal particularitzar el projecte:que reculli comprensions pròpies, que ens les creiem, una “filosofia de la intervenció”
Un guió sencill
Justificació: Es tracta de fonamentar l’acció que es vol emprendre a partir de les necessitats i potencialitats detectades en el diagnòstic i defensar la pertinença de la intervenció comunitària.
Objectius:Es tracta d’establir per a què es vol actuar. Convé establir objectius generals que orientin el conjunt de l’acció i objectius específics, que ajudin a concretar
Organització, mètodes i activitats: Es tracta d’establir com es vol actuar per assolir els objectius. Activitats i tasques que es realitzaran, com s’organitzarà el procés de treball, quina metodologia i Activitats i tasques que es realitzaran, com s’organitzarà el procés de treball, quina metodologia i quines tècniques s’utilitzaran.
Calendari: És necessari fer una previsió de quan es desenvoluparan les activitats previstes.
Recursos i pressupost: Per a garantir la viabilitat del projecte cal preveure quins recursos humans, materials i econòmics són necessaris per a desenvolupar l’acció.
Avaluació: Una bona avaluació es basa en tres aspectes: capacitat de registre, disciplina i una cultura de treball que accepta l’avaluació com una part més de la tasca a desenvolupar. Destaquem tres àmbits d’avaluació:
•L’avaluació del procés de treball •L’avaluació dels resultats •L’avaluació estratègica
Estructura para la presentación de un proyecto (Garcia Herrero,G.;Ramírez Navarro,J.M. ,
- Portada: Institución, nombre del proyecto, fecha,autores y caracter del documento
- Fundamentos y descripción: Fundamentación, Plan o Programa de referencia, objetivos generales o específicos (efectos) a los que se pretende contribuir y breve descripción
- Objetivos operativos: Población destinataria (describir y cuantificar), resultados previstos (describir y cuantificar), e intervención (describir y cuantificar)
- Previsiones respecto al entorno interno y externo: Organización interna, metodologia, coordinación externa, promoción-difusión y participación
- Proceso de ejecución (Planning): Actuaciones (en su caso “fases” ), actividades y cronograma
- Recursos y presupuesto: Estructura y descripción de recursos y sus costes (específicos y asignados) y presupuestos (gastos/ingresos)
- Evaluación: Aspectos a evaluar, indicadores, y soportes documentales
Les dimensions d’un projecte:
- Una mirada teòrica i ideològica
- Una aproximació a la situació que es vol canviar
- Objectius, activitats i cronograma d’actuació
- Organització, metodologia, recursos i pressupost
- Disseny de l’avaluació
Una mirada teòrica i ideològica/ Aproximació situació joves
- Una plataforma per comprendre i actuar
- -El treball comunitari com una tasca de constituir un grup entorn d’un projecte de desenvolupament social.
- (^) El treball en xarxa com estratègia per apoderar i incrementar el capital social de la comunitat.
- La IAP com orientació per a construir l’acció col·lectiva de manera participativa
PROBLEMES, QUE S’ESTÀ FENT?, QUE ES POT FER?
Objectius, activitats cronograma d’actuació (Joves en acció)
Objectius generals: Afavorir la participació dels actors del barri per a millorar la situació dels joves. Apoderar els joves perquè siguin protagonistes del seu futur
Objectius operatius Constituir un grup motor que impulsi un procés de millora de la situació dels joves. Desenvolupar un projecte d’intervenció col·lectiva per la millora de la situació dels joves
Activitats -Aproximació als actors socials -Constitució d’un espai de treball -Definició del projecte d’impuls del procés de millora. -Construcció d’un diagnòstic col·lectiu -Definició
-Millora de les condicions socials i organitzatives per la millora del benestar social (suport institucional, plataformes de treball, diversitat i amplitud de la xarxa, procés de càrrega d’energia,L) -Beneficis obtinguts pels participants (aprenentatges, apoderament dels participants,...) -Millora de les situacions socials problemàtiques (impacte de les activitats, eficàcia dels projectes, creació de noves organitzacions,...) -Divulgació externa de l’experiència (obertura xarxa, publicacions i audiovisuals, participació jornades,...)
6.3. Actuar estratègicament enfront la idea de planificació total
La intervenció social (el TC): -sistema complexe d’interaccions, -el planejar és un element més (no és un corsé: flexibilitzar els procesos d’acció) (el TC) -abordatge inductiu , ascendent, -aprofitar oportunitats que es presenten, etc.
TEMA 7. DESENVOLUPAR LA VOLUNTAT D’ACTUAR I DINAMITZAR EL TREBALL EN GRUP
7.1. Promourel’acciócol.lectiva. Denunciar problemesi anunciar solucions…
[Procés immersió (construcció de coneixements i relacions)]+ [Elaboració projecte d’intervenció professional]= Hem detectat problemàtiques i tenim idees de per on pot anar la intervenció: Actitud passiva d’esperar la demanda de la gent?- Cal que el treballador/a comunitari/a sigui PROACTIU:
- Si no la gent no ens percep “proactius” no ens demanarà certes coses
- La necessitat = [estat de carència (dimensió objectiva)] + [estat de consciència (dimensió subjectiva]
- Cal anar a trobar a la gent i estimular consciència de necessitat.
Es vol afavorir amb informació una insatisfacció que estimuli una acció viable i esperançada.La conciència crítica i la pròpia acció tranformadora són elements sincrònics d’un procés de desvellament de la situació (treure el vel que oculta la realitat. El TC ha d’esdevenir un catalitzador que serveix de la seva pròpia visió del món per inspirar als altres.
Estendre el clima favorable a l’acció
Guanyar voluntats per una acció col·lectiva i estendre clima favorable a l’acció: a) Moltes persones conegudes al llarg del procés immersió poden ser destinatàries estar interessats en participar en acció col·lectiva. b) Adreçar-nos també a la gent del carrer per conèixer el seu punt de vista, sensibilitzar i contactar. Per tant, persones a les que podem convocar a una reunió.
COM?
- Realitzar “enquesta” sensibilitzadora
- (^) Recol·lecció signatures + campanya informativa
- Organització d’activitats de xoc: jornades, fòrum, un vídeo, setmana dedicada a un tema, una festa, una visita, una exposició sobre el barri, etc.
7.2. Constituir el grup motor i l’ajuda en els primers moments del grup
Model d’iniciativa del TC
- Pren iniciativa de convocar reunió.
- Aprofitar les oportunitats que apareguin en el camí.
- (^) Selecció de persones contactades i convocar-les personalment.
- Demanar a les persones contactades que també convoquin.
- Important fixar la següent reunió,més planificar-la amb cada un d’ells.
- Des de la primera trobada iniciar l’assumpció de responsabilitats...
- El grup inicial pot ser molt reduït, però allò important es realitzar unes primeres reunions i acordar realitzar una convocatòria amplia i formal.
Model d’iniciativa d’altres agents
Altres agents poden recórrer al treballador comunitari o convocar-lo en el cas que:
- Hagi dedicat temps al contacte.
- S’hagi donat a conèixer com a persona amb la qual comptar per a l’acció col·lectiva.
- (^) Hagin percebut que es una persona amb crèdit de la seva institució.
- Hagin comprés que l’acció col·lectiva forma part de les seves responsabilitats professionals.
Els grups-motor que promou el TC poden ser organitzacions simples. També organitzacions més complexes (organitzacions intergrupals).
-Les organitzacions intergrupals son
- Connectar o federar esforços d’organitzacions homogènies (ex. coordinadora de grups de joves, o de col·lectius de dones)
- Connectar entitats i agents diversos entorn de projectes comuns (ex. Comitè directiu d’un Pla de Desenvolupament comunitari)
-Model constitució intergrups:
- Processos motivació com en els grups simples però amb entitats.
- Normalment hi ha una organització/institució que lidera.
- “Comandita”, “Partenariat”.
Com ajudar al grupa ser autònom?
-Estimular la seva capacitat per a fer-se el seu projecte, interioritzar-lo, viure’l i dur-lo a terme.
-Es pot treballar:
- Amb actitud del dinamitzador.
- Amb la superacíó dels moments de crisis.
