¡Descarga Teories de la comunicació I y más Apuntes en PDF de Periodismo solo en Docsity!
Harold D.Lasswell USA 1902, Sociòleg Primeres investigacions, encarregades pel govern americà sobre els efectes de la propaganda política. També va estudiar els mitjans de la Gran Bretanya i Alemanya.
Estudi “Propaganda teórica en el mundo de la guerra” 1928 És molt rudimentari, busca les idees més repetides a les campanyes. Parteix de la idea que la influència de les idees és directament proporcional al nombre de repeticions (els individus són incapaços de reflexionar).
Pioner en la investigació de comunicació. No qüestiona la realitat perquè busca objectius.
Sociologia funcionalista: Estudia els mitjans i la seva funció, com Lazarsfeld.
Funcions dels mcm:
1- Vigilància de l’entorn
2- Correlació de components de la societat
3- Transmissió del llegat social
[Visió més positiva que la de Lazarsfeld i Merton, però no són contradictòries]
Paradigma: Quién dice qué en qué canal a quién con qué efecto
La comunicació social manté els valors (poder, riquesa, benestar, respecte, intel·ligència) Els mcm han de ser útils per transmetre la informació de la vida pública a la democràcia.
Factors que els fan ineficaços:
• Censura
• Ignorància de les persones
• Falta de qualificació del comunicador i estructura de la personalitat del periodista
• Informació partidista
Han de correlacionar les institucions
Públic no és el mateix que massa Situació ideal: principi del coneixement equivalent (lliberal)
Tots els països haurien de disposar de mcm.
Walter Lippmann: USA 1899, Corresponsal de guerra
“Opinión Pública” 1922
Té molta influència als EUA. Observa les diferències entre la realitat i el que veu el corresponsal que, a més, és adaptat pel diari. Creu que s’utilitzen massa estereotips per a simplificar la realitat en lloc de fer pensar. Els mitjans modelen el coneixement, generen incomprensió i polaritzen el conflicte.
[Lasswell i també Lippmann estudien la influència dels mitjans a la societat de masses
G.Le Bon Psicòleg social
Diu que si els individus actuen aïlladament, són lliures, però si actuen en massa tendeixen a actuar a l’uníson. Visió apocalíptica de la societat de masses.
Els individus alienats són incapaços de reflexionar.
Gabriel Tarde Diu que les persones que acaben d’arribar del camp a la ciutat i les que resten al camp no poden intervenir ni opinar en qüestions polítiques. Llavors va pensar en la premsa com a element comunicador per a tothom.
Escola de Chicago (anys 30) INTERACCIONISME SIMBÒLIC (dins de la sociologia) – G.Mead Diu que dins de la societat, l’eslabó bàsic és la comunicació entesa com a interacció
[a diferència de Lasswell, que no es preocupa de la reacció de la gent]
Robert Park Estudia els mitjans de comunicació Desenvolupa una nova forma de Periodisme semblant a la sociologia (aproximació a la realitat, recollida de dades...) Després d’exercir el Periodisme durant 15 anys, es decepciona perquè les empreses volen vendes Va començar a treballar en com la prems podia ser un instrument útil per a la societat Creu que la premsa moldeja el nostre comportament a la llarga [com Lippmann]
Escola de Chicago – investigacions qualitatives Lasswell – investigacions quantitatives
Anys 30: Lasswell: integrada, tècniques quantitatives, influència directa dels mitjans Lippmann: crítica, influència directa, estereotips Escola de Chicago: crítica, tècniques qualitatives, influència relativitzada per grup social de pertanyença
Als anys 30 apareix una nova línia d’investigació – les enquestes d’opinió pública (finançades pel govern i la premsa). Ara s’utilitza el mostreig – panacea de la democràcia. A finals dels anys 30, preocupació americana per la influència dels mitjans en l’opinó pública. Creació de la ‘divisió d’informació’ o ‘divisió moral’ per a la guerra.
C.Howland Psicòleg social
Vol esbrinar les formes de presentar una informació determinada per aconseguir els efectes desitjats – investigacions en publicitat Quan la societat no està massa d’acord amb el que se li vol vendre s’han d’oferir dos punts de vista i lentament arribar a la conclusió desitjada. Si el públic n’està convençut, només cal donar un punt de vista. El millor és incloure una certa dosi de temor (donar una visió apocalíptica)
INICIS DE LA INVESTIGACIÓ A EUROPA
Tradicionalment pensament crític (defensa de llibertats)
Alemanya K.Bücher (Leibnz) intenta crear la publicística. La premsa és per donar a conèixer la realitat a la població, donar publicitat. L’estudi de la premsa pot donar lloc a una nova ciència, la publicística (1916)
L’Escola de Frankfurt 1921 Institut creat per Weil
Horkheimer (no li estranya el triomf del nazisme, per l’autoritat de la família alemanya), E.Fromm, H.Mancuse, W.Benjamin.
Després de la IIGM: els investigadors que treballaven per a l’exèrcit van anar a la Universitat i volien aconseguir el reconeixement de la investigació de la comunicació com una disciplina científica.
SOCIOLOGIA FUNCIONALISTA:
Preguntes (Lasswell i Lazarsfeld) Formen part de la societat els mcm? Quina funció tenen? Els podem entendre com a subsistemes dins del sistema social? Com contribueixen a l’equilibri? I al canvi?
L’investigador que observa els mitjans sota aquest punt de vista no pot ser crític, només oferir petites modificacions.
• Equilibri a llarg termini mitjançant organitzacions i institucions
• Proposta conservadora
• Dins d’una societat democràtica, els mitjans no influeixen directament
• Escullen l’estudi dels efectes per acostar-se a la societat
• A partir dels 50 es desenvolupen investigacions sobre la comunicació interpersonal
Iniciadors del funcionalisme T.Parson havia estudiat a Europa amb Weber USA 1902 La societat es pot entendre com un conjunt d’elements relacionats entre si, on el tot és més important que les parts. Quan una part no funciona, el sistema cau. La seva perspectiva no és crítica.
R.K.Merton alumne de Parson No entén la societat com un sistema, critica l’estaticitat d’aquesta mirada, que impedeix veure l’evolució de la societat. Nou concepte – dins del sistema, cada element té unes funcions que contribueixen a l’equilibri, però que també poden crear disfuncions (funcions anòmales no desitjades pel sistema. Si no s’arreglen, el sistema s’ha d’adaptar. Poden ser disfuncions manifestes o latents. Per estudiar la societat s’ha d’estudiar disfuncions i funcions.
Wright 1960 Afegeix la funció de l’entreteniment als mitjans
EVOLUCIÓ DEL FUNCIONALISME
Perspectiva discordant: El que passa a la societat desmenteix els funcionalistes. Tv – mitjà per excel·lència Ràdio – s’especialitza Premsa – anàlisi
Moviments socials (discussió política) Vietnam – TV L’opinió dels funcionalistes ja no és creïble
Hyman i Sheatsly 1947 Directrius de l’ONU (mitjans com a instrument de comunicació entre cultures) Investiguen com les persones reaccionen a les notícies internacionals – no saben res. No són certes les tres lleis ni la teoria del líder d’opinió “teoria del no saber nada crónico”
Long i Long TV després de la IIGM No creuen en el funcionalisme perquè estudia els mcm a curt termini. La veritable influència és a llarg termini TV important en campanyes electorals, no només missatge sinó també imatge.
Sears i Freedman 1967 Qüestionen la figura del líder d’opinió i la llei de l’exposició selectiva – la TV no ofereix tantes possibilitats Les persones s’exposen als mcm involuntàriament i sense selecció. S’ha d’estudiar quen s’hi posen voluntàriament. Són crítics amb els mitjans.
Blumter i McQuail Investigació a la Gran Bretanya Crítics amb el funcionalisme La gent no té el coneixement del que està passant Les persones no són selectives. Els mitjans són molt poderosos. Estudis qualitatius
TOTS aquests intenten avançar en l’empirisme però no es vinculen a cap doctrina
CRISI DEL FUNCIONALISME
1974 – Blumler i Katz proposen una nova teoria Teoria de l’ús i les gratificacions
1. Els orígens socials i psicològics de
2. les necessitats que generen
3. expectatives respecte a
4. els mitjans de masses i d’altres fonts, la qual cosa condueix a
5. esquemes diferencials d’exposició a mitjans (o dedicació a d’altres activitats) la qual
cosa resulta en
6. gratificacions de la necessitat i
7. d’altres conseqüències, potser en la seva majoria voluntàries.
Tècniques qualitatives (entrevistes en profunditat sense un qüestionari tancat)
Depenent dels orígens socials, cada persona consumirà productes diferents. Els orígens psicològics també influeixen. Per necessitat entenem aquells impulsos que ens porten a consumir un producte concret. Aquestes necessitats creen expectatives (en aquest cas, els mcm) de resolució de necessitats. Per això podem anar als mitjans o a d’altres fonts. En la mesura que tenim expectatives respecte als mitjans, hem generat hàbits i rutines sobre com usar els mitjans (esquema diferencial). L’esquema diferencial dóna lloc a gratificacions de les expectatives i d’altres conseqüències.
L’individu és plenament conscient d’allò que vol consumir. Hi pot haver efectes dels quals no en som conscients.
Igual que el funcionalisme:
• mateix llenguatge i conceptes
• creuen que els mcm no tenen influència directa
Difereix del funcionalisme:
• plantejament més radical que no concep cap influència
als 70 és vista com a derivada del funcionalisme als 80-90 es desmarca i esdevé útil en l’anàlisi de les audiències
Tuchmann creu que els mcm tenen molt de poder a llarg termini. Hi ha esdeveniments que influeixen més que els altres. Quan ho podem contrastar amb la realitat, la influència és menor.
Així com pels funcionalistes era molt fàcil separar les diverses parts, pels no ho és.
Als anys 70, D.Altheide (partia de Schulz, Berger i Luckmann) es fixa en el contingut. Teoria de la mediació: en el procés de comunicació de masses podem trobar diversos elements: un autor, un context, un esdeveniment, un mitjà i una audiència. Aquesta teoria diu que els mcm mitjancen entre la realitat i la versió que tenim de la realitat. Creu que hi ha tants formats com esdeveniments. Format = política, esports, cor...
Format (similar a gènere) forma de construir la realitat que crea una expectativa en l’audiència. Altheide creu que els mcm modelen el nostre coneixement perquè creen formats per a entendre la realitat, formats que ens proporcionen esquemes de comprensió. Els mcm creen la realitat social a partir d’aquests esquemes. El format es consolida si la societat l’accepta.
H. Holotch i H Lester es preocupen també de la construcció de la realitat, però a partir de les conseqüències que tenen els mitjans a la societat. Creu que són una institució que socialitza. Tenen la capacitat de convertir-se en l’àmbit de realitat que tots compartim. Cohesionen la societat. Construeixen el temps social amb esdeveniments que ens afecten a tots. La seva diferència amb Altheide i Tuchman és que H i L creuen que els mitjans són directament la base que ens permet tenir un temps compartit, mentre que A i T creuen que els mcm creen institucions que contribueixen a modelar el nostre coneixement però hi pot haver una resopsta per part de la gent
T.Lindloff: les comunitats interpretatives
Anys 80. Parteix de la idea que els mcm contribueixen a modificar la realitat. Intenta estudiar el procés de comunicació a través de les audiències. Junt amb Lazarsfeld, penen que l’audiència ha de ser l’inici de l’estudi dels mcm. Lindloff compara la comunicació de masses amb la comunicació interpersonal, en la qual hi ha un procés de feedback. La tecnologia no permet una interacció immediata, però aquesta es produirà a la comunitat a la qual es pertany. Proposa la Teoria de la comunicació immediata: emissor i receptor estan contínuament en un procés d’interacció. Lindloff creu que la interacció principal és la que es produeix entre el públic a partir dels continguts dels mcm. D’aquí es desprèn que els continguts dels mitjans són reinterpretats a partir de les audiències. Això recorda d’alguna manera a la teoria de Lazarsfeld. Les comunitats interpretatives són un conjunt de persones que comparteixen afinitats amb els continguts dels mitjans (no tot el seguiment però sí certs significats). La teoria de Lindloff també recorda a la teoria dels usos i les gratificacions. Totes dues creuen que l’activitat principal la fa l’audiència, però la Tª dels u i les g parla en singular i la de Lindloff de comunitat. La gran debilitat de la Teoria de Lindloff és que impedeix l’estudi dels mcm. S’ha aplicat a d’altres objectes d’estudi.
La perspectiva crítica Marxistes. No comparteixen interès per un sol tema ni les tècniques d’investigació. Entenen que els mcm tenen l’objectiu de reproduir la ideologia. Si parlem de marxisme ens remuntem a l’Escola de Frankfurt (Adorno i Hockenheimer) que es pot actualitzar. Als 90 sorgeixen als EUA però als 60 a Europa. Roland Barther, estructuralista. Diu que la llengua és una estructura i que els seus elements es relacionen entre sí. S’han d’estudiar en conjunt. Segons ell, els mcm són de la burgesia no només per la propietat sinó perquè funcionen a partir de criteris burgesos. Barther creu que els mcm superposen a la nostra llengua natural un altre tipus de llenguatge.
Creu que els mcm tenen una funció alienant (= que l’escola de Frankfurt) – vol posar de manifest les contradiccions presents en el funcionament dels mcm.
A finals dels 60 apareix a la Gran Bretanya l’Escola de Birmingham, el director és Stuart Hall.
Hall proposa que els mcm no es poden estudiar aïlladament perquè a la societat actual formen part de la nostra cultura. S’ha d’estudiar la cultura contemporània i veure els mcm com un element més. L’Escola de Birmingham reuneix a molts estudiosos (Interdisciplinarietat) La cultura és com nosaltres organitzem la nostra vida quotidiana (S.Hall). S.Hall està d’acord amb l’Escola de Frankfurt que la cultura ho és tot, però ell ho aplica realment als seus estudis. Per ell, els mcm són productors de cultura. Si la societat capitalista es divideix en classes, és possible que cadascuna tingui la seva pròpia cultura amb una ideologia pròpia. Es basa en tres autors:
R.Williams: pensa que a la societat capitalista són les institucions les encarregades de reproduir dins de la societat els valors culturals.
Gransci: era marxista italià. Va estudiar la societat civil. Es va preocupar de la ideologia. Estava d’acord amb un marxista del S.XIX que deia que la ideologia era el conjunt d’idees i valors que la burgesia imposava. Gramsci creu que és veritat perquè la burgesia disposa d’un aparell coercitiu en una dictadura, però a la societat democràtica la burgesia ha d’aconseguir una legitimitat hegemònica.
L.Althuser: marxista francès. Proper a organitzacions maoistes. Pensava que dins de la societat, la ideologia està produida pels aparells ideològics de l’estat. Creu que els mcm transmeten valors i la societat els absorbeix lentament.
A partir de la seva influència, Hall comença a treballar per a veure com els mitjans reprodueixen la ideologia. Parteix de la idea que a la societat democràtica el periodista realitza el seu treball lliurement. Són un instrument de la burgesia per aconseguir el consentiment de la societat dels valors burgesos. Els periodistes assumeixen rutinàriament els valors hegemònics de la burgesia. (s’assembla a les rutines dels interpretatius). L’important és la manera com es presenten els fets.
3 funcions dels mcm: 1- subministrar i construir selectivament l’imaginari social 2- reflexar la pluralitat d’estils de vida 3- organitzar, orquestrar i unir el que s’ha escollit selectivament
Influència dels mitjans:
Lasswell – directa Lazarsfeld – indirecta Interpretatius – influeixen sobre les estructures mentals ratificant l’status quo. A llarg termini S.Hall (crític) – A llarg termini. Jerarquia / hegemonia i consentiment de la societat sobre la burgesia.
La diferència entre interpretatius i crítics és que els interpretatius pensen que a la societat hi ha pluralitat però es produeix un consens. Els crítics creuen que la burgesia imposa.
Per estudiar més concretament la resposta de l’audiència, S.Hall va treballar amb 2 conceptes, codificació i descodificació. Els mitjans codifiquen els missatges en clau hegemònica. L’audiència els descodifica de 3 maneres:
• de forma hegemònica: s’ho creuen tot
• decodificació negociada: estan desacord amb una part. Accepten les regles del joc
• decodificació alternativa: sempre descodifica el contrari
