¡Descarga teories de la comunicació y más Apuntes en PDF de Periodismo solo en Docsity!
Comunicació mediàtica
1 – Introducció a l'eix
Comunicació de masses S.XIX fins al S.XX... ( la comunicació mediàtica es coneix com a comunicació de masses )
Son teories que :
- Tenen un emissor institucionalitzat
- Canal tecnològic : missatges en sèrie, adreçats cap a molts
- Missatge en sèrie
- Adreçat a tothom en general
- Hi ha una relació asimètrica entre l'emissor institucionalitzat i el receptor. El pes de l'emissor és mes gran i per aixo hi ha una relació unidireccional
La comunicació de masses té
- Una dimensió organitzativa, les teories d'aquest àmbit s'ocupen dels mitjans com a institució
- Dimensió institucional ( teories ) -> Institució que realitza en exclusiva de manera hegemònica activitats fonamentals per la societat
- A mesura que es van anar organitzant els mitjans de comunicació de masses, es van començar a professionalitzar i això va generar noves professions. La professionalització ha estat primer als EEUU i després a Europa.
- Professions que han sortit amb la professionalització dels mitjans de comunicació
- Periodistes, realitzadors, presentadors.... La primera professió que s'institucionalitza és la de periodista. A europa aquesta institucionalització no arriba fins al 1960 – 70, mentres que a Estats Units ja s'havia institucionalitzat abans de la segona guerra mundial.
Dins de l'eix Hi han les TIC – Internet
- Les teories de la comunicació mediàtica han tingut en compte aquesta dimensió. Aquestes formes de tecnologia requereixen un canal tecnològic ( com la m.c.m ) i s'adreçen a una audiència amplia pero no tant general com els m.c.mn. Finalment, hi ha bidireccionalitat.
- De la comunicació de mases es pasa a una comunicació individualitzada, personalitzada, autocomnicació de masses -> conformen la comunicació mediàtica
- En general les teories de la comunicació sempre han tingut una preocupació pels efectes dels mitjans de mases i la influència ( individual o social ) que aquests tenen
Recerca en comunicació
Els orígens La comunicació al llarg del sXX es un àmbit estudiat per moltes disciplines. Majoritariament tots els autors estan d'acord a dir que la comunicació no s'ha constituit en una ciència, sino que al llarg del sXX ciències i disciplines diferents ( sociologia, psicologia, ciencia politica, linguistica.....) s'han acostat a l'estudi de la comunicació i han fet a partir d'aquesta aproximació pluridisciplinal s'ha definit un àmbit d'estudi de la comunicació.
L'estudi que permet l'elaboració de teories de la comunicació sorgeix a partir de les aportacions d'altres disciplines que estudien la comunicació.
Hi han dues tradicions: la nordamericana i l'europea. La nordmaericana es la que marcarà la pauta, però les primeres iniciatives són "Pràcticament simultànes " a Europa i Estats Units. Les primeres iniciatives en la recerca de la comunicació es situen entre 1910. El naixament a partir del qual hi ha
un desenvolupament en la recerca de la comunicació és a partir dels 1920 a Estats Units.
Primeres iniciatives 1910-11 Estats Units
El 10 d'octubre de 1910 hi ha la conferència inaugural de L'Escola de Periodisme de la Universitat de Columbia, Nova York. Quan comença l'existencia de mitjans de comunicació de masses, els estats units comença la integració de la formació acadèmica de periodistes en les universitats. Els primers centres de formació de periodistes sorgeixen a estats units i aquesta és la primera, el seu nom es Graduate school of journalism.
El formador d'aquesta escola es Pulitzer i va crear la primera generació de premsa de masses. En la seva conferència inaugural : Va remarcar la importància d'incorporar els estudis de periodisme i la comunicació de masses com a estratègia per als Estats Units.
Diu que els mitjans de comunicació de masses son un instrument per a fomentar la unitat i la cohesio, en termes socials politics i culturals. Així doncs, es converteixen en l'element compartit per tots els Americans.
A Europa 1910: 9/
Els sociòlegs Alemanys realitzen la seva IX assamblea de sociolegs alemanys, en aquesta, Max Weber, Presenta el seu informe a la societat alemanya de sociologia i proposa una nova disciplina acadèmica que defensa i argumenta la necessitat de fer un estudi cientific de la comunicació ( ell dirà de la premsa ) utilitzant la sociologia, la psicologia social i l'economia.
La diferència entre els Estats Units es que aquests son concebuts com a element cohesionador que calen ser estudiats desde la universitat, a Europa es vol fer un estudi de la premsa i de la publicitat sobre la política l'economia i la cultura per veure les consequències que tenen sobre la nostra vida.
La recerca Europera tardarà bastant en estudiar els mitjans tal i com suggeria Weber. A Estats Units en canvi si que es comença a dur a terme. El programa de Weber no es portat a terme, no només de manera immediata, sinó fins que passen moltes més coses.
EUA: construir un pais nou. Una societat i cultura noves gràcies als mitjans de comunicació ( unificadors i cohesionadors )
Europa: Saber com els mitjans afecten a les cultures nacionals europees i fins a quin punt poden movilitzar racionalment les masses creades en el procés de la industrialització, en el marc de la societat de masses.
Weber: Què proposa
- Estudiar les relacions de poder que originen la publicitat en la premsa
- El fet que la premsa avui en dia és una empresa privada, capitalista
- com i en quina mesura influeix el desenvolupament capitalista daqest sector en la posició social de la prensa en general i en el seu paper en la formació de la opinió pública.
Després de les primeres iniciatives, després de que acabi la primera guerra mundial, comença el naixament a partir del qual es desenvolupa la recerca en comunicació, aquí estarem en un periode marcat per la recerca nordamericana. La recerca nordamericana ocuparà una posició superior a les altres recerques. Pes dels estats units
- Lippman no es un autor que es pugui situar en una escola específica ( tot i que s'aproximi en l'escola de Chicago ) També està situat en la teoria de l'Agenda temàtica ( agenda-setting ) on hi ha un plantejament funcionalista. Lippman no només es un autor influent en la comunicació i l'opinió pública, es reconegut per línies tant interpretatives com funcionalistes.
Teories sobre la societat de masses
Lippman, Weber, Pulitzer, quan realitzen les seves reflexions, les fan desde una societat de comunicació de masses.
Des de la sociologia : La idea de societat de masses representa un tipus nou diferent de societat. El tipus anterior era la societat tradicional, davant d'aquesta , al final del SXIX i principis del XX sorgeix la societat de masses.
Característiques d'aquesta societat de masses :
- s.industrialitzada, enfront de l'agrícola ( de la societat traidiconal )
- societat urbana enfront d'una societat rural i agrària.
Consequències del pas de la societat tradiconal a la de masses
- Els individus han quedat aïllats i massificats. Aïllats com a resultat del trencament dels vincles que els unien als seus grups... Els individus que marxen degut a la industrialització es queden aïllats..No només aillament físic sinó també moral, dels valors que els unien al seu grup.
- Passem a una societat on trobem individus aïllats i sols. Els individus són vistos com a recipients buits, han perdut les seves referències i per tant els seus valors.
Si aquest plantejament de societat de masses el traslladem als mitjans de comunicació en particular, hi trobem que hi ha una percepció dels receptors com a molt influenciables ( ja que son recipients buits, amb pocs coneixements, ingorant i irracionals.
2 Enfocaments: Crític ( que interpreta negativament aquesta nova societat ) i integrat ( que hi està d'acord en aquesta nova societat )
1- Enfocament crític a Europa
Són intel·lectuals formats en la societat preindustrial: Contra els mitjans de comunicació, influència negativa, vulgaritzadora; juntament amb una oposició a estudiar-los.
Pes de la filosofia : José Ortega i Gasset – La rebelión de las massas. Per a Gasset ens trobem davant d'una crisis cultural, causada pel desenvolupament tècnic i la democràcia liberal ( sufragi, etc) Aquesta crisi es defineix perquè la multitud accedeix a llocs de visibilitat, de consum i sobretot als llocs de poder. En la societat de masses, la muchedumbre es fa visible i a més consumeix i té poder. Hi ha una relació no equilibrada entre dos grups : massa ( individus indiferenciats) i minoria ( individus especialment qualificats ) ; l'individu de la minoria és el que s'egixeigmés que als altres
Enfocament positiu predominant a EUA, Enfocament Integrat
L'agulla hipodèrmica és l'exemple més clar sobre l'enfocament posititu sobre la concepció de la societat de masses. L'agulla hipodèrmica no es cap teoria, és en realitat un clima d'opinió opinant.
Aquesta "teoria " defensa que hi ha molt dinterès pels mitjans de comunicació. A diferencia d'Ortega, no mira la societat en general, sinò que es delimita als mitjans de comunicació.
Es basa ( no en recerca empírica ) en l'observació de l'ús propagandístic que s'havia fet dels mitjans de comunicació. Estudia l'efecte d'aquesta propaganda en els individus vistos com a recipients buits i aïllats)
La idea és que els mitjans impacten sobre els individus ( pot ser que no hi arribin ) pero si hi arriben tenen influència. Els mitjans injecten els estímuls per obtenir una resposta condicionada per aquest. Partint de la idea de que els individus estan aïllats i son buits reaccionaran davant dels estímuls de manera similar.
Cal trobar la manera d'administrar els estímuls ( quantitat de missatge per impactar, condicons, etc ). Els mitjans son vistos positivament, els mitjans son totpoderosos, están a favor de l'emissor i l'audiència és passiva.
Aquest plantejament de concepció positiva integrada quedarà superat a través de les aportacions del funcionalisme ( Lazarfeld i Merton ) -> el que fan es partir de la manera de pensar de l'agulla hipodèrmica ( convencuts de que es una bona teoria ) els mitjans tenen una gran capacitat d'influencia sobre els individus ( hipòtesis ), es realitza una recerca empírica i veuen que la hipòtesis no es vàlida. No es cert que els mitjans siguin totpoderosos, tenen una capacitat limitada de provocar efectes i a més es complementen amb la comunicació interpersonal.
Multitud, massa, públic, audiència
Massa -> Definició progressiva de qué és la massa ( Park i Blumer ) Park comença intentnt fer un recoregut històric sobre el concepte massa.
El primer autor que parla de massa és Italià ( Sighele ) preocupat en la massa criminal.
Característiques vàlides de la massa delinquent de Sighele per a la massa en general : Individus heterogenis i no és un agregat d'individus. Les emocions, més que la irracionalitat, tenen un pes important en la massa, finalment, té un caràcter efímer i allò que distingeix la massa és un comportament -> adequació del comportament de l'individu en el grup
Un altre autor es Gustave Le Bon psicòleg social – La psicologia de las multitudes. Le Bon, defineix la massa com a una unitat col·lectiva que es basa en un tipus especial de dependencia reciproca entre els individus que la componen. Com Sighale, no l'enten com un simple conjunt d'individut agregats.
Idea rellevant de Le bon – La massa no requereix copresència, pot haver-hi massa amb independència de l'espai físic que estiguin ocupant els individus.
Park agafa les idees de massa que hi ha fins al s.XX. Blumer es qui treballa més sobre el concepte massa i mitjans de comunicació de masses, es preocupa per la relació entre ambdós conceptes.
Blumer defineix tres conceptes: Multitud, massa i públic.
Multitud
Forma d'agrupació d'individus històrica. És una reunió de persones aplegades en un mateix espai físic ( aquí si que es necessària la copresència ) , en aquest mateix espai hi ha una organització per grups socials i a més, la multitud respon per a una convocatoria, està convocada per una acció amb principi i final.
Massa
