¡Descarga Teories de la comunicació I y más Apuntes en PDF de Periodismo solo en Docsity!
TEMA 1 – ESTUDIS DE COMUNICACIÓ EN EL MARC DE LES CIÈNCIES SOCIALS
• Comunicació terme ampli, fronteres difoses F 0 E 0tot és Com
• Moltes disciplines estudien Com F 0 E 0cal cooperació. 3 Estadis:
• Pluridisciplinareitat: suma d’esforços
• Interdisciplinareitat: acord, integració/elaboració de noves teories/coneixements
• Transdisciplinareïtat
• Formes de Coneixement:
• Sentit Comú: pract/rutines q segueixen una lògica
• Màgic: atribució de conseqüències a fets, sense rel causa-efecte
• Religiós: creença en ser superior, estructuració del món segons aquesta creença.
• Científic: lleis físiques/causa-efecte/demostrable/predictibilitat. Soc impulsa (s XVIII)
• Mètode científic plantejar problema – formular hipòtesis – demostrar hipòtesis –
construir lleis (relació vertadera entre dos fets)/teories (unió de lleis, explica fenòmens)/models (unifica/coordina diverses teories, realitat en termes globals).
• Desenvolupament de la Ciència Sociològicament
• Es desenvolupa quan impera un model
• Kuhn: tot ratifica el paradigma i aq potencia la investigació però inhibeix alternatives.
• Evolució paradigma F 0 E 0paradigma complet F 0 E 0noves preg F 0 E 0crisis del paradigma
• Cª Soc paradigma difícil per la diversitat d’interpretacions. Com Mas no+ 1
paradigma
TEMA 2 – INICIS EN LA INVESTIGACIÓ DE LA COM MASS
• Contingut social influeix: Com Mass no és igual a USA i a EUR
• IGM, premsa partidista: propaganda F 0 E 0USA anys 20 encarrega estudi a Lasswell.
Lasswell : (pioner però determ x govern) + repetició, + èxit/públic passiu i uniforme. Tècniques quantitatives i línia de pensament integrada. Influència total/directa Lipmann : corresponsals estereotipen info, lectors no comprenen F 0 E 0reducció d’info i això fomenta incomprensió. MC modelen la realitat/determinen el coneixement.
• Rev Ind: èxode camp-ciutat(no preparada)= persona aïllada/perd vincles... F 0 E 0Soc Mas
Le Bon : individu aglomerat = no pensament autònom F 0 E 0alienació (Apocalíptica) Tarde : nouvinguts no poden opinar sobre afers polítics de ciutat/al camp tampoc pq no els coneixen F 0 E 0premsa útil/instrument per compartit probl/consolidar cultura política.
• Escola Chicago, 30’ estudia Soc Mas F 0 E 0interaccionisme simbòlic (No Com sinó
Interacció). Línia de pensament crítica/ influència depèn dels autors. Head : dins Soc peça bàsica és la Com amb símbols compartits creats x interacció. Park : (periodista=socioleg) Al contrari que Le Bon creu q Soc té grups primaris. La gent actua segons el grup, la premsa influeix poc, modela a llarg plaç (= Lipmann).
• Anys 30 enquestes opinió milloren tècniques de mostreig. Interessos premsa/política.
• IIGM F 0 E 0USA vol mantenir moral de soc/exercit. Crea Oficina d’Investig de Com
( Hauland ) Retòrica Científica (oferir 2 pdv i tendir a 1/agafar pdv del públic) + Temor.
• USA és pragmàtica en investigacions, EUR és crítica (x la seva tradició històrica)
Burcher : publicística (com es fan públics els fets) premsa mostra realitat = publicitat.
• Mov obrer vs Feixeismes F 0 E 0confrontació/repressió F 0 E 0Hitler + Rev Russa (es preveia
que es donaria en països industrialitzats). Burocratitzacio d’URSS amb mort de Lenin.
• Institut d’Investig Social (pluridisciplinar) adequar marxisme a aq situació? Conclusió:
família Al autoritària i obrers aburgesats F 0 E 0ja no rev. Han de marxar a USA x Hitler. Adorno : Aplica musica a audiències Lazarsfeld. Conclusió: música a Ràdio repetitiva alienant F 0 E 0burgesa , concert=aura/únic. Estudis quantitatius no+ beneficis x empreses. Horkheimer i A : cultura heretada de Il·lustració, èsser humà F 0 E 1en ús raó = progrés. Lazarsfeld i Merton : indiv lliures/capacitat de pensament, no critiquen soc/es correcta.
TEMA 3 - PARADIGMA FUNCIONALISTA - ESTRUCTURAL
• EUR en reconstrucció, USA victòria + molta info sobre MCM
• Divisió del món en blocs
• USA llib d’info = llib de negoci F 0 E 0exportar.
• URSS llib info però tb llib circulació, info = bé social, ha d’estar controlat per estat.
• Preocupa el nou paper d’USA al món, USA amo
• EUR MC monopoli públic F 0 E 0contradicció amb USA, UK 1r trencar, altres després.
• USA – investig militars a Unis. Com = objectiu estudi, cal salt qualitatiu: investigar la
Com des de Sociologia (visió funcionalista) x fer-la Cª. Sociol Funcionalista: Parsons : estudia amb Weber. Societat = sistema d’elements interrelacionats. Merton : deixeble de Parsons, critica: cal estudiar funcions i disfuncions (tb latents). Lazarsfels i Lasswell : com MC realitzen funcions i si contribueixen a equilibri o canvi.
• Investigador q observa MC amb aq pdv no és crític, no+ fa petites modificacions.
Lazarsfeld i Merton : estudi campanyes electorals. Comparar q diuen MC i Soc. 3 lleis:
• Exposició selectiva - hom consumeix els MC en la seva sintonia.
• Percepció selectiva - ens exposem a MC xò subscrivim no+ idees properes.
• Memorització selectiva - recordem els missatges segons el nostre pdv.
- otorgadors d’status.
- compulsió de normes socials F 0 E 0reforcen valors/no canvi.
- disfunció narcotitzant MC informen mantenen en passivitat. Lasswell : MC contribueixen a normalitat (+ tancat però compatible amb Lazarsfeld)
- vigilància de l’entorn: adverteixen dels perills 3 funcions dels MC: - correlació de component de la Soc: intercomuinicació.
- transmissió del llegat social: transmetre normes socials.
• Paradigma respon a la preg “Quine dice que, en que canal, a quien y con que efecto”
• Partidari de la Democràcia F 0 E 0MC han de ser útils x transmetre info a la vida pública.
• Factors que fan ineficaços als MC:
• Censura
• Ignorància de les persones/desconeixement
• Falta de qualidicació del moderador/estructura de personalitat del periodista
• Info partidista
• Dif entre massa i puúblic (persona informada i participa de la vida política).
• 1948-63 F 0 E 0investig creen llistes amb altres func dels MC
Wright : MC contribueixen a l’equilibri social entretenint al poble.
• Despres d’estudi func-disfunc s’estudien els efectes.
Lazarsfeld i Katz : Teoria fluxe de la Com en “ escales F 0 E 0no coneixement de 1a mà. La info va dels MC a líders opinió, aq la interpreten i l’expliquen a la resta de la Soc. Influència indirecte. A + dels líders tb incideix la exposició als MC/les caract dels dif MC/tipus de continguts/actitud, predisposció de l’audiència.
• Funcionalisme F 0 E 8MC no manipulen en les Soc democràtiques F 0 E 7
• Situació ideal dels MC: Principi de coneixement equivalent (coneix = x tots)
• Adopta pdv política liberal (ara tb, amb neoliberalisme) F 0 E 0llib personal/individualisme
EVOLUCIÓ DEL FUNCIONALISME
• Perspect discordant F 0 E 0 Hyman i Sheatly chronic know nothing
F 0 E 0 Lang i Lang efecte de reciprocitat F 0 E 0 Sears i Freedman exposició voluntària F 0 E 0 Blumler i McQuail TV & Politic.
• Blumler i Katz Tª usos i graificacions
•..1 Els origens socials i psicològics de
•..2 les necessitats que generen
•..3 expectatives respecte a
bàsic q comparteix tota la Soc F 0 E 0BL expliquen proces de construcció de realitat dins Soc amb aq concepte. Tot procés de formació d’una Soc travessa 3 moments:
1. Exteriorització F 0 E 0tot indiv necessita contacte amb exterior x sobreviure = impuls
2. Objectivació F 0 E 0indiv agrupats necessitem Com. Lleng=forma de Com x excelència
i objectivem realitat (tots entenem el mat) Intersubj (el q donem x vàlid, amb conmsens real) es constitueix en aq procés F 0 E 0Soc constant renovació intersubj
3. Interiorització F 0 E 0Socialit: indiv transforma realitat externa obj en realitat interna subj.
DIFERENT DISCIPLINES DE LA SOCIOLOGIA
Sociologia del Coneixement : Bergeri Luchmann Interaccionisme simbòlic : Mead. Vol saber q pensen les persones sobre la seva realitat. Mètodes Qualitatius. Comparteix concepte d’intersubjectivitat de Schültz. Les persones no+ poden objectivar en mesura en q estem immersos en procés d’interacció Objectivació de significats es produeix en aq processos. Dif: - Schültz: entén q realitat social és sempre percebuda per subjecte. - Func: pensa q realitat se’ns imposa/no imp aspecte q incorpora ésser humà. Etnometodologia : Garfinkel i Cicourel , estudia mètode pensament de persones. Studien pensament del sentit comú a través del lleng F 0 E 0x estudia intersubj. Aplicat a MC explica com construeixen realitat/Soc en depén. Mc creen tòpics inform q creen una realitat. MC ajuden assentar sentit comú F 0 E 0contribueixen al canvi/conscienciació. Interpretativa :
• Idea q MC construeixen realitat
• Com es construeix realitat - Tuchman - producció
Tots treballen sobre - Atheide - contingut el coneixement - Lindloff - audiència
• Influència MC curt termini vs llarg termini F 0 D FFunc vs Interpretativa
• MC peça del sist vs MC constructor del sist
• MC com a influència vs Mc ocm procés en general (indivisible)
• Com unidireccional vs Com interpretativa
Tuchman : estudia com MC contribueixen a construïr realitat. Parteix de la idea dels 70 de q MC tenen molta influència. X entendre com MC ens presenten un realitat cal saber com treballa un periodista: (Rigurosa selecció de info)
• S’enfronta diàriament a realitat externa q x si sol no pot explicar = inabarcable
• Quan period ha de decidir q és imp necessita moure’s x espai/temps, x dominar-los
li cal incorporar rutines q permeten decidir q és notícia. Coneixem profes comú:
• Espaial: empreses Com han creat xarxa corresponsals, s’explica q passa en llocs on
hi ha corresp, x reflexar notícies països sense cal enviat esp, xò posteriori= no enten
• Temporal: privilegiar sempre info que ve de dalt. Postura oficial d’allò problemàtic.
Rutines incorporen estereotips. Notícia institucionalitzada, ningu preg si reflexa realitat. MC ratifiquen Status Quo F 0 E 0modelen percepció de la realitat i influencia a llarg termini. Influencia + realitats q no coneixem F 0 E 0varia segons notícia, xò tenim massa confiança. Corrent interpretativa no = funcionalisme pq no entén els MC fraccionats. I aud x territori/institucionalitat/tòpics. Fet notícia quan pròxim/moltes pers afectades. Tipificació notícies: Dures(fets imp)/Toves(i humà) (classifica xq veu sobreabund) 2a classe: subites de desenvol i seqüncials. Ara tb imp d’escandols polítics (voluntat). Altheide : Parteix de Schültz/Berger/Luchmann, creu q MC influeixen en coneixement. Comença estudiant continguts, creu q MC tenen paper mediador: Tª dels mediadors:
1. Actor = persona dels MC
2. Context = situació (aquí i ara, no = q Func q era abstracte/general)
3. Aconteixement = noticia
4. MC = vehiculador del missatge
5. Audiència
MC medien entre realitat i coneixement d’aq realitat (vehicle q nos acceptem). Infos es realitzan en formats (estereotips) (= tants com tipus de fets) amb el temps formats de cada fet i aq creen expectatives a l consumidor, però no ho acceptem = mediació. Molotch i Lester : estudien MC mirant dir al públic, a la influència q tenen.
MC = institució socialitzadora, tenen capacitat d’esdevenir àmbit de realitat comuna. Mc creen fites i contribueixen a crear temps públic de Soc F 0 E 0cohesiona/construeix Soc Lindloff : estudia procés Com a partir d’audiències (Lazarsfeld). La Com q es realitza en procés és = q Com interpersonal (locutor elabora discurs i hi ha interacció). Interacció en MC es produeix en comunitats d’indiv. Aq actualitzen continguts MC = interpret. Com Lazarsfeld, xò Lindloff no líders. Comunitats interpretat comparteixen significats/capacitat interpretativa/activitat. Defecte= massa elàstica x definir comunitat. = Tª usos i gratificacions x imp en aud xò L no+ paral d’indiv. +1 = comunitat. TEMA 5 – LA PERSPECTIVA CRÍTICA
• Base marxista. Multiplicitat de temes i tecniques - no poden integrar : No paradigma
• A EUR. MC: Funció de reproducció de la ideologia
• USA, Marx no de moda amb experiència Horkheimer i Adorno. A USA Lazarsfeld
mentre q a EUR comencen a sorgir investigadors crítics:
• Barthes : mov socials època, estructuralista (el relacionats x correspon/oposició) (Fr).
Influenciat x Sauxieur (veure/estudiar estructures en realitat/lleng tot té significant i significat) MC imposen a lleng natural un altre (converteix significat de lleng nat en significant de lleng superposada i afegeix altre significat = Ideol). Fan q miss ideol sembli natural. MC alienan, indiv adopten valors q no es corresponen amb pdv social. Cal q investig possi de manifest contradiccions de MC. Sorgeix flora estructuralista.
• Escola de Birmingham: estudi de la cultura’escoles a tots continents.
HALL MC no es poden estudiar aïlladament pq formen part de la cultura. S’ha d’estudiar a cultura i calen totes les diciplin = interdisciplin. Cultura = forma de vida humana. Cada classe social té pròpia cultura i genera una ideol pròpia. Com es forma?/Com coexisteixen?/Com es reprodueix la Soc? Base en 3 autors:
• Williams : instit participen en reprod cultural.
• Gramsci : Soc Civil = instit q no tenen a veure amb el poder. ideol = © idees
predominants- burgesia imposa en dictadura, en democràcia necessita legitimar la seva ideol, imp hegemonia no convivència, cal el consentiment de la soc.
• Atthuser : formació marxista pròxim maoisme. Ideol produïda x aparells ideol estat.
Soc democràtica, MC lliures, valors imparcialitat/neutralitat, xò són instrum x revalidar hegemonia/aconseguir consentiment. Period ha assumit x rutina valors burgesos. Poden divulgar qualsevol ideol, no importa que reflexen sinó com? F 0 E 0x jerarquització Funcions MC (influència a llarg termini)
• Subministrar/constrir realitats - entrem amb contacte amb altres realitats.
• Reflexar pluralitat i subministrar estils de vida - ens ubiquem en representació q fan.
• Org i unir el q s’ha de dir - i fem una reconstrucció del nostre món. Aki entre ideol
Plantejament escola Birmingham: X estudiar resposta audiència Hall parla de:
• Codificació F 0 E 0MC en forma hegemònica
• Decodif F 0 E 03 formes (xò malgrat tot hegemonia imposa/soc és reprod culturalment)
• Hegemònica: audiència=receptiva/no qüestiona
• Negociadora: aud d’acord amb depén q (xò si en bàsic)
• Alternativa: sempre en contra
Teories actual segueixen Escola de Birmingham (en teoria) xò situació ambigua, no centre neuràlgic, molt estudis sobre globalització
• Altres maneres de veure Com des del marxisme
• Estudis crítics (parteixen marxisme mecanicista = soc classes/imp relacions de prod)
• Estudiar MC sabent que són empreses de propietat burgesa, imp propietat
• Estudi econòmic interrelacionat amb sistena polític
Garnham : investig USA influit Birmingham. Estudi minories socials/subcultures/imatge Estudis Culturals Britànics : x veure resposta e classe als miss, tb ho mira Hall, xò amb temps la gent es possa en contra i es nega ideol dels MC
• Morley : Ja estava amb Hall, agafa seus plantejaments els porta a casos concrets.
Audiència a Tv (prog), no info política en Nation Wide i sembla q no ideol, xò x ell si,
• Tot preparat x èxit = USA = homogeïnització cultura Mcdonalds
• Ningú va en contra de glob – no marxa enrera.
Fragmentació = glob procés en desenvol amb moltes contradiccions. No no+ un procés USA – món, sinó molts. No no+ USA sino q hi ha circulació plural de valors.
• A+ amb el temps les cultures locals s’hibriden. GLOCALITZACIÓ Tendències:
• Cap universalització (cultura USA = total) xò mat temps altres F 0 E 1cultures local/nac.
• Estats centralitzadors xò alguns tb renuncien a la seva sobirania (descentralització)
• Homogeïnització. = valors x tothom, però tothom vol ser dif
• Integració vs fragmentació
Mundialització Com Processos de prod de notícies:
• Competitivitat entre MC i falta de rigor Imp aud, necess de ser dif/produïr info en
temps curt xò F 0 E 2rigor/no temps x confirmar
• Competitivitat entre Mc i canvis en estructura de poder. Abans empreses de period
manaven els period, ara massa gent relacionada amb estratègies de venta F 0 E 0com vendre +/periodista = paper securndari.
• Pérdua objectius del periodista i precarització El period accepta obj empresa/busca
vendre +/perd obj reals. Precarització treball. Period = treb info. Comissio Period Preocupats. 1999. Tem perdent la professió.
• Nous estil inform introduïts x CNN: cobertura dir/fact journalism, fets, no
interpretació/selecció notícies x aud F 0 E 0permet acces a TV a molt pïsos subdesenvol.
• Ocultació de les relacions de poder F 0 E 0donen imatge de món fragmentat en el q nos
no podem entendre causes a + MC no ajuden x la seva dinàmica F 0 E 0guanyar aud. Conseqüencies mundialització
• Tend concentració MC xò moment no afecta xq tb cada cop + empreses de com.
• + div xò grans empreses marquen la pauta.
• Mundialització = + notícies internac F 0 E 0multinacionals dicten pauta.
• CNN – paradigma empresa mundialitzada.
