¡Descarga Memoria: Tipos, Características y Procesos - Prof. Baqués y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
UNITAT 2.
ESTRUCTURES I
PROCESSOS DE LA
MEMÒRIA
TEMA 5. SISTEMES
DE LA MEMÒRIA
MEMÒRIA SENSORIAL
Es pot definir aquesta memòria com la persistència d’un estímul en el temps més enllà de la seva presència física, o dit d’una altra manera, la memòria que permet que l’efecte de l’estímul continuï, encara que aquest hagi desaparegut. La funció fonamental d’aquest tipus de memòria és la de conservar l’estimulació, malgrat que aquesta ja hagi desaparegut. D’aquesta manera augmenten les possibilitats de poder processar la informació, especialment en el cas dels estímuls de molt poca durada. Encara que s’han utilitzat diferents tècniques experimentals per tal de verificar les característiques i la capacitat d’aquets tipus de memòria, possiblement una de les més utilitzades hagi estat de l’informe parcial, introduïda per Sperling en els seus treballs sobre memòria icònica.
EXPERIMENTS SPERLIN: INFORME PARCIAL
CRÍTIQUES A LA TÈCNICA DE L’INFORME PARCIAL
Tot i que la tècnica de l’informe parcial ja està considerada com un procediment clàssic, no per això ha deixat de rebre algunes crítiques importants (Ruiz-Vargas, 1991). Les principals són:
a. Subestima l’execució del subjecte , ja que la persona abans d’informar ha d’identificar l’estímul que se li presenta (ja sigui visual o auditiva) per tal de saber què ha de contestar. Es pot suposar que el temps requerit per identificar el senyal va en detriment de l’execució del subjecte.
PROCESSOS PSICOLÒGICS: MEMÒRIA
Si quan sona un to agut, la persona diu, Q i B, segons Sperling, és com si n’hagués dit 6. Amb aquesta tècnica de l’informe parcial, a mesura que hi ha més lletres el resultat augmenta. Com més elements veiem més en podem identificar. És un tipus de memòria que té una gran capacitat de retenció d’informació.
b. L’informe parcial resulta superior al que seria real perquè redueix la interferència de l’output , ja que el nombre d’elements a informar és menor. En el cas de l’informe total els primers elements que s’informen interfereixen sobre el possible record dels posteriors.
c. Sovint el subjecte pot anticipar la resposta que rebrà. Quan es fan molts assajos, la possibilitat que pugui anticipar queda molt reduïda.
Malgrat aquestes crítiques els descobriments de Sperling han aconseguit de mantenir-se al llarg del temps i han estat replicats per altres autors.
CARACTERÍSTIQUES DE LA MEMÒRIA SENSORIAL
- Temps de retenció molt breu (1 seg. o menys)
- Amplia capacitat(molts ítems)
- Codificació precategorial
MEMÒRIA A CURT TERMINI
Diferents termes utilitzats per a designar aquest tipus de memòria:
- Segons William James: Memòria primària. ( Es refereix al present psicològic de la persona, consciència d’estar viu). El que ha passat durant la nit, forma part del passat, i fins i tot, podem posar en dubte si ha passat o no.
- Segons Hebb, Broadbent, autors de models multimagatzem: Memòria a curt termini.
- Segons Baddeley, Hitch, molts autors actuals: Working memory (Memòria de treball -també s’ha traduït a vegades per “ memòria operativa” o “memòria en funcionament ”). aquest tipus de memòria és necessària per a fer operacions cognitives complexes.
DIFERENTS FORMULACIONS SEGONS EL TERME UTILITZAT
PROCESSOS PSICOLÒGICS: PROCESSOS PSICOLÒGICS:
MEMÒRIA
La similitud semàntica NO perjudica el record a curt termini
Es suggereix que el codi de la Memòria a Curt Termini ha de ser fonològic mentre que en la Memòria a Llarg Termini el codi deu ser semàntic.
EXPERIMENT DE PETERSON I PETERSON (1959)
Presenten trigrames que han de ser recordats. Per exemple: GHB Immediatament el subjecte ha de començar a fer operacions de càlcul. Per exemple: 347 – 3.
CARACTERISTIQUES DE LA MEMORIA A CURT TERMINI
F 07 7Limitació considerable quant al nombre d’elements que es poden
retenir (al voltant de set). F 07 7Limitació important pel que fa al temps de retenció de la informació
(més o menys de 15 a 30 segons). F 07 7Tipus de codificació preferentment acústica-articulatòria-verbal,
encara que actualment es pot pensar que hi ha d’haver altres tipus de codificació.
PROCESSOS PSICOLÒGICS: PROCESSOS PSICOLÒGICS:
MEMÒRIA
La hipòtesi fonamental era que la traça de memòria en la memòria a curt termini s’esvaeix ràpidament a no ser que es mantingui mitjançant processos actius de repàs o repetició.
Si s’impedeix el repàs la memòria a curt termini té una durada d’uns quants segons (més o menys entre 15 i 30).
MODEL DE MEMÒRIA DE TREBALL
(BADDELEY I HITCH, 1974)
Actualment la manera més generalitzada d’entendre la memòria a curt termini és com a memòria de treball. És a dir, la memòria que necessitem per a poder mantenir la informació mentre fem qualsevol tasca cognitiva com ara llegir, resoldre problemes o pensar. D’entre els diferents models sobre la memòria de treball que existeixen actualment, el model inicial de Baddeley i Hitch (1974) segueix sent el més difós i utilitzat. El plantejament inicial de Baddeley i Hitch (1974) és que l’anomenada memòria a curt termini ha de servir per a alguna cosa (no només per a recordar series de números o paraules). Aquests autors van voler comprovar si tal com proposaven els models multimagatzem, el magatzem a curt termini servia com a memòria de treball. Van realitzar una sèrie d’experiments de doble tasca (p.e: recordar dígits mentre es realitzava una tasca de problemes de lògica). Experiments Baddeley i Hitch (1974)
PROCESSOS PSICOLÒGICS: MEMÒRIA
Els resultats d’aquests experiments el van portar a plantejar la necessitat de fragmentar la memòria de treball
Executiu Central: Processador de recursos flexible però de capacitat limitada. Actua con un controlador atencional que supervisa i coordina la regulació del flux d’informació dels altres components.
Llaç Fonològic: Subsistema responsable del processament i manteniment de la informació verbal.
Bloc de Dibuix Visuoespaial: Subsistema responsable del manteniment i manipulació de la informació visual i espaial.
COMPONENTS DEL LLAÇ FONOLÒGIC
Magatzem fonològic: responsable del manteniment d’una representació fonològica acurada de l’input d’informació verbal. La informació està emmagatzemada segons les característiques del seu so.
Procés de repàs/repetició: La seva funció és compensar el decaïment de la traça en el magatzem fonològic. Opera en temps real.
MODEL DEL LLAÇ FONOLÒGIC BASAT EN BADDELEY (1986)
EVIDÈNCIES EXPERIMENTALS QUE SÓN EXPLICABLES GRÀCIES AL MODEL DE “WORKING MEMORY”
PROCESSOS PSICOLÒGICS: MEMÒRIA
- L’efecte de la similitud acústica o fonològica.
- L’efecte de la parla irrellevant (o parla no atesa).
- L’efecte de la llargada de les paraules.
- L’efecte de la supressió articulatòria.
EVIDÈNCIES EXPERIMENTALS
- L’efecte de la similitud acústica: El record serial a curt termini és més difícil quan els ítems guarden similitud entre ells en el seu so (Experiments de Conrad i de Baddeley). Exemple: pot, cor, got, porc, soc, poc, mort, fort - L’efecte de la parla irrellevant: Es produeix una pitjor execució en tasques de record verbal immediat quan s’acompanya la presentació visual dels items amb la presentació de material verbal auditiu encara que semànticament no tingui rellevància o no s’entengui. Exemple: estudiar mentre escoltem per la ràdio gent que parla (però no si escoltem música instrumental)
- L’efecte de la llargada de les paraules: Amb paraules de menor nombre de síl·labes es pot assolir una major amplitud de memòria que amb paraules de major nombre de síl·labes. Exemple:3 síl·labes: sabata, pel·lícula, formatge, finestra, cassola 1 síl·laba: pa, lluç, forn, suc, dit
- L’efecte de la supressió articulatòria: Si durant una tasca de record verbal a curt termini es demana al subjecte que repeteixi simultàniament una determinada paraula o so el resultat serà notablement inferior. Exemple: anar repetint “el, el, el, el...” mentre intentem memoritzar una llista de paraules.
CARACTERISTIQUES DE LA MEMÒRIA A LLARG TERMINI
- Capacitat pràcticament il·limitada
- (^) Persistència duradora dels continguts
- Pluralitat de codis, encara que amb predomini de la codificació semàntica.
PERMANÈNCIA EN LA MEMÒRIA A LLARG TERMINI
PROCESSOS PSICOLÒGICS: PROCESSOS PSICOLÒGICS:
MEMÒRIA
refereix a “saber com”. La distinció entre memòria declarativa i memòria procedimental es basa tant en la recerca experimental com en estudis de la neuropsicologia.
La memòria explícita es defineix com aquella forma de memòria que es posa de manifest “quan l’execució d’una tasca requereix el record conscient d’experiències prèvies.
La memòria implícita és aquella que es posa de manifest “quan l’execució d’una tasca es veu facilitada en absència de record conscient”.
PROCESSOS PSICOLÒGICS: PROCESSOS PSICOLÒGICS:
MEMÒRIA
Les tres últimes són memòria a llarg termini. Quan generem memòries a llarg termini hi ha canvis estructurals, canvis en les sinapsis, creació de noves proteïnes...
La memòria semàntica i la memòria episòdica es consideren com memòries declaratives , que es poden expressar amb paraules, gestos. Ens fa falta l’hipocamp.
La memòria, en un principi és més episòdica i, a mesura que passa el temps i que un va integrant la informació, es va convertint en semàntica.
Hi ha altres memòries no declaratives , a part de la memòria procedimental , com el condicionament clàssic , fenòmens com l’habituació , la sensibilització.
PROCESSOS PSICOLÒGICS: MEMÒRIA
d’estar en un grup o un altre (aprenentatge intencional o incidental), el que és important és la tasca que utilitzaran per recordar. Així doncs, tenir interès o intenció de recordar només té un efecte marginal del record. El més important és el que fem amb la informació que se’ns presenta.
NIVELLS DE PROCESSAMENT (CRAIK I LOCKHART, 1972)
- La tècnica utilitzada és la de l’aprenentatge incidental a través de tasques orientadores
- A través de les tasques orientadores s’indueix al subjecte a processar la informació a diferents nivells de profunditat (quant més profund és el nivell d’anàlisi, més bona la traça de la memòria). Aquests nivells formen part d’un continu (els superficials tenen a veure amb característiques físiques i els profunds tenen a veure amb nivells de significats).
- Es dóna per suposat que si per exemple li fem fer al subjecte una tasca d’accentuar paraules es limitarà a realitzar una codificació fonètica mentre que si li fem fer categories de paraules farà una codificació semàntica.
EXPERIMENTS SOBRE ELS NIVELLS DE PROCESSAMENT
(APRENENTATGE INCIDENTAL)
Hi ha una llista de paraules acompanyades d’una pregunta que s’ha de respondre dient sí o no. Si la pregunta és sobre l’estructura de la paraula (“està escrita en majúscules?”) el (^) nivell és estructural. Si en canvi es pregunta sobre les rimes amb la paraula, estem en un nivell fonètic. Finalment, si demanem sobre el significat de la paraula, el nivell de processament és semàntic.
En aquest experiment es veu que les paraules que han estat analitzades semànticament, es recorden millor (es fa una tasca de reconeixement, en aquest cas). És a dir, que el processament semàntic sol ser el millor.
En fer una estratègia de repàs ho puc fer de dues maneres.
PROCESSOS PSICOLÒGICS: MEMÒRIA
- Puc fer un repàs o repetició de manteniment , en què no em moc de nivell. Vaig repassant una paraula segons una rima, per exemple. S’assembla força als proposats pels models magatzem. Per exemple, quan volem recordar un telèfon.
- Puc fer un repàs o una repetició d’elaboració : consisteix en buscar connexions significatives, formar associacions, formar oracions, imatges, etc. suposa passar d’un nivell més superficial a un de més profund.
ASPECTES ESSENCIALS DEL MODEL DE CRAIK I LOCKHART
SOBRE ELS NIVELLS DE PROCESSAMENT
- L’interès se centra en la naturalesa dels processos que fan possible la incorporació de la informació i no es preocupen tant de les estructures de la memòria. És per tant un model processual.
- La memòria es un continu que va des dels productes transitoris de les anàlisis sensorials fins als més duradors de les operacions semàntic- associatives.
- Els nivells més superficials codifiquen les propietats físiques i sensorials de la informació mentre que els nivells més profunds impliquen una anàlisi semàntica.
- La persistència de la traça (petjada) de memòria està en funció de la profunditat d’anàlisi. Nivells d’anàlisi més profunds proporcionen traces de memòria més elaborades, més persistents i més intenses. HIPÒTESI DE NIVELLS DE PROCESSAMENT.
No és una teoria completa de la memòria, però si que és un canvi de paradigma. Deixa ben clara la idea de què la memòria no és un sistema passiu (gran importància de la persona). La gran aportació va ser l’èmfasi en la flexibilitat i funcionalitat de la codificació.
NIVELLS DE PROCESSAMENT (CRAIK I LOCKHART, 1972)
- No configuren una teoria completa sobre la memòria però si un marc conceptual interessant per a la recerca
PROCESSOS PSICOLÒGICS: PROCESSOS PSICOLÒGICS:
MEMÒRIA
CRÍTIQUES ALS ESTUDIS SOBRE NIVELLS DE PROCESSAMENTS
- Absència d’una mesura independent: Se seleccionen determinades tasques i s’assumeix que activen de manera selectiva un determinat nivell de processament. No hi ha però una mesura independent de la profunditat. L’explicació comporta un raonament circular: hi ha més profunditat perquè es recorda millor. Va caldre buscar nocions alternatives com ara elaboració o distintivitat.
- Dificultat en defensar un continu i una jerarquia de nivells: No existeix evidència empírica que permeti definir i verificar el continu ni la jerarquia de nivells. A més no és tant clar que primer es produeixi una anàlisi perceptiva ni que l’anàlisi semàntica sigui sempre millor. Més aviat l’eficàcia està determinada per l’ús que caldrà fer de la informació.
- Descuit pels processos de recuperació: Aquest model se centra exclusivament en els processos de la codificació. Els processos de la recuperació també són importants.
- Feblesa teòrica: Tot aquest conjunt de crítiques ha portar a alguns autors a argumentar que el model conté una feblesa teoria inherent, ja que els supòsits en els quals es basa no tenen contrastació empírica.
ALTERNATIVES AL MODEL DE NIVELLS DE PROCESSAMENT
Les alternatives que van reformular el model de nivells de processament van prescindir del caràcter continu i de la jerarquia de nivells del model de Craik i Lockhart. També van buscar una alternativa que substituís la noció de profunditat.
Autors que van proposar alternatives:
- Craik i Tulving
- Klein i Saltz
- Moscovitch i Craik
- Stein
PROCESSOS PSICOLÒGICS: PROCESSOS PSICOLÒGICS:
MEMÒRIA
- Jacoby i Craik
- Tyller, Hertel, McCalum i Ellis
ELABORACIÓ
EXPERIMENT DE CRAIK I TULVING (1975). MARCS ORACIONALS
AMB DIFERENTS GRAUS D’ELABORACIÓ:
- Baix: “Ella cocinó....”: “La ..... está rota”
- Mitjà: “El ........ asustó a los niños”; “La ............. madura estaba deliciosa”
- Alt: “El gran pájaro descendió en picado y se llevó al combativo.....”; “La pequeña señora airadamente cogió la ......... roja”
EXPERIMENT DE KLEIN I SALTZ (1976). DIVERSOS JUDICIS
VALORATIUS
Van utilitzar un únic processament (semàntic) però amb diferents nivells d’elaboració:
- Una sola dimensió (agradable-desagradable)
- Dues dimensions (agradable-desagradable / feble-fort)
Es recorda millor quan s’han emès dos judicis valoratius sobre una paraula que no pas quan s’emet un de sol.
DISTINTIVITAT
Segons Jacoby i Craik (1979) un major grau d’elaboració produeix una millor retenció no perquè es produeixi un canvi quantitatiu en la codificació, sinó perquè el procés d’afegir més informació permet la formació d’una traça de memòria més distintiva.
Segons Eysenck (1979) una traça és més distintiva quan comparteix amb altres un nombre relativament petit de característiques.
PROCESSOS PSICOLÒGICS: MEMÒRIA
ENTENEM PER ELABORACIÓ LA RIQUESA O AMPLITUD DE LA
CODIFICACIÓ DINS D’UN DOMINI ESPECÍFIC.
és en certa mesura quantitatiu, és a dir, afegeix més informació a la traça de memòria.
F 07 6També es va incorporar la idea que el record pot veure’s influït per
factors contextuals. D’aquesta forma s’introdueix el concepte de distintivitat. La distintivitat posa l’accent en la relació entre la informació i el seu context i remarca la importància del contrast.
F 07 6El concepte d’esforç cognitiu es refereix al fet que les tasques que
requereixen una major utilització de recursos cognitius en general són millor recordades, tant si es tracta de tasques perceptuals com semàntiques.
F 07 6Com a resultat de totes aquestes propostes alternatives va perdre
força la noció de nivells de processament així com el seu caràcter continu i jeràrquic. Aquesta noció va donar pas a la noció de “dominis de processament”.
En general, podem dir doncs, -tal com indica el Manual- que es com si el constructe de profunditat s’hagués diluït o s’hagués transformat en altres constructes (elaboració, distintivitat...).
PROCESSOS DE RECUPERACIÓ
Per tal que puguem utilitzar la informació emmagatzemada hem de poder localitzar-la en el moment que sigui necessària.
La recuperació correspon a la darrera fase del procés de la memòria. La memòria no es limita a codificar i emmagatzemar informació sinó que és necessari que pugui ser recuperada.
No totes les operacions mentals que realitzem durant la fase de recuperació són igualment efectives. El resultat final del procés de la memòria dependrà també d’aquelles operacions mentals que realitzem durant la recuperació.
Els processos utilitzats durant la codificació i els de la recuperació han de guardar alguna relació per tal que la localització de la informació sigui efectiva.
TRANSFERÈNCIA APROPIADA DEL PROCESSAMENT
PROCESSOS PSICOLÒGICS: MEMÒRIA
Morris, Brandsford i Franks (1977)
A) CODIFICACIÓ
Fonètica: Cal respondre si la paraula rima o no amb el model
Rima amb RASPALL? CAVALL – Si/No Rima amb CAMIÖ? TREN – Si/No
Semàntica : Cal indicar si la paraula té sentit dins de la frase proposada: “El ........ tenia una màquina de vapor” - TREN – Si/No “El ........ tenia quatre rodes” – CAVALL – SI/No
B) RECUPERACIÓ
Fonètica: Cal indicar si la paraula presentada rima amb alguna de les presentades durant la fase de codificació.
Semàntica: Cal indicar si la paraula presentada correspon a una de les presentades en la fase de codificació.
Proporció d’encert en les tasques de recuperació corresponents a cada una de les condicions
RECUPERACIÓ RECUPERACIÓ
Semàntica Fonètica CODIFICACIÓ Semàntica 0.84 0. CODIFICACIÓ Fonètica 0.63 0.
COMPARACIÓ ENTRE TASQUES DE RECORD I TASQUES DE
RECONEIXEMENT
Hi ha un conjunt de variables que afecten de manera similar als dos tipus de mesura. Entre aquestes hi ha:
- (^) Temps d’estudi
- Longitud de la llista
- Posició serial
PROCESSOS PSICOLÒGICS: PROCESSOS PSICOLÒGICS:
MEMÒRIA
