¡Descarga Unitat 2. Plato Selectivitat y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
UNITAT 2: Plató
(427 a.C. - 347 a.C.)
Plató va ser amic i deixeble de Sòcrates. Plató rebutjava la idea de la democràcia i la criticava ja que li semblava un sistema de govern inadequat. A més, va ser aquest règim democràtic el que va condemnar injustament al seu mestre Sòcrates. Va crear la seva pròpia Acadèmia on un dels seus deixebles va ser Aristòtil. L'interès de Plató era un interès per l'ètica i la política principalment. Va intentar diverses vegades portar a terme a Siracusa el seu sistema de govern ideal.
INTRODUCCIÓ i
Obres de Plató: s'identifiquen 4 etapes diferents:
- Diàlegs de joventut: Apologia de Sòcrates, Criton, Eutifron i Protàgores. Escrits poc després de la mort de Sòcrates. La influència de Sòcrates encara és molt gran. Plató sembla reflectir el pensament de l'antic mestre en aquests diàlegs.
- Diàlegs del període intermedi: Gòrgies, Menó, Cràtil. Contenen elements nous. Plató comença a elaborar i introduir en aquests diàlegs elements propis del seu pensament.
- Diàlegs de maduresa: El convit, Fedó i Fedre són diàlegs en els quals s’exposa la Teoria de les Idees. A La república es descriu amb detall l’ordre i organització social d’una societat (polis) utòpica ideal (una polis que funcioni de manera perfecta i justa).
- Diàlegs d’ancianitat o vellesa: Parmènides, El sofista, El polític i Timeu qüestionen i revisen críticament la Teoria de les Idees. En Les Lleis revisa la qüestió política però amb un to menys optimista que a La República
1. UNA REALITAT TRANSCENDENT i
1.1. Els perills del relativisme
Plató, igual que el seu mestre Sòcrates, creia que les teories relativistes i escèptiques defensades pels sofistes eren falses. Segons els Sofistes, valors morals com el bé o la justícia no són absoluts sinó relatius al moment i lloc. Plató, com Sòcrates, pensa que existeix la veritat amb independència del nostre punt de vista. El coneixement de la veritat implica transcendir les opinions personals, reflexionar sobre allò que és aparent i el que és autèntic, real, veritable. L'activitat filosòfica ha de consistir en trobar aquest camí a la recerca de la veritat, de l’autèntica realitat, que transcendeix aquest món d’aparences i opinions subjectives. La filosofia de Plató, en coherència als ensenyaments de Sòcrates, s’oposa al relativisme dels sofistes i afirma ‘l'existència d’una veritat última, més enllà de les nostres opinions i creences. L’activitat filosòfica socràtica es centrava en la problemàtica ètica i política. Plató comparteix aquests interessos i així ho va expressar a la seva carta VII. L'herència socràtica recollida i desenvolupada per Plató, transcendeix l’àmbit ètic fins abastar totes les branques de la filosofia: cosmologia, naturalesa, teoria del coneixement, antropologia… La inspiració socràtica que és punt d’origen i travessa tot el pensament platònic, és aquest convenciment en l’existència de la veritat, d’una realitat més autèntica, que es troba més enllà de les aparences.
2. LA TEORIA DE LA PARTICIPACIÓ i
2.1. Una metafísica dualista
Idea (eidos: forma, figura en grec) és el terme utilitzat per Plató per referir-se a les essències transcendentals que integren el món intel·ligible. La metafísica de Plató, la seva ontologia, és dualista: existeixen dos àmbits de la realitat diferents, per una banda el món sensible (conegut a través dels sentits) i per una altra el món intel·ligible (món de les idees). Món sensible Món intel·ligible realitat que ens ofereixen els snetits autèntica realitat només coneguda per la raó Coses:
- múltiples
- diferents entre si
- subjectes a corrupció i generació
- materials
- canviants Còpia o imitació de les idees: posseeixen menys realitat. Tenen les característiques que Heràclit atribueix a la realitat. Cada una és:
- única
- universal
- eterna
- immaterial
- immutable Són la realitat en el seu sentit ple. Tenen característiques que Parmènides atribueix a l’Ésser
2.2. La relació entre les idees i les coses
La teoria de la participació afirma que les idees (món intel·ligible) actuen com a models eterns i immutables de les coses. Les coses (món sensible) són en tant que participen d’aquella idea de la que procedeixen. Les coses imiten a la idea (eidos), intenten semblar-se a aquesta idea de la que procedeixen. Segons Plató, les coses són allò que són i tenen les qualitats que tenen perquè participen de les idees corresponents, les imiten o aspiren a elles. Si les coses són còpies imeprefectes de les idees, això implica que, segons Plató, es idees són més importants, més originals i anteriors que les coses: les idees són més reals que les coses. Per tant, segons Plató, el món intel·ligible és superior, més autèntic i més veritable que el món sensible.
2.3. La jerarquia de les idees
Les idees del món intel·ligible estan ordenades de manera jeràrquica que recorda la forma d’una piràmide. A la base hi ha les idees menys importants (idees matemàtiques, arquetips -idea que es copiada-) i a la cúspide les idees més generals, significatives i valuoses (bellesa, justícia…). Per damunt de totes les idees hi ha la idea de Bé, que és la idea suprema.
2.4. El mite del Demiürg
Al diàleg Timeu, Plató explica utilitzant una narració al·legòrica, El mite de Demiürg, l’origen de tot allò que existeix (l’origen del món sensible). El mite explica com una divinitat (el demiürg, força còsmica) va materialitzar les idees (el món intel·ligible), que va utilitzar com a model, donant lloc al món sensible. En el mite de Demiürg, Plató ens ofereix una interpretació simbòlica de la seva teoria de la participació i de l’origen del món.
L’ànima humana és immaterial, eterna i el seu origen és el món intel·ligible. L’ànima va conèixer i contemplar les idees quan estava al món intel·ligible abans de ser presonera del cos. Al nèixer, l’ànima queda unida al cos i oblida tot coneixement anterior. Però encara queda un record latent, la reminiscència , que pot ser recuperat quan observem el món sensible, donada la semblança existent entre les coses (còpies) i les Idees (originals) L’ascensió dialèctica és possible gràcies a la reminiscència o anàmnesi, que ens permet recordar les Idees que la nostra ànima guarda al seu interior abans del nostre naixement. Conèixer és en certa manera recordar allò oblidat (reminiscència) EL MITE DE LA CAVERNA: Aquesta al·legoria narra la història d’uns presoners lligats a unes cadenes. Creient que el que veuen, unes ombres projectades a la paret, és lo real, quan lo cert és que viuen enganyats. Un d’ells escaparà, pujarà i sortirà de la caverna, veurà i comprendrà que ha estat vivint enganyat. A continuació, tornarà per salvar la resta encara correr el risc de que el refugin i el matin. Ascensió dialèctica: → Món sensible: interior de la caverna
- Primer: situació on només coneix les ombres de les coses, es confonen les images amb la realitat → eikasia (opinió, subjectiu, a través dels sentits)
- Segon: representació dels sofistes (els que creaven les ombres, que manipulen i enganyen a les persones) i objectes sensibles → pistis (opinió, subjectiu, a través dels sentits) → Món intel·ligible: exterior de la caverna
- Tercer: sortim de la caverna, aquells objectes originals i reals, on entendrà que lo anterior només era una còpia d’una còpia, el presoner ja pot veure les coses per si mateix, pot veure la idea de les coses → dianoia
- Quart: coneixement de les idees més elevades (el sol, idea del bé universal que il·limuna i permet el coneixement) podrem conèixer idees supremes com el bé →noesis. → Passes d’un món de mentira a una realitat : ascensió dialèctica
El sol és el que permet veure les coses real, el sol la idea del bé universal que il·lumina i permet el coneixement. És més feliç, el camí del coneixement aporta felicitat. Al ser conscient de que coneix la realitat, té com a obligació moral actuar correctament, i per això torna a buscar als seus companys. La figura de la persona que retorna i por ser morta a cops perquè no el creuen, es una comparació amb el judici de Sòcrates que va ser condemnat a mort injustament. Aquest mite és de Plató, però surt Sòcrates que dialoga amb un altre.
La teoria de l’ànima
- Plató és dualista: l’ànima és d’una naturalesa completament diferent a la del cos.
- L’ànima consta de tres funcions o parts que es corresponen amb el cos.
- Només la part racional de l’ànima és immortal. Ànima Funció Part del cos racional intel·lecte cap irascible passions nobles pit concupiscible passions innobles baix ventre El mite del Tir Alat El mite del tir (o carro) alat és el mite que Plató utilitza per explicar el tema de l’ànima i el coneixement. L’auriga representa la part racional de l’ànima que la guia i la condueix. El cavall blanc representa la part irascible (violenta) de l’ànima, el cavall negre la part concupiscible (apetitiva). Plató creia que les ànimes són eternes i que s’encarnen en el cos com a càstig d’un pecat de sensualitat.
- Cavall negre: dolent, desobedient - ànima apetitiva
- Cavall blanc: bo, obedient - ànima irascible
- Ànima racional: Auriga Ànima irascible: està situada al pit (cor), és la part de fortalesa i voluntat que tenim al nostre esperit, li agrada superar reptes, allò que es necessita força i valentia. Té a veure amb els sentiments més nobles. En algun moment, l’ànima se sent temptada pel món sensible i, per això, necessita un cos, i al entrar al món sensible, oblida les idees de coneixement, les quals poc a poc anirà recordant. FALTA ALGO?’’
5. L’ÈTICA DEL BÉ i
La teoria ètica de Plató es basa en l’universalisme i en l'intel·lectualisme moral defensat per Sòcrates. Plató considera que els valors morals són universals, eterns, invariables, i independents de l’opinió de les persones. Aquesta teoria contrasta amb el relativisme moral defensat pels sofistes, amb els que Plató (igual que Sócrates) era molt crític. L’intel·lectualisme moral socràtic argumentava que aquell qui actuava malament ho feia per ignorància. En canvi, aquel qui coneix el Bé actuarà en conformitat a ell, esdevindrà una persona virtuosa: les seves accions sempre seran moralment correctes. No obstant, no totes les persones tenen la mateixa predisposició a accedir a la contemplació dels valors morals i de la idea més elevada, la idea del Bé. La contemplació del Bé demana un llarg procés dialèctic, d’ascetisme i d’anàmnesi (reminiscència). Per Plató (a diferència de Sòcrates) només algunes persones poder arribar a copsar o aprendre la idea del Bé. Com hem vist, l’ànima es divideix en tres parts (racional, irracional i concupiscible), només aquelles persones en les quals predomina l’ànima racional podran ascendir dialècticament fins la contemplació del Bé. Tot i això, encara que no tots els ciutadans poden conèixer la idea del Bé, sí que poden aprendre a viure moralment, en funció de les limitacions pròpies de la seva ànima.
- Racional, governants: En aquest model de societat, el govern de la polis és confiat als més savis i prudents, aquells en els quals predomina l’ànima racional. Són filòsofs que entenen perfectament la idea del Bé, al idea de la justícia i la resta de valors morals que han de guiar la política d’Estat. La virtut que han de practicar és la saviesa i la prudència per governar i legislar. → No només a d’entendre aquestes idees, sinó que també ha de saber aplicar-les.
- Irascible, guardians: Aquells en els quals predomina l’ànima irascible hauran de ser guardians, garants de l’ordre intern i extern de la polis. La virtut que han de practicar és la valentia i el valor, per protegir la polis i fer complir la llei. → Davant de la injustícia, reaccionen. No fan les lleis, però les entenen i les fan complir.
- Apetitiva / concupiscible, productors: Aquells en els quals predomina l’ànima apetitiva hauran de ser productors: comerciants, artesans, obrers i treballadors del camp. La virtut que han de practicar és la temprança i la moderació a l’hora de produir, consumir o comerciar amb els béns materials. A diferència dels governants i dels guardians, poden tenir família i posseir propietats privades. → La diferència entre els governants i guardians amb els productors per equilibrar la societat i evitar la corrupció és que aquells que estan a càrrecs de poder (governants, guardians) no poden tenir propietats privades i no es poden enriquir, per evitar la possibilitat d’enriquir-se a costa de l’estat i eviatar que es corrompin.
RESUM:
Parts o funcions de l’ànima Classes socials de la polis Ànima racional o sensible És l’ànima superior, la dels filòsofs dedicats a la raó. Es troba situada al CAP
Governadors
Encarregats del govern de la polis, d’implantar l’ordre ideal a la ciutat. Corresponen a la figura del FILÒSOF-REI Ànima passional o irascible És l’ànima dels soldats, de la valentia, el valor, la voluntat, la ira Es troba situada al PIT
Guardians
Encarregats de la defensa de la polis. Ànima sensual o concupiscible Està relacionada amb els instints i els plaers més baixos. Es troba situada al BAIX VENTRE
Obrers, artesans i productors
Els que creen l’economia: els treballadors La justícia, donar a cadascú allò que li pertoca, regeix estrcatemnt l’ordre social d’aquest Estat ideal platònic. La Justícia , donar a cadascú allò que li pertoca, regeix estrictament l’ordre social d’aquest Estat ideal platònic. Segons Plató si cadascú ocupa l’espai social que li pertoca i realitza la seva funció de manera virtuosa (desenvolupant les tasques que li són pròpies en funció del seu caràcter/ànima) la societat esdevindrà justa i harmoniosa. → Per Plató la justícia és ordre. Per a Plató, una societat és justa quan cadascú fa allò que li correspon segons el tipus d’ànima que tingui, sota supervisió dels qui saben que és el que cal fer. Per tant, igual que la justícia individual rau en l'equilibri entre les tres tendències que habiten la nostra ànima (mite del carro alat). La justícia social consisteix en l’harmonia entre les tres classes socials, en funció de la seva ànima i funció, que composen l’Estat.
Teoria de les idees → Teoria de l'Anamnesi o Reminiscència
- Conèixer és recordar (l’ascensió dialèctica)
- Món sensible → coneixement sensible a través dels sentits → Opinió o doxa → eikasia (imatges, imaginació) i pistis (coneixement dels objectes)
- Món intel·ligible → coneixement intel·ligible a través de la raó→ Ciència (episteme) → dianoia (coneixements dels arquetips, el model de les coses i les matemàtiques) i noesi (coneixement de les idees més elevades i el Bé)
- El mite que utilitza es Símil de la línia (República)
- Disciplines filosòfiques → Teoria del coneixement Conèixer és recordar → Teoria de la Metempsicosi → teoria de l’ànima
ACTIVITATS: i
Pàg. 38 Ex. 6 Completa aquesta taula en la qual es recullen aquestes diferents maneres de conèixer que Plató identifica: Nom en català Nom en grec És un coneixement de… S’assoleix per mitjà de… Pertany a la … Conjectura Eikasia Imatges Els sentits Doxa Creença Pistis Objectes sentits Els sentits Doxa Pensament discursiu Dianoia Ens matemàtics La raó Episteme Intel·ligència o coneixement Noesi Idees més elevades La raó Episteme Pàg. 38 Ex. 7 Quin és el significat del terme del grec anamnesi? Quin paper té aquest concepte en la teoria del coneixement de Plató? Mot que significa reminiscència, que designa el record que té l’ànima del món de les idees. Per Plató el anamnesi és un coneixement innat, ja que l'ànima humana ja coneixia la veritat abans d'encarnar-se al cos, i a través de la dialèctica, és possible recordar-les. Per tant, allò que l'ésser humà anomena aprendre, no és més que recordar.
15. A qui considera Plató que cal confiar la responsabilitat de governar? Amb quins arguments defensa Plató aquesta posició? Hi estàs d’acord amb aquest punt de vista? Plató deia que s’ha de confiar en els filòsofs dedicats a la raó, als qui diu que són l’Ànima superior. Plató confiaria el govern de la polis als més savis, en els quals predomina l’ànima racional. Són filòsofs que entenen perfectament la idea del Bé, la idea de Justícia i la resta de valors morals que han de guiar la política d’Estat. La virtut que han de practicar és la saviesa i la prudència per governar i legislar. 17. Quin paper té l’educació en el sistema polític de Plató? Pensava Plató que l’ducació havia d’encaminar-se a convertir-nos en persones lliures i capaces de decidir per nosaltres mateixos? Què opines tu d’aquesta visió del sistema educatiu? Segons Plató si cadascú ocupa l’espai social que li pertoca i realitza la seva funció de manera virtuosa (desenvolupant les tasques que li són pròpies en funció del seu caràcter/ànima) la societat esdevindrà justa i harmoniosa.
