

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Àlgebra I i II, Profesor: Xavier Xarles, Carrera: Física + Química, Universidad: UAB
Tipo: Exámenes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Q¨uestions (2 punts) Per a cadascuna de les seg¨uents afirmacions, doneu una demostraci´o (si l’afirmaci´o ´es certa) o un contraexemple (si ´es falsa):
(a) Un grup G de 4 elements ´es necessariament commutatiu. CERT. Suposem que G = { (^1) G, a, b, c} i representem l’operaci´o com un producte. Tenim dues opcions (excloents): (1) Els tres elements a, b, c s´on cadascun el seu propi simetric: a^2 = b^2 = c^2 = 1G. En aquest cas, el producte de dos dels elements a, b, c ´es el tercer element. En efecte: ab = 1G implica b = a−^1 = a, fals! ab = a implica b = 1G, fals! ab = b implica a = 1G, fals! Per tant, ab = c. Com que aquest argument ´es valid per a qualsevol parella, considerada en qualsevol ordre, tenim: ab = c = ba, ac = b = ca, bc = a = cb. Per tant, G ´es un grup abelia.
(2) Nom´es un dels tres elements a, b, c ´es el seu propi simetric, i els altres dos s´on l’un el simetric de l’altre. Per exemple, ab = 1G = ba i c^2 = 1G.
Pel teorema de Legendre, l’ordre de a ´es 1, 2 o 4. Com que a 6 = 1G i a^2 6 = 1G, a la for¸ca a t´e ordre 4. Per tant, G ´es el grup c´ıclic generat per a i ´es abeli`a.
(b) Dos grups G, H de 4 elements s´on necess`ariament isomorfs.
FALS. Contraexemple: G = (Z/ 2 Z) × (Z/ 2 Z), H = Z/ 4 Z. No s´on isomorfs perqu`e tenen un nombre diferent d’elements d’ordre 2. De fet, G cau en el cas (1), i H en el cas (2), de la q¨uesti´o anterior.
Exercici 1 (3 punts) Considerem l’aplicaci´o que assigna a cada nombre real la seva part entera:
f : R −→ Z, f (x) = bxc,
definida com l’´unic enter m = bxc que satisf`a m ≤ x < m + 1.
(a) Considerem a R la relaci´o binaria: x ∼ y ⇔ f (x) = f (y). Proveu que ∼ ´es una relaci´o d’equivalencia. Reflexiva: Com que f (x) = f (x), ∀x ∈ R, tenim x ∼ x, ∀x ∈ R. Sim`etrica: x ∼ y =⇒ f (x) = f (y) =⇒ f (y) = f (x) =⇒ y ∼ x. Transitiva:
x ∼ y, y ∼ z =⇒ f (x) = f (y), f (y) = f (z) =⇒ f (x) = f (z) =⇒ x ∼ z.
(b) Per a cada x ∈ R, descriviu la classe [x] ⊂ R respecte d’aquesta relaci´o. Comproveu que les diferents classes dels nombres reals determinen una partici´o de R en uni´o disjunta de subconjunts.
La classe de x la formen els nombres reals amb la mateixa part entera que x. Es a´ dir, els que cauen dins l’interval [m, m + 1), sent m = bxc. Aquestes classes parteixen R com la uni´o disjunta de tots els intervals [m, m + 1), per a m recorrent tots els nombres enters.
(c) Proveu que f indueix una aplicaci´o bijectiva entre el conjunt quocient R/ ∼ i el conjunt Z dels nombres enters.
Definim F : (R/∼) −→ Z, assignant a cada classe [x] = [m, m + 1) la part entera de qualsevol dels nombres reals en aquest interval (que ´es la la mateixa per a tots ells):
F ([x]) = f (x) = bxc = m.
Per veure que F ´es bijectiva, comprovem que ´es injectiva i exhaustiva.
F injectiva: F ([x]) = F ([y]) =⇒ f (x) = f (y) =⇒ x ∼ y =⇒ [x] = [y]. F exhaustiva: Per a qualsevol enter m, tenim bmc = m. Per tant, F ([m]) = f (m) = m, de manera que m ´es imatge d’una classe de nombres reals per l’aplicaci´o F.
Exercici 2 (3 punts) Considerem el polinomi p(x) = x^6 − 1 ∈ C[x]. (a) Calculeu les arrels complexes de p(x). S´on ζk = e^2 kπi/^6 , per a k = 0, 1 , 2 , 3 , 4 , 5. Es a dir:´
U =
ζ 0 = 1, ζ 1 = eπi/^3 , ζ 2 = e^2 πi/^3 , ζ 3 = − 1 , ζ 4 = −ζ 1 , ζ 5 = −ζ 2
(b) Comproveu que el conjunt U format per totes les arrels complexes de p(x) ´es un subgrup de C∗^ := C \ { 0 } amb la operaci´o producte.
(1) El producte de nombres complexos restringit a U ´es una operaci´o interna: ζkζ= e2(k+)πi/^6 =⇒ (ζkζ)^6 = 1 =⇒ ζkζ ∈ U. (2) U cont´e l’element neutre: 1 = ζ 0 ∈ U. (3) U cont´e l’invers de cada element de U : 1 /ζk = e−^2 kπi/^6 =⇒ (1/ζk)^6 = 1 =⇒ 1 /ζk ∈ U. (c) Calculeu l’ordre de tots els elements de U , aix´ı com els seus subgrups. 〈 1
〈 =^ {^1 }^ ordre 1 ζ 1
〈 =^ U^ ordre 6 ζ 2
〈 =^ {^1 , ζ^2 , ζ^22 =^ ζ^4 }^ ordre 3 ζ 3
〈 =^ {^1 ,^ −^1 }^ ordre 2 ζ 4
〈 =^ {^1 , ζ^4 , ζ^42 =^ ζ^2 }^ ordre 3 ζ 5
= U ordre 6