ALTES CAPACITATS
INTEL·LECTUALS
DETECCIÓ I INTERVENCIÓ EDUCATIVA
Teories i pràctiques contemporànies en educació
11 de Gener de 2020
Grup 31 - Seminari C - 2019/2020
Anna Ruiza Berbel, Teo Soler Roizarena i Ona Serra Perales
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Altes Capacitats, Educació Primària UAB, Guías, Proyectos, Investigaciones de Historia de la Pedagogía
Document de Teories i Pràctiques en l'Educació
Tipo: Guías, Proyectos, Investigaciones
2019/2020
1 / 23
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga Altes Capacitats, Educació Primària UAB y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Historia de la Pedagogía solo en Docsity!
ALTES CAPACITATS
INTEL·LECTUALS
DETECCIÓ I INTERVENCIÓ EDUCATIVA
Teories i pràctiques contemporànies en educació 11 de Gener de 2020 Grup 31 - Seminari C - 2019/ Anna Ruiza Berbel, Teo Soler Roizarena i Ona Serra Perales
ÍNDEX
- Que són les altes capacitats pg
- 1.1 Concepte de la inteligencia pg
- 1.2 les altes capacitats pg
- 1.3 Són hereditàries? pg
- 1.4 Base neurològica de la superdotació pg
- 1.5 Característiques pg
- 1.6 Tipus pg
- 1.7 Mites, estereotips i tòpics de les altes capacitats pg
- 1.8 Problemes socials i emocionals pg
- Que són les altes capacitats pg
- Detecció pg
- 2.1 Per mitjà del professorat pg
- 2.2 Per mitjà de la família pg
- 2.3 Per mitjà del campanys/es pg
- 2.4 Per mitjà de l’alumne pg
- 2.5 Identificació psicopedagògica pg
- Detecció pg
- Com es tracten i Pla individualitzat pg
- 3.1 Com es tracten a les aules pg
- 3.2 Pla individualitzat pg
- Biografia pg
D'aquesta forma, ens trobem amb un tipus d'alumnes que poden diferenciar-se molt entre si, és a dir, un pot mostrar un excel·lent nivell de comprensió verbal i un d'altre mostrar un grandíssim nivell en el raonament lògic. Són casos molts semblants els d'infants que mostren un gran talent en la música, pel dibuix, els esports, etc. En aquests casos, es tractaria de talents excepcionals que requereixen una educació especial en els àmbits en qüestió en els que destaquen. Malgrat això, si ens hem de quedar amb una definició, tot i haver-hi diverses concepcions del terme i punts de vista diferents, una de les més acceptades és la proposada pel Departament d'Educació dels EUA, en l'informe titulat National Excelence: A Case for Developing America's Talent (L'excel·lència nacional. Les raons per a desenvolupar el talent d'Amèrica), l'any 1993 va proposar la definició d'altes capacitats a partir de la psicologia i la neurociència, on aquestes ens proporcionen nous coneixements sobre que vol dir tenir altes capacitats. La definició és la següent:
Els nens i adolescents amb altes capacitats són aquells que demostren respostes notablement elevades, o el potencial necessari per a aconseguir-les, comparats amb altres individus de la mateixa edat, experiència o entorn. Tenen alts nivells de capacitat en les àrees cognitives, creatives i/o artístiques i mostren una capacitat excepcional de lideratge o destaquen en matèries acadèmiques específiques.
Afegidament, alguns "superdotats" consideren que la paraula superdotació és plena de prejudicis, estereotips i connotacions negatives. Algunes persones amb alts nivells de rendiment intel·lectuals prefereixen termes com "intel·ligent", "zebra" que són mots més col·loquials i no pejoratius. És comú entre els docents descriure l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals com excepcional i brillant, amb un excel·lent rendiment. No obstant això, no totes les realitats coincideixen amb aquesta, ja que és un col·lectiu divers amb certa tendència al fracàs escolar, alteracions del comportament i la baixa motivació quan l'entorn no identifica les necessitats específiques de l'infant.
1.3. Són hereditàries? Les investigacions realitzades sobre la intel·ligència evidencien sense lloc a dubte la gran contribució de l'herència familiar, però també demostren el gran impacte que té un ambient adequat pel seu correcte desenvolupament. D'aquesta manera, és important dir que la capacitat intel·lectual és fonamentalment innata, és a dir, no prové de l'experiència, tot i que un ambient adequat potencia i fomenta substancialment aquesta.
Per posar un exemple de la situació, si un dels millors esportistes de la nostra època, amb unes capacitats físiques extraordinàries, com Usain Bolt, no hagués rebut l'entrenament necessari podem estar segurs que mai hauria arribat a ser l'esportista que ha arribat a aconseguir onze títols mundials i vuit olímpics. De la mateixa forma, el talent de Pablo Picasso podria haver quedat sense descobrir si el seu pare no hagués estat un pintor reconegut de la seva època que li permetés començar a jugar amb els pinzells des de ben petit i, d'aquesta forma, desenvolupar al llarg dels anys un estil propi que li ha permès arribar a ser un dels grans genis del món de l'art.
1.4. Base neurològica de la superdotació
Les altes capacitats tenen el seu origen en el funcionament del cervell, aquest mostra diferències tant biològiques com fisiològiques en relació amb el cervell de la resta de persones neuronormatives. Aquestes variacions proporcionen majors habilitats neurocognitives com:
❖ El cervell té més plasticitat. ❖ El cervell consumeix menys recursos cognitius perquè fa una execució més eficient de les tasques. ❖ El cervell genera més quantitat de mielina, la qual es relaciona directament amb la transmissió dels impulsos nerviosos. És a dir, tenen major velocitat neuronal el qual es relaciona amb la seva capacitat d’associació ràpida d'idees. ❖ Irrigació òptima del cervell: tenen una metabolització més ràpida de la glucosa, la qual proporciona l’energia al cervell. ❖ Millor comunicació interhemisfèrica. ❖ Desconnexió del còrtex prefrontal quan el sistema límbic rep una forta càrega emocional. Això es tradueix en el pla social com a dificultat per a controlar les emocions i organitzar el pensament.
Tot i a l'excepcionalitat de condicions amb les quals parteixen per origen genètic les persones amb altes capacitats no hem d’oblidar que necessiten un ambient que els permeti desenvolupar els seus potencials i que es cuidi de les seves condicions.
1.5 Característiques És complicat delimitar quines són les característiques comunes quan parlem d’infants amb altes capacitats. Les altes capacitats es poden trobar en nens i adolescents de tots els grups i àmbits socioculturals i per tant es manifesten de diferents formes.
➔ TEORIA DE RENZULLI
La teoria dels tres anells proposada per Joseph Renzulli és una teoria basada en el rendiment perquè diferencia la superdotació en funció de proves que podem valorar de forma totalment subjectiva.
S’anomena “teoria dels tres anells” per la representació gràfica que Renzulli en va fer. El dibuix són tres cercles que comparteixen part de la seva superficie i que contenen tres conceptes que serveixen per a entendre la intel·ligència tal i com Renzulli la entenia. Els conceptes son:
❖ Altes capacitats intel·lectuals ❖ Creativitat ❖ Implicació en la tasca
La presència de només un d’aquests trets diferenciadors no comporta la detecció d’unes altes capacitats de forma automàtica, per fer aquest diagnòstic, caldria que reflexés la presència de les tres característiques a la vegada.
Segons Renzulli, un cop s’han detectat les altes capacitats, s’ha de diferenciar entre superdotació o talent, i en aquest cas afegiriem un tercer grup que seria el dels alumnes amb precocitat.
Per tant, entre els alumnes amb altes capacitats podem distingir tres perfils:
La superdotació : formen part d’aquest grup aquelles persones les quals pressenten un nivell elevat de raonament lògic i creativitat en tot els recursos intel·lectuals. Tenen bona gestió de la memòria i facilitat per a l'associació d’idees (gestió perceptiva). Manifesten les seves aptituds tant en el seu raonament verbal com matemàtic i en la seva aptitud espacial.
El talent: Aquest grup respon, en certa manera, al concepte oposat amb relació a l’anterior. Parlem de persones amb altes capacitats específiques. Per tant mostren una elevada aptitud en un àmbit concret, en un tipus d’informació (per exemple les matemàtiques) o en un tipus de processament (per exemple el creatiu). En la resta d’árees o processaments poden tenir nivells comuns o inclús deficitaris. La irregularitat és una de les característiques de l’alumnat talentós.
Dintre d’aquest grup podem separar en dos grups;
➔ talent simple: Quan l’alumne només destaca en un àmbit concret i en la resta presenta valors normals o deficitaris. En la seva pròpia àrea, una persona amb talent simple, serà més efectiu que un infant superdotat. Exemples de talents simples podrien ser el social, musical, creatiu, lògic, matemàtic, verbal o motriu els quals s’han d'avaluar amb proves molt específiques. Sovint el seu potencial es descobreix per les seves aficions o activitats.
➔ talent complex: Quan en una prova de talent es combinen diferents aptituds específiques parlem de talents complexos, sempre que aquesta combinació de recursos doni a lloc una conducta que puguem identificar. Per exemple el talent artístic figuratiu és la combinació de: gestió perceptual, aptitud espacial, creativitat i un nivell elevat de raonament lògic.
Cal esmentar que també existeix com a talent complex el talent acadèmic, el qual està format per la combinació d’elevats recursos verbals, lògics i de gestió de la memòria. És un talent que facilitat l’aprenentatge estructurat o d’escola formal. A més a més, les formes tradicionals de mesura de capacitats, és a dir tenir un QI superior a 120/130, no pot diferenciar la superdotació del talent acadèmic.
- Dificultats en les relacions socials
Amb dificultats
- Trastorns afectius, de comportament o d’aprenentatge
- Por al fracàs
- No acaba les tasques
- Baix nivell de motivació
Amb baix resultat
- Desinterès per l’escola
- Fòbia escolar
- Molt baixa autoestima
- Grans dificultats en relacions de grup
- Atribueix el seu fracàs a causes alienes
1.7. Mites, estereotips i tòpics de les persones amb altes capacitats Els mites sobre els nens/es amb altes capacitats són el que la societat pensa d’ells; són falses creences que no permeten veure realment la seva vertadera imatge. Aquestes creences sorgeixen del fet d’atribuir un sentit erroni a les seves altes potencialitats.
Per aquest motiu distorsionen el concepte de superdotació. Estan molt arrelats a la societat i també a l’ambient escolar, per això, cada un dels tòpics específics es confronta amb la realitat que manifesta l’alumnat. A continuació es mostra un quadre per tal de desmitificar algunes d’aquestes falses creences.
(Extret del llibre “Introducción a la atención educativa del alumnado con altas capacidades intelectuales. Artiles,C. 2005).
ESTEREOTIPS, MITES, TÒPICS REALITATS
Generals Generals
Sol ser de classe mitjana o alta. Prové de qualsevol classe social. Té un alt coeficient intel·lectual. El criteri psicomètric no és l’únic, s’ha de complementar amb models que identifiquin el nombre més gran de factors o variables de les altes capacitats, creativitat, aptituds...
Presenta superioritat física o bé està El seu desenvolupament físic és
poc capacitat físicament. totalment independent de l’alta capacitat
La superdotació és innata La biologia juga un paper important en el desenvolupament intel·lectual, però el context on es desenvolupa influeix en la seva capacitat.
Sol ser excessivament seriós i amb poc sentit de l’humor.
Té un sentit de l’humor més avançat del que s’espera per la seva edat.
Competència escolar Competència escolar
Obté un bon rendiment escolar. Destaca en totes les àrees del currículum
A vegades pot obtenir un baix rendiment escolar o destacar només en aquelles àrees que li interessen.
Acostuma a avorrir-se. No més que els altres nens de la seva edat. Dins l’aula, s’ha d’ajustar la seva resposta educativa a les seves capacitats.
Té ordinàriament una gran motivació per a tots els temes.
S’interessa i destaca en els temes que desperten la seva curiositat.
Competència social i característiques emocionals
Competència social i característiques emocionals
Propens als desequilibris psicològics Acostuma a tenir menys desequilibris que altres companys sense altes capacitats.
Intervencions Intervencions
Ha de ser atès per professionals superdotats.
No és necessari que el professorat sigui superdotat. Ha de ser madur socialment i emocionalment i especialment ha d’orientar, aconsellar, proporcionar recursos, integrar... més que facilitar coneixements.
No necessita ajuda: pot aprendre en qualsevol circumstància i autoeducar-se. S’espavila sol.
L’alumnat amb altes capacitats és una persona diferent i no extraordinària; per tant, requereix una atenció educativa ajustada; sinó, pot fracassar.
2. Detecció
Per poder arribar a les estratègies d’intervenció, és molt important conèixer aquests alumnes i poder-ne fer una bona detecció i identificació. Per això és necessari dedicar temps a les entrevistes amb pares i tutors i a explorar els alumnes. Aquesta fase de detecció consta de dues fases:
❖ Cribatge, Screening o Detecció ❖ Intervenció psicopedagògica
La finalitat de l’anomenat screening o detecció és, com bé ja diu la paraula, detectar un grup d’alumnes amb possibilitats de ser identificats com d’altes capacitats. La detecció s’ha de realitzar com més aviat millor per poder-los tractar adequadament a casa i a l’escola i que no es perdi el seu potencial. Segons alguns experts en altes capacitats, es poden fer avaluacions concloents des dels 3 anys. Per contra, la finalitat de la identificació és per ajustar les respostes als programes d’enriquiment, adaptacions, acceleració de cursos...
Hi ha diferents criteris per tal de realitzar la detecció d’aquests alumnes, un d’ells és el de la Dra. E.D.Fiedler, professora de la universitat de Northeastern Illinois, als Estats Units, qui considera que cada un dels procediments té avantatges i desavantatges i per aquest motiu recomana l’ús d’un criteri múltiple que inclogui la detecció per part del mestre, pares i companys, l’autodetecció, tests d’intel·ligència, creativitat, personalitat i proves de rendiment, qualificacions i avaluacions.
2.1. Per mitjà del professorat
L’opinió del professorat és molt valuosa, però primer cal una informació adequada sobre què s’entén per altes capacitats, per tenir uniformitat de criteris. És fàcil confondre una alta capacitat intel·lectual amb un alt rendiment acadèmic. Els estereotips dels professors i dels mateixos pares, dificulten a vegades la seva identificació. El professor generalment espera que l’alumne rendeixi al màxim en totes les assignatures, i aquesta és una observació subjectiva.
La relació dels alumnes que el tutor considera d’altes capacitats, no sempre coincideix amb la identificació. Pel fet de ser alumnes aplicats, obedients, amb bona imatge, ordenats, puntuals, treballadors... semblen d’altes capacitats, i de vegades no ho són. Igualment, poden no ser reconeguts com a tals pel fet de:
❖ Tenir un rendiment insatisfactori. ❖ Ser culturalment diferents.
❖ Manifestar superdotació amb hàndicaps. ❖ Presentar problemes de conducta ❖ Manifestar dificultats d’aprenentatge, dislèxia, hiperactivitat... (tot i que és menys freqüent).
Els instruments utilitzats són qüestionaris i escales de detecció que ha d’omplir el tutor. També és útil l’observació de l’expedient acadèmic, del treball a l’aula, de l’actitud amb els altres companys i adults del centre, entrevistes... tot el que pugui donar informació rellevant sobre l’alumne. A continuació es presenta un qüestionari que pot ser d’utilitat en aquests casos.
● Qüestionari per detectar alumnes amb altes capacitats
Gerson K. S. i Carracedo.S. (2007)
□ Pregunta molt, demostra gran curiositat.
□ Posseeix molts coneixements.
□ Desitja conèixer l’origen dels fenòmens.
□ Reacciona davant les injustícies.
□ S’angoixa molt pels problemes de la humanitat.
□ Es resisteix a realitzar les tasques repetitives i les que domina, per manca d’interès.
□ Somnia despert i es deixa portar pel seu món interior.
□ Aprèn molt ràpidament i estableix relacions entre conceptes fàcilment.
□ Utilitza un llenguatge metafòric per expressar-se
□ Maneja temes abstractes.
□ Li agrada construir trencaclosques complexos.
□ És molt creatiu, genera idees noves i inusuals.
□ Troba diferents usos per objectes comuns.
□ La forma de resoldre situacions i el seu raonament és diferent dels altres.
□ Posseeix una atenció múltiple. Pot atendre tres coses a l’hora.
□ És obstinat davant un objectiu i no para fins que ho aconsegueix.
□ És líder (durant la síndrome de baix rendiment, no s’observa el lideratge).
□ Li agrada prendre decisions.
□ S’observa una elevada capacitat d’anàlisi i de síntesi.
● Sociograma: Aquest sociograma recull quatre qüestions que són:
- Quins són els tres nens/es de la teva classe amb qui més t’agradaria anar d’excursió?
- Quins són els tres nens/es de la teva classe els quals els agradaria més anar d’excursió amb tu?
- Quins són els tres nens/es de la teva classe amb qui t’agradaria menys anar d’excursió? 4. Quins són els tres nens/es de la teva classe als quals els agradaria menys anar d’excursió amb tu?
Amb l’aplicació del qüestionari s’extreuen cinc indicadors:
❖ Eleccions (E): número de companys/es que elegeixen al nen. És un indicador de popularitat i d’acceptació social entre els alumnes. ❖ Rebutjos (R): número de companys/es que elegeixen al nen com a no preferit. Indica impopularitat i absència d’acceptació social. ❖ Preferències Socials (PS): aquest indicador s’obté restant el número de rebutjos del número d’eleccions rebudes i s’interpreta com atractiu social. ❖ Impacte social (IS): s’obté sumant les eleccions i els rebutjos rebuts i reflecteix visibilitat social. Precisió perceptiva
(PS): expressa el grau d’encerts amb què el nen prediu qui l’elegeix i qui el rebutja.
2.4. Per mitjà de l’alumne
Són útils les autobiografies, els autoinformes. Estan pensats per alumnes grans que ja són capaços de reflexionar sobre les seves pròpies vivències i percepcions. Són molt adequats per a conèixer les actituds i motivacions dels alumnes que poden presentar altes capacitats. Segons l’edat, es passaran als alumnes proves i tests adequats per fer-ne la valoració.
● Altres proves i tests útils per a la detecció
Proves individuals i col·lectives que es poden passar a partir de l’etapa preescolar:
➔ Intel·ligència: Matrius Progressives de Raven. Escala Color ➔ Maduresa: Test Gestàltico Visomotor de L. Bender. ➔ Atenció: Test de les Cares. L. L. Thurstone i M. Yela. ➔ Lateralitat: dominància de mà, d’ull i de peu. ➔ Memòria visual i auditiva. (adaptació del Cumaním i Victòria de la Cruz) ➔ Lectoescriptura: lectura, còpia, dictat i text lliure.
➔ Lògicomatemàtica: còpia i dictat de números, concepte de número i problemes. ➔ Personalitat: H-T-P ( casa, arbre i persona) i Test de la Família de Corman. ➔ Creativitat pictòrica: dibuix lliure i de la figura humana. ➔ Expressió i creativitat verbal: inventar un conte. - Examen fonètic.
2.5. Identificació psicopedagògica
Per tal d’identificar a l’alumnat d’altes capacitats, anteriorment s’ha d’haver realitzat una recollida d’informació dels diferents, és a dir el familiar, l’escolar i el social. Seguidament s’haurà de valorar l’entorn de l’infant i tots aquells aspectes que poden entorpir o afavorir el desenvolupament integral de l’alumne. La identificació es farà a través de realitzar les proves individuals anteriorment citades per posteriorment obtenir uns resultats que determinaran la identificació de l’alumnat amb altes capacitats. Per realitzar un informe d’altes capacitats s’haurà de completar amb una anàlisi de la intel·ligència, creativitat, personalitat i tenir en compte els resultats acadèmics, sent aquests els menys fiables a causa de la síndrome del baix rendiment. La intervenció en aquests casos és explicada detalladament en l’apartat següent del pla individualitzat.
3. Com es tracten i Pla Individualitzat
3.1. Com es tracten a les aules:
En principi hi ha molts programes que es poden aplicar per a tots els alumnes amb altes capacitats, cinc exactament. Tot i així en algunes escoles no són conscients de l’existència d’aquests i a vegades els alumnes amb altes capacitats passen desapercebuts i en ocasions s’avorreixen o perden la il·lusió cap als estudis, fet que després tinguin moltes dificultats per acabar els estudis obligatoris. Els programes són els següents:
- Ampliacions curriculars: consisteixen a afegir continguts aI currículum ordinari i ampliar l’estructura de temes i continguts amb més informació́. Per exemple, si s’està treballant els tipus de volcans, una bona ampliació pot consistir a cercar quins volcans hi ha en els diversos continents, classificar-los segons els tipus, i situar-los en un mapa del món. Amb aquesta tasca, l’alumne amplia l’objectiu central amb exemples i informació geogràfica, alhora que, assenta les bases per a una millor elaboració del tema, és a dir, no s’ha apartat del contingut fonamental, però ha satisfet el seu ritme d’aprenentatge. Aquesta línia resulta òptima per a talents acadèmics i casos de precocitat.
L’acceleració consisteix en la reducció de la durada d’algun dels cicles de l’educació infantil i primària i en l’avançament de curs a l’educació secundària. Aquesta estratègia soluciona els problemes d’avorriment i motivació. Pot servir també per millorar les relacions amb els companys, ja que són més madurs i es troben més bé amb companys més grans, però caldrà vetllar també per satisfer el desenvolupament socioemocional.
Sol ser una mesura adequada per a alumnes amb alt ritme d’aprenentatge (talent acadèmic, precocitat).
- Agrupament: es fonamenta en el fet d’ajuntar alumnes de característiques o interessos semblants per treballar un determinat projecte, o una determinada matèria, per fer un treball de grup, etc. Per un alumne individual pot ser passar a fer una matèria en un curs superior. Acostuma a ser molt eficaç a l’hora de millorar la motivació i el rendiment.
Segons la manera en què es concreti aquesta mesura té avantatges i inconvenients que s’han de valorar abans d’implementar-la.
Si es tracta d’un agrupament a temps total pot resultar segregadora, en la mesura que els alumnes se socialitzen segons regles, nivells de comunicació i d’interacció restringits. En canvi, si es tracta d’agrupaments parcials, els beneficis queden més repartits. Els agrupaments flexibles o fora de l’horari lectiu, aprofitant, per exemple, l’espai del suport escolar personalitzat, poden ser, en aquest sentit, una bona alternativa.
2.2. Pla Individualitzat (PI)
El pla individualitzat (PI) és el conjunt de suports i adaptacions que un determinat alumne pot necessitar en els diferents moments i contextos escolars i també és el document escrit on consten les decisions necessàries que els cal a cada un d’ells. Per tant, és un pla específic adaptat plenament a la necessitat de l’alumne.
El responsable del pla individualitzat és el tutor de l’alumne en qüestió, juntament amb tot l’equip de mestres o de professors de l’escola, l’orientador i altres professionals que participen en l’atenció educativa de l’alumne. Per descomptat, es conta també amb els pares, mares o representants legals de l’alumne igual que amb aquest mateix si és necessari. Tot i així el major responsable de la coordinació entre tots aquests subjectes sempre serà el tutor, encarregat també de fer el seguiment individualitzat.
Aquest pla, abans de posar-lo en marxa, sempre ha de ser aprovat pel director del centre educatiu.
Tal com estableixen l’Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària i l’Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria, dels cursos en què l’alumne segueixi un pla individualitzat, cal deixar-ne constància a l’expedient acadèmic de l’alumne.
El PI s’ha d’elaborar en un termini màxim de 2 mesos, s’ha de revisar cada final de curs a fi d’adaptar-lo a l’evolució de l’alumne, i fer-ne un seguiment cada trimestre.
Igual que tots els alumnes a final de cada trimestre tenen el seu butlletí de notes, els alumnes amb pla individualitzat, en aquest cas per altes capacitats, a més a més han de rebre l’informe dels objectius assolits o expectatives marcades en el pla abans de començar el curs, sempre en relació amb els criteris establerts.
Un model de pla individualitzat seria el següent: