1
ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓAMB ALUMNAT DE N.E.E. PER
ALTES CAPACITATS, DINS L’ESCOLA INCLUSIVA.
Mª Teresa Gómez Masdevall
Psicòleg de l’EAP Gironès Oest.
Girona 15 de Juny del 2009
Supervisora: Mariona Bastons Hosta
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Practicum I (Àmbit educatiu), Profesor: Maite Maite, Carrera: Psicologia, Universidad: UdL
Tipo: Apuntes
2016/2017
1 / 233
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga Altes Capacitats y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓAMB ALUMNAT DE N.E.E. PER
ALTES CAPACITATS, DINS L’ESCOLA INCLUSIVA.
Mª Teresa Gómez Masdevall
Psicòleg de l’EAP Gironès Oest.
Girona 15 de Juny del 2009
Supervisora: Mariona Bastons Hosta
ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓAMB ALUMNAT DE N.E.E. PER
ALTES CAPACITATS, DINS L’ESCOLA INCLUSIVA.
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
CAPÍTOL I
1. ALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS
1.1Concepte de la intel·ligència.................................................................................. 13
- 2 Teories i models.................................................................................................... 14 1.3 Ecologia cognitiva................................................................................................. 16 1.4 Estereotips, falses creences, mites, tòpics i realitats de l’alumnat amb altes capacitats.....................................................................................................................
1.5 Característiques dels alumnes amb altes capacitats.............................................. 19 1.6 Tipologia dels alumnes amb altes capacitats........................................................ 24 1.7 Altes capacitats i baix rendiment.......................................................................... 28
CAPÍTOL II
2. DETECCIÓ I IDENTIFICACIÓ DE L’ALUMNAT AMB ALTES
CAPACITATS
2.1 Introducció……………………………………………………………………… 30 2.2 Classificació de les característiques dels alumnes amb altes capacitats………... 32 2.3 Detecció…………………………………………………………………………. 33 2.4 Identificació........................................................................................................... 36 2.5 Estudi realitzat a tres centres................................................................................. 38 2.6 Conclusions.......................................................................................................... 41 2.7 Experiències reals.................................................................................................. 43
CAPÍTOL III
3. PARES, PROFESSORS, I ESCOLES DAVANT LES ALTES
CAPACITATS
3.1 Fills amb altes capacitats....................................................................................... 56 3.1.1 Primers senyals d’altes capacitats a casa (0-5 anys).............................. 57 3.1. 2 Alteracions més freqüents que trobem en aquests nens/es..................... 57 3.1.3 Orientacions............................................................................................ 59 3.1.4 Conclusions............................................................................................ 67 3.2 Alumnes amb altes capacitats.............................................................................. 68
ANNEX II
- 3.2.1 Primers senyals d’altes capacitats a l’escola (0 a 5 anys).......................
- 3.2.2 Alteracions més freqüents que trobem en aquests alumnes...................
- 3.2.3 Orientacions...........................................................................................
- 3.2.4 Conclusions............................................................................................
- 3.3 Escola amb alumnes d’altes capacitats.................................................................
- 3.3.1 Competència curricular..........................................................................
- 3.3.2 Autoconcepte........................................................................................
- 3.3.3 Competència social................................................................................
- 3.3.4 Intervenció escolar..................................................................................
- 3.3.5 Característiques del professorat d’alumnes amb altes capacitats...........
- 3.3.6 El clima de l’aula....................................................................................
- 3.3.7 Orientacions............................................................................................
- 3.3.8 conclusions.............................................................................................
- 3.4 Els valors a casa, a l’escola, i a la societat............................................................
- 3.4.1 Família i valors.......................................................................................
- 3.4.2 Activitat: Com millorar la convivència a casa.......................................
- 4.1 Estratègies generals d’intervenció educativa....................................................... 4. ESTRATÈGIES
- 4.2 Estratègies d’aula.................................................................................................
- 4.3 Estratègies didàctiques.........................................................................................
- 4.4 Estratègies específiques i models..........................................................................
- 4.4.1. Treball cooperatiu..................................................................................
- 4.4.2. Aprenentatge basat en problemes. ABP (PBL)....................................
- 4.4.3. WebQuest..............................................................................................
- 4.4.4. Tipus d’avaluació.................................................................................
- 4.4.5 Pensament lateral pràctic.......................................................................
- 4.4.6 Creativitat...............................................................................................
- 4.4.7. Intel·ligència Emocional.......................................................................
- 4.4.8.Competències Bàsiques.........................................................................
- 4.4.9. Intel·ligències múltiples........................................................................
- 4.4.10. Activitats diverses per als alumnes d’altes capacitats.........................
- 1.1 Qüestionaris de detecció de nens amb altes capacitats (3-4 anys) 1. QÜESTIONARIS
- 1.2 Qüestionaris de detecció de nens amb altes capacitats (5-8 anys).......................
- 1.3 Qüestionaris de detecció de nens amb altes capacitats (9-14 anys).....................
- 1.4 Qüestionari de detecció de les intel·ligències múltiples per a l’alumne/a............
- 1.5. Qüestionari de detecció de les intel·ligències múltiples per a professors i pares.
- 1.6. Qüestionari de detecció de capacitats per a l’alumne/a.......................................
- 1.7. Qüestionari de detecció de capacitats per a professors i pares............................
- 2.1 Exemple de prova de llenguatge verbal................................................................ 2 EXEMPLES
- 2.1.1 Valoració: llenguatge verbal P-5............................................................
- 2.1.2. Registre de valoració de llenguatge verbal a final de Preescolar..........
- 2.1.3 Postavaluació del llenguatge verbal a P-5..............................................
- 2.2 Exemple de prova de llenguatge matemàtic a P -5...............................................
- 2.2.1 Valoració: llenguatge matemàtic P-5....................................................
- 2.2.2 Registre de valoració de llenguatge matemàtic a final de Preescolar..
- 2.2.3.Postavaluació del llenguatge matemàtic a P-5.......................................
- 2.3 Diferents temes treballats per intel·ligències múltiples........................................
- 2.4.Exemples de temes treballats per intel·lig. múltiples i competències bàsiques....
- BIBLIOGRAFIA
Agraïments:
- En primer lloc, al Departament d’Educació, per haver-me concedit el permís per a la llicència.
- El meu sincer agraïment als directors/es, companys/es i alumnes de les escoles que han fet possible que aquest treball s’hagi pogut portar a la pràctica.
- A Antonio Marco per la seva col·laboració.
- A les meves companyes i amigues Victòria Mir i Adelina Clapés, mestres i pedagogues amb molts anys d’experiència a les escoles, que han col·laborat desinteressadament en tot el projecte.
- A la meva companya i amiga Adelina Herrera i a en Josep Comes pel treball acurat de revisió del català.
- Per l’atenció a nivell informàtic del company Tavi Caselles.
- A en Pere Pujolàs per les seves orientacions i material sobre l’aprenentatge cooperatiu.
- A l’Eulàlia Xalabarder per a les seves orientacions sobre l’alumnat d’ESO i BAT.
- A la Cecília Gafarot pel seu entusiasme en la pràctica educativa i la seva orientació sobre intel·ligències múltiples i treball cooperatiu.
- A la Mariona Bastons, professora del departament de Pedagogia de la Facultat d’Educació de Girona, per la supervisió del treball.
- A la Mª Dolors Rius, presidenta de Catalunya dels pares d’alumnes d’altes capacitats. (Fanjacc), a Leopold Carreras, delegat a Espanya del “Consell Mundial del nen Ben Dotat i Talentós i de NEPES (Associació de Psicòlegs de l’Educació Europea” i la Rosa Jové que han fet possible el coneixement d’aquest alumnat a nivell de pares, professors i EAPs a Girona.
A tots i a totes moltes gràcies
ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ AMB ALUMNAT DE N.E.E.
PER ALTES CAPACITATS, DINS DE L’ESCOLA INCLUSIVA.
INTRODUCCIÓ
El projecte s’emmarca en la realitat que es dóna en els centres docents pel que fa a les situacions dels alumnes amb altes capacitats, les conseqüències que es presenten en el desenvolupament intel·lectual, personal, familiar i social d’aquest alumnat i les implicacions que aquest fet comporta en el procés d’ensenyament i aprenentatge. Habitualment, quan es parla d’Educació Especial, es fa referència a la dels alumnes que presenten dificultats i que per les seves característiques necessiten una atenció i un tractament educatiu diferenciat. En general, es dóna atenció als alumnes amb deficiències d’aprenentatge o que presenten algun handicap, però es deixen d’atendre els d’altes capacitats, tot i que la normativa estatal i autonòmica els considera amb N.E.E. ( Necessitats Educatives Especials). Aquest alumnat no forma un grup homogeni, amb característiques comunes; entre precoços, talentosos i superdotats hi ha una gran diversitat, semblant a la que trobem en els alumnes amb dificultat per aprendre. Cal detectar-los, tenir-los molt en compte i saber que existeixen amb noms i cognoms i, sobretot, atendre les seves necessitats. Moltes vegades es detecten, però, per la creença que no necessiten cap intervenció, perquè tenen unes capacitats superiors, o per desconeixement, generalment no s’hi fa cap treball específic. En algun cas aïllat i dins la pràctica diària, el que se sol fer és una acceleració, (passar l’alumne/a a un curs superior) i/o un treball d’enriquiment a l’aula. És molt important fer-ne una bona identificació i un bon seguiment per part de l’EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic). Pot ser una actuació eficaç, per a aquests i per als que tenen dificultats, el treball dins l’escola inclusiva.
L’escola inclusiva és un model escolar pensat i dissenyat per a tots aquells que creuen en una escola per a tothom, amb atenció a la diversitat ( tant alumnes amb baixes com amb altes capacitats) i una veritable igualtat d’oportunitats. Cal donar resposta a aquesta diversitat buscant models d’intervenció didàctica i d’organització del treball a l’aula que facilitin l’aprenentatge de tots i possibilitin atendre’ls millor en la seva diversitat. Calen criteris i recursos per afavorir una resposta inclusiva a la diversitat; una bona formació; material per ajudar el professorat i els centres en la tasca d’ensenyar a tots aquells que presenten capacitats i coneixements previs diversos, així com motivacions i interessos diferents dels que l’escola els ofereix.
Ens centrarem, dins del col·lectiu d’alumnat amb N.E.E., en els d’altes capacitats. És molt important identificar-los mitjançant observacions, entrevistes, qüestionaris i proves específiques per a ells. Cal detectar les seves necessitats educatives a nivell de rendiment acadèmic, social, interpersonal, intrapersonal... creativitat, motivació, per
poder donar resposta a les seves capacitats, possibilitats, interessos, i ritmes d’aprenentatge. Això es fa com a garantia d’una millor qualitat educativa, de manera que els d’altes capacitats intel·lectuals tinguin suficients oportunitats per utilitzar i desplegar les seves competències i habilitats de forma eficaç. Cal desenvolupar al màxim les seves potencialitats, per tal de contribuir a una millora personal i, en conseqüència, a la de la societat en general. Així podem enriquir la realitat professional, cultural i social del país.
Aspectes més rellevants a tenir en compte en aquest alumnat
A nivell familiar i social:
Les situacions que es presenten es poden viure com una font de problemes, o bé negant les altes capacitats o, al contrari, generant grans expectatives que exerciran una forta pressió emocional sobre el fill.
A nivell escolar:
L’escola inclusiva ha de fomentar un bon treball cooperatiu, adaptar el currículum, tenir en compte les competències bàsiques i programar per a intel·ligències múltiples.
Cal treballar la creativitat, la motivació, la socialització, les emocions i els valors.
Cal també vetllar perquè les interrelacions entre tots els docents que treballen amb aquests alumnes siguin coordinades i treballar en equip. Consensuar estratègies comunes que afavoreixin aquests alumnes i tots els altres. Estudiar opcions de treballar per projectes, per racons, activitats lliures, amb espais i temps flexibles,...
La comunitat educativa ha d’estar d’acord en la realització d’un pla individualitzat quan calgui, així com les acceleracions parcials o totals a cursos superiors en el cas d’alumnes que realment ho necessitin. Decidir quins tipus d’estratègies didàctiques s’utilitzaran.
- A nivell metodològic: l’enriquiment creatiu, psicosocial, motivacional i de continguts; l’experimentació, la investigació i la metacognició, (aprendre a pensar).
- A nivell d’actuacions: elaborar un banc d’activitats per als més ràpids, tenint en compte la diversitat dins les altes capacitats.
- A nivell de continguts: enriquiment cognitiu del contingut o ampliació.
La situació que tenim en la societat actual comporta l’establiment de molts canvis en els centres i molts reptes en el mateix sistema educatiu. Els d’altes capacitats són uns alumnes amb qui cal treballar perquè el dia de demà arribin a ser persones molt útils per a la nostra societat i, si no els donem l’atenció que necessiten, poden rendir a nivell
Definir i dissenyar un seguit d’intervencions educatives per aconseguir els objectius esmentats. Treballar les competències bàsiques pot ser un bon recurs per a ells. Si cal, es farà un pla individualitzat, un enriquiment del currículum o una acceleració.
Motivació per fer aquest treball
En el treball quotidià, dins les escoles, en l’assessorament psico-pedagògic a alumnes, pares i mestres, em trobo sovint amb la dificultat d’ajudar els d’altes capacitats que estan desmotivats, tenen una baixa autoestima, presenten problemes d’adaptació, de conducta... i la comunitat educativa espera una resposta de l’EAP en els problemes escolars, socials, personals i familiars d’aquests alumnes.
Cal enfocar també els aspectes positius, en més o menys grau: tenen una intel·ligència excepcional, facilitat i rapidesa per aprendre, combinar i utilitzar coneixements, amb una alta capacitat de raonament verbal i lògico-matemàtic, bona memòria, bona comprensió, i generalització, curiositat intel·lectual, i percepció espacial.
Quant a personalitat, poden manifestar un sentit ètic i moral molt desenvolupat, imaginatius, perfeccionistes, coneixen molt bé les seves possibilitats i són conscients dels seus límits. Mostren una elevada sensibilitat i capacitat de lideratge. Són perseverants, si les activitats responen als seus interessos, i estan motivats; molt creatius, generen idees noves i busquen la solució més lògica encara que no sigui la més habitual i popular. Tenen el sentit de l’humor molt desenvolupat.
S’ha constatat que, des de la seva infantesa, els nens/es amb altes capacitats desenvolupen unes habilitats inusuals per a la seva edat, que han de servir de pista als pares i professors. Si es poden identificar a temps, es podrà evitar en alguns casos el fracàs escolar.
Desprès de la identificació, caldrà pensar en una escola inclusiva, integradora i, per tant, flexible i adaptativa, per respondre de forma individualitzada a les necessitats de tots els seus alumnes.
El meu desig és portar-ho a terme en un treball rigorós, exhaustiu i pràctic que faciliti:
Assolir a les aules un ambient d’aprenentatge que doni les oportunitats necessàries perquè cada alumne/a, incloent-hi els d’altes capacitats i els que tenen dificultats per aprendre, pugui desenvolupar al màxim les seves possibilitats. Estimular les intel·ligències múltiples (lingüística, lògico-matemàtica, espacial, musical, cinètica-corporal, pictòrica, naturalista i personal (empatia, autoestima i espiritualitat). Formar persones íntegres a través dels valors i treballar els aspectes emocionals.
Els nens/es aprenen jugant i els agraden molt els contes; i jocs i contes són un recurs més per a educadors i alumnes.
Per il·lustrar aquesta idea i reflexionar-hi, abans de submergir-nos en totes les possibilitats al nostre abast, tenim un conte que reflecteix aquesta diversitat:
Reflexió
Conte: La petita planta
Un home que acostumava a observar el jardiner quan treballava al seu jardí, li va dir en una ocasió:
- Jardiner, aquestes plantes sembla que siguin les teves preferides, veig que les cuides amb molta cura.
El jardiner el mira amablement i li diu:
_- Perquè em vegis dedicar tant de temps a aquestes plantes, no vol dir que siguin les meves preferides. En realitat, totes les plantes del meu jardí les cuido i les estimo; el que passa és que a cada planta li he de dedicar un temps diferent, segons el seu creixement i les seves necessitats.
- Però alguna planta serà la teva preferida. Va insistir l’home.
- Bé... és cert que hi ha una planta a la qual li tinc més admiració, i sento una atracció més especial per ella.
- Em podries dir quina és, jardiner?
- És una petita planta de flors blanques que hi ha a l’entrada de casa meva. Va dir el jardiner.
- Saps que vinc sovint al teu jardí i mai t’he vist cuidar aquesta planta._
El jardiner, tot rient, li diu:
- Hi ha plantes que necessiten més atencions que d’altres. Quan una planta creix malament i no dóna flors, s’ha de podar i alimentar. Quan un arbre creix torçat s’ha de posar recte amb una vara que l’aguanti; si la planta no creix i no floreix, cal a vegades trasplantar-la i buscar un espai més adient per a ella; però, quan una planta dóna el millor d’ella mateixa, només cal observar-la i gaudir-ne, deixar-la que creixi i s’ompli de flors.
Així és la meva petita planta de l’entrada. Només l’observo i la miro cada nit d’estiu quan surto a seure’m a la porta de casa meva i també gaudeixo del perfum de les seves petites flors quan entro i surto o vaig i vinc de casa meva.
CAPÍTOL I
1. ALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS
1. 1 .Concepte de la intel·ligència
La comunitat científica té dificultats per establir una definició de la intel·ligència, ja que hi ha tantes diferències en l’alumnat que està en el “límit superior” com en el del ” límit inferior”, i això fa que no tinguem una definició compartida. Fins fa poc temps, la intel·ligència era considerada quelcom innat i inamovible. Era una qüestió de genètica. Actualment, sabem que és el resultat tant de factors genètics com ambientals. Podria definir-se com la capacitat de coordinar, gestionar, organitzar el coneixement, i saber escollir la millor opció entre diverses per resoldre un problema. Necessita d’un entorn enriquidor i favorable per desenvolupar-se. No és fixa, està en evolució contínua, i pot ser modificada segons els aprenentatges, l’ambient social i familiar, l’educació, les experiències i la personalitat.
Als anys 20, Termann va fer la seva primera reunió científica sobre intel.ligència. Binet va dissenyar el primer instrument que la mesurava i Termann, l’adaptació de l’instrument. Termann es centrà molt en la superdotació, per la qual cosa va ser bastant criticat. Cal destacar Leta Hollingworth, persona pràcticament desconeguda i que va donar un fort impuls al coneixement d’aquests nens/es. Autors americans com Silverman, Sternberg o Stanley reconeixen deure-li la base dels seus coneixements. La dificultat per detectar aquests alumnes que sobresurten per un o altre motiu ha fet proliferar el nombre de qualificatius per designar-los. Alumnat amb sobredotació, amb superdotació intel·lectual, superdotats, talentosos, genis, prodigis, precoços.... La complexitat del concepte de superdotació ha comportat el desenvolupament de diferents models per poder-los explicar: models cognitius com el de Sternberg (1995), el de Borkowski i Peck (1986) el de Jackson i Butterfield (1986)... i també els models socio- culturals com el de Tannenbaum ( 1986) el de Cskszentmihalyi i Robinson (1986) i el d’Albert i Runco, entre altres. Actualment estan agafant molta força els conceptes d’ intel·ligència creativa i la teoria del Parc d’Atraccions (és un model de creativitat). Els primers requisits són: intel·ligència, creativitat, ambient adequat i motivació, de Baer i Kaufman (2005), segons expliquen Betancourt, Valadez i Zavala.
1.2 Teories i models
Ens centrarem i definirem les teories de Sternberg i Gagné i els models de Renzulli i Gardner.
La teoria triarquia de Sternberg
Segons Sternberg (1986) existeixen tres aspectes principals en la intel·ligència: l’analític, el creatiu i el pràctic. Tots ells s’ordenaran seguint diversos patrons per a cada persona i estaran en permanent desenvolupament i canvi. La teoria de Sternberg entén la intel·ligència en funció dels recursos que té cada persona per processar la informació i l’experiència. La divideix en tres subteories: la componencial, l’experiencial i la contextual. D’aquestes tres subteories, la que explica més bé la superdotació és l’experiencial. Explica la relació entre la intel·ligència que es manifesta en una situació determinada i l’experiència que aquesta situació exigeix. Els superdotats destaquen principalment en:
- Codificació, combinació, i comparació selectiva de la informació.
- Habilitat inusual per mediar amb la novetat i per automatitzar selectivament la informació. Sternberg considera que una persona superdotada ha de reunir els següents criteris:
- Criteri d’excel·lència : superioritat en una de les àrees de la intel·ligència o en totes elles.
- Criteri de raresa: freqüència d’aparició baixa.
- Criteri de productivitat : potencial per produir en un camp concret.
- Criteri de demostrabilitat : capacitat per demostrar les seves habilitats especials.
- Criteri de valor : elevat rendiment en algun aspecte valorat per la societat.
Teoria de la superdotació i el talent de Gagné
Gagné (1991) manté que la superdotació indica la possessió i l’ús d’habilitats naturals expressades de forma espontània sense previ entrenament per sobre de la població normal. El terme talent indica el domini de coneixements o habilitats sistemàticament desenvolupades per sobre la normalitat. Gagné agrupa les habilitats o aptituds en 4 grans grups: intel·lectuals, creatives, socioafectives i sensomotores. Considera que per poder desenvolupar aquestes aptituds són molt importants els catalitzadors, que són els factors que potencien o inhibeixen la capacitat d’aprenentatge. L’autor diferencia dos tipus de catalitzadors:
- els propis o intrapersonals, com són la motivació, l’actitud, l’interès, l’autoconfiança, la perseverança...
Lingüística o verbal : és la capacitat de pensar en paraules i comunicar-se a través del llenguatge per expressar i apreciar significats complexos. Lògico-matemàtica : és la capacitat per calcular, mesurar i efectuar operacions matemàtiques complexes. Visual -Espacial : és la capacitat de pensar en tres dimensions. Cinètica- corporal : és la capacitat d’aprendre a través del tacte i el moviment. Musical : és la capacitat per crear i entendre significats a través de sons. Naturalista: és la capacitat per manifestar una gran sensibilitat pels fenòmens naturals, els éssers vius, la preocupació pels problemes ecològics i la preservació del planeta. Interpersonal : és la capacitat per comprendre els altres i interactuar amb ells de forma empàtica i cooperativa. Intrapersonal : és la capacitat que permet comprendre’s un mateix i ser capaç de desenvolupar-se eficaçment en la vida. Existencial o espiritual: és la capacitat per formular-se preguntes fonamentals sobre l’existència humana.
Creu que no hi ha dues persones que tinguin la mateixa configuració o el mateix perfil intel·lectual, però també creu que tothom utilitza en un grau o altre totes aquestes intel·ligències. Segons Gardner, no n’hi ha prou amb la identificació dels superdotats, sinó que cal tenir en compte que també existeixen els talentosos, que utilitzen més una intel·ligència que les altres, i cal donar-los una educació diferenciada i adequada a les seves capacitats. Actualment, a Espanya, amb la Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig, d’Educació (LOE) surt el terme d’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals i l’emmarca dins del col·lectiu d’alumnes amb N.E.E. El concepte d’altes capacitats que introdueix la LOE sembla que ha estat ben acollit per ser un terme més general que el de superdotació i reclama l’atenció sobre els talentosos, precoços i tot aquell alumnat que està demostrant diàriament que pot manifestar conductes pròpies dels alumnes ben dotats. També perquè el punt fonamental, en parlar d’altes capacitats és el seu caràcter de potencialitat davant de l’exigència de rendiment recollit per altres conceptes i per la legislació educativa anterior.
1.3 Ecologia cognitiva
Pierre Lévy (1993) desenvolupa la noció d’ecologia cognitiva: demostra que l’individu no pensaria fora de la col·lectivitat, de l’ambient. Totes les nostres intel·ligències són senzillament segments d’una ecologia cognitiva que ens envolta. Per tant, la persona no seria intel·ligent sense la seva llengua, herència cultural, ideologia, creences, mètodes intel·lectuals i altres mitjans de l’ambient.
La intel·ligència està molt associada a la idea de felicitat.
Gardner va desmuntar la teoria d’una intel·ligència general i va evidenciar que existien múltiples intel·ligències. Va influir en la idea que el cervell humà tampoc no acull una memòria general i sí formes de memorització i competències de concentració subordinades a cadascuna de les intel·ligències. (hi ha qui té una forta memòria numèrica, però té dificultat per recordar imatges visuals...)
Educar la intel·ligència
Queda demostrat que la intel·ligència és estimulable, sempre que es facin servir esquemes d’aprenentatges eficaços i les limitacions genètiques es puguin superar mitjançant formes diversificades d’educació. Aquesta estimulació no depèn de fàrmacs específics, ni de sistemes escolars privilegiats. Qualsevol escola hauria de ser un centre excel·lent de múltiples estimulacions, per fer de cada alumne/a una persona completa i feliç. Per això, cal, en primer lloc, que l’escola reculli l’experiència vital que cada infant porta ja el primer dia de classe. (experiències i coneixements previs).
Tot nen/a, sobretot els procedents d’entorns més desafavorits, entra a l’escola amb una intel·ligència espacial, una immensa obertura verbal, una marcada percepció lògico- matemàtica, una aguda vivència natural i una curiositat pictòrica infinita, que, per desgràcia, no són tingudes en compte dins l’aula. Només a les hores d’esbarjo, que són estones menys controlades, pot practicar aquest conjunt de les seves intel·ligències reprimides en la vivència interpersonal.
A partir d’aquesta experiència vital cal ordenar l’estimulació en 5 nivells:
Mitjans o vehicles : disciplines curriculars, noves TIC, programes d’estimulació...
Situació: valorar el lloc i el moment adequat. És més important del que pot semblar: aula, sala, pati, casa, bosc, jardí...
Agents : professors crítics i reflexius, pares, avis, germans... amb mentalitat oberta, entusiasme i sensibilitat.
Programes : programar estímuls, jocs, diversions, sortides que incloguin les intel·ligències múltiples i que potenciïn la creativitat.
L’avaluació : que fa referència al rendiment òptim de l’alumne/a en relació al seu progrés i no als resultats que obté en cada una de les seves intel·ligències.
1.4 Estereotips, falses creences, mites, tòpics i realitats de
l’alumnat amb altes capacitats.
Els mites sobre els nens/es amb altes capacitats són el que la societat pensa d’ells; són falses creences que no permeten veure realment la seva vertadera imatge. Aquestes creences sorgeixen d’atribuir un sentit erroni a les seves altes potencialitats. Distorsionen el concepte de superdotació. Estan molt arrelats a la societat i també a l’ambient escolar; per això, cada un dels tòpics específics es confronta amb la realitat
1.5. Característiques dels alumnes amb altes capacitats
Aquest alumnat no és un grup uniforme, ni existeix un perfil únic. (Artiles, C.2005) i ( Berché, J. 2003) A causa de la seva gran diversitat, no es pot generalitzar, però sí que es poden observar algunes de les següents característiques:
A nivell de la intel·ligència
Presenten una intel·ligència excepcional per la facilitat i rapidesa per aprendre, combinar i utilitzar coneixements, amb una alta capacitat de:
Raonament verbal : tenen un vocabulari ric i ampli. Expressió verbal hàbil, subtil i matisada. Alt potencial de comprensió verbal. Gran habilitat per relacionar conceptes i seguir amb facilitat instruccions complexes. Aprenen a llegir precoçment i són grans lectors.
Memorística : són capaços d’emmagatzemar, recordar i recuperar informació de dades molt diverses amb rapidesa i amb detalls, sense esforç.
Raonament matemàtic : mostren un bon domini de conceptes i símbols tant per calcular com per resoldre problemes de diferents maneres. (A vegades se’ls posa mala nota per no fer el problema com demana el professor).
Comprensió i generalització : tenen una gran habilitat per establir relacions més enllà dels fets observats, per connectar àrees de coneixements que semblen inconnectables. Intenten aplicar el que han aprés en una assignatura en altres (generalitza el coneixement). Comprenen i recorden fàcilment el que han aprés i són capaços d’abordar diverses idees a la vegada.
Raonament lògic : manifesten una gran agilitat mental per resoldre qüestions lògiques i abstractes, per induir, deduir, abstreure, sintetitzar i conceptualitzar. Gaudeixen amb la resolució dels problemes lògics.
Concentració : tenen molt bona concentració, persistència, i baix nivell de cansament, si estan motivats i el tema els interessa. Seran considerats ganduls si s’avorreixen, estan desmotivats i no presten atenció.
Curiositat intel·lectual : mostren gran interès i expectació per conèixer la resposta a qüestions que generalment passen inadvertides per als altres companys de la seva edat.
Percepció espacial : són capaços de manipular simbòlicament figures en l’espai i reconèixer relacions de mida, distancia, posició i forma (des de petits s’orienten fàcilment, recorden circuits i gaudeixen amb trencaclosques difícils). Són observadors molt aguts i extraordinàriament perceptius, es fixen molt en els detalls.
A nivell d’aprenentatge
Aprenen ràpidament, amb poca pràctica, temes més avançats del que correspondria a la seva edat
Alts nivells de pensament crític i autocrític.
Qüestionen, a vegades, els mètodes d’ensenyament i es resisteixen a les tasques repetitives.
Fan aportacions poc usuals i profundes en els debats a l’aula.
Per a les converses i els debats, prefereixen la companyia dels més grans i dels adults.
Els agrada més el treball individualitzat que el de grup. Confien en ells mateixos, es mostren segurs, i són independents.
Són impacients amb la lentitud dels altres.
S’interessen molt aviat per temes dels grans: qüestions d’actualitat, l’univers, l’ecologia, el temps, el sentit de la vida i de la mort....
Els llibres escolars els troben elementals. Ells tenen amplitud d’interessos.
Solen descobrir les relacions inusuals, abans que les convencionals.
Sovint reacis a l’escriptura, prefereixen conversar perquè parlen amb gran fluïdesa i expressivitat.
Sembla que els pugui mancar atenció, concentració i fins i tot interès, però quan se’ls pregunta, es comprova que estan al corrent de tot.
A nivell de personalitat
No hi ha una personalitat específica o comuna. Existeixen sentiments i actituds que es manifesten amb més freqüència que en altres alumnes de la seva edat. Socialment, es relacionen bé amb nens més grans i, si ho fan amb més petits, adopten el rol de protector.
Tenen un gran sentit de l’ humor.
Sentit ètic i moral molt desenvolupat : són sensibles als problemes socials i a les seves solucions. Preocupats pels conceptes abstractes del bé i del mal, de la justícia i de la injustícia.
Capacitat de lideratge : intel·lectual , (els companys els consulten i volen formar equip amb ells).