Altes capacitats
És a nivell general, abans sol es mirava el CI, ara es miren altres aspectes que diferencien
si són altes capacitats o si hi ha una sobre estimulació. La sobre estimulació és quan un
infant ha rebut des de ben petit i durant tota la seva vida i de forma insistent avancen la
seva formació perquè sobresurti en l’àmbit, en canvi altes capacitats no hi ha aquesta
sobre estimulació i destaca igualment en tots els àmbits.
La diferència recau en el concepte de creativitat. Uns pares que volen que els seus fills
siguin el millor de tots (es coordinen amb el professorat perquè abans de començar el
tema a l’aula l’infant ja ho ha vist anteriorment amb sortides, llibres, vídeos, etc.) per
això, quan comencen el tema l’infant ja ho sap tot. Els infants d’altes capacitats tenen una
visió molt creativa en relació amb el món, per això no els agrada estar en contacte amb
els interessos dels seus companys.
En relació això hi ha una disincronia: a nivell cognitiu està molt desenvolupat, però a
nivell social i emocional no ho està gaire. Per aquesta raó no és recomanable passar-los
de curs, ja que ja tenen una descompensació en aquests aspectes a nivell de
desenvolupament i passar-los de curs l’accentuaria encara més. Hi ha un desequilibri.
Els pares poden mostrar diferents actituds:
o Angoixa quan l’infant es diagnosticat com altes capacitats perquè no saben com
el poden ajudar o actuar.
o Els pares mostren insistència en què el seu fill sigui el millor en tot. Hi ha molts
diagnòstics erronis perquè hi ha demanda per part dels pares que ho siguin.
Tenir alumnes d’altes capacitats dins l’aula representa un enriquiment molt gran, però la
barrera més important dels alumnes amb altes capacitats son els propis mestres perquè
s’ho prenen a nivell personal que els alumnes preguntin tant sobre el temari (no és
realment personal).
Ser superdotat no és incompatible amb ser feliç, hem de tenir molta cura de no pressionar
l’alumne perquè realment no és necessari. La seva felicitat dependrà molt de l’infant, com
ho gestionen els seus pares. Els alumnes necessiten sobretot una comprensió per part del
seu entorn i un reconeixement. Si com a mestres els fem sentir diferents amb l’etiqueta
estarem contribuint a fer una intervenció que no garanteix la seva inclusió. Els companys
tindran la versió que el mestre projecti, per això la mirada del mestre és fonamental.
