altes capacitats, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga altes capacitats y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

ÍNDEX

Introducció ............................................................................... ............................... Pàg.

**1. Contextualització teòrica de les Altes Capacitats ................................................... Pàg.

2. Principals trets característics ........................................................... ...........Pà g.
3. Disseny d’activitat per a l’alumne amb Altes Capacitats i el grup classe ................ .Pàg.
4. Serveis òptims de referència .......................................... ...................................... Pàg.

Conclusió ................................................................................. ...............................Pàg.

Autoavaluació ........................................................................... ........................ .....Pàg.

Bibliografia................................................................................ .............................Pàg.**

1. Breu contextualització teòrica de les Altes Capacitats

1.1. Teoria de Kazimierz Dabrowski:

L’any 1930 es va portar a terme a Polònia la teoria de Desenvolupament Emocional, de Kazimierz Dabrowski. Aquesta teoria tracta sobre el paper que juguen els conflictes interns a l’hora d’observar el desenvolupament humà.

Entre el 1937 i el 1938, es van publicar les primeres idees sobre la teoria, però no va ser fins al 1964 quan es van publicar articles més extensos. Tot i així, fins al 1969, no va ser possible fer el primer estudi empíric sobre la teoria.

El 1970 va ser quan aquesta teoria va anar agafant cada cop més rellevància pels investigadors americans.

Ja al 1982 els científics Gage Morse i Piechowski van desenvolupar l’instrument de definició de resposta (DRI), que serveix per avaluar nivells pel que fa a les construccions mentals. Aquesta teoria va més enllà del CI (Coeficient Intel·lectual), i ha estat fins ara l’eina tradicional d’identificar la qualitat de sobredotació. La TPD ofereix un paradigma per avaluar, entendre i recolzar les variables de personalitat que s’associen amb habilitat alta i desenvolupament avançat.

La teoria de Dabrowski, a diferència de la majoria de les teories psicològiques de la personalitat no s’interessa per descobrir una norma pel comportament humà. En canvi, la TPD intenta explicar les transformacions del desenvolupament com una seqüència de cinc nivells. Cada nivell constitueix una estructura de personalitat diferent o una organització de conducta diferent. La força emocional que distingeix un nivell d’un altre es diu dinamisme.

Dabrowski pensava que la majoria de persones creatives, semblava que tenien nivells més alts d’empatia, sensibilitat, responsabilitat moral, auto reflexió i autonomia de pensament. Quan aquests individus patien moments de crisi, mostraven símptomes neuròtics, com per exemple conflicte intens interior, sentiments d’inferioritat sota els seus propis ideals, sentiments d’inadequació, vergonya i culpabilitat, ansietat i desesperament assistencial.

• Els cinc nivells segons Dabrowski:
  1. Integració primària.
  2. Desintegració uninivellada.
  3. Desintegració espontània de nivells múltiples.
  4. Desintegració multinivellada organitzada.
  5. Integració secundària.

Els superdotats no representen només una intel·ligència excepcional, són éssers dotats d’una sensibilitat impressionant, d’una emotivitat sísmica. I no només necessiten d’una realització, sinó també d’una superació, d’una confrontació amb els altres, d’una emulació, d’alguna cosa que els tranquil·litzi i els calmi durant cert temps.

1.2. Teoria de Yolanda Benito:

Yolanda Benito al seu llibre “Desarrollo y educación de los niños superdotados”, exposa que els superdotats manifesten amb freqüència més capacitat en les següents àrees:

• Intel·ligència: mostren una gran curiositat i interès per moltes coses. Acostumen a tenir una bona concentració i una gran habilitat per resoldre problemes. La seva complexitat cognitiva els porta a ser competents per realitzar activitats que exigeixen processo d’anàlisi i síntesi. Són ràpids per processar i

Les persones amb altes capacitats tenen en general més facilitat per aprendre i millor rendiment escolar, atès que processen la informació amb més velocitat i de manera diferent. En alguns casos, però, també poden tenir un rendiment escolar baix i ser etiquetats com a nens i nenes distrets, que els hi costa fer amistats o que tenen una baixa autoestima.

Però podem afirmar que de manera general els nens amb altes capacitats tenen una personalitat equilibrada i bons nivells d’autoestima, solen ser flexibles i tenen una sociabilitat bastant normal.

En l’àmbit socio-afectiu es considera que alguns d’aquests infants tenen moltes dificultats, un dels paràmetres més importants per tenir en compte abans de prendre qualsevol decisió o adoptar una resposta educativa. En l’àmbit personal, els infants amb altes capacitats intel·lectuals tenen els interessos i les necessitats propis dels nois i noies de la seva edat, i per tant han de formar part i participar de l’entorn proper.

Les característiques dels infants amb altes capacitats intel·lectuals depenen de moltes variables tot i que com a trets més significatius es poden destacar els següents:

• Habilitats cognitives: Tenen un bon nivell de percepció i raonament, entenen a la perfecció el pensament abstracte, tenen agilitat mental, molta memòria i un gran nivell de concentració.
• Característiques motivacionals: Tenen tendència a gaudir de tasques desafiadores, tenen una gran capacitat per treballar bé sense necessitat d’estímuls o de reforç positiu, tenen alta autoestima i caràcter de líder.
• Característiques creatives: Són originals en la resolució de situacions i problemes, tenen molta imaginació i creativitat, són

molt impulsius a l’hora d’explorar noves idees, tenen una gran sensibilitat artística.

Entre els alumnes que presenten més potencialitats cognitives a les quals els correspondria per edat, es poden diferenciar:

• Geni: Trenca amb les normes, crea les seves pròpies, és extremadament intel·ligent, creatiu i productiu.
• Prodigi: Nens amb execucions excel·lents a edats primerenques, productes amb qualitat d’adult.
• Precoç: Aprenen abans a parlar i a caminar, però això no significa que arribin a tenir altes capacitats.
• Talentós: És extremadament competent en una àrea o camp específic.
• Superdotat: Molt capaç en totes les àrees en general, més equilibrat en competència intel·lectual que el talentós, fins i tot brillant menys en determinades àrees específiques. 2.. Característiques del comportament:

A continuació es detallen les característiques (segons Renzulli, 1977) del comportament dels nens amb altes capacitats:

1. Principals trets: - Excepcional capacitat de transferència d’aprenentatges.

• Voluntat i nivell elevat de persistència en la recerca d’informació.
• Vocabulari avançat, amb estructura lingüística complexa.
• Excepcional capacitat cognitiva per aprendre a utilitzar el coneixement.
• Aprenen amb rapidesa quan tenen interès.

• Aprèn exercicis físics amb rapidesa.
• Té motivació i voluntat.
• Es concentra en un tema i hi persisteix fins que l’acaba.
• S’avorreix fàcilment amb tasques rutinàries.
• Prefereix treballar independentment i necessita poca ajuda.

Tenint present la “teoria dels tres anells” de joseph Renzulli, és important destacar que els nens no poden ser considerats altes capacitats si no compleixen un dels tres criteris esmentats anteriorment. Per Renzulli tant la creativitat com la implicació o la motivació en una tasca són tan importants com la capacitat intel·lectual. La interacció d’aquests tres aspectes és la que composa la “teoria dels tres anells”.

3. Disseny d’activitat per a l’alumne amb Altes Capacitats i el grup classe

3.1. Racó d’Ampliació:

Donat que un nen amb altes capacitats aprèn molt ràpidament en totes les àrees i contínuament demana més, hem pensat en una activitat que pugui desenvolupar dintre l’aula i a més hi participin els seu companys. Aquesta activitat l’hem anomenada “Racó d’Ampliació” i pensem que es podria aplicar en el primer cicle d’Educació Primària.

L’objectiu d’aquest racó és cobrir certes parcel·les d’aquest tipus de nen, com ara la seva necessitat d'ampliar els continguts, de realitzar activitats amb un nivell de complexitat superior a les habitualment previstes i de manera prou autònoma i independent, augmentar el nivell de motivació, millorar la seva relació amb els altres companys, i fomentar la col·laboració i el treball en grup, no sols dintre l'aula, sinó també fora. Però el que pretenem també és donar resposta a les

necessitats del màxim d'alumnes de l’aula i contribuir a potenciar la seva creativitat i el treball d’investigació, tot i que a uns nivells més baixos que els que pot assolir el nen amb altes capacitats.

3.2. En què consisteix el Racó d’Ampliació?:

El Racó d'ampliació esdevé un espai dins l'aula on aquells alumnes que vagin superant els coneixements mínims previstos per a la unitat didàctica que estiguem treballant, poden acudir per tal d’ampliar els seus coneixements. Està dissenyat tant pel nen amb altes capacitats com per la resta d’alumnes.

En el racó els nens poden triar entre tres tipus d'activitats d'ampliació, sempre relacionades amb la unitat didàctica estudiada:

Fitxes per a saber-ne més : Contenen activitats orientades fonamentalment a augmentar el nivell de coneixements sobre el tema que s'està treballant.

Carpetes creatives: Es plantegen activitats amb les que s'intenta abordar diversos aspectes de la creativitat: plàstic, verbal, escrit...

Carpetes de treballs d'investigació: Es proposen treballs d'investigació, bé de lliure elecció o bé sobre temes relacionats amb la unitat didàctica treballada.

Els tres tipus d'activitats plantegen propostes per a treball individual o per a treball en parelles o en grup. Segons cada cas es deixarà a elecció de l'alumnat aquesta possibilitat o bé el mestre triarà, segons les necessitats detectades. Però en tot cas el docent sempre supervisarà i guiarà la feina de l’alumnat.

3.3. Procediment del Racó d’Ampliació:

Al començament de la unitat didàctica tots els alumnes sense excepció participen en l'activitat de grup a través de la qual es detecten els

Respecte els pares, aquests es troben desorientats davant del seu petit geni. Val a dir que existeix tot un món associatiu al voltant de les persones amb altes capacitats a les quals es poden dirigir per trobar recolzament i compartir experiències. És important que aquests pares es posin en contacte amb altres famílies que es troben en la mateixa situació.

Si el professor creu que el nen amb altes capacitats podria avançar un curs, ha de sol·licitar primer de tot una reunió amb el psicòleg del centre, però amb el consentiment dels pares.

En tot cas, la decisió d’avançar un curs es fa entre el professor, el psicòleg, el director i els pares. Aquests, independentment de portar el seu fill a un psicòleg, també el poden portar a alguna associació perquè els orientin i els donin ajuda.

4.1. Associacions de persones amb Altes Capacitats

• Món associatiu a nivell nacional:

Associació Espanyola de nens superdotats, és una entitat sense finalitats lucratives, d’àmbit nacional que té com a finalitat, la identificació, valoració i estudi de nens i joves superdotats i talentosos, ofereixen orientació i ajut a pares i professors.

Associació Espanyola de Superdotació i Altes Capacitats. Integra a pares i a professionals, que amb una filosofia compartida, i des de plantejaments de serietat i rigor pretenen donar resposta a las veritables necessitats d’aquest col·lectiu.

Centre de joves amb talent és una iniciativa sense ànim de lucre, encaminada a donar una resposta educativa als alumnes d’alta capacitat intel·lectual.

Associació Aragonesa d’Altes Capacitats, Sense Límits, està integrada per pares de menors d’edat amb altes capacitats intel·lectuals, però també per joves i adults amb aquestes característiques i per totes aquelles persones que manifesten un interès per ajudar a la consecució dels fins de l’entitat.

Associació Espanyola per Superdotats i amb Talent, neix davant la necessitat d’atendre a un grup de nens, que per les seves característiques de superdotació necessiten d’una educació especial pel seu desenvolupament en tots els aspectes de la vida: intel·lectual, físic i emocional.

Fundació d’ajuda a Nens Superdotats, neix en els anys 90, quan un grup de pares de la fundació va iniciar l’activitat de detecció, documentació i seguiment a nens d’educació especial per superdotació.

ABSAC és una associació formada per persones superdotades i els seus familiars. Els seus objectius pretenen aconseguir el desenvolupament global i harmònic dels superdotats, impulsar l’intercanvi d’experiències en relació al procés educatiu i a l’adaptació social; i promoure i recolzar a centres i grups d’atenció als superdotats.

Societat Espanyola per l’estudi de la Superdotació. Aquesta associació, formada per professionals i experts internacionals de reconegut prestigi pretén contribuir al desenvolupament i difusió del coneixement científic en l’àmbit de la superdotació.

Associació Castellonenca de recolzament al superdotat i talentós, intenta suplir les necessitats educatives, emocionals i familiars dels nens amb altes capacitats intel·lectuals. Integrada per professionals de l’àmbit de la psicologia, la pedagogia i l’educació, té com a missió detectar el major número possible de nens amb talent i altes capacitats en aquesta província.

**5. Conclusió

6. Autoavaluació personal i de grup**
   • Sandra Bassó

Autoavaluació personal: Ha estat un treball molt enriquidor i interessant ja que sabia coses sobre els nens amb altes capacitats però mai havia arribat a aprofundir tant.

Realment m’he adonat compte que quan nosaltres siguem mestres en una escola ens podem trobar un nen amb altes capacitats i que hem d’estar preparades per poder-li aportar les seves necessitats.

A part és un tema molt ampli i que s’ha pogut comprovar que fins fa poc temps els mestres no s’havien que fer amb aquests nens.

També és important donar-los suport als pares, ja que estan molt desorientats i a vegades no saben que fer.

Fent aquest treball he après moltes coses, que crec que en un futur em serviran per la meva feina com a mestre.

Autoavaluació de grup: Fent el treball en tot moment me sentit molt agust, suposo que ha estat per què ho he fet amb companyes de classe que hi ha molt bon feedback. Cada una de nosaltres ha aportat en el treball coses molt diverses i que això ha fet que de diferents opinions, comentaris, maneres de fer... també he après.

El fet de fer un treball en grup és molt important el poder quedar per discutir el que és posa o el que no, com ho fem...

Tot això nosaltres ho hem pogut tirar endavant amb força èxit ja que totes em col·laborat en totes les parts del treball per igual i totes ens hem implicat molt.

• Estefania Estévez

Aquest treball ha estat molt interessant ja que he aprofundit en un tema que no coneixia molt com són les altes capacitats. La recerca d’informació sobre aquesta tema m’ajuda’t a saber com actuar davant d’un cas amb un nen amb altes capacitats i en com orientar als pares de nens amb altes capacitats. El més rellevant sobre aquest tema es que encara falten moltes qüestions que resoldre ja que l’ informació que es té sobre aquest tema és molt recent.

A nivell personal ha sigut un treball al que hem hagut de dedicar molt de temps ja que la informació era molta però havíem de concretar en allò més important. Per altra banda era un tema que m’interessava molt i en el que he mostrat molt d’interès igual que les meves companyes. I sens dubte ha sigut una experiència enriquidora la de treball en grup i tot el que après m’ajuda en la meva projecció com a futura mestra.