¡Descarga Apuntes curso y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!
Temari de l’assignatura:
- Els fet educatius i el concepte d’educació.
- El saber sobre l’educació: pedagogia i ciències de l’educació.
- L’univers de l’educació: l’escola i l’educació no formal e informal.
- Anàlisi del procés educatiu: l’educador, l’educand, la relació educativa, les finalitats i els valors.
- Teories i tendències pedagògiques. No només busca elucubrar, sinó aplicar-ho → s’ha d’aprendre a fer-ho servir → ha de tenir una finalitat pràctica.
E→ Educador.
e →Educant.
La teoria de l’educació (T.E) delimita l’experiència i un cop delimitada realitza tres moviments:
1. OBSERVACIÓ: en la que descriu/explica la situació.
→ Recordar, mirar, indagar…
2. IMAGINACIÓ: imagina coses en referencia a com ens agradaria que fos aquella
situació. → Crítica i normativa (posar una norma de com volem que sigui)…
3. FER: porta a la pràctica tot lo que s’ha extret d’informació en els moviments anteriors.
→ Practicar-ho, dur-ho a terme... PENSAR I APRENDRE A COM APLICAR-HO PER EDUCAR E e UNA EXPERIENCIA UNA SITUACIÓ D’EXPERIENCIA
- OBSERVACIÓ → Recordar, mirar, indagar…
- IMAGINACIÓ → Crítica i normativa…
- FER → Practicar-ho, dur-ho a terme... 15.09.
*PRÀCTICA 1: QUÈ VAS ENSENYAR?
1. R: Una finta de handbol. 2. R: Als jugadors del meu equip. 3. R: Perquè necessiten aprendre a fer-la per tenir un recurs més en atac. 4. R: Dissenyant exercicis partint de la idea més bàsica, i aplicant els exercicis de menys a més dificultat d’execució de forma progressiva, donant consignes per reforçar i matisar el aprenentatge. 5. R: Que hi havien diferents nivells dins del grup. 6. R: Dissenyar els exercicis tenint en compte els diferents nivells dins del grup. 7. R: Crear diferents opcions dins del exercici segons el nivell de cada jugador i consignes individualitzades.
Educació → sistema d’adaptació a les novetats → mecanisme per adaptar-se.
Resum de les intervencions de Laura i Belén com a exemples d’educació:
Laura ha parlat d’un exemple d’educació en el que ensenya a la seva avia a utilitzar el mòbil, ho fa d’una manera simple amb instruccions i una demostració, després li diu que ho faci ella i que repeteixi el procediment varis cops perquè ho automatitzi. Belén en canvi ho va fer primer motivant a la seva avia dient-li que si aprèn podrà parlar amb els fills i els nets més sovint. En canvi la Laura va motivar a l’avia comprant-li directament el mòbil tot i que l’avia no volia aprendre ni volia saber de mòbils. Per tant el fet de comprar-li el 20 .09. PEDAGOGIA/T.E = experiència → ??¿?¿(surten dubtes) → Cervell/pensem/llegim → H. (es formulen hipòtesis) → a partir del assaig i error → Teoria de la motivació (la motivació és personal)
5. Aquesta cultura i llenguatge se li afegeix la capacitat crítica i els valors. (valoració i capacitat de fer el bé i el mal = Educació en llibertat). Som éssers capaços de dirigir-nos a l’educació en llibertat. 6. L’educació és la capacitat de dirigir-se, de valorar, criticar i fer el bé i el mal. (educació en llibertat).
5 IDEES QUE ESTAN PRESENTS EN L’EDUCACIÓ DELS ÉSSERS VIUS
L’educació apareix en la historia des de ben aviat, molt abans que els humans i es fa present en els diferents éssers vius, encara que es presenta de formes diferents molt semblants a l’educació. Què és l’educació? Adaptació. Al medi i al entorn. Aprenentatge. Incorporació de noves habilitats, coneixements, conducte, etc. Ensenyament. Algú vol transmetre coneixement a algun altre. Apareixen els pedagogs en aquest procés Educació. Apareix quan comença a haver-hi una gran acumulació cultural, cultura escrita. *Comença l’educació i l’escola a partir de la necessitat de transmetre la cultura essencial. Llibertat/Educació en llibertat. Valors, crítica possibilitat d’escollir en fer el bé o el mal (apareix la llibertat) Apareix la capacitat de valorar, d’escollir. Educació moral: es fer a l’individu que ell es l’amo de les seves accions, pot fer les coses més terribles o les mes meravelloses. La educació sorgeix de la llibertat. Màquina informativa: aporta i gestiona informació. Exemple genoma. *La ciutat és una màquina de producció de informació. Molta gent junta que interactua i que necessita llegir i escriure per fer-ho. Gracies a la ciutat i a la acumulació de cultura apareix l’escola. Com a conseqüència de l’augment de la cultura i la seva acumulació, que crea la necessitat de llegir i escriure, ja que es impossible tindre tanta informació al cap. 22 .09.
COMPARACIÓ NATURA/ÉSSERS VIUS VS EDUCACIÓ EN LLIBERTAT → TRETS COMUNS
*Tot obeeix al procés d’adaptació. *La motivació es fonamental per aprendre. Depenent del grau d’evolució propera als humans, s’apropen a complir amb els 5 estadis per arribar a exercir l’educació en llibertat, que es el estadi més complex. Encara que sembla ser que els humans són els que arriben al últim estadi, els éssers vius comparteixen el fet de buscar l’adaptació al entorn, el fet d’aprendre, el ensenyar i fins i tot alguns són capaços de crear i transmetre cultura, encara que no sigui tanta quantitat com al dels humans. Definició pròpia d’educació: Són tots aquells processos dels éssers vius que obeeixen a una necessitat d’adaptació per sobreviure o que busquen una adaptació millor al medi a partir d’una informació que ens aporta una situació. Depenent del grau d’evolució d’aquests éssers vius podran arribar a un estadi de menys o més complexitat. En el últim estadi i el més complex, trobem als humans en el que escullen si volen intentar no adaptar-se desprès d’haver obtingut la informació i en contraposició trobem les bactèries, les que segurament només respondran a una adaptació simple al medi. (passant però comprovar que a partir de aquí falten coses)
A partir de cert moment trenquem l’adaptació per fer una recerca capa a la millora de l’adaptació (millora e innovació) SINTETITZACIÓ: Tots els fenòmens tenen a veure amb l’adaptació al medi. L’adaptació és optimitzant (sempre es va a millorar). El procés d’adaptació al medi/optimització al medi, sempre suposa un guany d’informació (aquella informació que provoca l’adaptació). *EDUCACIÓ: neix de l’adquisició d’informació per adaptar-se al medi i poder millorar-lo, bé per descoberta i bé per transmissió. L’adaptació per si mateixa es educació. La cultura i llibertat són estadis més elevats de l’educació, però no en un marquen l’inici d’aquestes. Adaptacions (tipus): Màquines informatives. Genoma: l’aprenentatge és biològic i per mort. Màquina natural (intern). Cervell: permet adaptar-se a canvis freqüents, ràpids dins d’un cicle vital. Permet flexibilitat vital. Màquina natural (intern) Consciència: permet anticipar situacions i crear medis nous/innovar/inventar. Màquina natural (intern). Escola: sorgeix quan hi ha acumulació gran de cultura i escriptura. Màquina artificial (extern). Escola neix en totes les societats com a resultat d’un augment de la cultura que ens permet el llenguatge i l’escriptura. Cultura: l’acumulació de cultura porta a una incapacitat de memoritzar-ho tot. Per això l’escola selecciona i transmet la informació que ha triat i creu que es la útil i necessària. Escola: el primer que fa l’escola es ensenyar a llegir i a escriure per suplir la incapacitat memorística nascuda de l’acumulació de cultura. Eina d’adaptació a la cultura, el llenguatge i l’escriptura. Citutat: En naixement de les ciutats va aportar lligada l’aparició de l’escola, ja que es una màquina d’informació i relació social.
*PRÀCTICA 3: Posada en comú dels comentaris de les pel·lícules per grups (assaig).
En comú trobem que el sentit que busca la educació, no es un altre que el de millorar la vida dels individus/societat o donar eines per aconseguir-ho. Totes parteixen d’un conflicte, ja sigui interior o provinent de l‘exterior. Aquests treballen per solucionar-ho y que s’aconsegueixi la felicitat mitjançant la transmissió de valors i una moral. **El protagonisme de l’educació ha de ser en equip. Si no es treballa, es impossible que una persona sola es converteixi en un heroi que lluiti amb tots els monstres ells sol. Tot l’equip de professors han de treballar en conjunt per vèncer als monstres. 27 .09.
ESCOLA (“L’escola té problemes”) 29 .09.
1.ORIGEN
Civilització complexa. Vida social molt interelacionad Vida urbana Relacions i comunicació que porten a la necessitat d’anotar. Origen de Escriptura L’escriptura permet l’acumulació de cultura. Les persones no som capaços de memoritzar i contenir tota l’acumulació de cultural. Transmissió de la part de l’acumulació cultural més important/significativa. Origen de l’escola
2.FUNCIONS
Finalitat: busca entendre la societat desfragmentant-la. Què ensenyar? Tria allò que es fonamental saber per la societat i que s’ha de transmetre (que es prescindible i que es imprescindible). Molt difícil de decidir: Llegir. Escriure. Comptar. Què més s’ha d’ensenyar? Problema de primera magnitud. A qui ensenyar? A quines persones es dona educació i quanta. S’ha de donar a tothom (l’educació és un dret humà) Qüestió: a quina edat s’hauria d’acabar l’educació obligatòria? Per què els rics estan més escolaritzats que els pobres? És lícita la situació? Com fer-ho per canviar la situació. Com? Quina feina i activitats s’han de fer perquè cadascú aprengui el que s’ha d’aprendre. Per això estem a la carrera de pedagogia per aprendre-ho, hi ha moltes maneres (didàctica).
3.OBJECTIUS
Desenvolupament personal. (desenvolupament màxim de l’alumne). Reproducció i transformació social i cultural: reproduir les condicions socials i culturals i buscar i transformar-les i millorar- les. Qüestions: que entenem per desenvolupament? Ideals d’acord amb quins valors cal desenvolupar i encaminar a les persones? I la societat? Quin tipus de persones volem formar? Quin tipus de societat volem reproduir? Com volem transformar la societat? Simplifica : selecciona el més important. Elimina els trets perjudicials. Que els joves reaccionin. Contraresten els trets perjudicials. Transmetre i conservar la totalitat de les adquisicions existents i per una societat futura millor. Donar oportunitat de lliurar-se de les limitacions del grup social i poder donar opció a un ambient més ampli.
4 .QUÈ ES?.
Medi ambient especial. Espai. Temps. Relació. Grup. Medi ambient simplificat i millorat. Descontextualitzat. Com unitat pràctica. (Desenvolupat a la pàgina 12.)
Renato Espinoza: dijo una frase: recuerda, que mientras te tenga delante mío seráss lo más importante de mi vida. Hace que nos sentamos seguros y confiemos en él. Lledó Marín: diu que escrivim en un paper el que ens agrada de l’escola i en l’altre el que no ens agrada de l’escola. HA deixat temps per escriure sense posar pressió als que anaven més lents. Fabiana Zarzay: se muestra con mucha energia (puede generar que los alumnos se cohiban, oeró d’entrada es muy positivo.) Nos hace pregunta sobre lo que nos interesaba aprender y hablar. Tiene la buena idea, de poner dos urnas, una de un color en la que se Ponga lo Bueno ocurrido en esa semana y otra, de un color diferente en la que se ponga lo malo.
*Desprès es veuran tots en la filmació i un per un diran com s’han vist, que han fet bé que no els hi ha agradat i també que agafarien del que han fet bé els seus companys. Unes 20-25 persones faran de alumnes que es porten bé, que emularan ser alumnes i tot el que comporta estar a una classe. Per últim els restants de la classe, faran d’observadors i hauran d’apuntar totes les coses bones, que han vist de les intervencions dels “professors”. Exercici pràctic simulació: S’ha de reforçar lo positiu. La crítica neix de la persona mateixa. LA classe sempre ha d’estar preparada: s’ha de visualitzar el que es vol que passi i tindre la capacitat d’improvisar. Coses a observar d’un professor: Cap a on mira. Posició corporal. To de veu. Forma de parlar. Gesticulació. Manera de dirigir-se als alumnes. Intencions. Feina proposada. Interacció amb els alumnes. Tipus de dinàmica. Transmissió de motivació. Proximitat i accessibilitat. Conclusions: Transmetre positivitat i reforç positiu. Transmetre interès per conèixer als alumnes i solucionar els seus conflictes interns: donar veu als alumnes. Ser dinàmic i fer activitats on s’impliquin els alumnes.
Transmetre confiança en un mateix i seguretat. 4/9/16 full **Medi ambient especial
- Es treballa en grup (aspecte més important):** l’escola té el seu origen en la necessitat d’educar moltes persones a l’hora. Qüestió: com ensenyar moltes persones a l’hora? Com fer que totes alhora escoltin i estiguin atents? (qüestió de disciplina i autoritat). Com assegurar la disciplina? Aspecte positiu: Els alumnes entre ells es poden ajudar (gran força educativa) Com a conseqüència d’un grup de persones elevat: A. Espai: buscar un adequat : Aula (Creació arquitectònico-pedagògica). Qüestió pedagògica: o com dissenyar l’aula? o Com s’ha de distribuir l’aula per fer una pedagogia o una altre. o Depèn de com es dissenyi l’espai es podrà utilitzar d’una manera un altre. o Disseny de l’aula és una decisió pedagògica. B. Temps: es fan vacances d’acord amb el clima (no es fa classe en l’època de calor). Qüestió: quants anys s’ha d’estar a l’escola? Com es distribueix el temps en un dia de classe (variable pedagògica potent)? C. Relació: espai de relació entre adults i jovent. Cada persona té i crea un rol. (no donada tanta importància a la classe). 2) L’escola simplifica (ja que es dirigeix cap a un públic més immadur) , millora (l’escola neteja els aspectes negatius de la societat) i descontextualitza: text Dewey. Descontextualitza: o El coneixement transmès a l’escola s’extreu del seu context natural: s’artificialitza el coneixement. o Es fan les coses “com si” no “com son”. o Exemple de descontextualització: exercici simulació classe. o Avantatges: no hi ha conseqüències reals (protegeix). o Inconvenients: res mai es de veritat (canvia la vida tal com es).
Problema 2 L’escola te un problema el dia que els alumnes aprenen ´més a fora de l’escola que a dins. Idees pròpies: Aprendre fora no és un problema. El problema és què aprens fora. Cal saber diferenciar què és útil i que no per desenvolupar-te. Si el que aprens fora és útil, pot ser totalment compatible amb l’escola. Escola ha d’ensenyar a distingir què és útil i que no: ensenyar a ser crític, analitzar i valorar. A partir del que rep de l’exterior, la persona decideix que vol i que no vol aprendre i l’escola ajuda a desenvolupar-ho.
Conjunt d’activitats independents les unes de les altres que busquen aprofundir en un tema concret per tal de complementar l’educació formal, ja que són ofertes educatives que aquesta no cobreix. Conjunt de vivències comunes en tothom que porten a la formació vital i modelen la personalitat.
UNIVERS EDUCATIU
Pot posseir les 3, 2 o només 1. SI INSTITUCIONALITZACIÓ PEDAGÒGICA NO INSTITUCIONALITZACIÓ PEDAGÒGICA Graduada Legislada Convencional No graduada No legislada No convencional Indiferenciada d’altres formes socials Formal No formal Informal: a l’extrem, podrien dir que tot educa. Al final es pot dir que tot educa, algunes sense buscar-ho, tot ens influencia. Transició: pas d’un nivell educatiu a un altre. Transició uni: M’ha suposat complir una meta, veure que soc capaç de fer grans coses i sobretot de sortir de la meva zona de confort per créixer. Tenia molta curiositat per veure com seria i si canviaria les classes gal i com les coneixia fins ara, m’ha sorprès positivament. Grans professors i bons companys. M’està ajudant a créixer i a coneixem millor. Les transicions generen crisis. Exemples de transicions: Canvis d’escola. Batxillerat. Repeticions de curs. Deixar d’estudiar i retornar. Transició de casa a l’escola bressol.
Història de les 4 fotografies Aquestes 4 fotografies narren l’historia de l’evolució de l’educació des de la elemental de la fotografia dels micos, fins a la última que ens mostra una educació més creativa i lliure. També ens mostra diferents espais on es dona educació. Conclusions:
- En la primera ens mostra una educació primitiva i elemental per el desenvolupament d’un animal a partir d’una família. Primera consciència de necessitat d’aprenentatge. Inicialment una educació d’adaptació al medi amb l’únic objectiu de la supervivència. Educació familiar.
- Es mostra la necessitat de transmetre i seleccionar informació degut a l’acumulació de la cultura i la necessitat de transmetre la més rellevant. Necessitat d’escriure i llegir. Apareix la figura del mestre/professió. Apareix aquí la pedagogia. Aparició de la filosofia, la ètica i la moral ← aparició escriptura. Educació subordinada a la religió. Filosofia ètica i moral.
- Ens mostra l’escola, que es l’encarregada de transmetre informació i cultura que s’ha seleccionat dins de l’educació formal. Apareix la idea de aula. Desenvolupament industrial. Educació a les aules: grups més elevats on educar diverses persones al’hora. Transmissió i memorística del coneixement: centre del ensenyament: mestre i contingut de la matèria (currículum).
- Per últim trobem una educació no formal en la que es dona en un espai més lliure i actiu. Educació comença a buscar la formació integral de la persona i posa a la seva disposició moltes eines. Es fuig del sistema de producció. Es centra en l’alumne com a nucli del ensenyament. 4 (^1 2 )
2) P. TRADICIONAL.
Característiques deduïdes de les fotografies: Educació religiosa. Separació per sexes. Enorme organització de l’aula: Taules: o Individuals (per no treballar en grup). o Treball de la postura del cos. o Professor més elevat. Mestre transmissor de la informació. Currículum fixat. Basat en la memorística. Uniformitat entre els alumnes. Separació per edats. Espai completament pensada per l’ensenyament: o Llibres. o Quadres. o Pissarra. Disciplina, autoritat, normes i organització. Hi ha una ratio d’alumnes. Mestre acostuma a ser un home. Mestre ha d’estar preparat.
Educació tradicional: Basada en tres ordres Procés vertical: mestre-coneixement-alumne. Relació jeràrquica: on el qui sap (professor), omple de coneixement sobre les tres ordres invariables a qui no sap (alumne) COM ESNENYAR? Idees pròpies: Mostrar la situació: Pràctica: Com fer que la gent mengi espinacs/ perjudicis de plàstic al mar.. Com transmetre aquesta idea. Idees de com fer-ho. Fer-ho amb vídeos/articles i de ser possible, portar-los a veure-ho ells mateixos. Model didàctic Intuïtiu Desprès debatríem quines opinions que ha creat cadascú, per tal d’analitzar ells mateixos la seva postura vers aquest ensenyament i puguin nodrir-se de les aportacions dels companys. A través de les meves opinions, deixaria anar l’ensenyament. Model didàctic actiu Relació jeràrquica. Omple als alumnes. Veritat-Bondat-Bellesa Pedagogia tradicional No contempla el canvi en aquests aspectes. Autoritat Memorisme. Verbalisme: coneixement per oïda, com a motl per la vista. Autoritaria. No contempla el canvi en aquests aspectes: tot es així i no canvia. El educador l’ha de transmetre tan qual, sinó està boig. Ha de conèixer tot això per transmetre-ho. Coneixement tancat Alumne (A) Acumula tot el que el profe l’entrega. Caixa buida que s’ha d’omplir. Mestre (M) Verbalisme: pedagogia verbal : transmet el que sap dient-ho. Classe magistral : ens grava la informació, i ens la torna a repetir: Memorisme Ment: controlar la ment, desitjos i el que pensem. Cos: pretén controlar el cos i el moviment dels alumnes, però tindre un clima pacífic. Genera un sistema de disciplina i autoritat que passa inicialment per control del cos. Treballa per tindre un clima pacífic, per poder transmetre els coneixements. Volen tindre un control del cos dels alumnes, panòptic, arquitectura que proporciona control i observació de la totalitat del espai. Mecanisme de Control
