¡Descarga Apunts Dret Concursal y más Apuntes en PDF de Derecho Mercantil solo en Docsity!
LLIÇÓ 29 - INTRODUCCIÓ AL DRET CONCURSAL
- El sistema concursal espanyol
- El fonament i les finalitats del sistema concursal: de la par conditio creditorum a la concursalitat
- La reforma del sistema concursal espanyol: tendències de política jurídica
Per treure tot el profit al procediment concursal cal abans reflexionar sobre quina és la funció que compleix → Només si se sap què es persegueix en el procediment es podrà interpretar de forma coherent el sentit de les normes (en el Dret concursal hi ha algunes premisses qüestionables, com la par conditio creditorum).
El procediment concursal és el mecanisme general de cessament o sortida del mercat dels empresaris ineficients en un context presidit per un sistema d’economia social de mercat → Les empreses no competitives han de sortir del mercat, com a criteri ordenador.
La CE consagra la competència com un dels principis rectors de l’economia productiva, però no és l’únic principi o finalitat en la producció de normes o desplegament de polítiques perquè la clàusula social modula el model d’economia de mercat i a vegades és necessari que es persegueixi la protecció dels consumidors, el medi ambient, la natalitat, etc., en comptes de l’eficiència, ja que en un moment determinat poden ser més desitjables.
El Dret concursal sorgeix als segles XIV i XV com un mecanisme per fer front a les crisis dels comerciants perquè complissin les seves obligacions. Històricament la seva funció tenia primordialment dues fites: Assoliment de l’autodisciplina de la classe mercantil (expulsant els comerciants que no complien). Assoliment de la tutela del crèdit (els recursos i institucions financeres eren pràcticament inexistents, i les institucions jurídiques poc adaptades a les necessitats).
En situacions de crisi econòmica calia ordenar un sistema que donés tutela als creditors del deutor immers en crisi, evitant 2 coses: La pràctica de fets consumats, basada en el principi “prior tempore, potior iure”, beneficiós per un dels creditors però desastrós per a la resta. Evitar la crisi tècnica La insolvència d’un deutor podia comportar el contagi als seus creditors (efecte “dòmino”).
A partir de llavors el procediment concursal es converteix en un procediment ràpid i àgil basat en 2 principis:
- Col·lectiu: Comporta la suspensió d’accions individuals pels creditors contra el deutor, subjectes a un únic procediment per gestionar la crisi del deutor.
- Par conditio creditorum: Tots els creditors han de ser tractats amb el principi d’igualtat davant la crisi del deutor comú.
Ara, el principi par conditio creditorum es segueix al·legant, però a la pràctica no existeix perquè el Dret concursal parteix d’una desigualtat estructural entre els creditors en base a l’art. 89 LC (crèdits privilegiats, ordinaris i subordinats), posant en qüestió aquest principi, excepte quan els creditors pertanyen a la mateixa classe, perquè són jeràrquicament diferents (cobren segons la seva posició).
Llavors, si no és principi inspirador perquè la mateixa Llei Concursal ho desmenteix, quina és la funció primordial del procediment concursal,? Es podrà entendre quan se sigui conscient del problema que sorgeix entre els creditors davant la insolvència del deutor comú: La voluntat dels creditors de satisfer al màxim el seu interès
individual, al marge de si aquesta satisfacció es realitza insuficientment en perjudici dels interessos del deutor o els altres creditors → És a dir, el Dret concursal intenta evitar l’efecte destructiu que l’execució individual té sobre el patrimoni del deutor (aquest efecte, tot i ser perjudicial en conjunt, no poden evitar causar-lo cadascun dels creditors, ja que la seva actuació està guiada per incentius basats en la satisfacció exclusiva del seu interès particular).
(Per exemple: Un pis val 100.000 €. En dec 50.000 € a un creditor i 50.000 € a un altre. La pulsió particular al mercat és que ambdós volen satisfer els seus interessos, executant el patrimoni del deutor i venent el pis, encara que es vengui per 60.000 €. S’ha d’intentar mantenir el valor del patrimoni del deutor, és a dir, 100.000 €, per interès comú dels 2 creditors, suspenent l’exercici d’accions individuals i sotmetent els creditors a un procediment col·lectiu).
El resultat del procediment concursal beneficia a tots (els creditors i al deutor), donat que el principi prior tempore, potior iure deteriora el patrimoni del deutor. En conjunt és més beneficiós que actuar de manera individual, encara que la tendència és actuar de forma individual i per això el legislador ho bloqueja → El procediment concursal es basa en l’interès general col·lectiu, al que imperativament els creditors queden sotmesos.
- L’àmbit internacional dels procediments concursals
En una economia globalitzada i gobalitzadora s’han de tenir en compte els elements d’estrangeria, que no poden ser descartats. Existeixen dos principis ordenadors:
- Unitat: Comporta l’establiment d’un sol procediment concursal amb efectes en el territori de tots els Estats en els quals el deutor és titular de béns o de deutes.
- Universalitat: Comporta la subjecció de tots els béns que integren el patrimoni del deutor (en qualsevol lloc on estiguin situats) al procediment concursal únic.
Independentment de l’efectivitat d’aquests principis, la seva aplicació planteja problemes importants degut a que cadascun dels crèdits tècnicament està subjecte al règim jurídic propi de l’Estat que l’ha vist néixer, comportant contradiccions i problemes de difícil solució. A la pràctica aquestes dificultats s’han tractat de resoldre per diferents normes que, amb caràcter internacional, pretenen regular, amb més o menys precisió, els procediments concursals d’abast internacional. A tal efecte cal destacar: Reglament CE 1346/2000, de 29 de maig, sobre procediments d’insolvència, basat en el Conveni de Brussel·les de 1995 (que no es va ratificar mai perquè Finlàndia s’hi va oposar). Llei model de la Comissió de NNUU pel Dret mercantil internacional, sobre insolvència transfronterera.
Així mateix, la mateixa Llei Concursal (arts. 10 i 199 a 230), s’ocupa dels concursos amb elements estrangers quan no sigui aplicable el Reglament CE.
LLIÇÓ 30 - EL CONCURS (I)
- La declaració de concurs
L’expressió “concurs” no té un significat unívoc i es pot interpretar tant com una crisi econòmica o financera com el procediment concursal, reestructurant el patrimoni del concursat. La certificació d’aquesta situació de crisi i la conseqüent obertura del procediment concursal per fer-li front giren al voltant de la declaració de concurs.
A) La sol·licitud del deutor i el deure de sol·licitar: El deutor, persona natural o jurídica, o els administradors o liquidadors poden sol·licitar la declaració de concurs del deutor i serà concurs voluntari. Això és lògic, ja que el deutor té una posició rellevant en la xarxa de relacions jurídiques que integren el patrimoni concursal.
L’art. 6 LC caracteritza l’escrit que ha de presentar el deutor (o bé l’administrador o liquidador), així com la documentació que cal adjuntar. Aquesta no només és una facultat, sinó també un deure, d’acord amb l’art. 5 LC, que estableix un termini de 2 mesos des del moment en què el deutor ha conegut el seu propi estat d’insolvència per sol·licitar la seva declaració de concurs. L’art. 5.1 LC estableix un sistema de presumpcions que, en cas d’esdevenir-se, denoten que el deutor coneix la seva situació d’insolvència → Aquest termini només queda suspès si el deutor està negociant o renegociant amb els creditors la reestructuració del seu crèdit.
B) La sol·licitud dels creditors i dels demés legitimats: Els creditors també poden sol·licitar la declaració de concurs i serà concurs necessari. Ho pot fer qualsevol creditor, excepte aquells que hagin adquirit un crèdit vençut a títol singular per actes inter vivos els 6 mesos anteriors a la sol·licitud de la declaració de concurs (per evitar estratègies manipuladores del concurs).
Els creditors tenen la facultat de sol·licitar la declaració conjunta de dos o més deutors, quan hi hagi una situació de confusió de patrimonis o els deutors, persones jurídiques, formin part del mateix grup (art. 3.5 LC). L’art. 7 LC caracteritza l’escrit que han de presentar els creditors així com la documentació que han d’aportar, que ha de descriure el crèdit, venciment, import, data d’adquisició i documentació acreditativa del mateix.
La legitimació dels creditors també s’estén als socis, membres o integrants de la persona jurídica deutora que sigui responsable dels deutes d’aquesta en tant que responsables per deute aliè (art. 3.3 LC).
Finalment, i en relació a l’herència, estan legitimats per sol·licitar la seva declaració de concurs els creditors del deutor mort, els seus hereus i l’administrador de l’herència (art. 3.4 LC). Tot plegat, sempre i quan l’herència no hagi estat acceptada amb caràcter pur i simple. Les característiques d’aquesta sol·licitud estan determinades a l’art. 7.1.2 i 7.2 LC.
- Admissió a tràmit i oposició
El procediment de declaració de concurs (diferent al procediment concursal, perquè l’ha de declarar el jutge) s’inicia per la presentació de la sol·licitud del deutor, creditors o altres legitimats, tot i que no tenen dret a que el Jutge mercantil l’admeti → Només ho farà quan, presentada, comprova la seva competència i la concurrència dels pressupòsits subjectius, objectiu i processals.
Això ho farà el jutge el mateix dia o l’endemà hàbil al dia que li arriba per repartiment la sol·licitud presentada, proposant un termini de reparació, si considera que la documentació o la sol·licitud tenen un defecte (art. 13.4 LC). Si aquest defecte no es corregeix, el jutge, per interlocutòria, inadmetrà la sol·licitud, que pot ser recorreguda en reposició. Si es repara el defecte o no era necessari reparar res, si és el deutor qui sol·licita la seva pròpia declaració de concurs, el Jutge declara el concurs el mateix dia o l’endemà hàbil si de la documentació presentada amb la sol·licitud es demostra l’existència d’insolvència o d’algun dels fets previstos a l’art. 2.4 LC, en relació amb l’art. 14 LC que, en el marc del Capítol II, ordena el procediment de declaració (arts. 8 i ss. LC). En canvi, si de la
documentació aportada no s’acredita la insolvència del deutor, el jutge desestimarà la sol·licitud, que també pot ser recorreguda en reposició segons l’art. 14.3 LC.
Si la sol·licitud la presenten els creditors o qualsevol altre legitimat, el Jutge l’admet a tràmit i la trasllada al deutor, citant-lo perquè comparegui i formuli al·legacions mitjançant els mecanismes probatoris que consideri oportuns (art. 15 LC). Si en aquest context el deutor no compareix o bé accedeix a la sol·licitud, s’aplana, o bé no s’oposa o bé si sol·licita la seva pròpia declaració de concurs, el Jutge declararà el concurs, segons estableix l’art. 18 LC. Ara bé, si s’oposa en temps i forma, el Jutge cita les parts a una vista, a la que hauran d’assistir amb mitjans de prova, com per exemple, els llibres comptables del deutor (art. 18. LC). L’estratègia de defensa del deutor passa per 2 possibilitats: O demostra la inexistència del fet que fonamenta la sol·licitud de l’altra part. O, tot i reconèixer el fet, nega que es produeixi la situació d’insolvència.
Si el deutor no assisteix a la vista, el Jutge declara el concurs, i si qui no compareix és el sol·licitant, abans de dictar interlocutòria de conclusió, obrirà un termini perquè altres creditors formulin al·legacions si considera que hi concorre el pressupòsit objectiu.
La llei reconeix la possibilitat que el deutor que compareix a la vista pugui consignar l’import del crèdit vençut que fonamenta la sol·licitud de concurs del creditor, fins i tot pot pagar tots els crèdits en què es fonamenta la sol·licitud. Si ho fa, el jutge inquirirà als sol·licitants per si ratifiquen la seva sol·licitud i si no ho fan dictarà interlocutòria de resolució. En canvi, quan el deutor no consigna o els creditors es ratifiquen o el crèdit no està vençut o quan el sol·licitant no té la condició de creditor, les parts argumentaran els fonaments de la procedència de la declaració de concurs i el Jutge resoldrà sobre la pertinença o no de la declaració, havent interrogat les parts, ordenant la pràctica de proves, interrogant testimonis o cridant pèrits, segons els arts. 19.4 i 19.5 LC.
El deutor haurà d’aportar la comptabilitat que està obligat a gestionar i en aquest context el Jutge haurà de dictar interlocutòria declarant concurs o desestimant la sol·licitud del mateix (art. 20.1 LC).
Quan el Jutge desestimi o quan declari concurs, si les parts no estan conformes en els termes dels arts. 20.3 i 20.2 LC, podran recórrer en apel·lació, sense que aquest fet tingui en general efectes suspensius. En aquest sentit i sobre les mesures cautelars, són les contemplades a l’art. 17 LC (fiança per assegurar la integritat del patrimoni del deutor).
- L’acte de declaració de concurs voluntari o necessari o de desestimació de la sol·licitud
La declaració de concurs resol per una banda positivament el procediment de declaració, i per altra banda dóna inici stricto sensu al procediment concursal. La interlocutòria de declaració de concurs no és res més que una declaració judicial, que té caràcter constitutiu, crea ex novo una nova situació jurídica a la que estan subjectes tant el deutor com els seus creditors, iniciant la fase comuna del concurs. Es produeix un punt d’inflexió que genera una nova realitat jurídica que es materialitza en forma d’efectes sobre el deutor, els creditors i els contractes entre ambdues parts que es podran veure afectats per la declaració.
La interlocutòria no es limita a constituir una nova realitat jurídica, sinó que a més la caracteritza pronunciant-se sobre alguns dels seus extrems. Segons l’art. 21 LC, amb la declaració de concurs, a part d’aquesta s’inclou en la interlocutòria altres mencions, com per exemple, els membres de l’administració concursal, el caràcter
competent el Jutge del lloc on es trobi l’establiment del deutor. L’art. 10 LC (apartats 1, 2, 3 i 4) caracteritza els mecanismes de determinació de competències.
La situació concursal es produeix des del moment en què es declara el concurs i el Jutge s’erigeix en el veritable òrgan rector del procediment representant i tutelant l’interès públic. Al llarg d’aquest procés el Jutge és titular d’un variadíssim paquet de facultats relacionades amb la defensa de la massa, la determinació de la situació personal o patrimonial del deutor, les competències relacionades amb l’impuls del procés o les relacionades amb la relació amb altres òrgans.
Totes aquestes competències es poden observar des d’un punt de vista presidit per la flexibilitat i la discrecionalitat per tal d’adaptar-les a les exigències concretes de cada cas → Segons el concurs sigui d’una empresa nacional o d’una PYME, l’exercici serà més ampli o profund o més superficial. Aquí entra en joc l’Administració Concursal.
- El Ministeri Fiscal
No es pot considerar òrgan del concurs, ja que intervé únicament de forma imperativa en el sí de la Secció VI, emetent el seu dictamen en matèria de qualificació del concurs. Això no vol dir, però, que la llei també reculli la intervenció del Ministeri Fiscal en determinats escenaris del procediment concursal, com per exemple, si es planteja alguna qüestió en matèria de competència del Jutge, en relació als DDFF del deutor concursat o fins i tot en aquells casos on de les actuacions desenvolupades el Jutge pot deduir l’existència de presumptes delictes econòmics contra el patrimoni o l’ordre socioeconòmic.
- L’òrgan d’administració: L’Administració Concursal
És el principal òrgan del concurs, depenent d’ell en gran mesura l’èxit del procediment concursal. De les 6 seccions en què s’ordena el procediment concursal, l’Administració Concursal participa en totes 6, que van des de l’inventari del patrimoni del deutor, la formulació del llistat de crèdits, fins al pla de liquidació o pagament dels crèdits. Aquest repertori ampli de competències pot ser atribuït individualment per part del Jutge no a l’òrgan d’administració, entès com a òrgan col·legiat, sinó directament a un dels seus membres com a encàrrec específic.
L’Administració Concursal és un òrgan col·legiat integrat per tot un seguit de membres en els quals es combina professionalitat amb representativitat. Són 3 membres els que representen l’Administració Concursal i el seu règim jurídic s’integra en els arts. 26 i ss. LC. La professionalitat queda garantida per la presència d’un advocat i un auditor de comptes economista o titular mercantil col·legiat, tots amb una experiència mínima de 5 anys, així com per la presència d’un creditor que necessàriament ha de ser titular d’un crèdit ordinari o amb privilegi general no garantit.
L’estructura de l’Administració Concursal no és imprescindible, ja que el Jutge pot acordar l’aplicació d’un procediment abreujat, quan dicti interlocutòria del concurs, en què l’Administració Concursal estarà integrada per un sol membre, que necessàriament haurà de ser un professional.
Els membres de l’Administració Concursal estan subjectes amb caràcter general a un règim d’incapacitat, incompatibilitat o prohibició d’accés al càrrec segons l’art. 2 LC (administradors, persones vinculades amb el deutor, etc.). També hi ha un sistema de rotació per nomenar diferents persones i sempre cal que la personal nomenada accepti el seu càrrec.
Els administradors, nomenats i acceptant, han d’exercir el càrrec amb la diligència d’un ordenat administrador i d’un representant lleial, complint els seus deures i obligacions que se’n deriven tant del seu càrrec com de les funcions que tenen atribuïdes, essent responsables pels danys i perjudicis que causin a la massa per actes o omissions contraris a la llei.
En tant que òrgan col·legiat, l’Administració Concursal funciona per un sistema de majories, que es pot convertir en un òrgan mancomunat si per qualsevol motiu els membres passen de 3 a 2.
El càrrec és retribuït d’acord amb el que determini el Jutge en funció dels aranzels o tarifes que es puguin adoptar reglamentàriament. El càrrec cessa quan finalitza el procediment concursal, havent de retre comptes sobre la seva actuació (art. 181 LC), però també poden cessar anteriorment quan renuncien (art. 29 LC), se’ls recusa (art. 33 LC) o se’ls separa (art. 37 LC).
- L’organització dels creditors: La junta de creditors
La Junta de Creditors és tècnicament l’òrgan de formació de la voluntat dels creditors en relació a l’acceptació o no de la proposta o propostes del conveni que els hi siguin presentades. Per tant, tot i la seva forma, la seva existència o constitució només és imprescindible quan la fase comuna del procediment desemboqui en la fase de conveni, presentant-se una o vàries propostes de conveni. Fora d’aquí no és necessària, es pot arribar a aprovar un conveni quan es faci proposta anticipada de conveni i posteriors adhesions dels creditors.
La Junta de Creditors és un òrgan integrat pels diferents creditors legalment establert, presidit pel Jutge, i, d’acord amb aquest sistema legalment establert, la convocatòria, quòrum o vàlida constitució i adopció de decisions en un sistema de majories relativament curiós es pronuncia sobre les propostes de conveni que se li presenten (1 creditor no és igual a 1 vot, sinó que cada creditor té vot o no en funció del seu passiu).
La Junta de Creditors està presidida pel Jutge, que aprovarà l’acord adoptat per la Junta de Creditors sobre el conveni, ja que aquest ha d’estar judicialment aprovat.
- La qualificació del concurs
La qualificació del concurs és aquella fase específica del procediment concursal dirigida a valorar la conducta del deutor en relació a l’aparició o agreujament de l’estat d’insolvència per tal de, si escau, sancionar-lo civilment, ja que és imperatiu separar il·lícits civils d’il·lícits penals. Aquest anàlisi es realitza en el marc de la Secció VI del procediment (qualificació), secció que no s’inicia sempre sinó que només s’activa en 2 supòsits: L’assoliment d’un conveni entre els creditors i el deutor en el quals els primers pateixen una quita superior a 1/3 del volum dels seus crèdits i/o una espera superior a 3 anys. Quan supera el 1/3 o els 3 anys, es produeix una situació de lesió en els interessos dels creditors que justifica l’obertura de la Secció VI. La simple obertura de la fase de liquidació.
La qualificació del concurs en el sí de la Secció VI pot ser concurs fortuït o culpable, essent el criteri diferenciador la concurrència o no de dol o culpa greu en l’estat d’insolvència o el seu agreujament. Els arts. 163 i ss. LC plantegen la prova de la concurrència de dol o culpa greu i l’art. 164.2 estableix un sistema de presumpcions iuris tantum i iuris et de iure per tal d’afavorir la prova.
els actes indispensables per a la continuïtat de l’activitat → Actes propis del gir o tràfic (art. 44.2 LC).
La intervenció és el model d’afectació típic del concurs voluntari. Consisteix en la subjecció del deutor (persona natural) o administradors (persona jurídica) al requisit d’obtenir l’autorització o conformitat de l’Administració Concursal en l’exercici de les seves facultats patrimonials → El deutor està intervingut (arts. 43 i 48 LC). En canvi, la suspensió i substitució és en principi un fenomen típic del concurs necessari. Consisteix en la suspensió de les facultats d’administració i disposició del deutor (persona física) o administadors (persona jurídica), essent substituït per l’Administració Concursal (arts. 43.2 i 48.1 LC).
Aquestes mesures representen restringir però no vol dir eliminar les facultats patrimonials del deutor, doncs aquest continua sent competent, per exemple, per disposar béns personalíssims inembargables, per concloure conveni, per exercitar accions, etc. (arts. 76.2, 104 i 54 LC). Els actes que el deutor realitzi infringint aquestes restriccions podran ser anul·lats a instància de l’Administració Concursal. Els creditors estan legitimats per inquirir aquesta sobre la validesa de l’acte realitzat amb el deutor. A partir de la comunicació, l’Administració Concursal té un mes per actuar, sinó l’acte quedarà convalidat (art. 41.7 LC).
El Jutge està capacitat, d’ofici o a instància de part, per canviar el sistema de restricció d’intervenció a suspensió i substitució, o bé de suspensió i substitució a intervenció (arts. 40.3 i 40.4 LC, d’acord amb l’art. 148 LC). Però, si s’inicia la fase de liquidació, això comporta que vagi acompanyat necessàriament de suspensió i substitució del deutor per l’Administració Concursal. Tanmateix, l’Administració Concursal està facultada per autoritzar al deutor determinats actes, en funció de la seva quantia o natura (art. 44.2 LC).
B) Afectació en els drets i llibertats fonamentals del deutor: El deutor és titular d’un conjunt de drets i llibertats fonamentals. Històricament ha estat un tema complex. L’art. 1 LC fa referència a aquest conjunt de restriccions: a) Secret de les comunicacions (és susceptible de ser restringit i intervingut). b) Llibertat personal (pot ser ordenat el seu arrest domiciliari). c) Inviolabilitat del domicili (pot ordenar-se l’entrada i registre d’aquest). d) Tot plegat es realitza pel Jutge Mercantil (no Penal). La constitucionalitat d’aquestes mesures s’ha d’anar a buscar a la STC 19-12-85, que va interpretar el conjunt de preceptes objecte d’examen.
C) Deures que neixen sobre el deutor concursat: Amb la declaració de concurs neixen sobre el deutor tot un seguit d’obligacions inexistents preconcursalment (art. 42 LC): Col·laboració del deutor/administradors en el desenvolupament del concurs i el seu interès. Conservar la massa activa, estant prohibit alienar o reintegrar béns sense autorització judicial. Posar a disposició de l’Administració Concursal tota la informació i documentació relativa als aspectes patrimonials o empresarials del propi deutor.
D) Certes especificitats nascudes en funció de si el deutor és persona física o jurídica: Són conseqüències de diferent natura que cal posar de manifest. Tenen a veure amb l’estatut jurídic del deutor (persona natural o jurídica):
- La declaració de concurs, en el cas d’una persona natural, comporta el naixement del dret d’aliments sobre ell (art. 47 LC).
- La declaració de concurs modifica en el temps concursal l’obligació de formular els comptes anuals i s’estableixen nous requisits (art. 45 LC).
- Amb la declaració de concurs, en el cas d’una persona jurídica, neix el dret de l’Administració Concursal d’assistir i participar en els òrgans col·legiats, podentamb caràcter general s’estableixen a la LSA (art. 48 LC).
- Els efectes del concurs sobre els creditors
Així com el deutor viu l’alteració de la situació preconcursal, també els creditors. Es justifica tot plegat en l’assoliment de la funció concursal. Els creditors que preconcursalment es troben en una situació d’impagament o insolvència per part del deutor poden perseguir la consecució de la satisfacció dels seus interessos individuals a través de l’exercici d’accions contra el seu deutor.
En seu concursal, els creditors perden aquesta possibilitat de perseguir individualment la satisfacció dels seus crèdits. Això es manifesta a l’art. 55.1 LC, que conté un mandat de paralització de les accions executives individuals (d’origen judicial o extrajudicial) i constrenyiments administratius, quedant suspeses les actuacions executives iniciades contra aquest deutor.
A diferència de les executives, les accions declaratives no queden paralitzades. Però això no vol dir que no pateixin canvis producte de la situació concursal esdevinguda. Les accions declaratives iniciades amb posterioritat a la declaració de concurs seran conegudes pel Jutge d’aquest (arts. 8, 50 i 192 LC). Apart del Jutge, l’Administració Concursal també esdevé competent per participar en aquest procediment declaratiu. Així mateix, serà part en qualsevol procediment contenciós, penal o social que tingués relació amb el patrimoni concursal (art. 50.2 LC). En relació a les accions declaratives exercitades abans de la declaració de concurs, es fa patent la vis atractiva. Un cop declarat el concurs, l’Administració Concursal substitueix el deutor en aquest procediment, sens perjudici de la representació i defensa que aquest mantingui.
És necessària l’autorització de l’Administració Concursal per desistir, cedir o transigir (arts. 51.2 i 51.3 LC).
Aquests procediments poden ser acumulats al procediment concursal, particularment en la primera instància (art. 51.1 in fine LC), però no necessàriament.
En relació als procediments arbitrals, tindran més o menys valor, en seu del procediment concursal, en funció de si respectivament s’han iniciat després o abans de la declaració del concurs i particularment del fet de si existeix o no resolució al procediment en el moment en que s’ha declarat el concurs (art. 52 LC).
Respecte a l’exercici d’accions executives individuals o constrenyiments administratius, es procedeix a la paralització i suspensió (arts. 55.1 i 55.2 LC). En quant a l’execució de garantia real, amb caràcter general els creditors d’una garantia real poden executar-la sense problemes al marge del procediment concursal. Aquests creditors es denominen “creditors amb dret d’execució separada”.
Modulant una línia legislativa consolidada, el legislador estableix una excepció a la regla general segons la qual els creditors amb garantia real no poden iniciar l’execució forçosa d’aquesta quan el bé sobre el que recaigui sigui necessari pel desenvolupament de l’activitat empresarial o professional del deutor (art. 56 LC). Però aquesta excepció no és absoluta, sinó que està limitada en el temps: En el termini d’un any, des de la declaració de concurs fins que no s’hagi donat inici a la fase de liquidació.
B) Creditors amb dret de separació: El dret de separació és diferent del dret d’execució separada. En aquest cas es tracta del dret de separar de la massa activa del concurs els béns de propietat aliena que es troben en poder del concursat sense tenir aquest cap dret d’ús, retenció o garantia sobre ells.
C) Modificacions dels continguts dels crèdits: A part dels creditors, es veuen també afectats per la declaració de concurs els crèdits en sí mateixos, els quals pateixen alteracions a fi i efecte de permetre amb aquestes l’assoliment de la funció concursal.
Principals modificacions: Suspensió de la meritació d’interessos (art. 59 LC). Prohibició de compensació de crèdits i drets recíprocs (art. 58 LC). Interrupció de la prescripció de les accions derivades dels crèdits (art. 60 LC). Conversió en diner de tots els crèdits que graven el patrimoni concursal (art. 146 LC). Venciment anticipat dels crèdits aplaçats (art. 1125 CC, en relació als arts. 146 i 159 LC).
- Afectació dels contractes a partir de la declaració de concurs
Les modificacions produïdes per la declaració de concurs són tant variades com els tipus de contracte que les pateixen. El deutor és part en una modalitat variada de contractes, obligacions recíproques pendents total o parcialment de ser executades (treball, administratius, crèdit, adquisició d’immobles, lloguer, etc.) → Els arts. 61 i ss LC estableixen un seguit de normes específiques en funció de cada modalitat contractual. Els contractes amb obligacions recíproques pendents total o parcialment de ser executades planteja una problemàtica específica ja que alhora són actiu i passiu pel deutor (generen drets i obligacions). L’art. 61 LC estableix el punt de partida de la declaració de concurs que, en principi, no afecta la vigència d’aquests contractes, excepte supòsits específics de l’art. 61.3 LC. En aquests supòsits es remet a la llei i es produeix la resolució (extinció) ex lege del contracte → Modalitats com el mandat (art. 1732 CC) o el contracte d’agència (art. 26.1 Llei del Contracte d’Agència).
En termes generals, la declaració de concurs no modifica la facultat de resolució per incompliment d’una de les parts dels contractes sinalagmàtics, sempre i quan l’incompliment del concursat o de l’altra part (part in boni) sigui posterior a la declaració. En canvi, quan l’incompliment és anterior, només es pot exercitar la facultat de resolució quan el contracte sinalagmàtic sigui de tracte successiu (art. 62.1 LC). No obstant, la llei admet la possibilitat de que el Jutge, tot i que existeixi causa de resolució i atenent a l’interès del concurs, acordi el compliment del contracte (art. 62.3 LC) → És en les prestacions satisfetes a càrrec de la massa. L’art. 63 LC es dedica als supòsits especials.
Al costat dels contractes bilaterals amb obligacions recíproques, l’art. 64 LC es refereix als contractes de treball. És el Jutge del concurs, i no el deutor o autoritat administrativa competent, el que es pronunciarà en matèria de modificació de les condicions de treball i suspensió o extinció col·lectiva dels contractes de treball. Aquest article s’encarrega també de regular el procediment d’aquestes mesures És detallat perquè es van aixecar recels en els sindicats pel fet que el Jutge mercantil fos competent en matèria laboral. Els contractes de personal d’alta direcció, d’acord amb l’art. 65.1 LC poden ser extingibles o suspesos en el marc del procediment concursal.
En matèria de contractes administratius, l’art. 67 LC es remet a la legislació especial en aquesta matèria, o al règim general de contractes bilaterals quan el contracte amb l’AAPP sigui privat i no administratiu. Finalment, els arts. 68 i ss LC fan referència a la novetat legal operada per la Llei Concursal de 2003. Es tracta de la possibilitat de rehabilitar contractes resolts amb anterioritat a la declaració de concurs, producte de l’incompliment de la part deutora (contractes de crèdit, contractes d’adquisició de béns mobles o immobles amb contraprestació o preu ajornat, i també contractes de lloguer) → Modificació de les condicions contractuals preconcursals, amb la finalitat d’afavorir l’assoliment de la funció concursal.
La rehabilitació dels contractes de crèdit, fonamentat amb l’art. 68 LC, dóna facultat a l’Administració Concursal, d’ofici o a instància del deutor, per rehabilitar contractes de préstec o altre crèdit en favor del concursat en els que la resolució per impagament s’ha produït dins dels 3 mesos precedents a la declaració de concurs. Això vol dir que en aquest procés no s’obliga al creditor de forma gratuïta a seguir realitzant les seves prestacions, sinó que la rehabilitació només pot ser possible en determinades prestacions: a) L’Administració Concursal ha de notificar al creditor la seva voluntat de rehabilitar abans que finalitzi el termini per comunicar els crèdits. b) És imprescindible que es paguin les quotes vençudes i impagades, assumint-se els pagaments futurs a càrrec de la massa. c) Només en el cas que el creditor, abans de la declaració de concurs, exercís accions per impagament contra el deutor, aquest creditor podrà negar-se a la rehabilitació del contracte de crèdit.
Els arts. 69 i 70 LC plantegen la rehabilitació en condicions similars però amb contractes d’adquisició de béns mobles i immobles a termini o contractes d’arrendament urbà. Està legitimada en exclusiva l’Administració Concursal, tot i que el deutor pot instar a aquesta la rehabilitació.
- La determinació de la massa activa
L’estudi de la massa activa implica l’observació de la seva composició i també les formes fetes servir per determinar-la.
A) i B) Concepte i composició: Amb caràcter general la massa activa es conforma arrel de la interlocutòria de declaració de concurs i està integrada per tots els béns i drets que conformen el patrimoni del deutor en la data d’aquella interlocutòria, d’acord amb l’art. 593 LEC. Aquests no són els únics béns que integren la massa activa, ja que aquesta es pot engrandir a partir dels béns que pugui anar adquirint el deutor (art. 1911 CC), o també aquells béns que van sortir del patrimoni del deutor amb anterioritat a la declaració de concurs causant-li un perjudici patrimonial i producte de l’exercici de les corresponents accions tornen ells o el seu valor a la massa.
C) Reducció (separació de béns i drets): A la vegada, d’aquest total anterior s’han de restar: Els béns que integren el patrimoni inembargable del deutor perquè són personalíssims, o bé la llei decreta que són inembargables (art. 605 LEC). També s’han de restar aquells béns sobre els quals és susceptible l’exercici d’un dret de separació No són propietat del deutor, però estan en possessió d’aquest sense tenir dret d’ús, garantia o retenció sobre els mateixos. L’art. 80 LC fa referència a aquests béns i l’art. 81 LC a què succeeix quan el deutor se’ls ha venut.
depenent tot plegat de les limitacions de les facultats patrimonials a les que el deutor concursat ha de fer front. Els arts. 43 i 44 LC estableixen els principis que han de regir en aquesta administració, que sempre giren al voltant de la conservació i, si escau, maximització del valor de la massa atenent sempre als interessos del concurs. Informe de l’Administració Concursal: Representa una de les funcions bàsiques d’aquest òrgan. La seva forma i contingut estan regulats als arts. 74 i 75 LC, que estableixen que necessàriament aquest ha d’estar integrat:
- Identificació de les dades i circumstàncies que envolten la figura del deutor.
- Estat comptable del deutor i, si escau, judici del seu contingut.
- Memòria de les principals actuacions i acords presos per l’Administració Concursal al llarg de l’exercici del seu càrrec.
A tot plegat s’acompanya l’inventari, la llista de creditors i, si existeixen, escrits d’avaluació sobre les propostes de conveni presentades.
En principi, el termini legal per emetre l’informe és de 2 mesos des del moment en què la majoria dels integrants de l’Administració Concursal van acceptar el seu càrrec (art. 74 LC).
- La determinació de la massa passiva
Els deutes de la massa, coneguts com a crèdits contra la massa, són producte de la impossibilitat de resoldre instantàniament els problemes del deutor, havent de desenvolupar un procediment dilatat en el temps, generant tot plegat despeses i costos. L’art. 84.2 LC fa referència a aquestes despeses i costos organitzant-los en 2 categories: L’art. 82.2 i 3 LC parla de la 1a. categoria referida als costos processals, p.e. els costos processals derivats de l’exercici d’accions. La segona categoria, arts. 84.2.4 a 10 LC parla dels costos administratius, com el pagament dels emoluments als administradors concursals en l’exercici del seu càrrec.
L’art. 84.2.1 LC qualifica com a crèdit contra la massa un tipus de crèdit que tècnicament no ho és, sinó que és un crèdit concursal, encara que el legislador ho qualifiqui així. Es tracta dels salaris impagats els últims 30 dies anteriors a la declaració de concurs i en quantia que no superi el doble del SMI (2 x 633 €). Per tant, això és un crèdit concursal stricto sensu però el legislador el qualifica de crèdit contra la massa.
Els deutes o crèdits contra la massa no són concursals, sinó d’una naturalesa diferent, en funció de la seva finalitat, per finançar el desenvolupament de la reestructuració del desenvolupament concursal i per finalitzar aquesta reestructuració que el procediment pretén (són crèdits que neixen posteriorment a la declaració de concurs).
D’acord amb l’art. 154 LC aquests crèdits són prededuïbles, es van pagant a mesura que vencen mitjançant la prededucció de la massa, és a dir, amb càrrec a la massa però sense utilitzar per a això béns afectats per un crèdit de privilegi especial. Si no existissin prous béns, els crèdits contra la massa es pagarien per ordre de venciment.
LLIÇÓ 32 - EL CONCURS (III)
1. El conveni concursal
El conveni concursal és una de les modalitats prevista per assolir la finalitat concursal,
que consisteix en un acord entre creditors i deutor que necessàriament ha d’estar
aprovat judicialment. Aquest fet impedeix qualificar en termes de naturalesa jurídica
aquest conveni com a contracte, sinó que és un negoci jurídic sui generis.
La forma i contingut estan contemplats als arts. 99 i 100 LC, que imposa la forma
escrita, i estan legitimats per presentar-lo tant el deutor com els seus creditors o els
seus respectius representants, que hauran de signar la proposta, així com aquells que
assumeixin compromisos arran del seu contingut, com per exemple els tercers que
prestin garantia, etc.
Sobre el contingut hipotètic de la proposa de conveni parla l’art. 100 LC, que planteja
per exemple les segregacions d’unitats productives, les propostes de quitament i
espera, les reestructuracions (fusions), les mesures prohibitives o limitadores sobre el
deutor, la prestació de garantia o els compromisos de prestació de garantia a càrrec
de tercers. Les propostes de quitament no poden excedir de la ½ de cada crèdit
ordinari i l’espera no pot ser superior a 5 anys, tot i que el Jutge pot establir
determinats nivells de flexibilitat en relació a aquestes mesures.
Quan s’alienen unitats productives ha d’existir el compromís de l’adquirent de
continuar amb l’exercici de l’activitat empresarial en aquestes i en cap cas la proposta
no pot consistir en cessió de béns en o per pagament, ni tampoc s’admet qualsevol
altra fórmula que impliqui una liquidació global del patrimoni del concursat o alteració
del sistema de crèdits. Igualment, tota condició es tindrà per no posada, excepte en
casos minoritaris de concursos conjunts.
La proposta de conveni ha d’anar acompanyada necessàriament sempre de:
1. Pla de pagaments que detalli els recursos previstos pel seu compliment i les
operacions que caldrà fer per obtenir-los.
2. Si es pretén obtenir recursos producte de la continuació de l’activitat empresarial
s’haurà d’adjuntar un pla de viabilitat que detalli les previsions per l’obtenció d’aquests
recursos.
2. La proposta anticipada de conveni (PAC)
Aquesta possibilitat, introduïda com a novetat en la reforma concursal, persegueix
permetre l’assoliment d’un conveni en la mateixa fase comuna del procediment sense
necessitat de donar inici a la fase de conveni, amb l’estalvi de temps i de costos que
això significa. Ara bé, per poder presentar una PAC s’han de reunir determinats
requisits de caràcter subjectiu i també de caràcter objectiu. En relació a la seva
presentació només el deutor està legitimat en el context del conveni voluntari, sempre
que no es demani liquidació. Amb tot, l’art. 10.1 LC deixa la porta oberta a que en
casos de concurs necessari també es pugui presentar una PAC per part del deutor. En
qualsevol cas, la PAC, quan es presenta, ha d’anar acompanyada d’un mínim
d’adhesions de creditors, ordinaris o privilegiats (el mínim és del 20% del passiu).
El Jutge ha d’admetre a tràmit aquesta proposta i ho pot fer en la mateixa interlocutòria
de declaració de concurs o, en la resta de casos, en els 3 dies següents a la
presentació de la PAC, segons l’art. 106 LC.
C, D i E) Admissió. L’escrit d’avaluació. Adhesió: L’art. 114 LC analitza els
requeriments per què el Jutge admeti a tràmit les propostes de conveni presentades.
Si no s'ha presentat dins del termini legal cap proposta de conveni, o no s'ha admès
cap de les propostes, el Jutge, d'ofici, acordarà l'obertura de la fase de liquidació (art.
114.3 LC).
Pel cas que sí es presentin propostes de conveni, de conformitat amb l’art. 115 LC, en
la mateixa providència d'admissió a tràmit s'acordarà donar trasllat de la proposta de
conveni a l'Administració Concursal perquè, en el termini de 10 dies, emeti escrit
d'avaluació sobre el seu contingut, en relació amb el pla de pagaments i, en el seu
cas, amb el pla de viabilitat que l'acompanyi.
Mentrestant, la proposta admesa a tràmit pot obtenir diferents adhesions dels creditors
que hi estiguin d’acord. Des de que quedi de manifest al Jutjat l’escrit d’avaluació de
l’Administració Concursal fins el moment de tancament de la llista d’assistents a la
Junta, s’admetran adhesions de creditors a la proposta de conveni (art. 115.3 LC). Les
adhesions seran irrevocables, però no vincularan en el sentit del vot dels qui les hagin
formulat i assisteixin a la Junta. Les adhesions són necessàries perquè permeten
sumar voluntats i arribar al 20% del capital passiu representat.
F) La Junta de Creditors: L’acceptació de les propostes de conveni es porta a terme
per la Junta de Creditors. Aquestes propostes es consideren acceptades quan, en
termes de l’art. 124.1 LC, s’obtingui el vot favorable d’almenys, la 1/2 del passiu
ordinari del concurs (sistema de majoria ordinària).
No obstant, quan la proposta consisteixi en el pagament íntegre dels crèdits ordinaris
en un termini no superior a 3 anys o en el pagament immediat dels crèdits ordinaris
vençuts amb quitament inferior al 20%, serà suficient que voti a favor seu una porció
del passiu ordinari superior a la que voti en contra.
A efectes del còmput de les majories a cada votació, es consideren inclosos en el
passiu ordinari del concurs els creditors privilegiats que votin a favor de la proposta.
D’acord amb l’art. 121.4 LC es computarà tant la votació nominal com el passiu que
representen.
En el cas de proposta de conveni que atribueixi un tracte singular a certs creditors o
grups de creditors determinats per les seves característiques, perquè s’entengui
acceptat serà necessari, a més de l'obtenció de la majoria que correspongui conforme
l'article 124 LC, el vot favorable, en la mateixa proporció, del passiu no afectat pel
tracte singular (art. 115 LC Regles especials).
G i H) L’oposició a l’aprovació judicial. L’aprovació judicial del conveni (arts. 127
a 132 LC): Una vegada acceptat el conveni per la Junta de Creditors, el secretari
elevarà al Jutge l'acta i, si s'escau, sotmetrà a l'aprovació d'aquest el conveni acceptat.
El Jutge donarà un termini de 10 dies a les parts per què s’hi oposin, en base a l’art.
128 LC (llistat de motius d’oposició), en el marc del procediment concursal regulat a
l’art. 129 LC.
L’art. 129 disposa que l'oposició es ventilarà per les vies de l'incident concursal i es
resoldrà mitjançant sentència que aprovarà o rebutjarà el conveni acceptat, sense que
en cap cas pugui modificar-lo, encara que sí podrà fixar la seva correcta interpretació
quan sigui necessari per resoldre sobre l'oposició formulada. En tot cas, el Jutge podrà
esmenar errors materials o de càlcul. El Jutge, en admetre a tràmit l'oposició i citar les
altres parts perquè contestin, podrà prendre totes les mesures cautelars procedents.
Tant si hi ha oposició com si no, el Jutge pot rebutjar d’ofici el conveni si aprecia la
presència d’infracció del contingut del conveni, sobre la forma i el contingut de les
adhesions i sobre la constitució de la Junta i de la seva celebració. Si l’infracció
apreciada afectés a la forma i contingut d’algunes adhesions, el Jutge per interlocutòria
concedirà un termini per esmenar-ho (art. 131 LC).
La sentència que resolgui aquesta oposició aprovarà o no el conveni. Es donarà a la
sentència per la que s’aprovi el conveni la publicitat que preveuen els art. 23 i 24 LC.
4. L’eficàcia del conveni concursal
Una vegada aprovat el conveni i en els termini que estableix l’art. 132 LC, s’ha de
donar publicitat a la sentència aprovatòria. Ara bé, des de la data de la sentència, el
conveni té plena eficàcia. No obstant, l’aprovació es pot recórrer i és possible que
quedi suspesa cautelarment l’execució del conveni.
L’eficàcia del conveni és rotunda i clara. Es produeix una cessació dels efectes
derivats de la declaració de concurs, quedant substituïts pels que s'estableixin en el
mateix conveni. Així mateix, cessaran en el seu càrrec els administradors concursals,
sense perjudici de les funcions que el conveni pogués encomanar a tots o algun d'ells
fins al seu íntegre compliment. Produït el cessament, els administradors concursals
rendiran comptes de la seva actuació davant del Jutge del concurs, dins el termini que
aquest assenyali (art. 133 LC).
a) Eficàcia subjectiva. El conveni vincula el deutor i als creditors ordinaris que votin a
favor, inclosos els absents i dissidents de la Junta. Els creditors subordinats també
queden vinculats, tot i no tenir dret de vot a la Junta (art. 134 LC en relació al 122.1.1r
LC). Els creditors privilegiats especials només quedaran vinculats al contingut del
conveni si han votat a favor de la proposta o si la seva signatura o adhesió a aquella
s'hagi computat com a vot favorable (art. 123.1 LC). També se’ls entén vinculats si es
van adherir a la proposta i no van assistir a la Junta, tenint-los per presents (arts. 118.
i 121.4.2on LC). L’art. 134 LC admet la possibilitat de que els creditors privilegiats
podran vincular-se al conveni acceptat pels creditors o aprovat pel Jutge, mitjançant
adhesió prestada en forma abans de la declaració judicial del seu compliment, en
aquest cas quedaran afectats pel conveni.
El conveni no vincula a creditors ordinaris, que no votin a favor del conveni, pel que fa
a la subsistència plena dels seus drets davant els obligats solidàriament amb el
concursat i davant dels seus fiadors o avaladors, que no podran invocar ni l’aprovació
ni efectes del conveni en perjudici d’aquests (no altera els seus drets sobre fiadors i
avalistes del deutor).
b) Eficàcia objectiva. Els crèdits concursals incloent els dels privilegiats que han votat
a favor del conveni es reestructura d’acord amb el contingut del conveni (art. 136 LC).
Per exemple si el conveni preveu una quita del 10% els crèdits patiran un descompte
del 10%. En relació a la resta de crèdits, com per exemple els dels creditors que no
han votat a favor o crèdits contra la massa, segueixen vigents i finalitzat el concurs, en
el marc del mateix conveni poden ser executats, ja que des del moment que s’aprova
el conveni desapareixen els efectes de la declaració concursal, i concretament s’alça
la suspensió de l’execució d’accions. Per tant, aquells que no quedin afectats pel
conveni poden actuar en defensa dels seus drets.
5. El compliment del conveni
