APUNTS EXAMEN 1
LA POSSESSIÓ
La possessió: concepte i naturalesa.
És un indicatiu d’un dret real sobre un bé determinat. Es una presumpció de que el posseïdor
és titular del dret i, per tant, propietari. Art. 522-1. És la conseqüència fonamental de la possessió. Si
algú et priva de la possessió, implica la possibilitat de defensar-se contra qualsevol pertorbació que
l’afecti (Art. 522-7).
La possessió és el poder de fet exercit per una persona com a titular (Art. 521-1).
Exemple: Et roben un bé, al cap d’un any pots recuperar la cosa? Al cap d’un any s’acaba la
ficció de la possessió, però segueixes sent propietari, i per tant pots demanar recuperar la cosa. L’acció
reivindicatòria permet al propietari no posseïdor recuperar la cosa del posseïdor no propietari (Art.
544-1). Per usucapió, el lladre podria esdevenir propietari, si compleix amb els requisits de possessió
i temporals que estableix la llei (Art. 531-23). La usucapió no comença a comptar fins a que no
s’extingeix la responsabilitat penal, es a dir, quan ha prescrit qualsevol mena de responsabilitat penal,
ja sigui prescripció o extinció de la pena o d’altres (Art. 531-27).
La possessió és el poder de fet sobre una cosa exercit per una persona com a titular o per
mitjà d’un altre persona. És un fet, que produeix conseqüències jurídiques fonamentals al tràfic
jurídic. Una prova de que la possessió és un fet és que no es pot inscriure al registre de la propietat
(Art. 5 LH). “Com a titular” té com a significat com a propietari? Amb la situació de fet s’està
publicant un determinat dret, es un mecanisme de publicitat d’un dret que pretén, per la simple
actitud. “ A través d’un altre persona” significa que hi pot concórrer una pluralitat de possessions,
però la seva possessió existeix amb límits interns i continguts diferents, que tot hi haver perdut el
contacte material amb la cosa, pot controlar el seu futur i es considera que segueix sent posseïdor de
la cosa.
Possessió i detentació.
Corpus i Animus és una distinció que fa referencia a conceptes diferents dels propietaris com
a titular. El corpus és el costat material. L´Animus és la intenció del posseïdor respecte a la cosa. La
possessió és corpus i Animus. El simple corpus, no hi ha cap voluntat de titularitat, és temptació o
tinença, (teniencia).
Art. 465-45. El tenidor, no pot quedar-se amb els fruits de la cosa que té, d’aquesta manera
exclou efectes que correspondria al posseïdor. El tenidor no podrà mai usucapir. La tinença és una
categoria residual. També es parla del servidor de la possessió ( exemple: Xofer), que és un altre model
de tinença.
Les classes de possessió.
- En relació amb el dret a posseir: possessió de bona fe i possessió de mala fe: La possessió
de Bona i Mala Fe. En el sentit tècnic, cap dels dos, tenen no tenen dret de possessió. La
diferencia és que el posseïdor de Bona Fe ignora que no té dret a posseir. LA Bona Fe
és la creença justificable de ser titular del dret de possessió. En canvi, si s’és conscient de
que no té dret a posseir la cosa, és de Mala Fe. La Bona Fe es presumeix.
- En relació amb l'exercici de la possessió: per un mateix o per una altra persona: La
propietat d’una cosa es transmet amb l’entrega de la cosa (la tradició). Però, no es
necessari que hi hagi la possessió. Ex: Compro alguna cosa però no em va bé emportar
m’ho a casa, però he fet a tradició. La cosa no està sota el meu control directe, no tinc la
possessió material, però tinc la propietat, exerceixo la possessió material a través de la
persona, el botiguer, que la guarda.
