Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts Drets Reals UB, Apuntes de Derecho

Apunts del primer bloc (1/3) de drets reals. Curs 2019-2020.

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 24/02/2021

carmenvonjess
carmenvonjess 🇪🇸

4.6

(16)

20 documentos

1 / 14

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
APUNTS EXAMEN 1
LA POSSESSIÓ
La possessió: concepte i naturalesa.
És un indicatiu d’un dret real sobre un bé determinat. Es una presumpció de que el posseïdor
és titular del dret i, per tant, propietari. Art. 522-1. És la conseqüència fonamental de la possessió. Si
algú et priva de la possessió, implica la possibilitat de defensar-se contra qualsevol pertorbació que
l’afecti (Art. 522-7).
La possessió és el poder de fet exercit per una persona com a titular (Art. 521-1).
Exemple: Et roben un bé, al cap d’un any pots recuperar la cosa? Al cap d’un any s’acaba la
ficció de la possessió, però segueixes sent propietari, i per tant pots demanar recuperar la cosa. L’acció
reivindicatòria permet al propietari no posseïdor recuperar la cosa del posseïdor no propietari (Art.
544-1). Per usucapió, el lladre podria esdevenir propietari, si compleix amb els requisits de possessió
i temporals que estableix la llei (Art. 531-23). La usucapió no comença a comptar fins a que no
s’extingeix la responsabilitat penal, es a dir, quan ha prescrit qualsevol mena de responsabilitat penal,
ja sigui prescripció o extinció de la pena o d’altres (Art. 531-27).
La possessió és el poder de fet sobre una cosa exercit per una persona com a titular o per
mitjà d’un altre persona. És un fet, que produeix conseqüències jurídiques fonamentals al tràfic
jurídic. Una prova de que la possessió és un fet és que no es pot inscriure al registre de la propietat
(Art. 5 LH). “Com a titular” com a significat com a propietari? Amb la situació de fet s’està
publicant un determinat dret, es un mecanisme de publicitat d’un dret que pretén, per la simple
actitud. “ A través d’un altre persona” significa que hi pot concórrer una pluralitat de possessions,
però la seva possessió existeix amb límits interns i continguts diferents, que tot hi haver perdut el
contacte material amb la cosa, pot controlar el seu futur i es considera que segueix sent posseïdor de
la cosa.
Possessió i detentació.
Corpus i Animus és una distinció que fa referencia a conceptes diferents dels propietaris com
a titular. El corpus és el costat material. L´Animus és la intenció del posseïdor respecte a la cosa. La
possessió és corpus i Animus. El simple corpus, no hi ha cap voluntat de titularitat, és temptació o
tinença, (teniencia).
Art. 465-45. El tenidor, no pot quedar-se amb els fruits de la cosa que té, d’aquesta manera
exclou efectes que correspondria al posseïdor. El tenidor no podrà mai usucapir. La tinença és una
categoria residual. També es parla del servidor de la possessió ( exemple: Xofer), que és un altre model
de tinença.
Les classes de possessió.
- En relació amb el dret a posseir: possessió de bona fe i possessió de mala fe: La possessió
de Bona i Mala Fe. En el sentit tècnic, cap dels dos, tenen no tenen dret de possessió. La
diferencia és que el posseïdor de Bona Fe ignora que no té dret a posseir. LA Bona Fe
és la creença justificable de ser titular del dret de possessió. En canvi, si s’és conscient de
que no té dret a posseir la cosa, és de Mala Fe. La Bona Fe es presumeix.
- En relació amb l'exercici de la possessió: per un mateix o per una altra persona: La
propietat d’una cosa es transmet amb l’entrega de la cosa (la tradició). Però, no es
necessari que hi hagi la possessió. Ex: Compro alguna cosa però no em va bé emportar
m’ho a casa, però he fet a tradició. La cosa no està sota el meu control directe, no tinc la
possessió material, però tinc la propietat, exerceixo la possessió material a través de la
persona, el botiguer, que la guarda.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts Drets Reals UB y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!

APUNTS EXAMEN 1

LA POSSESSIÓ

La possessió: concepte i naturalesa. És un indicatiu d’un dret real sobre un bé determinat. Es una presumpció de que el posseïdor és titular del dret i, per tant, propietari. Art. 522- 1. És la conseqüència fonamental de la possessió. Si algú et priva de la possessió, implica la possibilitat de defensar-se contra qualsevol pertorbació que l’afecti ( Art. 522- 7 ). La possessió és el poder de fet exercit per una persona com a titular ( Art. 521- 1 ). Exemple: Et roben un bé, al cap d’un any pots recuperar la cosa? Al cap d’un any s’acaba la ficció de la possessió, però segueixes sent propietari, i per tant pots demanar recuperar la cosa. L’acció reivindicatòria permet al propietari no posseïdor recuperar la cosa del posseïdor no propietari ( Art. 544 - 1 ). Per usucapió, el lladre podria esdevenir propietari, si compleix amb els requisits de possessió i temporals que estableix la llei ( Art. 531- 23 ). La usucapió no comença a comptar fins a que no s’extingeix la responsabilitat penal, es a dir, quan ha prescrit qualsevol mena de responsabilitat penal, ja sigui prescripció o extinció de la pena o d’altres ( Art. 531- 27 ). La possessió és el poder de fet sobre una cosa exercit per una persona com a titular o per mitjà d’un altre persona. És un fet, que produeix conseqüències jurídiques fonamentals al tràfic jurídic. Una prova de que la possessió és un fet és que no es pot inscriure al registre de la propietat ( Art. 5 LH ). “Com a titular” té com a significat com a propietari? Amb la situació de fet s’està publicant un determinat dret, es un mecanisme de publicitat d’un dret que pretén, per la simple actitud. “ A través d’un altre persona” significa que hi pot concórrer una pluralitat de possessions, però la seva possessió existeix amb límits interns i continguts diferents, que tot hi haver perdut el contacte material amb la cosa, pot controlar el seu futur i es considera que segueix sent posseïdor de la cosa. Possessió i detentació. Corpus i Animus és una distinció que fa referencia a conceptes diferents dels propietaris com a titular. El corpus és el costat material. L´Animus és la intenció del posseïdor respecte a la cosa. La possessió és corpus i Animus. El simple corpus, no hi ha cap voluntat de titularitat, és temptació o tinença, ( teniencia). Art. 465- 45. El tenidor, no pot quedar-se amb els fruits de la cosa que té, d’aquesta manera exclou efectes que correspondria al posseïdor. El tenidor no podrà mai usucapir. La tinença és una categoria residual. També es parla del servidor de la possessió ( exemple: Xofer), que és un altre model de tinença. Les classes de possessió.

  • En relació amb el dret a posseir: possessió de bona fe i possessió de mala fe: La possessió de Bona i Mala Fe. En el sentit tècnic, cap dels dos, tenen no tenen dret de possessió. La diferencia és que el posseïdor de Bona Fe ignora que no té dret a posseir. LA Bona Fe és la creença justificable de ser titular del dret de possessió. En canvi, si s’és conscient de que no té dret a posseir la cosa, és de Mala Fe. La Bona Fe es presumeix.
  • En relació amb l'exercici de la possessió: per un mateix o per una altra persona: La propietat d’una cosa es transmet amb l’entrega de la cosa (la tradició). Però, no es necessari que hi hagi la possessió. Ex: Compro alguna cosa però no em va bé emportar m’ho a casa, però he fet a tradició. La cosa no està sota el meu control directe, no tinc la possessió material, però tinc la propietat, exerceixo la possessió material a través de la persona, el botiguer, que la guarda.

Configuració jurídica. Els tres punts de vista sobre la possessió. El contingut de la possessió: El codi fa una ficció jurídica de la possessió com a dret, però és un estat de fet. El actes no tindrien transcendència possessòria. Art. 521 - 6.3 , s’entén que la possessió es continuada encara que hi hagi actes puntuals que irrompin la possessió continuada, per tant aquesta requereix d’una mínima estabilitat. És un fet que permet excloure als altres, és a dir, es una activitat d’exclusió, i es caracteritza per una idea de plenitut i exclusivitat, en el sentit que no pot ser compartida amb un altre persona. Art. 552- 6 , co-posseïdor, com es compatibilitza una situació de possessió compartida. L'objecte de la possessió: les coses i els drets. Drets possessoris i no possessoris: Art. 511- 1 , Son objecte de la possessió aquells bens, coses o drets patrimonials i no estiguin exclosos per l’ordenament. Qui té el control sobre un be, aquest es considerat posseïdor, encara que no hi hagi contacte físic directe. Els drets, normalment, son incorporals o es corporalitzen ( un xec); el posseïdor d’un dret es aquell que té dret a exercitar-lo o tingui la possibilitat de fer-ho. Si el dret el vinculem amb una cosa, pot haver-hi dues possessions, la del dret que recau sobre la cosa i la de la cosa. Art. 569 - 12. Les accions ja no estan representades en trossos de paper, son anotacions informàtiques... Han perdut la materialitat. Per tant, ja no es pot entregar com a garantia d’un deute. Però es pot pignorar, i es pot inscriure la penyora. Art. 15 LMV. Es pot constituir una penyora introduint al registre comptable aquell dret. El concepte possessori. Es posseeix amb un determinat contingut, segons el dret del que es tracta. Es donat unilateralment per posseïdor com a propietari. S’aplica a drets reals amb continguts possessoris, aquells que comportin una possessió de la cosa. Ex: El dret d’hipoteca, no té contingut possessori, ja que el banc no posseeix. Hi ha drets personals que impliquen possessió, com l’arrendament. Se’n presumeix la continuïtat, art. 521 - 6. Es possible l’existència d’una possessió real i una mediata, que siguin compatibles, com per exemple l’arrendament. L'adquisició, la conservació i la pèrdua de la possessió. L'adquisició de la possessió. Va lligada amb la capacitat natural, que és l’únic element necessari per adquirir la possessió art. 521 - 3. Per exemple, l’Art. 531 - 21 , en concepte de donacions. Un cop ets posseïdor, els actes sobre aquella cosa pot comportar una necessitat de dret d’obrar. L’art. 521- 2 :.

  1. La possessió s'adquireix: a) Quan els posseïdors subjecten la cosa o el dret a l'àmbit del seu poder. b) Quan la cosa o el dret ha estat posat a disposició dels nous posseïdors, segons es dedueix de la relació jurídica existent entre els antics posseïdors i els nous.
  2. La possessió no pot ésser clandestina. Tampoc no es pot adquirir mai amb violència mentre els posseïdors anteriors s'hi oposin. Art. 531 - 4.2.b , es preocupa per la tradició. El pacte en què els transmitents declaren que lleven del seu poder i possessió el bé i el transfereixen als adquirents, facultant-los perquè el prenguin i es constitueixin ínterim en els posseïdors en nom seu.

La conservació de la possessió. Els actes tolerats i els actes clandestins. Art. 522 - 7

  1. Els posseïdors i els detentors tenen pretensió per a retenir i recuperar llur possessió contra qualssevol pertorbacions o usurpacions, d'acord amb el que estableix la legislació processal.
  2. Els posseïdors poden recuperar, per mitjà de l'acció publiciana, la possessió de la cosa o el dret davant dels posseïdors sense dret o de pitjor dret. Qui usucapeix ha de provar que té millor dret a posseir, ha de dirigir l'acció contra els posseïdors que tenen la possessió efectiva i ha d'identificar la cosa o el dret objecte de la possessió. La continuïtat en la possessió. Art. 521 - 6 :
  3. Es presumeix que els posseïdors han posseït un bé de manera continuada des que en van adquirir la possessió i poden unir llur possessió a la dels seus causants.
  4. Es presumeix que els posseïdors mantenen el mateix concepte possessori que tenien quan van adquirir la possessió. La pèrdua de la possessió. Art. 521 - 8. La possessió es perd per les causes següents: a) La cessió voluntària dels béns que en són objecte a una altra persona, en un concepte incompatible amb la possessió de la persona que fa la cessió. b) L'abandonament. c) La pèrdua o la destrucció total. d) El fet de restar fora del tràfic jurídic. e) La possessió per una altra persona, fins i tot adquirida contra la voluntat dels anteriors posseïdors, si la nova possessió dura més d'un any. L’aparent contradicció entre el 521-2 i el 521-8.e, no es una contradicció. Possessió anterior Robatori 1 any Durant un any ets posseïdor, encara que t’ho hagin robat. Al cap d’un any, el lladre es posseïdor, però tu propietari. Durant aquest any hi ha una mena de possessió compartida. Quan s’acabi la responsabilitat penal, comença la usucapió de 3 anys, que is no es reclama, pot acabar adquirint la propietat. És una ficció jurídica. Els efectes jurídics de la possessió. La presumpció de titularitat. ( 522 - 1 )
  • Es presumeix que els posseïdors són titulars del dret en concepte del qual posseeixen el bé.
  • La presumpció de titularitat decau quan la cosa o el dret posseïts estan inscrits en el Registre de la Propietat o, si escau, en el Registre de Béns Mobles a favor d'una altra persona, llevat que els posseïdors dels quals es presumeix la titularitat oposin un altre títol que en justifiqui la possessió. Art. 38 LH , el fet que la finca estigui registre de la propietat presumeix la seva possessió. Tot el registre està subjecte al control dels tribunals. L'adquisició de bona fe de béns mobles. Art. 34 LH. Es en definitiva la protecció que té l’adquirent d’una cosa moble. Art. 522 - 8 Adquisició de bona fe de béns mobles

L'adquisició de la possessió d'un bé moble de bona fe i a títol onerós comporta l'adquisició del dret en què es basa el concepte possessori, encara que els posseïdors anteriors no tinguessin poder de disposició suficient sobre el bé o el dret. Els adquirents han de facilitar als propietaris inicials, si els ho requereixen fefaentment, les dades que tinguin per a identificar les persones que els van transmetre el bé. Altrament, responen de la indemnització pels danys i perjudicis que els hagin ocasionat. Els propietaris d'un bé moble perdut, furtat, robat o apropiat indegudament el poden reivindicar dels posseïdors que en tenen la possessió efectiva, tret que aquests l'hagin adquirit de bona fe i a títol onerós en subhasta pública o en un establiment dedicat a la venda d'objectes semblants al dit bé i establert legalment. A B C Adquisició a non domino

  • Relació ineficaç - Transmissió vàlida
  • No relació - Ineficaç
    • Entrega de la possessió o A perd la cosa o B la troba i la ven a C o C es un adquirent de Bona Fe Art. 522-8. Art. 522-8. La protecció de la possessió. El fet de la possessió que ha estat pertorbada o amenaçada. Es protegeix el fet de la propietat, definit al 544-1: La propietat adquirida legalment atorga als titulars el dret a usar de forma plena els béns que en constitueixen l'objecte i a gaudir-ne i disposar-ne. Els propietaris conserven les facultats residuals que no s'han atribuït a terceres persones per llei o per títol. Art. 522 - 7 :
  • Els posseïdors i els detentors tenen pretensió per a retenir i recuperar llur possessió contra qualssevol pertorbacions o usurpacions, d'acord amb el que estableix la legislació processal. Els posseïdors poden recuperar, per mitjà de l'acció publiciana, la possessió de la cosa o el dret davant dels posseïdors sense dret o de pitjor dret. Qui usucapeix ha de provar que té millor dret a posseir, ha de dirigir l'acció contra els posseïdors que tenen la possessió efectiva i ha d'identificar la cosa o el dret objecte de la possessió.

Total: 1.200.000 – La legítima es de 300.000, per tant, es insuficient, i cal reduir les donacions per arribar al mínim de la legítima. La validesa de la donació: els requisits de forma. Forma de la donació: (Art. 531 - 12 )

  1. Les donacions de béns immobles solament són vàlides si els donants les fan i els donataris les accepten en una escriptura pública. L'acceptació feta en una escriptura posterior o per mitjà d'una diligència d'adhesió s'ha de notificar de manera autèntica als donants.
  2. Les donacions de béns mobles s'han de fer per escrit. Les donacions verbals solament són vàlides si simultàniament es lliura el bé donat. S'exceptuen les donacions que es fan amb motiu de captacions públiques de caràcter benèfic, en les quals el lliurament del bé es pot diferir. Les limitacions a l'efecte dispositiu. Donacions condicionals i a termini: Art. 531 - 16 : Donació condicional i a termini.
  3. Pertanyen als donants, en la donació sotmesa a condició suspensiva, els fruits i les rendes del bé donat mentre aquella està pendent de compliment. En aquest cas, els successors dels donataris no adquireixen cap dret sobre el bé si ínterim aquests moren.
  4. Els donataris o llurs successors, en la donació sotmesa a termini o condició resolutòria, fins al venciment del termini o fins al compliment de la condició, adquireixen els fruits i les rendes del bé o el dret donats. Les càrregues, les condicions i les reversions imposades pels donants i, en general, les determinacions que, amb caràcter real, configurin o limitin el dret dels donataris, fins i tot quan no hagin estat acceptades pels afavorits, produeixen efectes, d'acord amb les normes generals d'oposabilitat de drets a terceres persones. La donació amb clàusula de reversió (Art. 531 - 19 ): Es un subtipus de les donacions condicionals i/o a termini, amb dues especificitats: La reversió pot anar dirigida al mateix donant i també a un tercer; i la reversió pot dependre de la simple voluntat del donant, i per tant es “condicional”, però normalment les condicions són fets incerts. La donació amb reserva de la facultat de disposar (art. 531 - 20 ): Una persona dona, però pot decidir en qualsevol moment disposar de la cosa donada. S’entén que aquesta disposició és només per actes de caràcter onerós, i per tant, presumeix que aquesta disposició es fa per un estat de necessitat. La causa gratuïta. Les modalitats:
  • Donació modal o amb càrrega: (Donació onerosa) Hi ha voluntat de donar, però s’imposa amb una obligació o deure de fer alguna cosa. Article 531- 18 : Els donants poden imposar als donataris gravàmens, càrregues o modes, a favor dels mateixos donants o de terceres persones. Si els gravàmens, les càrregues o els modes consisteixen en la prohibició o la limitació de disposar dels béns donats, s'aplica l'article 428-6. El donant pot exigir el compliment, o sinó pot revocar-la. El valor de la cosa donada ha de ser superior al de la càrrega.
  • Donació remuneratòria: (Art 531 - 17 ) Les donacions són remuneratòries si es fan en premi o en reconeixement, no exigibles jurídicament, dels mèrits contrets o dels serveis prestats pels donataris. Les donacions amb caràcter benèfic es regeixen per les normes de les donacions remuneratòries. Per exemple la que fa una persona a un científic, o a un familiar que l’ha cuidat de manera especial. La seva única especificitat, és que no seria revocable excepte per incompliment de càrregues.
  • Donacions de caràcter benèfic: (Art. 531 - 8 i 531- 12 )Les realitzades en ocasiones de col·lecta pública o benèfica. Especificitats: No cal l’entrega simultània del bé donat, la donació existeix igualment; Es irrevocable, no pots tornar enrere.
  • Donacions indirectes: S’utilitza un altre tipus negocial per una doble finalitat. El pare que li ven el local al fill per un preu molt baix (1/3 del preu real), es una compravenda, en la qual l’import del preu significa la voluntat de donar a causa gratuïta, ja que es desprèn de una part del seu patrimoni. Es formalment una compravenda, vens però vols beneficiar.
  • Llibertats d’ús: Són autèntiques donacions, que no tenen un valor excessiu. Son regals d’aniversari o altres habituals. Aquestes donacions es tenen en compte per la no aplicació de règims jurídics de les donacions, com que no es tenen en compte per el càlcul de la legítima. Efectes legals derivats:
  • La garantia de conformitat: La cosa es conforma amb la descripció que s’havia fet. El sanejament. No hi ha garantia. Es a dir, si hi ha defectes o problemes dels béns donats, el donant no es responsable, el profe diu “Doncs mala sort”. Hi ha una excepció, on si hi ha garantia de conformitat, que es quan hi ha càrregues, que llavors hi ha obligació de sanejament pel valor del gravamen. (Art. 531 - 13 ):
  1. Els donants no responen de l'evicció ni dels vicis ocults dels béns donats.
  2. No obstant el que estableix l'apartat 1, els donants, si lliuren el bé sabent que és aliè o coneixent-ne els vicis o els defectes ocults, han d'indemnitzar els donataris de bona fe pels perjudicis soferts. (Quan dones un gos, que saps que està malalt, has d’indemnitzar els perjudicis que pugui ocasionar a altres gossos que el teu gos ha infectat, però no has de pagar pel teu gos).
  3. No obstant el que estableix l'apartat 1, els donants, si la donació és modal o amb càrrega, han de sanejar el bé, en cas d'evicció o vicis ocults, fins al valor del gravamen.
  • La inoponibilitat de la donació als creditors del donant: Art. 531 - 14 : No perjudiquen els creditors dels donants les donacions que aquests atorguin després de la data del fet o de l'acte del qual neixi el crèdit si manquen altres recursos per a cobrar-lo. Permet al creditor del deute anar contra la donació posterior si no hi ha una altra manera de cobrar els deutes. El romanent de l’execució se la queda el propietari. Creditor 1911 CC Deute Donació
  • Les causes legals de revocació de les donacions: Quan s’accepta la donació esdevé irrevocable, tot i així la llei (art. 531 - 15 ) preveu una sèrie de situacions o causes en les que el donant pot revocar. Per exemple: o La sobrevinença de fills dels donants, fins i tot si aquests tenien fills amb anterioritat. (El donant no sabia que tenia un fill o un concebut) o La supervivència dels fills dels donants que aquests creien morts. o L'incompliment de les càrregues imposades pels donants als donataris. o La ingratitud dels donataris. Són causes d’ingratitud els actes penalment condemnables que el donatari faci contra la persona o els béns del donant, dels fills, del cònjuge o de l’altre membre de la parella estable, i també, en general, els que representen una conducta amb relació a les mateixes persones no acceptada socialment. (Ha de ser una ingratitud especialment greu socialment no acceptada, segons l’arbitri del jutge o una ingratitud penalment punible, però no cal que hi hagi hagut un procediment penal).

Al·legació: Poden al·legar la usucapió les persones següents: a) La persona que ha usucapit o els seus hereus. b) Tota persona interessada en el fet que es declari que la persona que usucapeix ha adquirit el bé. Renúncia:

  1. La renúncia requereix la capacitat per a disposar del dret usucapit.
  2. La renúncia al dret usucapit no perjudica els creditors de qui ha usucapit, ni els titulars de drets constituïts sobre el bé usucapit.
  3. La renúncia no impedeix a qui ha usucapit tornar a iniciar la usucapió del mateix dret. Art. 547CC permet usucapir algunes servituds i el mode d’exercici d’aquestes, però el CCC no (566- 24). La usucapió alliberatòria: Quan negues el gravamen sobre la teva pròpia finca, es a dir, negues un dret o càrrega sobre la teva propietat d’un tercer, i aquest no fa res, t’alliberes del dret. Es un acte obstatiu que comporta l’extinció del gravamen. Com el dret de pastar, una servitud de pas, el dret de cens... Els subjectes de la usucapió: La persona que usucapeix ha de tenir capacitat natural. Com a regla, la usucapió pot perjudicar a tothom. La possessió per a usucapir. La possessió com a pressupòsit de la usucapió. (Art. 531 - 24.2 )
    • La mera detenció no permet la usucapió. (La simple tinença o temptació o pura tolerància no serveix per usucapir, es a dir, es necessària l’ ànimus. Es a dir, es la persona que usucapeix quin dret i fins a on vol adquirir, segons la seva intenció.) Els requisits de la possessió per a usucapir. (Art. 531 - 24.1 )
    • La possessió per a usucapir ha d'ésser en concepte de titular del dret, pública, pacífica i ininterrompuda i no necessita títol ni bona fe. o Per la usucapió necessita aquests requisits, sense els quals no permetrà aquests efectes adquisitius. o Ha d’haver l’ ànimus o La possessió pública es refereix a una normalitat sobre el dret que estem considerant que permeti al encara propietari oposar-se. o “Pacífica” no es refereix a l’adquisició de la possessió, sinó, es en el sentit del seu manteniment, es a dir, no contra la oposició constant del propietari. o Ininterrompuda, que hi hagi una continuïtat normal en el control i possessió de la cosa. No cal contacte constant. L’art 531 - 24.3 afirma que es presumeix que la persona que usucapeix ha posseït el bé de manera continuada des que va adquirir la possessió. Es una presumpció utilíssima. o No necessita títol ni bona fe, es fa per deixar clar que la usucapió es veu facilitada si el que usucapeix pot presentar un títol o adquireix de Bona Fe. El CC demana una aparença de correcció jurídica, es a dir, un títol vàlid però ineficaç, però té un termini d’usucapió que dura la meitat que al CCC, però el que ocupa la finca sabent que no es seva no ho pot fer.
    • (Art. 531 - 24.4 : La persona que usucapeix pot unir la seva possessió a la possessió per a usucapir dels seus causants). La interrupció de la possessió per a usucapir. El que es produeix és una interrupció de la possessió hàbil o útil per a usucapir. Es a dir, no vol dir que el posseïdor dixi de ser-ho, sinó que ha perdut alguna de les característiques necessàries

per la possessió ad usucapionem. Aquest fet ha de ser al·legat i provat per qui vulgui aprofitar-se dels efectes. Article 531 - 25 Interrupció

  1. La possessió per a usucapir s'interromp en els casos següents: a) Quan cessa la possessió. b) Quan qui usucapeix reconeix expressament o tàcitament el dret dels titulars del bé. c) Quan els titulars del bé o una tercera persona interessada s'oposen judicialment a la usucapió en curs i quan els titulars del bé i la persona que usucapeix acorden sotmetre a arbitratge les qüestions relatives a la usucapió. d) Quan els titulars del bé requereixen notarialment als posseïdors que els reconeguin el títol de la possessió.
  2. La interrupció de la possessió per a usucapir fa que hagi de començar a córrer de nou i completament el termini d'aquesta possessió. En els casos de l'apartat 1.c, el nou termini s'inicia a partir de la fermesa de l'acte que posa fi al procediment. A la interrupció de la possessió s’assimila a la renúncia al temps transcorregut a la possessió ad usucapionem , que requereix capacitat d’obrar. La suspensió de la possessió per a usucapir. La usucapió es suspèn quan, donant-se les circumstancies determinades per la llei, el temps transcorregut durant aquest temps no compta. Si que compta l’anterior, i el posterior quan la circumstancia es dona a un fi. Es tracta de causes que no poden aplicar-se o estendre’s per similitud o anàlogament a altres. Article 531 - 26 :
  • La possessió per a usucapir se suspèn en els casos en què la usucapió es produeix: a) Contra les persones que no poden actuar per si mateixes o per mitjà de llur representant, mentre es manté aquesta situació. b) Contra el cònjuge o l'altre membre de la parella estable, mentre dura la convivència. c) Entre les persones vinculades per la potestat dels pares o per una institució tutelar, o entre la persona assistida i l’apoderat, d’acord amb el que estableix l’article 222-2.1, en l’àmbit de les seves funcions.
  • El temps de suspensió de la possessió no es computa en el termini per a usucapir que estableixen les lleis. La persona beneficiada per la suspensió haurà d’acreditar la concurrència del supòsit de fet suspensiu, indicant la data inicial i la final. Encara que el supòsit a) s’apreciarà d’ofici, mentre que les altres dues s’hauran d’al·legar. Els terminis de la usucapió. Article 531 - 27 Terminis
  • Els terminis de possessió per a usucapir són de tres anys per als béns mobles i de vint anys per als immobles.
  • Els terminis de possessió per a usucapir un bé furtat, robat o objecte d'apropiació indeguda no es comencen a comptar fins que no ha prescrit el delicte, la falta, la seva pena o l'acció que en deriva per a exigir la responsabilitat civil.
  • La renúncia al temps transcorregut d'una usucapió en curs equival a la interrupció de la possessió per a usucapir. La usucapió extingeix accions reals contra els bens usucapits, es a dir, extingeix les pretensions, encara no prescrites, que resultin incompatibles amb el nou concepte possessori.

D’acord amb l’article 532-1, el dret s’extingeix amb les causes que s’estableixen a títol constitutiu, que son la condició resolutòria i el termini final. Es a dir, s’extingeix quan es dona una condició o situació de fet, o quan transcorri un determinat període de temps. La renúncia al dret i l'abandonament de la cosa. La renuncia no és un acte que requereixi el coneixement o consciencia de ninguna altra persona, encara que pugui resultar afavorida per la renúncia, però el renunciant si que ha de estar en les seves plenes capacitats. Un cop s’ha renunciat, és irrevocable. Cap renuncia expressa, que pot requerir escriptura pública, i tàcita, que es dedueix dels fets concloents del titular. Però, la renuncia al dret de propietat no comporta l’extinció de drets reals aliens que recaiguin sobre la cosa, perquè són drets autònoms. En principi, només requereix de la declaració de voluntat del titular d’extingir el seu dret, però a vegades hi ha una exigència de despossessió en quant es tracta de dret de propietat. Article 532 - 4 :

  1. El dret real s'extingeix si els titulars, unilateralment i espontàniament, el renuncien.
  2. La renúncia feta en frau dels creditors dels renunciants o en perjudici dels drets de tercers és ineficaç. La consolidació. És una causa d’extinció paral·lela a la confusió en matèria d’obligacions, es a dir, quan en una mateixa persona es reuneixen les qualitats del titular del domini i del dret real limitat, o dret reals diversos un dels quals grava a l’altra. Però hi ha excepcions, per exemple, quan una persona adquireix la propietat en la qual té un dret real de servitud de pas, aquesta servitud no s’extingeix, excepte que hi hagi la voluntat expressa de fer-ho, es a dir, no és automàtica, sinó que és necessària una certa voluntat extintiva. Article 532 - 3 :
  3. El dret real s'extingeix quan es produeix la reunió de titularitats entre els propietaris i els titulars del dret real. L'extinció també es produeix amb la reunió de titularitats relatives a diferents drets reals quan un grava l'altre.
  4. Els casos en què aquest codi estableix o permet la separació de patrimonis o la subsistència autònoma dels drets reals s'exceptuen del que estableix l'apartat 1. La redempció. És una facultat d’extinció unilateral de determinats drets reals en cosa aliena que el legislador atorga al propietari gravat, com a contrapartida pel caràcter indefinit o de llarga duració d’aquests. Respon a la imposició que el propietari gravat fa al titular del gravamen, i té sempre caràcter onerós, doncs comporta el pagament d’una quantitat de diners. Com serien per exemple el dret real de cens i el dret d’aprofitament parcial. L'exercici del dret. Alguns drets reals s’extingeixen amb el seu exercici de manera immediata, com els drets reals d’adquisició o el dret de vol. L'adquisició originària del dret per part d'una altra persona. Si una persona adquireix originàriament un dret real que pertany a un altre persona, és evident que aquest el perd, i per tant, s’extingeix. Com a la usucapió (art. 531 - 23 ) o a l’adquisició a non domino (art. 522 - 8 ). El no ús. Entès com la falta absoluta d’aprofitament del dret real, d’exercici de les facultats que concedeix sobre la cosa aliena. Es contempla per el dret de servitud, si el no ús es prolonga per més de 10 anys (art. 566 - 11.1.a ), i a vegades al dret de cens. El mateix passa en el cas de que la cosa resulti

inidónea per satisfer la funció econòmica pròpia del dret real, com si es perd la utilitat del seu ús i dit ús esdevé impossible. L'extinció de l'acció real Els drets reals estan dotats dels mecanismes processals oportuns que permeten exigir el seu contingut i exercitar la protecció contra agressions externes. Aquests mecanismes s’anomenen accions reals. El CCC contempla accions específiques per alguns drets. Tots els drets reals tenen la seva pròpia acció processal. Les accions reals tenen un termini de prescripció general de 10 anys, però les accions protectores del dret de propietat no prescriuen, excepte si s’extingeix el dret real en si mateix.