¡Descarga Drets Reals y más Ejercicios en PDF de Derecho solo en Docsity!
LLIÇÓ 1
Els drets reals s’emmarquen dins del context dels drets subjectius, i més concretament, dins dels drets patrimonials. És a dir, aquells de contingut econòmic (valorables econòmicament) i que són útils. Formen part dels drets subjectius, que son aquells que una persona pot exigir: l’ordenament jurídic reconeix a una persona una potestat en relació a un bé.
Per tant, diem que els Drets reals son un poder directe i immediat sobre una cosa. És la possibilitat d’actuar sobre la cosa i tenir-ne unes utilitats gracies a ella en funció del dret real que es tracti. És a dir: en funció del Dret Real, la persona rebrà una utilitat més o menys complerta de la cosa.
El màxim exponent d’aquesta utilitat és el Dret Real de la Propietat, el dret més ple. Propietat: dret a usar, disposar i gaudir de la cosa. A partir d’aquí la resta de drets reals son parcials: poden ser de gaudi, de garantia o d’adquisició preferent. Així es com veiem que el DR limita les funcions/ utilitat que la persona pot adquirir de la cosa.
Per a tenir un DR no es necessari (casi mai) tenir la possessió de la cosa. Només és necessari en el “DR in faciendo ”. Ex: el “cens” (565-1 CCC): la prestació periòdica dinerària anual, perpètua que vincula una finca al seu pagament directe i immediat. Ex 2: les servituds: es l’exemple del pagès que necessita passar pel terreny d’un altre pagès per arribar al seu hort.
El DR és inherent a la cosa. Això vol dir que qualsevol cosa que li passi a la cosa al dret també li passarà. Per exemple, si la cosa es destrueix, el DR també desapareix. Excepcions: si hi ha una subrogació real o un canvi d’objecte del dret. Ex: dret de vol: dret a edificar més pisos sobre un edifici que ja hi és. Si s’enderroca l’edifici el dret recau sobre el terreny on estava.
Diferències entre DR i Drets de Crèdit.
D. reals D crèdit objecte Un bé (cosa o dret) Una conducta (complir x obligació) adquisició •^ Teoria del títol i el mode (contracte + transmissió)
- Donació
- Successió (testada o intestada)
- Usucapió
- Ocupació (només bens mobles)
- Accessió (perquè s’uneixi a alguna cosa)
Llei, contractes, quasicontractes, actes o omissions il·lícits, actes amb culpa o negligència.
Forma Pot necessitar determinada formalitat ex: hipoteca: ha d’estar en escriptura pública, al registre de la propietat
Regeix el Principi de llibertat contractual (llibertat de forma)
Prescripció: adquisició o extinció d’un dret com a conseqüència del pas del temps + X requisits de la llei.
Adquisitiva o extintiva.
Si la llei no posa termini de
extintiva
extintiva seran 5 anys. CARACTERÍSTIQUES DEL D.R:
Són inherents a la cosa: és a dir que son immediats (la inmediativitat)
- Intenció de perpetuïtat
- Sempre necessiten una persona
- El titular del dret de garantia no te pk ser el mateix que el del deute. Ex: una hipoteca al pis dels pares per un deute del fill.
Tenen caràcter absolut:
- Reipersecutorietat
- Posseïbilitat
- Disponibilitat
TIPUS DE D.R:
- Situació de fet: possessió
- Drets reals:
- Ple: la propietat
- Parcial:
✓ garantia:
▲ Retenció
▲ Hipoteca
▲ Penyora
▲ Anticresi
✓ gaudi:
▲ Usdefruit
▲ Us
▲ Habitació
▲ Superfície
▲ Vol
▲ Servitud
▲ Cens
▲ Aprofitament parcial
✓ Adquisició preferent:
▲ Opció
LLIÇÓ 2
- (^) La publicitat dels drets reals i la seguretat del tràfic jurídic
El registre de la propietat te com a finalitat agilitzar el tràfic jurídic.
Indicis:
Es tracte d’agilitzar el tràfic jurídic de vegades per damunt del que seria la seguretat jurídica. Es sacrifica la seguretat jurídica pel que seria el tràfic jurídic. Es dona prioritat a la confiança que he generat per sobre del fet de que el nom que constava en el registre no era el titular.
El que publica el registre son drets reals sobre bens immobles. Per que aquesta intenció de bens immobles i no obligacions? Es publiquen drets reals perquè no tenen vocació d’extingir-se de manera rapida, sinó que tenen vocació de romandre en el temps. També, per això, son més susceptibles de ser transmesos, ni que sigui per via de successió, el dret de propietat canviarà de mans abans d’extingir-se per X causa. En canvi, un dret d’obligació, de crèdit, el més normal es que tingui un període d’extinció, normalment amb el de pagament.
Tradicionalment els drets reals tenien més valor que els drets de crèdit. Son més fàcils de publicar els bens immobles.
Necessitat de publicar drets reals sobre bens immobles:
- (^) Agilitzar tràfic jurídic
- Incentivar la inversió amb garantia Inmobiliaria
A Grècia no tenien pròpiament registres de la propietat però si que publicaven quan hi havia carregues sobre la terra. A Grècia, les finques que estaven gravades volia dir que estaven gravades amb una “hipoteca”. Així explicaven que hi havia un creditor preferent sobre aquella finca (hypo-teka).
Passem a Egipte, on en algunes ciutats hi havia uns primers registres a prioritats fiscals però que acabaven donant publicitat dels registres. El registre troba el seu inici en la necessitat de cobrar impostos.
A Romà aquesta línia no es segueix, ja que no existeix cap mecanisme de registres, ni que sigui embrionaris. Aquest dret romà va passar a espanya a les partides, i per tant no hi havia un sistema registral.
El primer que es va fer va ser una reial pragmàtica sanció, que establia la obligació d’establir censos e hipoteques (1539). Tan el cens com la hipoteca son carregues ocultes (si vas a mirar un pis, com no hi hagi un registre que et digui que hi ha una hipoteca, llavors no hi ha cap hipoteca). Com el cens i la hipoteca no es veuen, necessites un registre. Aquesta legislació, tot trobar-se vigent, no es va complir. Fins que el 1758 hi va haver una reial pragmàtica sanció que va establir les contaduries d’hipoteques, que es el precedent més proper del registre espanyol. Aquest es va establir millor que l’anterior, però aquí encara estem parlant del que serien merament registres de carregues, no de titularitats, Per tant podíem veure si sobre una finca hi havia un cens, però no em garantia que qui apareixia com a titular en la contaduria, ho fos en
realitat, no et podies refiar, no era un registre de titularitat, sinó de carregues. Un altra problema es que en aquell moment a Espanya hi havia moltes hipoteques legals, que a més eren tàcites, es a dir, no estaven públiques ni en les 0. Exemple: el pare d’una família era l’usufructuari dels bens que estaven sota la seva potestat, per tant pertanyien als fills però ell els administrava en benefici dels fills; per garantir que ho fes be, el dret oferia als fills una hipoteca tàcita sobre tots els bens del pare; per tant quan s’emancipessin, li podien reclamar responsabilitat al pare per mala gestió, i si no responia, podien treure-li els bens, i això no es publicava per que eren hipoteques legals tàcites. Per tant, no nomes calia mirar les contaduries, també saber si aquella persona tenia fills, si estava casat, si era tutor, etc. Per tant les contaduries milloraven la situació però no garantien que la gent compres amb seguretat i no servia per que la gent amb diners, els inversos, podien prestar amb seguretat, amb garantia inmobliaria. Això es considera una de les causes de fe de que la revolució industrial espanyola fos tan tardia. Com no hi havia un sistema que ho garantís, ningú invertia.
Això explica la necessitat d’incentivar la revolució industrial, i això explica per que la llei hipotecaria espanyola es anterior al codi civil espanyol (1889). La llei hipotecaria es de 1861, que regula registre de la propietat e hipoteques. Aquest últim esta a la llei hipotecaria perquè s’enredaria tant el codi civil espanyol que van haver de fer-ho abans. Mentre, els treballs preparatoris del codi civil seguien discutint si seguir el model francès i la qüestió foral. Aquesta llei de 1861 va ser la que va establir el registre espanyol i la llei d’hipoteca, la qual ha estat reformada moltes vegades.
- El registre de la propietat i les seves funcions
A EEUU pràcticament no hi ha cap estat que tingui un registre de la propietat a l’alçada dels europeus. A EEUU, com jo li vull comprar una casa o un pis a una altra persona, totes dues contracten un advocat. El meu tindrà la albor de reconstruir la cadena de propietat d’aquella finca, fins assegurar que aquell senyor que diu ser el propietari ho sigui realment. Com això no es suficient, també s’ha de pagar una assegurança per si apareixes un veritable propietari.
Com segona funció, diríem que el registre facilita la publicitat sobre qui es propietari, i te un nivell d’eficàcia. Tenir en compte dues coses: no tot consta en el registre; no tot el que consta en el registre es correspon amb la realitat, perquè el registre espanyol no es un registre constitutiu.
Per exemple, a Espanya encara hi ha porcions de terreny que mai han constat en el registre (immatricular).
Cas: problema en quant a la falta de fer constar en registre les operacions realitzades. Aquest problema apareix per que no es obligatori fer el registre, amb la excepció del dret d’hipoteca. Això es va fer obligatori per totes aquelles hipoteques legals tàcites que hi existien abans. Per a que no seguis passat, s’obliga a fer constar en registre l’escriptura d’hipoteca.
El registre protegeix al adquirent a títol onerós, no a títol gratuït (com en el cas de la successió o donació).
Eficàcia del registre de la propietat
- Eficàcia negativa o inoposabilitat o defensiva (32 LH)
Tot el que no està inscrit, no afecta al titular, no es oposable. A te un us de fruit que mai ha quedat inscrit; B compra, i per ell es com no existís el us de fruit, i el mateix passaria si B fos adquirent a títol gratuït.
Aquí la inoposoibitat també ens serveix amb la doble venda, per que la primera venda no inscrita no es oposable. Si resulta que abans que A transmetés a B un senyor X havia adquirit per usucapió que no queda inscrit, tampoc es oposable. Si resulta que sobre la finca de A hi havia una servitud a no construir fins a certa alçada, si no hi era inscrit no hi es oposable.
Maneres d’immatricular
Registre de la propietat i valor cadastral
Em de contemplar la importància de, en cas de posseir més d’una finca, inscriure totes elles en el mateix registre. Per això em de contemplar els beneficis que hi suposa.
Concessió administrativa
També es susceptible d’obrir foli registral. La finalitat d’això es que es pugui obtenir crèdit sobre la concessió. En la concessió administrativa nomes tinc el dret a explotar-la, però necessitaré diners per a poder realitzar l’obra, i per tant necessito un crèdit d’una entitat financera. Jo que no soc propietària de la finca no el puc hipotecar, però si es fa la concessió administrativa es permet que sobri fitxa en el registre i es pugui oferir crèdit. El comprador en la subhasta haurà de complir els mateixos requisits quan es va fer la concessió en primer lloc.
La concessió administrativa la registro en el registre de la propietat i una entitat financera em dona crèdit, de manera que si no pago, el que es vendrà es la concessió administrativa, amb restriccions per que el compradors haurà de complir els requisits de la concessió.
Comunitat de propietaris en horitzontal
Tenim un sistema de pluralitat de fulls.
Tenim una finca matriu que tindrà un propietari, una declaració d’obra nova i després tindrà una hipoteca del propietari promotor (crèdit per construir un edifici). Suposem que es un gratacel amb molt de pisos i pàrquings.
El que es fa, es que de la finca matriu en surtin 136 folis independents (número inventat). Cadascun dels pisos tindrà un foli registral separat, de manera que quan baix a mirar un pis que em vull comprar es demanar la informació registral d’un pis en concret, i ens diran que estarà unit a les carregues de la finca matriu, però a part aquesta fitxa tindrà una vida pròpia, tindrà la seva historia, tot i mantenir la procedència de la finca inicial. Cadascuna de les finques separades estarà vinculada a una nota magistral de referencia en funció de la finca inicial de la que queden registrada. Quan compro un pis vull mirar aquesta finca en concret, però també vull mirar la finca matriu per saber que diu en els estatus de la finca en horitzontal (ús del pati, permís d’entrada d’animals, etc.).
El propietari de cada finca, te un element privatiu be amb un tan per cent de participació en els elements comuns, com pot ser l’escala o el portal. Per no complicar la situació, li donem un registre a cadascun dels pisos i així veure la historia de cada pis (vendes, hipoteques, compres, préstecs, etc.).
Els estatus de la comunitat de propietaris estaran a la finca matriu.
Pel que fa al registre, anteriorment no hi havia cap filtre que garantís la veracitat de les dades introduïdes. A Austràlia, abans d’immatricular una finca hi havia un anàlisis jurídic de la titularitat i un anàlisis físic topogràfic, de manera que el registre el portaven juristes i arquitectes. Per tant, es feia un anàlisis també físic. Per tant, a Austràlia hi ha un registre perfecte que correspon amb la realitat. A Espanya no es va fer, i només des de 2001 s’està intentat que es correspongui a la realitat. Per tant, al registre tindrem descrita la finca però nomes dient que la finca limita al nord amb la finca de la Ana, al sud amb la de la marta, al est amb la de pepe i amb la del oest amb el carrer sant Joaquim. També ens diu la superfície que te la finca. Per tant es una delimitació com indiciaria, per que resulta que la finca del naxo també diu al seu torn la seva delimitació i superfície en metres quadrats però si ens nem a la realitat i veiem que a delimitació entre finques no es la que cosnra en el registre. Per tant no dona fe de la
superfície, i la delimitació entre finques no la sabre, i tampoc la seva superfície. Per tant el registre no garanteix si es mes gran o mes petita, perquè no correspon amb la realitat.
Aquesta situació pot provocar problemes com la plantació en terrenys que no son propis, i que desprès caldrà determinar a qui corresponen els fruits
Per tant pot ser que tinguem una finca immatriculada dues vegades. Imaginem que l’any 1861 entrem amb una primera descripció de la finca, i al 1955 es reorganitza la zona i ara la finca passa a ser una finca matriu. Per tant, tenim una primera finca que amb el temps ha canviat ella i tot el seu entorn, i per tant el registre no reconeix que es la mateixa, i que hi ha una doble immatriculació. Quan es detecta que podria ser, es pot publicar en tots els registres una anotació preventiva per avisar de la situació, i si desprès es demanda es farà una anotació preventiva de demanda i es discutirà de qui es la propietat (doble venda, buscar al codi civil). Aquí pot aparèixer el tema de la usucapió.
També pot ser que hi hagi finques immatriculades, de igual manera que també es possible que hi hagi trossos de terra immatriculats. Per exemple tenim un terreny de 175 però en el registre nomes consta 150, per tant hi ha el que es diu un excés, una part d’hectàrees sense immatricular. Per això es pot immatricular aquest 20 metres i desprès demanar la seva unió amb la resta d’hectàrees. S’ha de seguir un procediment d’immatriculació en que es convida als confrontants, ja que la persona que te als terrenys al costat corrobori que aquest 20 metres no li pertanyen. Per tant un cop la tingui matriculada es podrà fer l’agrupació de finques. Això es coneix com excés de cabuda.
En cas de tenir dos finques registrades, lo més habitual es que una d’elles hagi acabat la seva vida registral fa temps i l’altra es la que tingui activitat, per tant en aquest supòsit aplicarem el 1472 del CC.
Fins no fa massa la llei hipotecaria espanyola permetia hipotecar amb títol de la Iglesia catòlica, però arribat al s. XXI ja no es justifica que l’església catòlica operi amb aquest avantatja, per tant aquest títol d’immatriculació va desaparèixer.
Un cop immatriculada la finca, haurem de fer la primera inscripció.
En el foli tenim inscrita la finca X, tenim una descripció física, i després una primera inscripció, que es sempre un dret de propietat, de qui es el seu dret de propietat amb el seu títol d’adquisició. Les primeres inscripcions poden ser en títol de venda, que A executa una hipoteca i adquireix X. A partir d0aqui veurem tota la historia de la finca, però el registre inscriu la compravenda però el que publica es la propietat de A, el registre inscriu l’adquisició per herència però l’eficàcia de la publicitat es la titularitat de B. Per tant, quan jo consulto el registre veig per quin títol va adquirir el propietari, però el registre el que em garanteix es la titularitat del be per part del adquirent.
El registre em garanteix que A es el propietari, i m’és indiferent si la compravenda es valida, ja que em quedo protegit pel 34. Es publica el dret, que es el títol del epígraf.
Principis de drets hipotecaris
Els principis de drets hipotecaris en realitat no existeixen. No hi ha una relació oficial dels principis que regeixen en el registre espanyol. No obstant, els creadors del registre espanyol es van inspirar en l’alemany i van intentar elaborar unes línies del registre que cal tenir en compte i aplicar.
A Espanya la inscripció no es ni constitutiva ni obligatòria; nomes hi ha pocs casos en que no inscriure’s tingui una sanció (hipoteca).
El dret que pretén el posseïdor pot ser un dret real (propietat, per exemple), però també pot ser a traves d’un dret personal, com per exemple l’arrendament. La possessió es concepte del dret el qual el posseïdor en pretén ser el titular, que pot ser real o personal.
L’oj per tal de preservar la pau social protegeix aquesta aparença de propietat, de manera que en cas de existir un conflicte de qui es el veritable posseïdor d’aquet dret, d’entrada es protegeix al posseïdor immediat.
Requisits possessió:
Corpus i animus
Corpus tinència material i possibilitat de tenir-la
Animus la voluntat del subjecte de posseir aquella cosa, i també del concepte en el qual vol tenir-la (que es decideix en el moment de la constitució, o bé ve determinat a la llei)
Savinyi considerà necessària aquesta distinció
Ierin no cal aquesta distinció, sinó que una ja be en funció de l’altra
A nosaltres, aquesta distinció ens serveix per diferenciar entre possessió i detentacio.
Detentació: només tenim el corpus, no tenim l’animus. Supòsits CCC quan no hi ha la voluntat aparent externa d’actuar com a posseïdor (una persona està per la muntanya, comença a ploure i trobar una casa i entra per protegir-se; en aquell moment té la tinença però no la voluntat de ser un determinat titular d’aquella cosa); quan la persona té la tinença material d’aquell be amb la tolerància dels seus titulars (cada sant juan uns veïns fan la revetlla a la finca del veí i ell ho tolera, per tant en aquell moment s’està tenint un tros de finca però no es amb la voluntat del seu titular, sinó que amb la tolerància del seu propietari).
Altra exemple del CC: “servidor de la posesión (cas del xofer)”
Des del punt de vista dels drets reals, la diferencia entre detentacio i possessió recau en la usucapió. Un xofer, per molt de temps que estigui amb el cotxe, no s’estan complint els requisits per poder usucapir.
Punt en comú: tots dos subjectes, en cas de veure’s privats de la cosa, tindran la protecció (tant el detentador com el posseïdor).
Diferència ius possessionis dret a posseir perquè estic posseint (lladre)
Diferència ius possidendi dret a posseir per que tinc un dret que em legitima a posseir (propietària, perquè tinc un dret que em legitima a posseir; usufructuaria, tinc un dret real que em legitima). No cal que sigui un dret real, pot ser personal!
Concepte possessori el CCC no el defineix (el CC si), i per saber si estem davant de la possessió, ens em de preguntar com estic posseint. Si estic posseint en concepte de propietari, aquest es el concepte possessori, si estem posseint en concepte d’arrendatari, doncs aquest serà el concepte possessori. Un lladre, si posseeix amb la voluntat de ser propietari i vol desplegar tots els aspectes que engloben aquest títol, esta posseint en concepte de propietari i aquesta serà la definició de possessió.
És possible que en un mateix objecte existeixen diferents conceptes possessoris. Per exemple, un objecte serveix com objecte de penyora, i alhora aquell objecte està en dipòsit i l’està guardant un altra. Tenim el concepte possessori de propietari, pignoratisi i dipositari. Depenent del tipus de títol, els subjectes podran exercitar
diferents funcions, però tots seran possessoris de diferent manera (sempre i quan sigui compatibles). Si no son compatibles, l’OJ estableix uns mecanismes per determinar qui es possessori (521-4 punt 2 CCC).
A efectes d’usucapió, només es té en compte un mateix i un concepte de possessió , no de diferents. Si una persona està posseint en concepte d’usufructuari i després de propietari, pel còmput de temps de la usucapió només es tindrà en compte un, en aquest cas el de propietari (importància de l’animus).
Subjectes
Tan persones jurídiques, justificat pel CC i el CCC.
Tan persones físiques sempre que tingui la capacitat natural (de voler i entendre); però en cas de que hi hagi algun problema i s’hagi de defensar aquesta possessió, al no tenir plena capacitat jurídica, hi hauran d’intervenir els representants legals. El mateix podrem dir dels incapacitats en quant a les accions.
Pluralitat de subjectes (copossessió) tots estan posseint en el mateix concepte, tot i que pot ser que en algun moment tinguin l’aprensió i altres no. Possibles conflictes pacte o acudir a via mediació i sinó judicial.
Objecte
Qualsevol be que pot ser una cosa o un be. Tan si es corporal o incorporal. Es poden posseir els bens, que poder ser les coses que siguin apropiables. També es poden posseir els drets, però si son els drets de la personalitat no es poden posseir.
Possessió d’estat es parla en relació a la filiació (nen que no està inscrit en el registre, però es determina a traves dels cognoms, el tractat, la cura d’ell i la resta de persones que veuen la relació entre els individus i determinen que es relació filial, això es una relació d’estat). La possessió d’estat es una forma de la filiació. Es podem posseir drets reals, sobretot si son possessoris (la hipoteca no ho seria).
Classes de possessió
De bona fe tens la creença indubtable de que estàs legitimat a posseir
De mala fe tot el contrari
Immediata contacte directe amb la casa
Mediata quan no hi es
Adquisició de la possessió
Sense la intervenció d’un altra posseïdor
Contra la voluntat d’un antic posseïdor
(No vaig venir, son els apunts de la Marta)
TEMA 3: LA POSSESSIÓ
- CONCEPTE DE POSSESSIÓ I DETENTACIÓ
2. EL CONCEPTE POSSESSORI
El CCC l’esmetar a moltsartícles: 521-4, 521-6.2, etc. Esta al guió. Però no ho defineix.
Vol dir: en virtut de què estic posseint. En concepte de creditor pignoratici, de usufructuari, de propietari. Si el ius possidendi, es el títol que et legitima. El lladre es en funció del títol que vol ser, en títol de propietari.
Per tant es possible que sobre un mateix exemple recaiguin diferents conceptes possessoris, sempre que siguin compatibles. Ex: un objecte que esta en dipòsit perquè el pignoratici la ha deixat en dipòsit.
Si no son compatibles es discuteix en funció d’uns criteris de preferència: 521-4 CCC.!!!
EL CONCEPTE POSSESSORI pot canviar. Podies estar en usucapió i acabar sent propietari.
Llavors el temps comença a comptar des de quan va canviar el concepte possessori.
- ELS SUBJECTES DE LA POSSESSIÓ
Persones físiques i jurídiques. Física: qualsevol persona amb capacitat natural sobre el fet. Tot i així si un menor d’edat amb capacitat sobre la cosa, ha d’anar a un procés judicial necessitar la representació del seus pares. Jurídica: el CC i el CCC ho permet.
Pluralitat de subjectes: COPOSSESSIÓ: diferents persones amb el mateix concepte possessori sobre la cosa. Si hi ha conflictes: si es propietat per acord, per la llei i ho decidirà el jutge.
- L’OBJECTE DE LA POSSESSIÓ
Qualsevol be (cosa corporal o incorporal, o un dret). Accions bancaries, bases, ... les coses han de ser apropiables (l’aire no). Drets: depén. Els drets no personals no: a la vida no es pot posseir, ni l’estat civil, ni Dret a la possessió d’estat: una de los formes de afiliació. Si que es poden els DR possessoris (la hipoteca no ho es). IMPORTANT BUSCAR AL MANUAL QUIS SON!!!
- LES DIVERSES CLASSES DE LA POSSESSIÓ
F 0 B 7Bona fe: la que tu tens la creença de que etes legitimat.
F 0 B 7Mala fe: quan actues sense creença indubtable de que estas legitimat.
o Immediata: contacte directe amb la cosa. El dipositari.
o Mediata: no directa amb la cosa. El creditor pignoratici d’una menyora que posa la
cosa en dipòsit.
- L’ADQUISICIÓ, LA CONCERVACIÓ I LA PÈRDUA DE LA POSSESSIÓ
I. ADQUISICIÓ:
521-2.1CCC
a) Per la subjecció de la cosa
b) Com a fruit d’una relació jurídica
Explicat més extens:
- Sense la intervenció de l’antic posseïdor (el “a” 521-1 a) CCC)
a) Els fruits:
- Fruit separat de la cosa mare: una arbre amb pomes. Quan la poma cau, el posseïdor de l’arbre es queda amb els fruits.
- Posseïdor de Bona Fe (aquell que te una creença justificada de que tenia dret de posseir) (ex: la que li lloguen un pis i realment creu que li ha llogat a l’amo):
b) Ocupació material:
- Si la cosa no tenia propietari anteriorment (cosa indubtablement abandonat):
- L’hereu (411-6CCC): el que es hereu fa seva la possessió dels bens de la herència
c) A través d’un fet: al ser poseïdor d’un bé immoble faig meus el bens que hi ha dins. Llogar un pis mloblat. Et fas poseïdor dels mobles.
- Amb la interencio de l’antic poseïdor (el “b” 521-1b) CCC)
a) Tradició:
b) Usdefruit: l’usufructuari i latre drets reals que concedeixin als titulars al drets dels fruits, el hi esta deixant els fruits. “usar i gaudir de la cosa, també porta gaudir dels fruits”.
- Amb la voluntat de l’antic poseïdor (521-8e) CCC)
Sembla que hi ha una contradiccio entre 521-2.2 (no es pot adquirir amb violencia si els posseidors anteriors s’hi oposen)i el 521-8.e (es perd la posesió si t’ho agafen en contrateva si ho tenen més d’un any).
Vol dir que si t’aqgafen algo, tu no et pots pendre la justicia per la teva ma i agafar-li un altre cop.
Explicació del 521-8.e:
*1: dibuix: explicació de la possessió incorporal
II. CONSERVASIÓ:
III. CONTINUITAT:
Es considera que el el poseïdor ha tingut la cosa
IV. PERDUA: art 521-8 CCC
a) cessió voluntaria dels bens (gratuit o onerós)
b) abandonament: sera res nulius
c) Perdua o destrucció: els DR son inerents a la cosa. La possessió no es un DR, pero si la cosa es perd la possessió també.
d) Si la cosa deixa de ser element del trafic jurídic.
e) Possessió per part d’un altre durant més d’un any
V. RECUPERACIÓ:
Si un subjecte ha estat privat de la possessió indegudament i ho torna arecuperar (liquidació dels estats possessoris). Ho veurem al tema seguent.
assegurar el dret de la propietat (no del rei ni del senyor feudal) sinó només teu. Per tant, la propietat es essencial per a la nostra estructura jurídica.
Es el dret ple que es pot tenir sobre una cosa, el màxim poder.
FACULTATS: usar gaudir i desfruitar.
CARACTERÍSTIQUES:
- Generalitat i abstracció: és el poder potencial que permet la màxima obtenció sobre el bé. Abstracte pk es possible que el titular ni tan sols tingui la possessió de la cosa, tot i així tindrà el màxim poder.
- Necessitat: dos sentits:
- (^) Dret subjectiu que es reconeix a qualsevol persona de tenir-lo
- Totes les coses han de tenir o poden tenir un propietari.
- Expansivitat i elasticitat: tendència del dret de donar el màxim de facultats. Si no es limita el DR el general, a no ser que tingui un DR limitat. I es elàstic pk s’adapta al tipus de bé: si es pot tenir totes les facultats es com una goma que s’expandeix, però si hi ha un DR limitat s’adapta. Es com una goma.
- Exclusivitat: el propietari té la possibilitat d’exercir aquest dret en exclusiva, si algú pertorba pot interposar les accions que toquin per recuperar la exclusivitat. Potestat d’accionar als pertorbadors. Exemple de pertorbacions: immissions, ingerències: qualsevol cosa que causa una molèstia que es produeixen en una finca i que afecten en una finca col·lindant. Hi ha immissions legítimes (que has d’aguantar) i d’altres il·legítimes. Els usos inocui son usos per part d’un tercer que s’han de tolerar. Ex: A te un terreny, i B es un excursionista que esta fent una excussió està plovent i parra per allà. Son usos puntuals per estats de necessitat.
- Perpetuïtat: hi ha vocació per perpetuïtat, continuïtat. Al CCC hi ha una excepció: la propietat temporal i la compartida. La temporal una persona es propietari durant un cert termini de temps. La compartida jo ha farem.
FUNCIÓ SOCIAL: 33 CE
Reconeixement de la propietat privada i l’herència.
33.3 CE: ningú pot ser pribat de la sera propietat si no ser per interès general i tindrà indemnització. El propietari té totes les propietats del bé però te un limit: es pot limitar en mon del l’interès general: la funció social no limita el reconeixement de totes les funcions del dret, però s’ha de tenir en compte.
Restriccions del dret de propietat i les seves classes:
545 i ss:
Tot i que la propietat tendeix a la generalitat, la propietat pateix límits i limitacions
LIMITS: son interns al dret: venen per raó de l’objecte en el moment històric del Dret i del lloc on estigui. Els límits poden ser d’interès públic o interès privat. Art 545-
- Interès públic: per molt que tu tinguis una casa a la platja i sigui teva no pot ser el que vulgui per varis motius (llei de costes, urbanisme, materia agrària, ...). la llei estableix uns límits. Es a dir les normatives de les lleis limiten per estar en un lloc i un temps determinat.
- Interès pribat: relacions de veinatge, estat de necesitat i immicions. 546 CCC
- Relacions de contigüitat: distàncies entre balcons, arbres, piscines, llums, finestres i vistes ...
- Estat de necessitat: no es pot evitar que passin, però sí rescabalar si provoquen algun dany.
- Immissions: ingerències inderèctes: pk es fa nen finques previes que arriben a un altre finca. (predis = finca). Poden ser: legitimes: les que no causes perjudici substanmcial que s’han d’acceptar. Pot venir per un negoci jurídic o per llei. O il·legitimes: es pot seaccionar amb una acció negatoria: ecanisme ...
LIMITACIONS: circumstàncies voluntàries, de càire extern. No es intrinsec a tots els drets de propietat, sino que voluntariament s’han constituit.
FALTA DIA 31/10/
Vam fer l’accessió.
2/11/
L’expansivitat justifica l’accessió.
“La cosa accessòria segueix a la principal”.
El que hi ha a la superfície d’un terreny segueix la titularitat del propietari d’aquest terreny, amb la idea de que el que val més es el sól, i per tant tot allò que se li uneix seguirà la titularitat de sol. Aquí tenim dues excepcions: el dret de vol i el dret de superfície: en aquest cas tenim dos subjectes diferents, i es una excepció a la idea de que tot allò que s’adhereix a un terreny s’adhereix a la titularitat d’aquest.
Criteris CCC per determinar la titularitat
Valor econòmic de la cosa, quina es la cosa que te mes valor econòmic i per tant es considera la compra principal.
La bona fe i la mala fe dels que intervenen.
Tipus
Accessió per producció: aquella que da referencia de qui son els fruits un cop s’han separat de la cosa mare. En principi son del propietari de la cosa, però no sempre, perquè no serà així quan hi hagi una persona amb dret de quedar-se els fruits. Per tant, segons el CC, hi ha fruits naturals, industrials i civils. Els naturals son els que sorgeixen espontàniament del terreny i dels animals; i els artificials son els que tenen una intervenció; els civils son els diners qeus sorgeixen de determinades relacions. El CCC distingeix entre espècie i dineraris. En espècie tenim els naturals i els industrials i en espècie els dineraris, i el CCC determina quan ja s’han produït.
Accessió per incorporació:
Per mutació del llit del riu, la illa, etc. L’al·luvió es el que es forma un petit terreny amb la disposició de petites pedres, això que es crea es del propietari del terreny riberenc. L’avulsió es el desplaçament d’un tros de terreny a un altra (a causa del riu), aquest terreny que s’ha desplaçat pertany al propietari inicial, i els arbres també però te un mes per reivindicar-lo, sinó seran titulars del propietari del terreny on es troben ara. En quan a mutació del llit del riu, si el
- El titular consecutiu rebrà automàticament la titularitat.
- (^) El propietari temporal tindrà totes les facultats sobre la cosa, la única excepció es que no pot destruir el bé ni per dol ni per cula.
2 subjectes: el titular temporal i el titular successiu.
Règim jurídic : el pacte, els articles específics de prop. Temporal i els art de propietat. Però es una figura només del CCC. A la resta d’Espanya no hi és.
Pot ser entre vius o mortis causa. Usucapió: de cares en fora, el concepte possessori sembla el mateix, la diferencia es que els propietaris saben que es per una temporada i tenir un títol constitutiu com a tal. Regeix per mobles i per immobles (per habitatge i per empreses).
Després pots vendre la propietat temporal que quedi o ho podràs llogar.
El preu hauria de ser menor que l’arrendament, ja que el propietari temporal es farà responsable del bé.
Contingut mínim: durada + pactes opcionals (drets d’adquisició, dret d’opció de compra, ...). i si el termini no hi és al contracte? No se sap, però jo crec que el contracte queda nul, per desnaturalització del contracte, queda nul de ple dret.
Contingut: el propietari té totes les facultats menys deteriorar per dol o culpa; té tots els drets del propietari.
Obligacions: pagar el preu, pagar les despeses de la cosa. Excepció: que en el títol constitutiu es pacti que les despeses últimes les pagui proporcionalment el propietari successiu (ex: repara la caldera l’últim any).
Extinció: causes generals + l’arribada del termini + deteriorament per culpa o del 50% del bé i no s’ha reparat.
El titular successiu adquireix de manera automàtica. Fruits i millores queden totes pel propietari successiu. No hi ha liquidació d’estats possessoris.
Després farem la compartida, ho farem al tema de la comunitat.
TEMA 14: COMUNITAT DE BENS
Més d’un titular d’un mateix dret real. Qualsevol dret real pot tenir un o més titulars. (ex: cousdefruit. La comunitat no es presumeix. Si el pis està a nom de la dona, l’ordenament no presumirà que es de la parell.
Hi ha 3 maneres d’ordenar la comunitat:
- (^) Comunitat ordinària pro indivís: la de Espanya i Catalunya. cada cotitulars té una couta de la que pot disposar, els altres tindran dret d’adquisició preferent, i qualsevol podrà posar fi a la copropietat per la acció de divisió de la cosa comuna. Es parteix de la idea de que la comunitat no es una cosa bons, només pora problemes. Es presumeix que es pk l’última opció es compartir.
- (^) Comunitat de tipus germànic: no hi ha cuotes. Tot s’ha de fer per unanimitat.
Estudiarem la comunitat ordinària:
- Cuòtes. Es presumeixen ideals (es divideix el percentatge entre tot el bé, no estre un tros del bé). Cada persona pot fer el que vulgui amb la seva cuòta. es permet que es venguin les cuòtes.
- Però si el vol vendre es dona dret d’adquisició preferent als altres cotitulars abans que a un tercer.
- Acció de divisió de la cosa comuna: la tenen tots els copropietaris: vol posar fi a la situació de comunitat. Si es pot dividir la cosa es dividirà físicament. Es el que permet la separació de bens en un divorci, o dos germans que han heretat com a cotitulars. Es a dir, no es pot obligar a ser cotitulars del pis.
En dret espanyol , la copropietats del conjugues a la comunitat de ganaciales s’assembla a una comunitat germànica. Han de decidir les coses unànimement.
Si no es diu com es la cuòta, es presumeix igual proporcionalment.
Diferències entre comunitat ordinària i societat:
- La comunitat ordinària no és una persona jurídica i la societat sí.
- La societat té ànim de lucre i la comunitat no
- La societat es constitueix per contracte i la comunitat té pluralitat d’oriens
- (^) En la societat no hi ha acció de divisió.
Les normes de la copropietat son dispositives.
Constitució de la comunitat. Hi ha un article amb un llistat, però el llistat està obert. També pot néixer d’accessió (ex: barreja de farines), una ocupació per part de més d’un subjecte.
Facultats dels cotitulares:
- (^) Disponibilitat de la seva cuota. Però quan es a títol onerós els altres cotitulars tenen dret de tanteig i de retracte. Es a dir que primer ho ha de dir als altres cotitulars. Si no es notifica adequadament, els cotitulars tindran dret de retracte davant dels nous cotitulars.
Tanteix: que em puc posar en la mateixa situació d’algu que esta a punt de comprar. Per podar-ho fer es necessita saber les condicions (que hagin notificat).
Retracte: si no t’han notificat, em puc dirigir al tercer i comprar-li al tercer pel mateix preu. El tercer pot quedar protegit pel registre? No, però aquest retracte està limitat en el temps, i el registrador i farà saber que potser t’ho treuen per retracte, però el tornarien el preu + indemnització.
Diferencia entre: alienar la quota que alienar el que quedi quan es divideixi la cosa comuna.
Es pot renunciar a la quota: s’ha de fer el escriptura pública, acreix la quota dels altres cotitulars. Però registral ment es difícil escriure la reuncia a la quota i no ho has notificat als altres cotitulars. El registrador no ho escriurà. Es necessita que es faci constar la notificació de la renuncia a B i C, perquè sinó ells no sabrien que hi ha hagut acreixement i no sabrien que poden renunciar a aquest acreixement.
L’ocupació
