¡Descarga Immuno temes 4-6 y más Apuntes en PDF de Inmunología solo en Docsity!
TEMA 4: Cèl·lules del sistema immunitari: Limfòcits
Els limfòcits B i T formen part de la immunitat adaptativa i els natural killer (NK) de la immunitat innata.
Tipus de limfòcits:
Limfòcits B: Presenten Ab a la seva duperfície. Quan aquest anticòs s’uneixi a un antigen LB es convertirà en una cèl·lula plasmàtica que secretarà Ab cap a l’exterior.
Limfòcits T col·laboradors: Monitoritzen el reconeixement d’antígens utilitzant el factor MHCII. Produeix ck de diferents tipus. Si produeix la citokina Th1 (pro-inflamatòria) s’activen les cèl·lules fagocítiques M1 produint INF 0 1 B 4. Si produeixen les citokines IL4 o IL3 promouen una activació alternativa (M2).
Limfòcits T citotòxics: Quan detecta que hi ha presentació d’entigen via MHCI, engega un procés de citòlisi dirigit cap a la cèl·lula diana.
Limfòcits T reguladors: Implicat en processos d’immunosupressió. Funció important en processos de tolerància envers un mateix.
NK: Reconeixen elements de cèl·lules infectades i les eliminen quan el sistema dels LT falla. És el sistema control de la immunitat innata.
Maduració dels limfòcits:
Per poder separar limfòcits B de T s’afegeix a la mostra un tub amb ficol-hypoque que té una densitat específica. Les cèl·lules de major pes (com granulòcits o eritròcits) precipitaran al fons mentre que les de menor pes (cèl·lules mononuclears de la sang) es quedaran a la superfície.
Per visualitzar-ho després s’afegeixen Ab marcats amb fluorescència que siguin específics per a un tipus de proteïna específic d’un o altre limfòcit. Tots els limfòcits T expressen CD3. Els LT col·laboradors expressen CD4 i els LT citotòxics CD8. Els LB CD21 i els NK CD16.
Funció LB LT col·laborador LT citotòxic NK CD3 No Si Si Si CD1 No Si No No CD8 No No Si Si CD16 No No No Si CD21 Si Si No No
Evolució del SIDA en cèl·lules que presenten CD4:
Immunologia
Les Ig reconeix antígens tridimensionals que poden ser proteïnes senseres o fragments i poden estar solubles o a la superfície d’una cèl·lula. No cal que estiguin presentats per ningú.
Els LT reconeixen antígens en dos dimensions, és a dir el pèptid presentat per MHCII per col·laboradors i per MHCI per citotòxics. Les cèl·lules presentadores d’antigen mitjançant el sistema MHCII són els LB, els macròfags i les cèl·lules dendrítiques. Les cèl·lules presentadores d’antigen mitjançant el sistema MHCI són totes les cèl·lules nucleades, és a dir que totes les cèl·lules poden presentar antigen perquè totes poden estar infectades.
Tota proteïna endògena en algun moment de la seva vida serà degradada. Els pèptids que la formen aniran a la membrana on seran reconeguts per MHCI. Totes les cèl·lules estan contínuament presentant pèptids a la seva membrana tant propis com foranis. Tot pèptid pro vinent d’una proteïna pròpia no serà reconegut pels LT.
Expansió clonal:
En el cas dels LB quan ja han experimentat l’expansió clonal, hi haurà part que es convertiran en cèl·lules plasmàtiques (cèl·lules efectores) que deixaran d’expressar a la seva superfície els Ab però que els alliberaran al torrent sanguini. L’Ab es considera la molècula efectora. Altra part dels LB es quedarà com a cèl·lules de memòria presentant l’Ab a la seva superfície a l’espera de reconèixer un altre cop l’antigen. A diferència del LB verge, la cèl·lula plasmàtica té un desenvolupament molt gran del rE perquè ha de desenvolupar molta maquinària per a la síntesi de proteïnes (Ab).
En el cas dels LT l’expansió clonal pot donar dos tipus de cèl·lules efectores (citotòxic o col·laborador) i una cèl·lula de memòria. El tipus d’LT ve determinat des de la cèl·lula verge.
In vitro podem mesurar l’expansió clonal de dues maneres diferents:
Incorporació de timidina: Les cèl·lules T de ratolins que han sigut immunitzats amb un antigen A són exposades al antigen A i a la cèl·lula presentadora d’antigen A, però no quan son cultivades amb antigen B. La proliferació pot mesurar-se per incorporació de 3 H-timidina al DNA cel·lular, dividit activament. La proliferació específica de l’antigen és una característica de la immunitat de cèl·lules T-CD4 específiques.
Mesurar IL2: Un limfòcit abans d’entrar en un procés de proliferació secreta IL2 que autoactiva la mateixa cèl·lula. Si mesurem la quantitat de Il2 podem determinar l’estat d’expansió clonal.
Cas clínic:
Immunologia
TEMA 5: Cèl·lules del sistema immunitari: Limfòcits T-citotòxics i
cèl·lules Natural Killer
Reconeixement del que no és propi:
LT: MHC de classe I. Péptids sintetitzats per la cèl·lula (virus). Cada cèl·lula amb TCR diferent (1010-16^ ). Immunitat adquirida.
NK: S’inhibeix si reconeix MHC. Si no reconeix MHC, i reconeix estructures en la superfície (bactèries i cèl·lules) s’activa. Totes les cèl·lules tenen els mateixos receptors. Immunitat natural o innata.
Les dues resulten en la lisi cel·lular, però les NK a més produeixen citokines.
LT-citotòxic:
Experimentalment podem saber si hi ha proliferació de LT-citotòxic o NK mesurant la resposta de la cèl·lula diana. En principi per tal que es pugui donar el procés d’apoptosi cal que el contacte entre les dues cèl·lules (NK/LT-citotòxic i la cèl·lula diana) sigui prou prolongat en el temps.
Aquesta unió s’anomena Sinapsi immunològica i resulta en l’alliberament de grànuls que desencadenen un programa de mort cel·lular. En la sinapsi immunològica participen moltes molècules. La interacció entre cèl·lules que es dona pot ser inespecífica i s’anomena col·lisió o adhesió no específica. Si la col·lisió es manté un temps llavors s’experimenten canvis en el citoesquelet cel·lular i s’acaba donant la unió TSRSinapsi.
El LT-citotòxic ha de reconèixer un pèptid presentat per MHCI però a més, aquest MHCI ha de ser propi. La funció de MHCI és presentar antígens. Aquestes molècules de MHCI són molt polimòrfiques a la població. La probabilitat que no coincideixi el polimorfisme de dos individus és alta (rebuig de trasplantaments). Pot haver-hi certs graus de coincidència, i en això es basen els estudis de compatibilitat de trasplantaments.
- Si la cèl·lula utilitzada per presentar l’antigen presenta un MHC que no és propi l’organisme no el reconeixerà i no es degradarà la cèl·lula infectada.
- Fenomen de la restricció pel MHC propi : El LT-citotòxic reconeix HLA-A2. Qualsevol MHCI que sigui diferent a HLA-A2 no serà reconegut com a propi. Si afegim un anticòs bloquejant de HLA-A2 tampoc es podrà reconèixer com a ptopi perquè els centres de reconeixement estaran ocupats.
Natural Killer:
Els receptors de NK que es troben a la membrana es diuen AR ( activating receptor ) que reconeixen algun tipus de molècula (que encara no s’ha identificat experimentalment) en situacions d’estrès com pot ser una cèl·lula que estigui present per problemes de salut. També presenta receptor inhibidors, com a representant tenim a la família KIR ( NKcel inhibiting receptor ) que reconeix MHCI. Quan KIR s’uneix a
Immunologia
MHCI la cèl·lula NK s’inhibeix. Si AR reconeix una molècula d’estrès i KIR no reconeix MHCI llavors la cèl·lula NK s’activa.
Aquests KIR contenen seqüències de tipus ITIM que són seqüències dependents de tirosina i que serveixen per inhibir una transducció de senyal. La vesant positiva dels ITIM són els ITAM que activen una transducció de senyal.
Si AR reconeix una molècula d’estrès i KIR si que reconeix MHCI, la senyal inhibidora iniciada per ITIM guanya a la senyal positiva de AR. De manera que NK no s’activa. Els virus han desenvolupat sistemes per interferir en la formació de MHCI. Per això l’organisme ha respost amb la formació de cèl·lules NK que operen d’aquesta manera.
Mecanismes pels quals les cèl·lules NK reconeixen les cèl·lules infectades de les no infectades:
Els KIR amb la seva seqüència ITIM s’uneixen a la molècula amb activitat fofatasa (via defosforilació). Normalment la seqüència ITAM s’uneix a molècules amb activitat kinasa (via de fosforilació). Pot passar que les molècules no estiguin prou temps fosforilades, llavors la defosforilació guanya i es dóna una inhibició. Les seqüències ITAM no es troben directament al receptor AR sinó que es troben en una molècula que actua conjuntament.
Receptors NK:
- KIR: “ K iller cell I mmunoglobulin-like R eceptors” Uneix HLA-A, B, Cpolimòrfics
- CD94/NKG2-A: tipus lectina Uneix HLA-EMonomòrfics
- ITL: “ I mmunoglobuline- L ike T ranscript”
- LIR: L eucocyte I mmunoglobuline-like R eceptor Uneix HLA-A,B,G (trofoblast)
- MIR: M acrophage I mmunoglobilun-like R eceptor
Els pèptids que es presenten a la membrana han hagut d’accedir des del citoplasma (fonamentalment des del RE) a la membrana. Per entrar dintre del RE i donar-li a la cèl·lula la informació de que ha de ser enviat a la membrana, el pèptid presenta una seqüència que s’anomena pèptid senyal o pèptid líder.
Immunologia
MHCI de les cèl·lules normals és reconegut per KIR de les cèl·lules NK, que inhibeixen les senyals dels receptors d’activació.
Les cèl·lules NK no eliminen a les cèl·lules normals.
Les cèl·lules NK activades alliberen el contingut dels grànuls, induint l’apoptosis en la cèl·lula activada.
El MHCI alterat o absent no pot estimular una senyal negativa. Les cèl·lules NK s’activa per senyals dels AR.
Models d’acció:
- Aquests porus formats per la porfirina són el punt d’entrada de la granzima.
- La porfirina desestabilitza la membrana i la granzima entra per endocitosi gràcies a un receptor específic.
- La porfirina farà un segon porus a la vesícula permetent l’entrada de la granzima.
Les cèl·lules citolítiques presenten el lligand de Fas. Aquest lligand és reconegut per un receptor que es diu Fas (receptor de mort). Quan es reconeix s’inicia el procés de mort cel·lular.
Els virus han desenvolupat estratègies per immunoescapar:
- Bloquejar l’acció de les granzimes
- (^) Inhibir l’activitat de les caspases
- Evitar l’alliberament del citocrom C
- Interferir en l’acció del MHCI (Per exemple, evitar el transport cap a la superfície)
Un LT-citotòxic determinat, la primera vegada que vegi presentació de l’antigen pel que és específic el que farà serà dividir-se per expansió clonal creant cèl·lules efectores. Aquestes cèl·lules efectores seran les que podran matarr cèl·lules. Per tal que un LT proliferi es necessita el reconeixement de la citokina IL-2. Els LT-col·laboradors són els principals secretadors d’aquesta ck.
Immunologia
TEMA 6: Cèl·lules del sistema immunitari: Mastòcits, Eosinòfils i
Basòfils
Els mastòcits, eosinòfils i basòfils juntament amb els neutròfils són els granulòcits.
Característiques:
Els mastòcits i els basòfils són cèl·lules molt emparentades entre si, es creu que el basòfil és el progenitor del mastòcit. Ambdues es tenyeixen amb colorants bàsics. En canvi els eosinòfils es tenyeixen amb colorants àcids.
Els mastòcits no els trobem en circulació, són residents de teixits. Són capaços de proliferar en els teixits i de mantenir la seva població constant. Presenten el receptor Fcε R, és un receptor de mastòcits que reconeix la IgE. Es creu que són els basòfils reclutats pels teixits. Els eosinòfils es troben en circulació i també es poden reclutar en els teixits.
CARACTERÍSTICAS MASTOCITOS BASÓFILOS EOSINÓFILOS MORFOLOGÍA Forma variable
Núcleo redondo
Polimorfonucleares Polimorfonucleares
CONTENIDO
PRINCIPAL
GRÁNULOS
Histamina
Heparina
Sulfato de
condroitina
Proteasas
Histamina
Sulfato de
condroitina
Proteasas
Proteína básica
principal
Proteína catiónica
eosinófila
Peroxidasas
Hidrolasas
Lisofosfolipasa TINCIÓN COLORANTES
BÁSICOS BÁSICOS ÁCIDOS
PRINCIPAL LUGAR
DE MADURACIÓN
Tejido Conjuntivo Médula ósea Médula ósea
CÉLULAS
CIRCULANTES
No Sí (0.5% de los
leucocitos)
Sí (2.7% de los
leucocitos RECLUTAMIENTO CÉLULAS MADURAS
A TEJIDOS
No Sí Sí
CÉLULAS
MADURAS
RESIDENTES EN
Sí No Sí
Immunologia
Les citokines alliberades per mastòcits i eosinòfils promouen el reclutament de limfòcits-Th que regulen la resposta immune cap a una activació alternativa. Els macròfags que s’activen tindran un fenotip M2 i si es generen LB segregaran IgE. Aquest tipus d’immunitat va molt bé per la lluita contra paràsits.
L’alliberació dels grànuls dels mastòcits promou:
- Tracte gastrointestinal: secreció de fluids augmentada, peristàlsis augmentadaExpulsió del contingut del tracte (vòmit i diarrea).
- Vies aèries: Diàmetre disminuït, secreció de moc augmentada Congestió i bloqueig de les vies aèries (fatiga, tos, flemes) inflamació i secreció de moc en les vies nasals.
- Vasos sanguinis: Flux sanguini augmentat, permeabilitat augmentada Fluid augmentat en teixits que causa un augment de flux de limfa als ganglis limfàtics, cèl·lules i proteïnes augmentades en els teixits i resposta efectora augmentada en els teixits.
Efectes de les substàncies segregades:
- Peroxidasa: Tòxica per les dianes de catalització de la halogenació. Provoca alliberament de mastòcits.
- Colagenasa: remodelació de la matriu del teixit connectiu.
- Proteïna principal bàsica: Tòxica per paràsits i cèl·lules de mamífers. Provoca l’alliberament d’histamina pels mastòcits.
- Proteïna catiònica: Tòxica pels paràsits. Neurotoxina.
- Neurotoxina derivada: Neurotoxina.
- Ck (IL-3, IL-5, GM-CSF): Amplifica la producció d’eosinòfils per la medul·la òssia. Causa l’activació d’eosinòfils.
- (^) Quimiocina (IL-8): Promou el flux de leucòcits.
- Leucotriens C4 i D4: Contracció de la musculatura llisa, augment de la permeabilitat vascular i secreció de moc.
- Factor d’activació de plaquetes: Quimiotàctic per leucòcits, amplifica la producció, activa neutròfils, eosinòfils i plaquetes.
En la situació en la que s’estan reclutant els LB quan tinguin contacte amb els LT induiran la formació de IgE. Quan tenim mastòcits units a IGE sense antigen els anomenem mastòcits sensibilitzats.
Al·lèrgia:
D’alguna manera el sistema immunitari s’equivoca i detecta algun tipus de perillen alguna cosa que no en té. Llavors genera una resposta Th2. Per fer un test d’al·lèrgia s’injecten diferents substàncies susceptibles de ser les causants i s’observa en els primers minuts una reacció immediata (inflamació).
Immunologia
No hi ha la mateixa incidència d’al·lèrgies en països del tercer món que en el primer mont. Això és degut a que en la nostra infància no ens veiem tan exposats a potencials patògens, de manera que no hem ensenyat al nostre sistema immune a tenir una capacitat de immunitat selectiva.
Les persones molt al·lèrgiques tenen unes concentracions de IgE en sang molt més elevades, de manera que és més fàcil que s’uneixin a qualsevol altre cosa que no sigui un paràsit. Això pot desencadenar una resposta d’hipersensibilitat de part dels mastòcits que reconeixeran aquesta IgE.
Estructura i funció de Fcε:
La cadena α li proporciona especificitat cap a IgE. Mentre que les cadenes β i γ serveixen per ala transducció de senyal. Aquestes cadenes tenen dominis ITAMs que inicien aquesta transducció unint-se a proteïnes kinases.
A l’interior cel·lular la generació de AMPc, l’alliberament d’un pic de Ca 2+, les metilacions i les fosforilacions contribueixen a la final alliberació d’histamina per part del mastòcit.
Reacció immediata: El cross-linking del receptor fa que s’uneixin les seves cadenes fent possible el reclutament de kinases cap al domini ITAMs. Es genera DAG que al seu torn generarà IP 3 que produirà un increment de Ca 2+^ intracel·lular. Aquest increment de Ca 2+activarà la PKC que afecta a la distribució del citoesquelet fent que s’apropin els grànuls a la membrana i potenciant la seva segregació.
Reacció tardana amb reclutament cel·lular: Aquestes vies de transducció també promouen la formació de factors de transcripció que transcriuen gens que codifiquen per les ck i mediadors lipídics. Aquests seran el senyal de crida d’ajuda per reclutar altres cèl·lules immunes con eosinòfils. Al llarg del temps mentre tenim el reclutament dels eosinòfils degut a la gran toxicitat de les seves secrecions, tenim un dany tissular important que caldrà reparar.
Immunologia
