


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Bases per a l'accio socioeducativa amb la infancia, Profesor: , Carrera: Educació Social, Universidad: UOC
Tipo: Apuntes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



1.1 Els factors de risc són els elements que fan saltar les alarmes quan un individu se surt de les normes establertes per la societat, amb l’objectiu de poder detectar anticipadament conductes no desitjades. En el cas que se’ns planteja els factors de risc serien: Involucrat en un robatori, ser consumidor de tòxics, tenir la imatge descuidada i bruta i estar en un entorn familiar desestructurat.
Un cop s’han detectat els factors de risc es començarà a realitzar un judici de valors el qual etiquetarà a l’individu, anomenat procés d’estigmatització. En aquest cas particular se li diagnostica trastorn de la conducta antisocial. Després d’etiquetar a l’individu se li obligarà ha realitzar un procés de moralització dintre d’una o diverses institucions. Aquest procés de moralització consistirà en intentar eliminar les conductes no desitjades de la societat. En el cas plantejat s’ordena l’ingrés en un Centre d’Atenció d’Addiccions, però com no hi disposen de plaça vacant tornen la custodia del subjecte N a la seva àvia, amb la condició de que assisteixi a la institució d’Atenció d’Addiccions. Finalment al no trobar un espai en la institució publica va acabar assistint a una institució privada.
1.2 L’esser humà neix amb unes mancances bàsiques per a poder sobreviure dins del medi. Aquestes mancances són cobertes per els llaços familiars, creant un vincle entre el infant/adolescent i l’auxiliador “progenitors”. Aquests fets que comparteixen tots els essers humans durant un procés de les seves vides es anomenat desemparament originari. En el cas que se’ns planteja treballar, el subjecte N a part de patir el desemparament originari també pateix el desemparament social. Degut a que N, és un jove de 15 anys amb totes les inseguretats i dubtes que es tenen en aquesta etapa/procés de la vida, tal i com se’ns informa en la detenció policial, pertany a una família desestructurada, no sap qui és el seu pare i a més a més no manté contacta amb la seva mare. N conviu amb els seus avis que desgraciadament no son capaços d’acompanyar amb èxit durant el procés educatiu del seu nét. Aquests fets els podem
observar tant en la perícia psiquiàtrica, on ens descriuen que l’individu té una imatge descuidada, on ens informen que des de fa temps pateix trastorns de conducte que el va portar a la descolarització i actualment li manca un familiar que se’n pugui fer responsable.
Tots aquets fets anomenats anteriorment demostren que el subjecte N, no disposa d’un recolzament social apropiat que li faciliti i aporti els recursos necessaris vitals, tant materials com emocionals, per a poder assolir amb èxit el desenvolupament cap a la edat/etapa adulta, ”donant pas o anomenat” desemparament social.
2.1 Hi ha persones que per si soles no són capaces de cobrir totes les necessitats bàsiques per a poder viure dignament en aquesta societat, algunes no poden proporcionar-se els aliments, d’altres no tenen un sostre on poder dormir. Aquestes persones es troben en una situació extrema on poden patir el que anomenen risc d’exclusió social. Per a Castel, el terme d’exclusió social és una manera despectiva d’anomenar el problema que afecta a les classes més baixes de la societat, a més a més incorrecte, degut a que amb els processos de globalització tan potent que està patint el planeta, on gairebé tots els racons estan connectats per les noves tecnologies, telèfon, internet... podríem afirma que cap persona es troba exclòs de la societat, a part de les tribus indígenes que continuen vivint a la selva i mai han establert contacte amb altres individus. Tal i com ens diu Castel en l’entrevista “l’exclusió social és una forma d’etiquetar negativament a un grup d’individus que estan patint una conseqüència social”. Castel ens proposa el terme de desafiliació, per anomenar el procés durant el qual el individu va perdent progressivament els llaços d’unió que té amb la societat. Aquests llaços no són només amb institucions, laboral, escolar, sanitat, sino que també poden arribar a ser vincles afectius familiars.
“Castel proposarà el terme desafiliació per donar visibilitat a les trajectòries de les persones que es “desenganxen i cauen” de les xarxes socials en les quals se sosté la sociabilitat i en els quals ocupen un lloc privilegiat la degradació de relacions de feina i les proteccions lligades a aquesta. Aquests “desenganxaments” impliquen la pèrdua o l’absència d’inscripció del subjecte en estructures productores de sentit.”
Castel (2004) citat en el mòdul 2 pag 8.
és capaç de prendre decisions pensant en les seves conseqüències, d’aquesta manera desenvoluparà estratègies personals, de l’individu negatiu; no disposa de recolzament col·lectiu, ha de carregar amb el pes de sí mateix i de la seva vida, la qual li condicionarà a l’hora de prendre decisions i no serà lliure, a més a més els recursos dels quals disposarà seran molt escassos. Per si sol li serà molt difícil o quasi impossible sortir-se de la roda de la desafiliació social.
Mòdul 1. Aportacions des de l'àmbit social per a l'acció socioeducativa. Beatriz Sandra Leopold Costábile.
Mòdul 2. Créixer i madurar en condicions de dificultat social. Alicia Abal.
WEBGRAFIA
https://www.youtube.com/watch?v=WMWKBfEK87E