



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Bases per a l'accio socioeducativa amb la infancia, Profesor: , Carrera: Educació Social, Universidad: UOC
Tipo: Apuntes
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Sergio Crespo Casillas
Part 1. Anàlisis de la realitat
“És en la infància en què les institucions ja tenen el poder d’intervenció, per a mitjà de l’educació, per a procurar la normalització dels individus en funció d’unes pautes culturals que es consideren vàlides, ajustades i necessàries per al progrés del col·lectiu, el manteniment i la reproducció de l’organització social” Fernando Miranda Mòdul 3:52, Processos de socialització.
Amb l’educació es busca la interiorització de la cultura, motiu per el qual es considera com a procés de socialització. Gruwell es troba amb la manca de recursos per a poder realitzar la seva tasca, d’aquesta utilitza la història com un recurs educatiu, amb la intenció que deixen a un costat a la banda que pertanyen per poder relacionar-se d’una manera més objectiva que els aportarà conèixer i relacionar-se amb els companys de classe d’altres cultures.
Part 2. Propostes educatives
En la pel·lícula podem observar com la professora a traves de diferents activitats promou sobre els alumnes canvis per aconseguir reorientar les seves vides. Alhora els motiva a seguir assistint a classe i participar d’una manera activa.
Als pocs dies de donar classe, la professora Gruwell compara una caricatura d’un alumne negre amb els llavis grans, dibuixada per un company de classe, amb les caricatures dels jues amb els nassos grossos que realitzaven els Nazis. D’aquesta manera entra en debat amb els alumnes sobre el racisme. Aquest debat el reforçarà amb la sortida que organitza al Museu de la Tolerancia de Los Angeles, mostrant així les conseqüències de l’holocaust. El qual el compara amb els conflictes ètnics actuals que existeixen, amb la intenció de generar un ambient de respecte i col·laboració entre els seus alumnes.
També els fa llegir el llibre Diari d’Anna Frank, a través d’ell fa que els alumnes se sentin reflectits amb la història i que s’impliquin activament en la seva educació, recaptant fons per poder invitar a Miep Gies perquè els hi doni una conferència.
passen d’assistir obligats a l’aula i barallar-se entre ells, a anar a gaudir del seu aprenentatge i a relacionar-se amb tots els companys, l’aula canvia de ser multicultural a intercultural. Això la professora no ho aconsegueix per que si, sinó perquè mica en mica s’ha anat guanyant la confiança dels seus alumnes degut a les seves tècniques educatives, portant-los a xerrades, repartint material nous per a ells, els llibres, els diaris, mostrant el seu interès i preocupació cap a ells. “...l’acció socioeducativa passa per la construcció d’una relació de confiança i d’un pacte de responsabilització entre les parts...” D.P.:20. Gràcies a la confiança que s’ha guanyat amb ells s’atreveix a tractar el tema de les bandes, els fa pensar sobre aquest tema i si realment ells i volen continuar pertanyent, prenen per ells mateixos aquesta decisió. “L’educador....té com a funció bàsica la creació d’una relació educativa que faciliti a la persona ser protagonista de la seva pròpia vida. .... La seva tasca professional és acompanyar la persona ... no li correspon el paper de protagonista...” D.P.:23. A més a més durant tota la pel·lícula la professora tracta molt dignament a tots els seus alumnes, sense discriminar-los per el seu passat ni la seva procedència, tal i com ens diu l’article 1. “En la seva relació amb la persona, mantindrà un tracte igualitari sense discriminació per raó de sexe, edat, religió, ideologia, ètnia, idioma o qualsevol altra diferència.” D.P.:25.
Aquest són un dels exemples de les tasques i funcions que realitza la professora Erin Gruwell inscrites en els D.P., que en canvi Margaret Campbell i Brian Gelford no els compleixen. A més a més en comptes de col·laborar amb la tasca exitosa que està portant a terme la seva companya intenten posar impediments per a que ella no continuï treballant amb les seves tècniques i els seus alumnes. Aquests dos tutors el principi de la solidaritat professional “L’educador social mantindrà una postura activa, constructiva i solidària amb relació a la resta de professionals que intervenen en l’acció socioeducativa.” D.P.:24. Tampoc el compleixen.
BIBLIOGRAFIA
Documents Professionalitzadors. (2007). Associació Estatal d’Educació Social (ASEDES). (pp. 1-48). Barcelona: Asociación Estatal de Educación Social – ASEDES
Fernando Miranda. Processos de socialització. Mòdul didàctic 3.
Paola Fryd. El treball educatiu: el lloc de l’educació social. Mòdul didàctic 4.