¡Descarga bases pac 3 y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
BASES PER A L’ACCIÓ SOCIEDUCATIVA AMB LA INFÀNCIA
PAC 3: ELS CIRCUITS DE PROTECCIÓ I LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE
LES INFÀNCIES.
Sergio Crespo Casillas Aula 3
1 Tal i com ens diu el mòdul 5 pàg 21
La infància desemparada es refereix a la figura legal, que considera aquells infants i adolescents sotmesos a maltractaments. Els maltractaments impliquen el tracte que “qualsevol persona, institució o la societat mateixa per acció, omissió o tracte de negligència no accidental priva l’infant o adolescents dels seus drets, del seu benestar o interfereix o amenaça el seu desenvolupament físic, psíquic i social” Encarna Medel García A la pel·lícula podem veure com Cyril, el protagonista principal del film, es troba desemparat per part del seu pare. Cyril és un menor d’edat i com tots els infants necessiten als seus progenitors o alguna persona adulta que se’n facin responsables, que els garanteixi i els cobreixi totes les necessitats bàsiques per a poder arribar a desenvolupar-se com a persona. Aquestes necessitats bàsiques no són només necessitats econòmiques sinó que també són de caire social com la necessitat de ser estimat, de ser educat pels seus pares, de poder jugar tant amb amics com amb familiars, de poder sentir i gaudir del caliu d’una llar...Totes aquestes necessitats a Cyril no se les cobreix el seu pare, sinó que tot al contrari es desentén d’ell i l’abandona en una institució d’acollida. A més a més, quant Cyril aconsegueix tornar a posar-se en contacte amb ell li demana que no ho torni ha fer. Afortunadament el protagonista es troba amb la Samantha, persona que cuidarà de Cyril i vetllarà per els seus drets, amb l’objectiu de que el protagonista pugui viure i gaudir d’una infància feliç, deixant de ser així un infant desemparat. 2 Existeixen dues maneres diferents d’avaluar als infants que possiblement es troben en situació de desemparament; “ prendre un indicador com a un estàndard susceptible de tenir entitat pròpia. O prendre cada indicador com a dificultat que respon a una lògica.” Medel (Mòdul 5:36).
Els indicadors que es poden observar en els menors són de caràcter físic i de comportament, també n’ hi ha que es basen en el comportament de la persona adulta que està a càrrec de l’infant.
En la primera forma d’avaluar “ prendre un indicador com a un estàndard susceptible de tenir entitat pròpia.” Medel (Mòdul 5:36). Prenen molta importància els indicadors. Aquests no tenen en compte que cada persona és única i diferent, motiu per el qual, la causa-efecte no serà la mateixa per a tots els individus. A més a més alhora de realitzar la valoració, aquesta es veurà afectada per la opinió personal del professional que realitzà la valoració, augmentant considerablement el grau de imprecisió. En canvi en la segona forma d’ avaluar “ prendre cada indicador com a dificultat que respon a una lògica.” Medel (Mòdul 5:36). Es té en compte l’ individualitat de cada persona, establint cada cas com a únic i particular. Per elaborar l’ avaluació i participa un equip interdisciplinari, en el qual cada professional estudiarà la seva especialitat, aportant la seva part específica. Aquesta forma d’ avaluar té en compte el concepte de la lògica, el qual ens determina que les persones i el seu context no són totalment controlables ni modificables, trencant amb el raonament efecte-causa. És necessari prendre com a centre d’estudi l’infant a valorar, tenint present totes les seves peculiaritats i particularitats, sense estigmatitzar-lo per les seves actuacions.
Un cop avaluat el cas, el següent pas és actuar. Depenen de quin grau de desemparament i perill estigui patint l’ infant , s’actuarà mitjançant una actuació de caràcter més o menys dràstic.
Existeix un circuit d’actuacions per a garantir el benestar dels infants, en el que s’estableixen tres nivells basats en les competències i responsabilitats.
En el primer nivell, es determina que els pares o els tutors legals han de garantir les necessitats bàsiques dels seus descendents. Si els progenitors no poden assumir aquest rol, entraríem directament en el segon nivell, on els professionals com serveis socials, sanitat, seguretat ciutadana... planificaran un pla de treball per a poder garantir la seguretat i benestar de l’infant. Si el pla de treball no és efectiu o els serveis socials consideren que és necessari l’actuació dels Equips de Protecció a la Infància i Adolescència (EAIA), entraríem en el
interaccions quotidianes. Aquests grups socials ens comportaran un conjunt de rols a seguir, com comportar-se, com relacionar-se....
Per tan s’estableix una relació directa entre l’ individuo i el context, que permetran desenvolupar un determinat procés de socialització. Quant determinem a un individuo de menor delinqüent, possiblement li serà molt difícil de trencar amb aquesta estigmatització del rol. Influint així negativament en el seu desenvolupament social. De manera que, si ja des de petits els estem categoritzant negativament amb el terme de menors, estarem enfocant els seus processos de socialització cap a conductes no desitjades per a la societat.
BIBLIOGRAFIA
Leopold Costábile, Beatriz Sandra. Aportacions des de l’àmbit social per a l’acció socioeducativa. Mòdul didàctic 1.
Medel García, Encarna. Els sistemes de protecció a les infàncies. Mòdul didàctic 5.
Moyano Mangas, Segundo. Institucions de protecció a les infàncies. Mòdul didàctic 6.
“El niño de la bicicleta” [pel·lícula cinematogràfica] (2011). Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne (dir.).
