Biaix
Biaix (psicologia) Tendència natural d'una personalitat, tret distintiu.
Biaix optimista.
Arnett afirma: "biaix, [..] es relaciona amb el sentiment d'invulnerabilitat i la creença que els
problemes - fonamentalment, de salut- afectaran els altres i no un mateix. Aquesta creença
ens interessa en tant que pot tenir repercussions a l'hora d'assumir riscos" (2004, p.87).
Biaix cognitiu.
és un procés pel qual la cognició s'altera en funció de prejudicis, falses atribucions,
induccions excessives o la perspectiva de l'observador. Tot acte de pensament té un biaix
cognitiu, per la qual cosa l'objectivitat no existeix. La realitat sempre està esbiaixada d'una
determinada manera per al subjecte.
Biaix de decisió.
Condicionen la presa de decisió o la conducta a seguir.
Biaix de creença.
Afecten les creences, els judicis morals i la recerca. No tenen en compte la probabilitat
objectiva que passi un determinat esdeveniment i rebutgen en gran mesura l'atzar.
Bibliografia:
https://ca.wiktionary.org/wiki/biaix
https://ca.wikipedia.org/wiki/Biaix_cognitiu
Moreno Hernández, A. (2014) El desenvolupament durant l'adolescència. Barcelona:
Oberta UOC.
Entrada al Glossari. Psicologia del Desenvolupament II.
Raquel Bota I Farrés. UOC
1