¡Descarga Biología 07 2016 y más Exámenes en PDF de Biología solo en Docsity!
qualsevol contrast d'hipòtesis que siga necessari, anotant l'estadístic i el p-valor corresponents. Pàgina 1 de 8
MATEMÀTIQUES II 4 DE JULIOL DE 201 6
PROBLEMA 1 Es va realitzar un estudi per esbrinar si les xinxes de l'alfals, Adelphocoris lineolatus , que constitueixen una plaga freqüent de l'alfals, són atrets per aromes florals sintètics, com el del fenilacetaldehid, que recorda a la mel, l'herba i les roses. El primer objectiu era, d'una banda, comprovar que el fenilacetaldehid era eficaç i, a més, comparar dos tipus de trampes, les “d'embut” (VARL+) i les de "barret" (KLP+). Per a això, es va usar catorze trampes VARL+ i catorze KLP+, set de cada tipus van ser cebades amb fenilacetaldehid i les altres set es van deixar sense ceb. Les trampes van ser col·locades, a l'atzar, a les vores d'un camp d'alfals, a nivell del sòl. Durant un mes, es va inspeccionar dues vegades per setmana les trampes, es va recollir els insectes atrapats, anotant el nombre de Adelphocoris lineolatus trobats. Com a resposta es va registrar, per a cada trampa, el nombre mitjà de Adelphocoris lineolatus capturats per inspecció. Les taules adjuntes, obtingudes amb SPSS, arrepleguen diferents anàlisis de les dades registrades en aquest experiment. Respon les següents preguntes, INDICANT SEMPRE TOTES LES TAULES QUE USES A LES TEUES RESPOSTES a) Qui és la unitat experimental en aquest disseny? Quantes unitats experimentals s'han fet servir? En SPSS necessitem una fila per unitat experimental, però ¿quantes columnes necessitarem per gravar la informació disponible de cada unitat experimental? (Explica el contingut de cada columna). b) A nivell 0.05, analitza l'eficàcia de l'ús de fenilacetaldehid en les trampes KLP+. c) Raona justificadament la veracitat o falsedat de les següents afirmacions:
1. Amb una fiabilitat del 95%, podem dir (Taula 1.6) que la incorporació del fenilacetaldehid a les trampes VARL+, augmenta, en mitjana, entre 1.55097 i 1.94729 unitats el nombre mitjà de Adelphocoris lineolatus capturats per inspecció. 2. Amb una fiabilitat del 95%, podem dir (Taula 1.8) que la incorporació del fenilacetaldehid a les trampes VARL+, augmenta, en mitjana, entre 1.56664 y 1.93161 unitats el nombre mitjà de Adelphocoris lineolatus capturats per inspecció. d) A nivell 0.05, analitza si, considerant només les trampes amb fenilacetaldehid, hi ha diferències entre el nombre mitjà de captures que es recullen en els dos tipus de trampes (KLP+ y VARL+). Taula 1. Taula 1. 2 Taula 1. 3
qualsevol contrast d'hipòtesis que siga necessari, anotant l'estadístic i el p-valor corresponents. Pàgina 2 de 8 Prueba de muestras independientes a Prueba de Levene de igualdad de varianzas prueba t para la igualdad de medias F Sig. t gl Sig. (bilateral) Diferencia de medias Error estándar de la diferencia Capturas Se asumen varianzas iguales 12,93 0 , 19,206 12 0 ,000 1,12427 0 , No se asumen varianzas iguales 19,206 6,104 0 ,000 1,12427 0 , a. Trampa = KLP+ LES TAULES DEL PROBLEMA 1 CONTINUEN EN LA PÀGINA SEGÜENT Taula 1. 6 Taula 1. 7 Taula 1. 8 Taula 1. 4 Taula 1. 5
qualsevol contrast d'hipòtesis que siga necessari, anotant l'estadístic i el p-valor corresponents. Pàgina 5 de 8 PROBLEMA 3 En un viver es van sembrar 800 llavors de tulipes d'una generació F2 (veure esquema genètic en Figura 1), els tipus parentals de procedència, segons color i textura, eren: flors de color R oig / pètals L lisos i flors de color groc / pètals arrissats , amb R oig dominant sobre groc i L lis dominant sobre arrissat. Les llavors van ser cultivades a 15 °C , en un lloc humit, i després de la germinació es van obtenir 652 bulbs, que van donar lloc a 440 plantes R oig/ L lis , 50 plantes R oig/arrissat , 147 plantes groc/ L lis i 15 plantes groc/arrissat. a) A partir d’aquestes dades, calcula estimacions de:
1. Probabilitat que una tulipa de color roig tinga pètals arrissats. 2. Probabilitat d'obtenir una tulipa de groga i amb pètals llisos. b) Calcula les probabilitats teòriques, segons les lleis de Mendel, de cada un dels quatre tipus de tulipes de la generació F2. c) Planteja el contrast d'hipòtesis adequat per indagar si les llavors germinades en aquest experiment es distribueixen com la generació de tulipes F2. Quin tipus de test estadístic faríem servir? d) Suposant correcta la teoria que les llavors germinades en el viver es distribueixen com la generació de tulipes F2, calcula les freqüències esperades de cadascuna de les quatre categories i completa ( en aquest mateix full ) la Taula 3.1. e) Anota els graus de llibertat que tindrà l’estadístic ^2 calculat. Justifica l'elecció de la taula adequada per a resoldre el contrast. Indica si es compleixen les condicions per a la seva aplicació i comenta les conclusions que se’ns desprenen. f) Comenta, indicant les taules en què et bases, la veracitat / falsedat de les següents afirmacions, incloses en les instruccions de les llavors: 1. Les llavors han de ser germinades a 7 °, ja que les de pètal arrissat són sensibles a la temperatura i podrien no germinar bé. 2. La temperatura no afecta el color de les llavors germinades. g) Segons la llei de Mendel d'independència dels caràcters hereditaris, diferents trets són heretats independentment uns dels altres. Aquesta llei es compleix si els gens no estan lligats, és a dir es troben en diferents cromosomes o en zones molt separades del mateix cromosoma. Compleixen les dades obtingudes aquesta llei? (Realitza l'anàlisi estadística completa, indicant les taules que fas servir) Fenotip de llavor R oig/ L lis R oig/arrissat groc/ L lis groc/arrissat TOTAL O bservats E sperats Diferència ( O - E ) ^2 =∑ (𝑂−𝐸) 2 𝐸 = Taula 3. Taula 3. 2 Taula 3. 3 Taula 3. 4 Taula 3. 5 Taula 3. 6 Taula 3. 7
qualsevol contrast d'hipòtesis que siga necessari, anotant l'estadístic i el p-valor corresponents. Pàgina 7 de 8 PROBLEMA 4 Les gràfiques 4.1, 4.2, 4.3 i 4.4, mostren les dades estudiades per Ascombe (1973), les seues característiques especials les fan idònies per assimilar els conceptes de la regressió lineal. A partir de les taules i gràfiques adjuntes, obtingudes amb SPSS, respon cada pregunta amb indicació de les gràfiques i taules en què et bases i els valors que fas servir. a) Anota l'equació de la recta de regressió del primer conjunt de punts (Model 1) Compara aquesta recta amb les corresponents a cada un dels altres tres models. b) Anota el valor de la correlació i el coeficient de determinació per a cadascun d'aquests models. c) Planteja el contrast per analitzar si Y 1 i X 1 estan linealment relacionades. Quin és el p-valor amb aquestes dades? Compara aquest p-valor amb el dels altres tres models. d) A la vista de les dades representades en les figures 4.1, 4.2, 4.3 i 4.4, creus que el valor de R^2 és suficient per concloure si el model lineal ajustat és correcte? ¿Et semblen lògiques les conclusions de l'apartat anterior? Taula 4 .1 a Gràfica 4 .1 Gràfica 4. 2 Gràfica 4. 3 Gràfica 4. 4 Taula 4 .1 b Taula 4 .2 a Taula 4 .2 b Taula 4 .3 a Taula 4 .3 b Taula 4. 4 a Taula 4 .4 b
qualsevol contrast d'hipòtesis que siga necessari, anotant l'estadístic i el p-valor corresponents. Pàgina 8 de 8 e) L'anàlisi de residus és l'últim pas després de l'ajust d'un model lineal, les gràfiques 4.5, 4.6, 4.7 i 4. proporcionen histogrames dels residus de cada model. Ordena aquests histogrames "de millor a pitjor" segons s'ajusten a la Normalitat. f) A la taula 4.5, s'han obtingut les proves de Normalitat per als mateixos residus, però no apareix el model a què correspon cada línia (estan desordenats) Quines conclusions proporcionen aquestes proves? g) Relaciona les gràfiques de dispersió de residus 4.9, 4.10, 4.11 i 4.12 amb les regressions representades en les figures 4.1, 4.2, 4.3 i 4.4 (estableix les parelles) Quina conclusió obtens? Gràfica 4. 5 Gràfica 4. 6 Gràfica 4. 7 Gràfica 4. 8 Taula 4. 5 Gràfica 4. 11 Gràfica 4. 9 Gràfica^4.^10 Gràfica 4. 12
