¡Descarga bloc de pràctiques 3 y más Ejercicios en PDF de Derecho Laboral solo en Docsity!
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
FACULTAT DE DRET
DEPARTAMENT DE DRET DEL TREBALL
I DE LA SEGURETAT SOCIAL
DRET DEL TREBALL II
GRUP
BLOC PRÀCTIQUES AVALUABLES EXTRAORDINÀRIA
Data límit de lliurament: Dijous 21 maig 2020
Alumne/a:
Raquel Poquet Catalá
SUPÒSIT 1
Joan treballa per a l'empresa Metal·lúrgica SL amb la categoria d'oficial de primera en la secció de rectificats del taller. En el contracte de treball indefinit no es consigna clàusula alguna de dedicació exclusiva. Un dels principals clients de l'empresa Metal·lúrgica és l'empresa Automoció SA, que li compra eines, maquinària manufacturada ... però Metal·lúrgica ha decidit no continuar realitzant aquests últims treballs perquè no li resulten rendibles. Automoció SA, troba importants dificultats perquè una empresa li fabriqui aquestes peces, i ofereix a Juan la possibilitat de fabricar en el seu propi domicili i amb maquinària pròpia, aquesta peces per vendre-.
- Creu que la conducta de Joan vulnera algun dels deures bàsics de la relació laboral? Als contractes de treball necessariament se’ls acompanya la prohibició de competència deslleial. En virtut de l’article 21 ET, sí que està permesa la pluriocupació sempre que no sigui amb intenció d’aprofitament de la informació que s’obtinga per mitjà de l’empresa. Joan no vulnera cap deure bàsic ja que no està incomplint el seu contracte de treball perquè no s’havia inclòs cap clàusula que impedeixca acceptar dita feina. A més, no es considerarà deslleial doncs no estarà actuant en contra de la seua empresa ni fent-li competència ja que aquesta no està interessada en dur a terme la tasca que demana el client. També es tindrà en compte que serà una feina de caràcter temporal i no habitual.
- Pot contenir un contracte de treball una clàusula que impedeixi al treballador realitzar una altra activitat professional per compte d'altri o propi? Quin contingut ha de tenir aquesta clàusula, si s’escau? Sí, aquesta és el pacte de plena dedicació. Es troba regulat a l’article 21 E: aquest pacte impedix la pluriocupació amb independència que existeixi o no concurrència deslleial. Com que llimita la llibertat d’elecció professional arreplegada a l’article 35 de la Constitució, serà necessari establir uns requisits: és un pacte biltareal, és a dir, s’ha de pactar expressament, no podrà ser imposat per l’empresari; serà temporal, o bé es pactarà una determinada durada o bé, s’establirà per fer-la coincidir amb la fi del contracte del treball; sols serà possible si a canvi l’acompanya una compensació econòmica.
- Quines mesures pot adoptar Metal·lúrgica? Si Metal·lúrgia no està d’acord amb que Juan hi realitze aquesta tasca, podrà oferir-li el pacte de plena dedicació anomenat anteriorment, de manera que si aquest hi realitza la tasca encomanada pel client, estaria incomplit el contracte i podria ser acomiadat o sancionat, i a més, també pot oferir.li signar el pacte mitjançant el qual es prohibeix la concurrència postcontractual, té una duradada de dos anys per als tècnics com Juan, en virtut d’aquest pacte no estarà permés que el treballador empre els coneiximents que ha obtés en l’empresa per a realitztar tasques per una altra empresa o en compte propi. SUPÒSIT 2 En el còmput de la jornada màxima anual dels treballadors de l’empresa SA es discuteix si ha de tenir-se en compte el temps d’entrepà, retribuït segons conveni, que gaudeixen els treballadors amb jornada continuada, així com els descansos compensatoris que han gaudit els treballadors amb jornada continuada (20 dies mínim) per acord entre empresa i representants legals dels treballadors en base al que estableix el conveni: “els treballadors afectats tindran una jornada laboral màxim anual
SUPÒSIT 5
Ana presta serveis des del 1 de gener de 1990 al centre de treball que l'empresa «Ascensors Sánchez, SL» té a la ciutat de València. Ana està prestant serveis per a una altra empresa competidora (sense coneixement de la seua empresa principal) Per carta de 9 de març de 2020 l'empresa li va comunicar el seu acomiadament amb efectes del 16 de març de 2020 imputant-li aquest fet. En aquesta carta es conté una descripció detallada d'aquesta falta. Ana interposa demanda judicial per acomiadament. Presenta la papereta de conciliació el 24 de març tenint lloc l'acte de conciliació el dia 6 d'abril. El salari regular de l'últim mes del treballador va ser el següent: Salari base: 1.000 € Antiguitat: 150 € Plus conveni: 90 € A més, percep dues pagues extraordinàries a l'any equivalents a l'import del salari base més antiguitat. Qüestions:
- ª Indiqui que causa concreta hi haurà al·legat l'empresari per acomiadar el treballador. Haurà al·legat que la treballadora ha incorrit en actes de competència deslleial.
- ª Determineu com creu que ha de qualificar l’acomiadament L’acomiadament podrà qualificar-se com a procedent, ja que hi existeixern motius que el respalden.
- ª Quin seria l'últim dia per interposar la demanda per acomiadament? En cas d’acomiadament el termini és de 20 dies hàbils, per tant si la data en que tindra efecte és 16 de març, hi tindrà fins el dia 22 d’abril per interposar l’acte.
- ª Si la sentència declara la improcedència de l'acomiadament quins efectes principals tindria aquesta declaració? No sorgirà efecte l’acomiadament i l’empresari haurà de readmitir-la a l’empresa o pagar-li una indemnització.
- ª Calculi la indemnització que li correspondria al treballador per la declaració d'improcedència de l'acomiadament. 39.920’22 €. Ja que el seu contracte és anterior a l’11 de febrer de 2012, en que es tindrà en compte 45 dies de salari per any de Servei amb un tope de 42 mensualitats. CAS 6 L’empresa SA es regeix pel conveni col·lectiu subscrit amb el comitè intercentres de 12 de desembre de 2016. L’art. 42 de conveni de l’empresa que regula el funcionament del comitè intercentres estableix en el seu apartat f que “per part de la Direcció de l’empresa es donaran les
màximes facilitats al membre del comitè que ocupe la secretaria d’aquest, perquè realitze les funcions que, com a tal, ha de portar endavant. Aquest secretari disposarà de local o ubicació per a la realització dels seus treballs i dels elements necessaris”. El comitè intercentes havia disposat durant molts anys d’un local convenient per al desenvolupament de les seues funcions, facilitat per l’empresa. Quan la companyia es trasllada a una altra ubicació, el comitè intercentres deixa de tenir un local amb exclusivitat. Aquest comitè ha de compartir un despatx de 4 metres quadrats amb les diverses seccions sindicals (3). Hi ha un telèfon, un fax, un ordinador i dos armaris per a ús de tots els citats. El secretari del comitè intercentres ha de compartir també el local amb les diverses seccions sindicals del centre de treball. QÜESTIONS: Dictamine jurídicament respecte a la situació plantejada. A l’article 8.1 ET es disposa que les empreses si les seues caracteristiques els ho permet, posaran a disposicio dels delegats de personal o del comité d’empresa un local perquè puguen desenvolupar la seua activitat i a l’article 8 de la llei de Llibertat Sindical, les seccions sindicals de més representació tindran dret a emprar un local per desarrollar les seues activitats. Ara bé, en ambdós casos la llei no menciona que siga un dret d’utilització exclusiva, solament que hi siga adequat, per tant, podrà el local ser compartit per les dues representacions sempre i Quan siga suficient el local per a que tothom pugui desarrollar la seua activitat amb normalitat. Per tant, els membres del comité podran al·legar-li a l’empresa que el local de 4 metres quadrats amb solament un aparell electrònic per a tots pot ser insuficient per a que es puga dur a terme les tasques pròpies d’aquests treballadors. CAS 7 Una empresa té els següents centres de treball:
- A (Barcelona) té 80 treballadors en plantilla.
- B (Madrid). Té 60 treballadors amb contracte indefinit, i 15 amb contracte de 3 mesos.
- C (Barcelona): té 25 treballadors amb contracte indefinit, 12 amb contracte temporal de 15 mesos i 6 amb contracte de 3 mesos.
- D (Tarragona): Té 38 treballadors amb contracte indefinit, i 8 amb contracte de 8 mesos. Qüestions:
- Qui serien els representants unitaris dels treballadors? Al centre A de Barceloona hia haurà 5 representants per al Comité d’empresa, en ser 80 treballadors. Al centre B, també hi haurà 5 reprentants en el Comité d’empresa. (comptaran solament els 60 treballadors) Al Centre C seran 3 representants delegats de personal, ja que es compten com a treballadors els 25 amb contracte indefinit més els 12 amb contracte superior a un any. Al centre D, hi haurà tres representants delegats de personal.
- I els representants específics en matèria de prevenció de riscos laborals? Al centre A seran 2, en ser 80 treballadors. Al centre B seran 2, en ser 60 treballadors. Al centre C hi haurà 1, en ser 37 treballadors. Al centre D hi haurà 1, ja que no superarà els 49 treballadors, quedant-se amb 46.
- Que passa amb el plus de turnicitat? Segons l’article 39.3, quan es produeix la mobilitat descendent es té dret a mantenir el salari base, els complements salarials personal I els vinculats a la categoria professional, per tant, continuarà cobrant-lo. SUPÒSIT 10 La direcció de RENFE va elaborar el manual d’uniformitat dirigit al personal d’atenció al client, serveis de taquilla, tripulació, sales VIP i accés de trens, que presten els seus servies en AVE. En el manual s’exigeix que el personal masculí utilitze pantaló i calcetins, i el personal femení falda llarga de 2cm per damunt de la ròtula i mitges. QÜESTIONS:
- El manual d’uniformitat està dins l’àmbit de direcció i organització de l’empresa? El manual operatiu és una eina de suport per al funcionament del negoci i un instrument de mesura que permet assegurar la qualitat en els processos i les tècniques per a una bona execució. Per tant, sí.
- Quin dret dels treballadors està en joc? Dret a la intimitat personal i el dret a la propia imatge dels articles 18 CE I 4 ET I a mes el dret a la no discriminació per raó de génere.
- Pot impugnar-se el manual? Sí, podrà impugnar-se.
- Si el jutge estima que RENFE ha vulnerat algun dret dels treballadors, quin tipus de reparació podrien sol·licitar? Podran demanar una indemnització. CAS 11 Fets: A L’Ajuntament de Torrent està constituïda la secció sindical de CSI. Aquesta secció sindical no té representats en el comitè d’empresa ni en la junta de personal de l’Ajuntament. CSI ha obtingut en l’àmbit de la Comunitat Valenciana un percentatge de representativitat del 13.58 % i un 14,6 % en els òrgans de les AAPP de tot el territori nacional. No té implantació en els òrgans de representació unitària del personal laboral. CSI demanda judicialment l’Ajuntament perquè no li ha donat la informació que li ha sol·licitat diverses vegades sobre número de treballadors, així com salari, i tampoc l’ha dotat d’un local sindical amb material corresponent, així com d’un tauler d’anuncis. Qüestions:
- Quina diferència hi ha entre sindicat més representatiu a nivell estatal, a nivell de comunitat autònoma, i entre sindicat simplement representatiu?
Es tracta d’unitats de negociació de diferent àmbit territorial. Els estatals són més representatius aquells sindicats, organitzacions afiliades, federacions o confederacions que tinguin en aquest àmbit, com a mínim, la representació del 10% dels treballadors, és a dir, que tinguen el 10% de membres dels comitès d’empresa ui delegats de personal en aquest nivell. Els que pertanyen a Comunitat Autònoma: Són més representatius els sindicats que tinguin un 15% de representants, amb un mínim de 1.500 representants. Existeix en aquests casos un doble límit, el percentatge per una banda i el número mínim per l’altra. Els sindicats a nivell simplement representatiu són aquells merament empresarials.
- Quina diferència hi ha entre aquests sindicats pel que fa als drets que tenen reconeguts? Els sindicats més representatius gaudeixen de més privilegis però no mermen els drets de la resta. Entre aquests compten que ostenten la representació institucional davant de les Administracions Públiques i altres organismes o entitats, l’eficacia en la legitimació per a la negociació colectiva és general, participen en els sistemes no jurisdiccipnals de solució de conflictes de treball, promouen eleccions per a delegats de personal, comités d’empresa i órgans corresponents a les AAPP.
- CSI té la consideració de sindicat més representatiu a nivell estatal? I a nivell de Comunitat autònoma? El CSI sí que compta amb la consideració de sindicat més representatiu a nivell estatal, ja que ha obtés un percentatge del 14’6%, i es requereix un 10%; però no a nivell de Comunitat autònoma doncs es requereix un 15% i ha obtés un 13’58%.
- Té la consideració de sindicat simplement representatiu? No, ja que no té representants en el comité d’empresa ni en la junta de personal. CAS 12 Fets : La companyia BALEARIA dedicada a la transport de viatgers per mar des de la Península a les Illes Balears va signar en el seu moment un conveni amb els sindicats UGT i CCOO del que destaquen dues clàusules: l'increment dels sous en un 1% addicional previ a l'acord entre les mateixes parts signatàries i el compromís de no anar a la vaga en l'empresa durant la vigència del conveni col·lectiu. El sindicat de maquinistes de Vaixells, SMB, que és majoritari entre els maquinistes de BALEARIA, però minoritari en el conjunt de la plantilla i que no va signar el conveni, entén que els seus afiliats resulten perjudicats en el repartiment d'increment del 1% addicional i decideix convocar vaga de maquinistes per als dies 9, 10 i 11 d'abril, i també per als dies 12, 13 i 14 d'abril, coincidents amb l'inici i final de les vacances de Setmana Santa. L'empresa entén que la vaga és abusiva i, a més d'acomiadar a tots els membres del comitè de vaga, reclama danys i perjudicis al SMB. Qüestions:
