¡Descarga Català Primer. y más Apuntes en PDF de Traducción solo en Docsity!
Català segon semestre
GERUNDI
a. Sempre es dutxa cantant b. Ha arrbat renegant c. Encarregant-te’n tu, sé que puc estar tranquil El Gerundi té un caràcter modificador. Pot dur complements a. El vaig trobar passejant b. El vaig trobar que passejava c. El vaig trobar mentre passejava
a. Sempre es dutxa cantant cançons porques -> Complement Directe
a. La multitud aclamant el vencedor -> El verb principal es el gerundi, això només passa als peus de fotos. El Gerundi no és mai verb principal.
a. Vam poder engegar el cotxe empenyent-lo -> causa-efecte b. M’ho va explicar plorant -> manera c. Havent dinat, anirem a fer un tomb -> temps
a. Vaig relliscar sortint de casa -> simultaneïtat (mentre sortia de casa) b. Caminant a les fosques, vaig ensopegar i vaig caure -> acció anterior
a. Va tenir un accident d’automòbil trencant-se les costelles .....i es va trencar les costelles
- Indica una acció posterior. La solució és fer una coordinació.
a. El lladre, volent fugir, va caure i es va trencar una cama -> Valor causal .......com que volia fugir/ que volia fugir
b. Repartint-nos bé la feina, acabarem abans -> Valor condicional Si ens repartim bé la feina...
c. Caminant com cal, aquests accidents no et passarien -> V condicional Si caminessis com cal.
a. (^) Llegia tot dinat Bo i b. Tot fent l’home bo, és ben capaç d’enganyar.
- Emfatitza la simultaneïtat
PERIFRASIS VERBALS a. Va haver de posar-se a treballar
Perifrasi d’obligació Haver de + inf a. Vam haver de passar una prova oral. b. Hi haig d’anar Tocar de + inf a. Tu ja has saltat, ara em toca de saltar a mi Caldre + inf a. Ha calgut amputar-li una cama
a. Estimo a tots igual.
a. (^) Fan molt de soroll, aquets d’aquí dalt Seran estudiants (Deuen ser) b. Aquesta nit no he pogut dormir gota Seria la calor (Devia ser)
Estar (conj) a punt de + inf *Marcar imminència en el present i en el passat a. Estic a punt d’engegar aquesta feina, a la merda b. Estan a punt de sortir a l’escenari c. Estava apunt de dir-m’ho, però s’ho va repensar i no m’ho va dir.
Poder + ser a. Ho hem intentat, però no ha pogut ser b. Això no pot ser Poder+ que + verb subj a. Demà pot ser que plogui b. Pot se que hagi anat a fer un volt Anar a + inf Imminència només en el passat a. (^) Sembla que nevava (va a nevar) b. Ara us diré què va passar c. L’acte es reprendrà tot seguit a. Cada dia vaig a treballar amb cotxe
Perifrasi de continuïtat Continuar/ prosseguir + gerundi
a. Li continuaré telefonant fins que es digni a atendre’ns b. Continuar veient-nos ja no té sentit c. (^) El pròxim dia prosseguirem parlant del tema que hem començat avui. Anar + Gerundi a. De mica en mica m’he anat adonant que ets el pitjor que m’ha passat en aquesta vida Estar + Gerundi a. M’estic posant nerviós i d’un moment a l’altre saltaré al coll d’algú. b. La nena estava saltant a corda al carrer, va cedir-li el païment sota els peus.
a. Què fas? b. Llegeixo/Vaig a la feina Fa dies que estic llegint aquest llibre i encara no sé de què va.
a. Això de bordar quan veu algú ho ve fent ho fa d’ençà que se li va morir el gos.
Rompre/posar-se/arrencar/començar + a+ inf a. Quan ha vist la policia, ha arrencat a córrer. b. Aleshores va començar a escopir penjaments contra l’empresa
*Valor progressiu Tornar + a + inf a. Ha tornat a caure Arribar + de + inf a. Finalment, el nen ha arribat a ser traductor b. Al final, vaig arribar a convèncer-los que no hi eren del tot i ells mateixos van demanar l’ingrés al manicomi.
Si li afegim les comes es converteix en una oració explicativa.
Pronom àton -> que (S,CD,CCT) a. És un quadre (que m’agrada molt) b. Doneu-ho al missatger (que d’aquí a un moment) c. La pistola (que fa servir per als atracaments) és de broma. Qualsevol complement de temps quedarà regit per QUE a. Va haver-hi un moment que hem vaig veure perdut QUE àton es pot substituir per el qual -> només si la relativa és explicativa, sempre que l’antecedent no sigui un pronom personal tònic. a. Els comerciants, que/els quals es sentien perjudicats, van protestar b. El que/ el qual ho sap tot us ho ensenya c. (^) L’home ha vist en Miquel i aquest home ja no és aquí L’home que ha vist en Miquel ja no és aquí En Miquel ha vist un home i aquest home ja no és aquí L’home que en Miquel ha vist ja no és aquí. Què/qui tònics Es fan servir sempre que fan de funció del complement preposicional, però aquesta preposició ha de ser àtona (a, amb, de..) per tant si la preposició és tònica s’ha de fer servir el qual. a. El cotxe amb què he vingut no és el meu b. Encara no se sap la causa per què ha mort c. L’home a qui vas robar la cartera t’ha demandat d. (^) Aquella dona amb qui anaves l’altre dia es veu que és una bruixa e. És l’única cosa per a què serveixen Es pot substituir per el qual en nombre i gènere que convingui.
Incorrecció -> en el que /en el qui El que -> nomes funciona en les relatives que no duen antecedent a. És un afer del que no volen parlar mai
Del qual/del que
Només pensa en el que li interessa -> és correcte El qual -> l’antecedent ha de ser un substantiu. a. Ha vingut un noi, el qual, per cert, anava molt brut. b. Aquesta persona, la qual jo tinc en molta estima, t’ajudarà c. És un regal en el qual estareu molt còmodes d. L’home al qual van robar la cartera, era el pare de la núvia. El relatiu variable -> forma neutre de relatiu -> la qual cosa a. Finalment ha aconseguit acabar la carrera de traducció, de la qual cosa tots ens alegrem molt. Relatiu neutre s’utilitza quan l’antecedent és una oració. La qual cosa/ cosa que a. La dreta ha guanyar les eleccions, la qual cosa, cosa que serà nefast per al país b. El metge li ha prohibit de beure alcohol, per la qual cosa ja no veu vi.
Relatiu possessiu a. Vam sopar en una fonda l’amo de la qual és d’olot -> nom + de + relatiu variable + resta de l’oració. b. Venen uns productes, la qualitat dels quals és molt discutible
Pleonasmes – repeticions del pronom a. (^) Aquest és l’indret on es va cometre l’assassinat b. L’institut on faig les pràctiques és el Montserrat c. Aquí on som ara hi fa un fred que pela.
*Es pot substituir pel relatiu variable en el qual o el tònic en què a. Vam anar en una reunió on es va dir que la solució és molt delicada (en què) b. La casa on hi viuen els meus avis és llogada
Verbs ser i estar Aspecte duratiu -> no hi ha limitació temporal a. Passa els dies mirant-se al mirall b. No l’he vist d’ençà d’aquell dia c. Estarem aquí mentre duri el mal temps Estar -> aspecte duratiu -> quedar-se , restar o romandre Ésser -> aspecte puntual -> trobar-se o estar present en un lloc a. Ara en Bomomeu és al despatx b. En Bomomeu estarà al despatx dues hores c. En Bomomeu estarà al despatx fins a les sis
*Marca durativa -> números partitius i carinals, numerals, col·lectius, adjectius quantitatius, indefinits (algun/tot), determinades paraules i locucions (una mica, mes poc). d. Estaré a casa tot el matí e. Estaré a casa fins a l’hora de dinar
a. Avui seré a casa b. Demà serem a Londres c. L’any passat, tal dia com avui, érem a Lisboa
Subjecte +- animat amb estar + CCL + CCT amb marca durativa a. Vam estar uns quants dies voltant pel país b. Ahir va passar per aquí, però no s’hi va estar gaire c. L’olla només ha d’estar dos minuts al foc. Subjecte +- animat amb estar + adj/partícula + CCT a. Vam estar acampats tres setmanes en aquell lloc
Subjecte +- animat amb estar + CCL + delimitació temporal amb la prep fins a. S’estigueren allí fins que els en van treure b. (^) Ens estarem en aquesta ciutat fins demà passat
Subjecte +- animat amb estar + adj/part + delimitació temporal amb la prep fins a. El nen va estar trist fins que va arribar la seva mare Subjecte +- animat amb ésser + CCL + CCT sense marca durativa a. Seré aquí demà al matí b. Ara mateix sóc en una cabina telefònica c. Ahir era a Viena, avui sóc a Londres i demà seré a Lisboa, però quan tornaré m’estaré tota una setmana amb vosaltres. Subjecte +- animat amb ésser + part/ adj + CCT sense m. Durativa. a. (^) Ara mateix l’Apòstol és operat d’urgència b. A la tarda la botiga serà oberta Subjecte +- animat amb ésser + CCL en una or. Subordinada adverbial temporal encapçalada per quan ( o tantost, tan aviat com, així que, etc) a. Quan serem a casa en parlarem b. Hem d’arribar-hi abans que ells hi siguin c. Ens estarem al balcó fins que seràs a la cantonada d. Tant bon punt és dins l’organisme, el medicament comença a fer efecte. Subjecte +- animat amb ésser + adj/part en una oració subordinada adverbial temporal encapçalada per quan. a. (^) Així que serà mort ens el menjarem
*Acció intencionada d’un agent sobre un pacient a. Els papers estan dins del calaix perquè no els vegi b. El xampany està a la nevera perquè sigui més fosc
*Fer els entorns ( a algú) -> adular-lo
Haver-hi a. Què tens? Aquí hi ha massa gent (indeterminat) b. (^) Què passa? No hi ha aigua c. Que hi ha en Lluís? (determinat) = Que hi és en Lluis?
*Ser i estar s’admeten els dos només quan és determinat
a. No n’hi ha b. No, aquí no n’hi ha d’aigua c. Aquí sí que n’hi ha, de merda, i molta d. (^) Hi ha en Pere? No hi és Haver-hi per a -> haver-hi motiu suficient per a a. N’hi ha per llogar-hi cadires Pronoms tònics Jo/mi/nós Tu/vós/vostè Ell ella Nosaltres Vosaltres /vostès Ells Elles a. Jo d’això, no en sé res de res b. Segons jo, això no té cap mena de fonament c. Malgrat jo mateix, ho faran d. Entre tu i jo ho farem en un tres i no res e. Ho farem entre tu i jo f. Vindrem amb tu i amb mi
g. Sense jo dir-li res, ell ja es va donar per al·ludit. Forma de possessiu a. (^) Tinc la bèstia dintre meu *nós (plural majestàtic) sempre concorda amb un verb en primera persona plural. a. Nós, bisbe de Solsona, autoritzem.. El subjecte va a l’esquerra de tot o bé a la dreta de tot en oracions interrogatives i exhortatives a. Faci vostè el favor de callar b. Vostè daci el favor de callar Ell -< només pot fer refèrencia a éssers animats a. El sospitós ha entrat dins el bar amb una maleta i n’ha sortir sense ella
En o bé una relativa a. El problema ja el sabem : ara cal veure qui s’ocupa d’ell -> qui se n’ocupa b. Tenia tres guitarres. Una d’elles era elèctrica -> una de les quals. Hi o bé una relativa a. Té molts recursos i confia en ells a l’hora de fer front a qualsevol dificultat que se li pugui presentar -> i hi conta El pronom reflexiu Tornar en si -> reprendre la consciència Estar fora de si -> estar fortament alterat Estar sobre si -> tenir el pensament, la voluntat fixos en alguna cosa De fer si -> separadament. a. Només pensa en si mateixa /ella mateixa b. Actua contra si mateixa/ella mateixa c. Només es preocupen de si mateixos *en si a. La casa en si no té gaire importància-> per si mateix Reciprocitat
b. Tornaré el llibre demà -> el tornaré
a. (^) Són els teus germans? No, no els són b. Em pensava que ja eren les vuit, però encara no les són c. És el metge? -> és metge?
CI animat -> li /els a. Avui donarem el regal a l’Eustaqui b. Avui li donarem el regal c. Telefona al teu pare d. (^) Telefona-li Inanimat -> li/hi a. Posa els bolquers al nen -> Posa-li els bolquers b. Posa benzina al cotxe –> Posa-hi benzina Datiu ètic a. La filla se m’ha fet monja missionera
Datiu possessiu a. Vaig descobrir el secret de la dona decapitada -> el vaig descobrir b. Li vaig descobrir el secret c. (^) A la dona decapitada, li vaig descobrir el secret Datiu benefactiu Expressa el destinatari del CD -> PER A a. Hem comprat un regal per a la Maria -> li hem comprat un regal b. He comprat unes calces a una gitana de la plaça per a la Madrona -> li he comprat unes calces per a la Madrona. Preposicions
A
a. Torna aquella aranya a la Messalina -> torna-li b. (^) Durant el casament van robar la cartera al pare de la núvia -> li van robar la cartera
a. Jo et mirava a tu b. Ens han convidat a tu i a mi c. Us vaig veure a tu i el teu pare Construccions interrogatives a. Qui ha vist la Maria? /Qui l’ha vista, la Maria? Jo he vist la maria/jo l’he vista, la Maria
a. El perseguia com el gat, a la rata -> elisió
a. T’estima més que a la seva mare (t’estima més que no pas ell estima a la seva mare? b. T’estima més que la seva mare
a. Ens van interrogar a tots -> ells van interrogar a tots nosaltres. -> tots ells ens van interrogar b. Els he vistes (a) tos -> he vist tots els clients que havia de veure c. Heu d’avisar a tothom.
Verbs psicològics a. Al teu pare l’entristeix molt que facis aquestes coses. b. A l’Esteve el va alterar molt la notícia c. Al comte de Muniac no el preocupa ni poc ni gaire que tinguis la sang ensucrada
a. Tenim un veí a l’escala que el molesta molt haver-se de fregar el replà (a qui)
- Davant l’adjectiu interrogatiu QUIN a. A quin pis va?
- (^) Locucions prepositives de lloc : a casa, a terra, a missa, a can X EN
- Davant article indefinit a. Anirem en una cala molt bonica b. Viuen en un pis molt gran
- Davant de demostratiu a. Pujarem en aquell turó d’allà
- D. L’indefinit ALGUN a. Ara viu en algun lloc de Brasil
- Qual el CCL és indeterminat a. (^) Ho guarden en caixes de fusta
a. En la situació actual, prou cosa podem fer. b. En la nostra societat c. Ho vam dir en la reunió de dimarts d. En l’assignatura
a. Vegeu-ho en els/als exemples següents b. En/a la il·lustració núm 3 c. En el/al capítol XIX hi ha un fragment.
a. Els defectes que trobem en l’Església b. Els defectes que trobem a l’església són poca llum.
