¡Descarga apuntes catalán y más Apuntes en PDF de Traducción solo en Docsity!
1. PREPOSICIONS
A. A, EN, AMB, DE quan van acompanyades d’un verb
- S’exposa A una sanció exemplar - Pensa EN la teva mare. - L’han amenaçat AMB la presó - Ara mateix parlem DE l’Herodes - S’exposa [O] que li prenguin tots els béns - Pensa [O] que has de felicitar la teva mare - L’han amenaçat [O] que el faran empresonar - Ara mateix parlarem [O] que porte
B. A, EN, AMB DE (canvi de preposició)
- S’exposa A veure’s implicat en un delicte franc - Pensa A felicitar la teva mare - Li han amenaçat DE fer-lo empresonar - Ara mateix parlarem D ’anar a prendre una cosa
s’estén a les preposicions compostes
- DES DEL balcó ho veurem millor - DES [O] que he arribat passen coses molt estranyes - Abans DE dinar - Abans [O] que dinem
LES PREPOSICIONS CAUEN EN
PRESÈNCIA D’UNA
PROPOSICIÓ SUBORDINADA
INTRODUÏDA PER LA
PREPOSICIÓ “ QUE ”
A vegades: Base buida “EL FET QUE” per expressar un fet real, construcció d’infinitiu o nominalització.
- Això és degut [ al fet que ] que hi ha una crisi social molt forta. -S’oposa [ deixar que ] que vingui a treballar amb nosaltres. - S’oposa [ a la instal·lació ] que l’ajuntament instal·li un pipican al vestíbul de casa seva
C. SUBORDINADES ADVERBIALS TEMPORALS D’INFINITIU Poden ser d’anterioritat, posterioritat o simultaneïtat EN + INFINITIU : precedència immediata (amb matís de causalitat)
- EN ARRIBAR el cantant del grup, la massa es va posar a udolar - EN VEURE que nevava d’aquella manera, van decidir no sortir - EN VEURE _’LS tan penedits, no vaig gosar renyar-los
- Els altres encàrrecs, *en no ser tan urgents, els vam deixar per l’endemà_ COM QUE no eren tan urgents
D. ORACIONS SUBORDINADES CONDICIONALS
- DE + INFINITIU : NO és possible
- *D’haver vist que eres tu qui trucava, t’hauria obert la porta Si HAGUÉS VIST que eres tu qui trucava, T’HAURIA OBERT _la porta
- Encara que m’ho_ HAGUÉS JURAT ¸ no l’ HAURIA CREGUT
E. CD
NO porta preposició en català excepte en alguns casos: -L’Herodes estima L’ Agripina
- Vaig veure un zombi que es menjava EL _braç de la veïna del cinquè
- Si empipes tant el mosquit tigre, anirà a buscar_ UNS _quants col·legues i et cosiran a picadures
- Això afecta tothom_ 2
NO és correcta la construcció temporal
OR. SUB. COND. I OR.
CONCESSIVES : verb de la principal en plusquamperfet de subjuntiu i el verb de la subordinada en condicional compost
- JA QUE ets aquí, entra i seu una estona
- En les oracions causals introduïdes per QUE, no es pot suprimir mai la conjunció - Li agrairé QUE m’informi del dia que arribarà la comanda a BCN
3. ADVERBIS
- **QUASI BÉ o QUASIBÉ GAIREBÉ o QUASI (equivalents)
NO OBSTANT (malgrat/ a pesar de) / NO OBSTANT AIXÒ o AIXÒ NO OBSTANT (malgrat que, tant mateix, amb tot...) -NO OBSTANT els impediments, es van poder casar - Ho va fer NO OBSTANT l’oposició de tota la família - La núvia era un travestit operat. NO OBSTANT AIXÒ/AIXÒ NO OBSTANT , es va poder casar
- MENTRE/MENTRESTANT (conjunció que indica “durant el moment que”: simultaneïtat d’accions) -MENTRE tu esquarteres el cadàver, jo ompliré la banyera d’àcid sulfúric // Tu esquartera el cadàver que / i jo, MENTRESTANT , ompliré la banyera d’àcid sulfúric ( OR. TEMP. SIMULT)
- MENTRE continuïs fent aquesta cara d’haver ensumat merda, no et voldrà ningú (OR. CONDICIONAL)
- MENTRE QUE = PERÒ (introdueix una oració adversativa) - El germà gran és molt espavilat, MENTRE QUE el petit és un sòmines acabat
4. ORACIONS COORDINADES DISJUNTIVES
- (^) **JA SIGUI... JA SIGUI/O... (proposar alternatives) - SIGUI en tren SIGUI/O amb cotxe, vindrem segur
5. USOS DE PER I PER A
A. PER
Equivalent a qualsevol nexe que indiqui oposició
- C. PREDICATIUS: equivalent a COM A o EN QUALITAT DE - Vols PER marit aquest psicòpata? - No tenien PER arma sinó un bastó - Passa PER millor jugador del club
- CC. MANERA
- Hem aprovat la moció PER _unanimitat
- Ens vam trobar_ PER casualitat
- EXPRESSIONS DISTRIBUTIVES - Ens va costar vint euros PER persona - Hem pagat 30 dòlars PER barril
- (^) Complements que tenen valor de SUBSTITUCIÓ (en comptes de) o EQUIVALÈNCIA (per l’equivalent de) - Hi aniré jo PER tu - Ho han venut tot PER quatre xanos
- C. AGENT en passiva perifràstica - La fàbrica ha estat ocupada PELS treballadors
- ESTIC PER = estar a favor de = prestar atenció (a algú o a alguna cosa) - Jo ESTIC PEL _caos més absolut
- Mai no_ ESTÀ PER la feina - ESTIGUES PER mi i no pas per ell
- CC.LLOC (locatius): ‘’lloc pel qual” - Ha tirat el nen PER _la finestra
- Anirem nedant_ PER sota l’aigua
- CC. TEMPS (duratiu) = durant, pels volts de, per l’època de - M’ha llogat l’apartament PER _dos mesos
- Els exàmens seran_ PEL [ AL / ᴓ ] juny 5
Amb el pas del dia s’utilitza A no per
- Arribaran AL matí/mig dia/ tarda/ nit/ matinada
-L’escola és massa lluny PER ALS nens més petits
- La ciutat, PER A qui ve de poble, sembla una olla de grills - PER A un cotxe amb la bateria vella o mig gastada la humitat del carrer és terrible
5.1. ÚS DE LES PREPOSICIONS PER I PER A
A. PER
• INFINITIU FINAL
- forma una SUB. ADV. FINAL
- indica MÒBIL, MOTIU o CAUSA i, alhora, FINALITAT del verb del qual depèn
- ha de complir 1 requisit CORREFERÈNCIA DE SUBJECTE (el subjecte del verb i el subjecte de l’oració subordinada ha de ser el mateix)
- pot ser substituït per amb la intenció de Per tal de A fi de
- accepta la perífrasi - Sóc aquí PER matar-te
Jo sóc aquí per (jo) matar-te 7
S’expressen coses diferents quan diem:
- PER mi això és massa difícil de fer intueix que a tothom li costarà de fer
- PER A mi que això és massa difícil de fer diu que només a ell li semblarà difícil de fer
PERQUÈ + VOLER +
INFINITIU
És elEs pot substituir motiu i la finalitat de ser allà per ‘ ’amb la intenció de ’’
- Ho faig PER passar l’estona - *<< Vaig fer que em possessin el primer ram en una capsa, ben tapat, i que el segon me l’arreglessin [ells] PER A dur-lo [jo] a la mà>> - __* << El policia trobà que l’engany era monstruós i, havent-me detingut [el policia] PER A respondre [jo] del meu delicte, un jutge em condemnà a tres mesos de presó>>
• INFINITIU CAUSAL
• OR. SUB. CAUSAL D’INFINITIU
- (^) L’ infinitiu indica MOTIU o CAUSA de l’acció del verb del qual depèn - L’han castigat PER haver-se begut tota la colònia de la botiga de sa mare - L’han expedimentat PER _adormir-se a la feria
- Bec *_ per tenir set Bec PERQUÈ _tinc set
- La planta A difereix de la B *_ per tenir dues fulles estretes [...] PERQUÈ té fulles [...]
- (^) INFINITIU D’EXPECTATIVA: indica acció que encara s’ha de produir - Encara ens queda molt de camí PER _fer
- Tenim tots els plats_ PER _rentar
- A la meva escala hi ha dos pisos_ PER llogar
- INFINITIU MORAL: indica idea de MODALITAT o MANERA - Començaré PER dir [/dient] que aquí no s’hi pot fumar - Això, PER dir-ho d’una manera forteta, és una putada com un temple 8
El subjecte del verb i el subjecte de l’oració subordinada NO és el mateix; per aquest motiu no aplica PER
Expressa idea d’anterioritat: infinitiu amb aquest propòsit i infinitiu compost
Indicant NECESSITAT l’infinitiu depèn d’un verb que
expressi necessitat
- La Rosa necessita saber llatí PER
A estudiar història medieval
- PER A aprovar cal treure un cinc - Indicant SUFICIÈNCIA - Tot un mes no bastaria PER A netejar aquesta cort de porcs - PER A anar al cel no n’hi havia prou de voler-ho - Amb els verbs TENIR i HAVER-HI - Tens / Hi ha dos dies PER A fer la reclamació
- Quan l’infinitiu depèn de:
- SUBSTANTIU - Arma PER A _dur amagada al mitjó
- Darrerament no tinc temps_ PER A pensar CORRESPONDÈNCIA
SUBJECTES
- Busquem una noia PER A fer de
dependenta
- ADJECTIU o PARTICIPI - Remei bo PER A guarir la tos - Conec la persona adequada PER A fer-ho
- ADVERBI
NECESSITAR, CALDRE, SER
NECESSARI, SER
MENESTER, HAVER DE
MENESTER, CONVENIR,
FER FALTA...
HAVER-N’HI PROU, SER SUFICIENT, TENIR-NE PROU,
BASTAR…
- Ara ja és tard PER A _anar a casa seva
- Aquests diners m’aniran bé_ PER A
pagar la factura del gas
- Ara està massa trasbalsat *com per (a) [ PER A ] pensar
* com perquè pugui
- VERBS QUE REGEIXEN PER A pertanyents al camp de “fer servir” - S’ha servit de mi PER A _entrar en l’organització
- Va utilitzar una serra mecànica_ PER A _esquarterar la pobre velleta
- Aquesta eina, la usem_ PER A _fer feines d’alta precisió
- Ara fa un curset_ PER A _treballar d’indigent en una cantonada molt cèntrica
- Aprofitaré les vacances_ PER A _fer-me un canvi de sexe
- No li manca/falta sinó bramar_ PER A acabar de semblar un ase
NO ÉS POSSIBLE SUBSTITUIR-HO PER ‘’a fi de” O “per tal de”
- Se’n va anar PER _no tornar
- Se’n va anar i no va tornar_ PER A no tornar ( infinitiu de posterioritat)
VALER-SE, RECÒRRER, USAR, UTILITZAR,
FALTAR, MANCAR, APROFITAR, SERVIR (-
SE)…
L’ÚS DE PER I PER A PERMET INTERPRETAR EL SENTIT DE L’ORACIÓ:
- El dinar ha estat preparat PER // PER A _nosaltres
- Es va empassar unes pastilles_ PER // PER A dormir (amb per a s’explica que les pastilles que s’ha empassat són especifiques per a dormir, tal vegada no volia fer-ho)
- En aquest municipi hi ha molt de terreny PER // PER A urbanitzar (en el 2n cas, el terreny ja està urbanitzat)
- <<L’interès artístic està subordinat a l’interès humà; l’home és més que l’art, puix totes les coses han estat fetes PER l’home >> (tot ho ha fet l’home)
6. VERBS
5.2. 1ª CONJUGACIÓ
- Tenen el radical acabat en una vocal CR E - AR ACT U -AR CANV I -AR LL O -AR
- VOCAL (en radical) + I (terminació) Ï (amb dièresi) en 1a, 2a i 3a pers. SG i PL del PR. SUBJ 3a pers. SG i PL del IMPER. - Creï, creïs, creï, creem, creeu, creïn [PR. SUBJ] - Crea, creï, creem, creeu, creïn [IMPER.]
- La majoria són regulars excepte ANAR i ESTAR
• ESTAR verb de radical velaritzat
i. PR. IND. ii. PR. SUBJ esti g ui, esti g uis, esti g ui, esti g uem, esti g ueu, esti g uin iii. IMP. SUBJ esti g ués, esti g uessis, esti g ués, esti g uéssim, esti g uéssiu, esti g uessin iv. IMPER. e sti g ui, esti g uis, esti g ui, esti g uem, esti g ueu, esti g uin
• DONAR és regular, però velaritza
- dono, doni, donés * donc, dongo, dongués
PROBLEMA VELARITZACIÓ
Si velaritza la 1ª p. SG, també al PL. Be u Be v eu Begui Beguin Beguem
1ª i 2ª P. PL. en COND., PRET., i PR. SUBJ. Sempre porten accent en totes les conjugacions
DAR
-NO es conjuga en tots els temps
- Expressions:
- ESTAR DAT I BENEÏT
- ANAR (o VENIR)MAL DADES
- DAT PEL SAC (o PEL CUL)
5.3. 2ª CONJUGACIÓ : verbs amb radical velaritzat
5.5. OBSERVACIONS
I. (^) Formes TINDRE i VINDRE vulgars II. No hi ha cap forma velaritzada III. V. TENIR ten / tingues / té 2a p. sg. Imper. (oferir alguna cosa a algú)
Compostos fan imper. amb TINGUES (- atenir-se, captenir-se i abstenir-se)
IV. Compostos de manera 2a p. sg –ÉN V. COSIR La tonicitat és a la darrera síl·laba ( la o és àtona) = en compostos TOSSIR Quan la a és tònica passa a ser u ESCOPIR ESCOLLIR SORTIR Tusso Tossim Tuss e s Tossiu Tus Tossen
E EUFÒNICA també en verbs acabats amb S/G ( fujo, fug e s, fuig...) Verbs acabats en BR/PL , també en la 3a p. sg (obro, obr es , obr e ... // omplo, ompl es , ompl e ...) VI. Alguns verbs de la 3a conjugació tenen participi regular
MORIR MORT OBRIR OBERT
OFERIR OFERT COMPLIR COMPLERT
SOFRIR SOFERT ESTABLIR ESTABLERT
COBRIR COBERT SUPLIR SOPLERT
VI.5. INTERFERÈNCIES (verbs que es creuen de la 3a, però són de la 2a)
I. Compostos de BATRE abatre, debatre, rebatre II. Compostos de CLOURE excloure, incloure, recloure III. Compostos d’ESCRIURE inscriure, descriure, subscriure, proscriure, adscriure, circumscriure IV. Compostos de FONDRE infondre, confondre, difondre V. Compostos de ROMPRE interrompre, irrompre VI. Compostos de CÓRRER incórrer, concórrer, transcórrer VII. (^) Compostos de METRE admetre, permetre, transmetre, ometre VIII. CONCEBRE, DECEBRE i PERCEBRE 2A CONJUGACIÓ (decepcionar) IX. AFAVORIR, FLORIR i COMPADIR 3A CONJUGACIÓ (NO 2a) X. GARANTIR, POL·LUIR i REFLECTIR 3A CONJUGACIÓ (NO 1a) (garantir, *pol·lucionar, *reflexar)
7. ORACIONS NEGATIVES
- Allò que marca l’oració negativa normalment és l’adv. NO que va davant del verb excepte quan aquest porta abans pronoms àtons - Encara NO hem acabat la feina - Si NO les revises, aquestes proves, el llibre sortirà ple d’errades - El tribunal intentava NO condemnar-lo El tribunal NO intentava condemnar-lo
- També donen sentit negatiu: ▲ SENSE ( Ha fet la traducció SENSE mirar cap paraula al diccionari) SENS DUBTE -Ell és, SENS DUBTE , la persona més adient per
Abans s’escrivia SENS: forma fossilitzada en aquestes formes
- NO _el coneix ningú
- Ningú_ NO el coneix - NO _trobo enlloc les meves ulleres
- Enlloc_ NO trobo les meves ulleres
Igual amb l’adv. TAMPOC o EN MA/TA/SA VIDA
- Ahir ja no va venir i avui NO vindrà TAMPOC - Ahir ja no va venir i avui TAMPOC NO _vindrà
- Això que dius_ NO ho faràs EN TA VIDA - Això que dius EN TA VIDA NO ho faràs
- NI TAN SOLS: marcar èmfasi en el caràcter negatiu - És tan penjat , que NO sap NI TAN SOLS _quin dia va néixer
- És tan penjat , que_ NI TAN SOLS NO sap quin dia va néixer
- NO RES: 2 sentits ▲ CAP COSA ( Al final tot va quedar en NO RES ) ▲ QUALSEVOL COSA - NO RES [=qualsevol cosa] el distreu qualsevol cosa - El distreu NO RES [=qualsevol cosa] el distreu - RES NO el distreu cap cosa - NO el distreu RES el distreu
- NO GENS: absolutament no - He passat una estona NO GENS agradable -Esquarterar la vella ha estat una feina NO GENS fàcil NI GENS _agradable
- Ens agrada de viure fora perquè hi ha un aire més pur, menjar més natural i_ NO GENS de soroll
Adv. NO mai es poto metre, tant si va l’esq. o a la drt
Substantivació: NO-RES
- Quan morim tornem al NO- RES
Es necessita el NO per marcar la negativitat de l’oració
8. FEINA vs. TREBALL
1. FEINA
- Ocupació per guanyar-se la vida -Me’n vaig a la FEINA - Busco FEINA FER FEINA / DIA FEINER -No tinc FEINA
- Ocupació que fer/ a fer
- La canalla dóna molta FEINA - Ara estem ficats en una FEINA de molta envergadura
- FER LA FEINA (a algú) matar-lo
2. TREBALL
- Esforç sostingut; obra produïda gràcies a l’esforç humà
- Tots els seus TREBALLS estan reunits en un sol volum
- Dret, economia, sociologia es parla “d’agents del treball” –Agents productors del TREBALL “activitat humana per produir béns - Forces del TREBALL de consum”
