per / per a
1. En registres orals informals practicarem sempre la reducció fonètica a
per, que també és admissible en registres orals formals.
2. Quan fem la distinció entre per i per a seguirem els criteris següents:
2.1. Davant un substantiu o altre element nominal, es practicarà
sempre la distinció, per evitar la confusió entre causa i finalitat.
• Els dos detinguts pel segrest han ingressat a la presó (causa)
• Ha quedat vist per a sentència (finalitat)
2.1. Evitar ambigüitats:
• S'ha arribat a un acord per a (sobre) la dimissió de Noriega / S'ha
arribat a un acord per (a causa de) la dimissió de Noriega
• És evident l'anunci de molt bones perspectives per / per a les
companyies d'assegurances (anunci fet per les companyies /
bones perspectives per a les companyies)
2.2. Preposició per a no sempre és necessària: es pot resoldre amb
altres:
• Pressupostos d'educació (per a l'educació)
• Cessió d'obres d'art a la col·lecció (per a la col·lecció)
2.2. Davant infinitius: per.
• Treballa per guanyar-se la vida
• Ho necessita per guanyar-se la vida
2.3. Davant un adverbi (o designació temporal) o una conjunció:
per.
• Aquestes recomanacions valen per sempre
• Ho ha deixat per demà
• Ho ha deixat per la setmana que ve
2.4. Expressar el parer, l'opinió: per.
•Pel govern, les reticències dels sindicats no tenen fonament
•Pel ministre, el principal vot és aquest
2.5. Equival a en pro de, mirant a, en favor de: per.
