No hi ha cap sistema moral dins el qual no sorgeixin casos inequívocs de conflicte entre obligacions.
Aquestes són les autèntiques dificultats, els punts espinosos tant de la teoria ètica com de la direcció
reflexiva de la conducta personal. Se superen a la pràctica, amb major o menor èxit, segons la
inteŀligència i la virtut de cada individu; però el que no es pot pretendre és que aquell que posseeix un
estàndard últim al qual es puguin referir els conflictes de drets i de deures sigui el menys qualificat
per a resoldre’ls. Si la utilitat és la font última de les obligacions morals, la utilitat es pot invocar per a
decidir entre elles quan les seves exigències són incompatibles. Encara que l’aplicació de l’estàndard
pugui resultar difícil, és millor que no tenir-ne cap en absolut. En canvi, en els altres sistemes, en què
les lleis morals reclamen totes una autoritat independent, no hi pot haver cap àrbitre legitimat per a
fer de mitjancer entre elles; la pretensió que una preval sobre les altres es basa en poca cosa més
que sofisteria, i llevat que es determinin, com fan normalment, per la influència no reconeguda de
consideracions d’utilitat, només ofereixen camp lliure a l’acció de desitjos i interessos personals.
John Stuart Mill. L’utilitarisme, capítol II
1.Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i
com hi apareixen relacionades . [2 punts]
Aquest text de John Stuart Mill, el qual explica que en les teories morals que hi ha, sempre hi
trobarem problemes i queixes de les normes que aquestes teories ens imposen. Llavors,
l’utilitarisme,ens ajuda a tenir uns avantatges davant d’aquestes teories. Aquest avantatge del qual
estem parlant seria l'anomrnat principi d’utilitat, que explica que la majoria ee coses depenen d’una
sola norma, no de moltes. Ademés, John Stuart Mill, ens explica que no totes les teories tenen les
eines necessàries per poder arribar a resoldre aquests problemes o que a vegades necessiten fer ús
de l'anomenat principi d’utilitat per poder arribar a alguna conclusió, ja que sinó moltes vegades no
s'hi arriha a ninguna conclusió final i llavors ens quedem amb res
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen
en el text les expressions següents: [1 punt]
a) «drets» els deures que té tota persona
b) «consideracions d’utilitat» és quan s'arriba al màxim plaer i no es té dolor (tothom
pot arribar.)
3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Stuart Mill, de la frase següent del
text: «Si la utilitat és la font última de les obligacions morals, la utilitat es pot invocar
per a decidir entre elles quan les seves exigències són incompatibles.» (En la
resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents,
encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
En aquesta frase, Mill ens explica la seva teoria sobre el principi d’utilitat, que es
basa en el fet que tothom ha de trobar la felicitat sense dolor i únicament amb plaer.
Mill intenta que amb aquest principi puguem trobar l’única manera en la qual
nosaltres podem arribar a arreglar les altres normes morals. Per tant, Stuart Mill diu
que nosaltres hem de fer una acció no pensant en els beneficis que hi ha, sinó en
les conseqüències que aquest fet que hi provoquem tindran després. Mil lbusca un
equlibro o balança entre dolor i plaer
4. Compareu les idees de Mill sobre els límits del poder polític amb la concepció
