Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Historia i antropologia de l'educacio, Profesor: Queca Criach, Carrera: Educació Infantil, Universidad: URL
Tipo: Ejercicios
1 / 8
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
L’alumne és reduït a simple repetidor de lliçons professorals o del llibre de text (paper passiu en l’acte educatiu).
Es vol que l’alumne sigui intel·ligentment actiu en les activitats i treballs, posant-li a l’abast molts textos i llibres, una àmplia bibliografia, reflexionant sobre les activitats.
Es basa en la passivitat d’actituds, la manipulació mecànica dels infants i la uniformitat en el programa escolar i el mètode (Dewey).
L’alumne actiu que observa, experimenta, comprova, generalitza… tot estimulant-lo a ser reflexiu i a desenvolupar la capacitat crítica i de judici.
Mira la infància com una etapa de la vida que no té altre significació que la de ser preparatòria per a l’adultesa, per l’home o la dona del futur.
Entén la infantesa com una edat autosuficient i que té una finalitat en si mateixa.
edats (homogènies). no accepta la diversitat (la rebutja).
Tancament: impedeix al nen portar les seves experiències a l’escola.
Obertura: es deixa que l’infant porti les seves experiències a l’escola.
Separació: el nen aprèn mitjançant llibres de text (recopilació de totes les certeses) i la seva tasca és escoltar, recordar i repetir.
Proper: aprèn mitjançant l’experiència (els sentits).
Grup: relació individual. Mestre ⇒ Alumne. Grup: punt de referència constant per la identificació i elaboració dels continguts (lloc de punts de vista).
Mestre: guardià de la veritat. “Ho sap tot”. Mestre: no és el “saber” sinó un mitjancer.
Avaluació: es tracta del nivell de coneixença. Tots tenen les mateixes oportunitats d’aprenentatge (no aprèn aquell que no s’esforça).
Avaluació: programa escolar que s’adapta a les necessitats o respostes de la classe, és a dir, al procés.
Psicòleg: s’encarrega dels nens minusvàlids, per la seva integració l’escola. Separar els nens diferents/problemàtics dels considerats “normals”.
Psicòleg: ajuda al mestre a adaptar-se a la totalitat dels nens (és un pilar clau per tots els centres educatius).
Recerca científica: s’analitza la relació entre l’èxit escolar i les capacitats intel·lectuals de l’individu.
Recerca científica: depenent de les circumstàncies a l’aula, es modifica tant l’actitud com la metodologia i/o activitat.
Tant l’escola nova com l’escola tradicional van sorgir d’una necessitat, d’un moment en la història que requeria un canvi. Però el que realment ha fet que el model d’escola nova esdevingui com és, són les constants imposicions del model tradicional i els antecedents del qual aquesta consta:
(Documentació: “L’escola excel·lent”) è Es reivindica la tasca duta a terme, en el camp de l'educació, pels moviments de renovació pedagògica durant els anys de la República.
Ens situem després de la segona república espanyola quan Catalunya va formar govern. L’any 1931 es va proclamar la república catalana i més tard la generalitat provisional, fins arribar a les eleccions al parlament de 1932. En l’àmbit educatiu, es volia aconseguir un aprenentatge basat en l’experiència. Es considerava que el mestre havia de ser el primer ciutadà de la república, i ell era l’encarregat de formar ciutadans per una societat democràtica. Es va començar a produir una col·laboració per part de mestres, famílies i institucions públiques. Sense aquestes tres segurament no s’hauria aconseguir la qualitat educativa que van tenir en aquells anys. L’escola es va convertir en un lloc agradable per els infants, on estaven a gust i s’ho
passaven bé. Tant els mestres com els alumnes consideraven que anar a l’escola havia de ser molt més que escoltar el discurs d’un mestre. Eren escoles per tothom, és a dir, tant els fills d’un personatge públic important com els fill d’una família amb pocs recursos econòmics hi podia accedir. Aquest tipus d’escola rebia el nom “d’Escola Activa” on l’objectiu principal era formar, conèixer i estimar els infants. Tenien contacte amb el món, més enllà del recinte escolar, i feien excursions, tallers, colònies i moltes altres activitats. Consideraven que “si no saps explicar per escrit allò que has vist, no arribaràs a estructurar la teva ment ni la teva capacitat de comunicació”, per aquest motiu es donava molta importància a la lectura i la parla. Aprenien actuant, i les lliçons eren de comprensió i no de memorització, només memoritzaven poemes ja que es donava molta importància a la poesia. No tenien cap tipus de notes, ni exàmens, ni avaluacions finals ja que no consideraven que això fos essencial en l’educació; el més important era aprendre a conviure. Es va aconseguir convertir els mestres en grans referents pels alumnes, cosa que fins al moment no s’havia produït mai.
(Documentació: pel·lícula “La lengua de las mariposas”)
La Segona República va néixer amb un programa de reforma global del sistema educatiu que incloïa la construcció urgent d’escoles, la dignificació del professorat, el restabliment d’un sistema unitari, el foment d’una pedagogia activa i participativa, però sobre tot la concepció laica de l’ensenyança. L’any 1936 esclata la Guerra Civil espanyola, fet que produirà grans canvis tant en la societat com en l’educació. La guerra finalitza l’any 1939 amb la derrota del bàndol republicà i la victòria dels nacionals. En aquest moment comença la dictadura franquista que durarà fins al 1975. Espanya entra en una època d’extrema violència, d’assassinats, de crueltat, de dolor i de terror, impulsada per la política franquista que destrueix tot rastre de la política educativa y cultural durant la República.
(Documentació: “El florido pensil”)
L’Educació durant el franquisme, va eliminar per complert qualsevol avenç que s’hagués fet en aquest camp, liquidant el model republicà educatiu (gran regressió). Es van marcar unes disciplines molt severes: patriotisme espanyol i obediència a les autoritats (polítics i església). L’Aprenentatge es basava en la repetició, i els infants nomes aprenien repetint conceptes milers de vegades. Un exemple clar d’aquest tipus d’aprenentatge són las infinites cançons que tenien dels rius, de matemàtiques, de llengua... Va ser una època molt dura pels alumnes de les escoles tradicionals franquistes; les agressions eren habituals a classe, és a dir, els professors pegaven als seus alumnes com a càstig (molt durs tant mental com físicament) i com a mètode per sentir-se dominants i superiors. El rol del mestre era tant autoritari que els infants tenien por a expressar el que sentien i a equivocar-se responent alguna pregunta. Per tant, els alumnes estaven totalment reprimits i cohibits.
extrems, sobre una tarima, la taula i la cadira del professor juntament amb la pissarra; i a l’altre extrem una graderia de fusta on els nens seien. Entre les grades i la tarima hi havia l’anomenat “banco corrido”, que era gran espai amb bancs adossats a les parets (l’alumne perfecte era aquell que podia estar una gran quantitat d’hores assegut en aquelles grades sense molestar). Molts parvularis estaven inspirats en el mètode Lancaster que permetien tenir aproximadament cent alumnes per classe. En aquest tipus d’aules l’ordre era una peça fonamental.
Els parvularis de Fröbel (Kindergarten) fomentaven la llibertat del joc i la iniciativa del nen. En bona part dels casos no s’assoleix la finalitat que es va proposar ja que es van fer uns determinats exercicis i jocs (dons) impedint que la naturalesa actuï de manera lliure (el Kindergarten es va convertir en un “hivernacle”). Les seves idees van ser considerades com un perill per la necessitat de submissió del proletariat en plena expansió del capitalisme i la industrialització.
Parvularis de l’Escola Nova: Catalunya, durant la Generalitat Republicana, va començar a tenir una sensibilitat pedagògica prou coneguda on les escoles noves catalanes prenien gran importància. Això va obrir les portes del mercat a empreses com Dalmau Carles Pla, S.A. que s’encarregava de fer material escolar, des de llibres de text fins a materials didàctics, com per exemple els dons de Fröbel, alguns materials semblants els de Montessori, i jocs sensorials o situació de l’espai de Decroly.
Entrevista/conversa a un avi: L’escola del meu/va avi/a : Rosa Maria Castell Calvo.
Els horaris escolars eren de 9-12h i de 15-18h (de dilluns a divendres).
