Conceptes Gestió Pública – Miquel Peinado
!
ü
1
Tema 1: Dimensions de la gestió pública
Administració pública: mega-corporació multiservei que subministra bens i serveis per defensar i garantir els
drets i llibertats dels ciutadans. Garanteix una sèrie de drets i llibertats dels ciutadans dins d’unes regles,
teòricament ajuda a reduir incerteses.
Funció pública burocràtica: es construeix i desenvolupa com la forma més adequada per protegir una ètica
de servei públic integrada per un conjunt determinat de valors, com l’honradesa, maneig de recursos públics,
predomini de l’interès general.
Tipus d’actors que intervenen en la gestió pública: Responsables polítics, càrrecs directius, funcionaris,
empreses privades, societat, ciutadania.
Actors de la gestió diària de l’Administració Pública: 1)càrrec electe (política local), 2)personal eventual
(depèn del càrrec electe, es de confiança), 3)personal directiu i executiu, 4)funcionaris i tecnoestructura (amb
habilitació de caràcter nacional com interventor, tresorer i secretari; funcionaris de carrera mitjançant procés de
selecció; funcionaris interins que passen oposicions però no tenen plaça fixa; personal laboral amb tasques
concretes i té caducitat; becaris per establir xarxes i d’aprenentatge; personal de plans d’ocupació amb una feina
molt concreta), 5)empreses privades, 6)ciutadans (associacions de veïns, entitats, plataformes, iniciatives
populars, nimby, xarxes socials)
Governança i tipus: conjunt d’accions institucionals amb les que es preparen, adopten i executen les decisions
publiques en un entorn social determinat. De quina manera acceptem decisions de la teva realitat i el teu context.
Estan condicionats per un conjunt mes o menys articulat de regles formals i informals que condicionen i
estableixen les pautes d’interacció entre els actors en la presa de decisions que afecten la col·lectivitat i els seus
conflictes. Tipus segons nivells agregats, sectors, segments i organització.
Paradigmes burocràtics: constitució de cadis (actual), max weber (marca jerarquia i procediments per
l’evolució d’una societat)
Nova gestió pública: Transició de model burocràtic i passa perquè la societat esta canviant.
• Burocràcia –garantista: Meritocràcia disciplina jerarquia rigidesa
• Post-burocràcia – eficientista: centralitzadora, externalitzadora de serveis, creació de
tecnoestructures.
• Nova gestió pública –contractualista: Visió descentralitzadora, unitats de mercat per mesurar
resultats, innovació “rígida”.
• Nova gestió pública –servicial: Responsivenes, que és la capacitat de donar resposta, creació
d’estructures planes amb equips apoderats.
Tema 2: Administració pública local
Administració territorial: S’emmarca en un territori, hi ha l’estatal, autonòmica, local
No territorial: No s’emmarca en un territori sinó per funció o per àrea. Hi ha l’administració institucional
(empreses públiques), administració corporativa (corporacions que defensen per norma els seus membres),
administracions consultives o de control (comissions de control), administracions independents (ens públics amb
personalitat jurídica difernt, com les agències)
Legislació i l’administració local
• CE: municipis son les administracions mes properes als ciutadans. Presten serveis essencials. Tenen
autonomia administrativa i financera. Dintre del seu àmbit competencial aproven reglament i realitzen
accions concretes. Autonomia sota pressupost. Municipi com entitat bàsica d’organització territorial de
l’Estat
• Estatut: municipi es la institució bàsica d’identificació i de participació política de la ciutadania, i per
aquest motiu ha de gaudir de l’autonomia garantida per regular, gestionar i satisfer els interessos dels
ciutadans
• Municipi: Territori. L’àmbit dins la frontera. Població. En funció d’això tindrà mes ingressos del IBI i les
transferències de l’estat. Pressupostos que afecten als serveis. Aquí entra la innovació publica.
Organització. Es la configuració d’un ple de les diferents formacions polítiques.
Ple: configurat per tots els regidors escollits a les eleccions amb un sufragi igual, lliure, directe , secret i es
presidit per l’alcalde. li correspon la direcció política (màxim dirigent polític). Controla i fiscalitza l’actuació dels
altres òrgans del govern i adapten els acords de major transcendència.
Regidors: escullen l’alcalde al ple
Alcalde: ha de liderar el procés d’urgència. Responsable de que tot funcioni. Aplica el protocol. Convoca i
presideix les sessions del ple de l’ajuntament i de la junta del govern local. Dirigeix el govern i l’administració
municipal, representar ajuntament i dictar bans, decrets d’alcaldia.
Junta de govern: En una gran ciutat el ple pot cedir competències, tasques o funcions a la junta de govern.
municipis de mes de 5000 habitants. Si es de menys i el ple decideix que es creï la junta de govern també pot
haver o si ho exigeix el reglament orgànic. Si ets capital de comarca també. Correspon a l’alcalde nomenar i
separar lliurement i en qualsevol moment els membres de la junta de govern local, donant compte al ple
Comissió especial de comptes: Formada per membres de tots els grups municipals, per representació
proporcional o igual amb vot ponderat. Estudia, examina i informa dels comptes anuals de la corporació.
Marc competencial (llei 1985 vs 2013): Llei 7/1985 llei reguladora de les bases del regim local. Es el que et
diu quines son les tasques d’un ajuntament, com ha de funcionar, les pròpies (has de fer) i les delegades (segons
la CE si tens recursos). Llei 27/213 de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, La UE ordena a
reestructurar la cartera de serveis segons les competències. Norma garantista de que les administracions
públiques perquè siguin sostenibles. Introducció del pla d’ajust si despeses>ingressos.
Llei 2013 que complementa a la del 1985. Regula el que no pots fer. Manté competències pròpies. Les
delegades son les que son transferides per l’estat i les CCAA. Les competències diferents de les pròpies i de les
delegades no precisen de ser atribuïdes ni per l’Estat ni les CCAA i només poden exercir-se per les ens locals
