¡Descarga gestio publica t5 y más Apuntes en PDF de Ciencia de la administración solo en Docsity!
TEMA 5. PRIVATITZACIÓ I COMPETÈNCIA EN LA GESTIÓ
PÚBLICA
Privatització Aspectes preliminars
. Concepte molt connotat (negativament o positivament) . Concepte polisèmic - pot significar coses diferents
Definicions de privatització (...)
Models de prestació de serveis (Donahe)
Moviments privatitzadors:
. Del finançament col·lectiu al individual . De la prestació pública a la prestació privada
Models de prestació de serveis (Savas)
PÚBLICA
Rols en la prestació de serveis públics
PÚBLICA
**2. Voluntariat
- Autogestió**
PÚBLICA
**4. Franquícia
- Tiquets, vals o xecs
- Subvenció**
PÚBLICA
**9. Acord intergovernamental
- Prestació Governamental**
PÚBLICA
Moviments privatitzadors (Savas)
• Desregulació
• Delegació
• Establiment de preus
Criteris per diferenciar entre tipus de serveis
1. Regulació: qui determina la quantitat I la qualitat del servei?
• Autoritat
• Mercat
2. Distribució/ assignació de recursos
• Via pressupostos
• Via competència
3. Propietat dels mitjans de producció
• Pública
• Privada
Tipus de serveis
PÚBLICA
Xecs escolars Marc actual
- El dret a escollir centre (igual que el de creació de centre) ja està reconegut i regulat en el nostre sistema educatiu
- Llibertat de creació de centre i possibilitat de concert amb el sistema públic, respectant un seguit de principis com gratuïtat, mateixos criteris d’admissió́ que els centres públic i consell escolar.
- Llibertat d’elecció de centre també reconeguda. Quan hi ha excés de demanda s’apliquen criteris com proximitat, nivell d’ingressos i germans en el centre.
- Els xecs escolars no estan en el centre de l’agenda política sobre la reforma del centre educatiu, però sí ha generat molt debat acadèmic.
- El debat específic sobre els xecs escolars ens dota d’arguments pel debat més general sobre la llibertat d’elecció de centre.
Teoria dels xecs escolars
PÚBLICA
- Definició́: un xec (val o bo) per un valor monetari determinat que pot ser utilitzat per les famílies per pagar la matrícula escolar en l’escola que prefereixin.
- L’estat no finança el centre, sinó a les famílies.
- Pressuposa elevada autonomia de centre (diferenciació de l’oferta educativa) i competència (per l’atracció de demanda, que suposarà major finançament).
- No és igual al lliure mercat: pel finançament públic i per la regulació pública.
- Però algunes de les seves principals fonts d’inspiració teòrica són economistes com M. Friedman i F. Von Hayek
La regulació pública dels sistema de xecs
Efectes esperats
- Major marge d’elecció a les famílies.
- Introduir elements de comparació.
- Estímul a la innovació i a la millora de la qualitat – spillover effects
PÚBLICA
Algunes propostes per millorar l’equitat del sistema en un marc d’igualtat d’oportunitats.
- Assegurar, mitjançant la zonificació escolar, que les famílies disposin d’un ventall prou divers de centres escolars en la seva zona de proximitat.
- Millorar la informació a disposició de les famílies sobre el mapa escolar (OME).
- Enduriment dels mecanismes de control sobre el frau en els processos de matriculació de les famílies (OME).
- Garantir que els centres sostinguts amb fons públics no apliquen mecanismes de selecció de l’alumnat. Eliminar barreres a la gratuïtat.
- Millorar el conjunt de l’oferta educativa pública en el seu conjunt.
- Concentrar recursos en aquells centres que més ho necessiten (Plans Educatius d’Entorn, magnet schools , indicadors de necessitat més clars...)
- Participació de l’administració educativa en el planejament urbà.
- (^) Ampliar el nombre de places reservades per a alumnat amb NEE i reducció de ràtios per millor distribució de l’alumnat de matrícula viva.
- Enfortir l’avaluació del sistema educatiu i garantir la transparència dels resultats.
Agencialització, gestió per resultats i contractes-programa.
Dos principis i un instrument
• Principi 1: agencialització
• Principi 2: gestió per resultats
• Instrument: contractes-programa.
PÚBLICA
Agencialització
• Timonejar i no remar
• Delegació de les funcions de rem a agencies especialitzades
(públiques o privades)
• Àmplia autonomia gerencial
• Responsabilització sobre els resultats.
Teoria de l’agència
Implicacions Reptes
• Actors autònoms
• Inter dependents
• Relació contractual
• Aplicació d’incentius
monetaris
• Multiplicitat d’objectius genèrics
difícils de mesurar
• Elements que s’escapen del control
dels agents
• Dificultats per aplicar els mecanismes
d’incentivació
Gestió de resultats
- (^) Orientació cap als resultats (no cap als inputs) CANVI EN LA CULTURA ORG.
- Autonomia i flexibilitat organitzativa DRET (I CAPACITAT) PER DIRIGIR
- Mesura del rendiment SISTEMES D’INFORMACIÓ (INDICADORS DE RENDIMENT)
PÚBLICA
Activitats centrades en millorar els indicadors, encara que se sàpiga que no milloren el problema
- Discriminació de problemes/usuaris que perjudiquin els resultats mesurats
- Manipulació de dades
Abaixar el llistó
Estimular comportaments conservadors per part d’aquells que tenen més potencial
Instrument: Contracte-Programa
- “És el document de formalització́ d’un marc de relacions en què es concreten els compromisos i les contrapartides de les parts i en què s’inclou el sistema de seguiment i avaluació́ de l’acompliment de les clàusules establertes i el seu sistema de revisió́ , al llarg d’un termini de temps determinat” Glossari de modernització́. Departament de Governació i Administracions Públiques. Generalitat de Catalunya.
- En síntesi: un document on es formalitzen uns objectius i les contrapartides (o penalitzacions) que es deriven del seu acompliment
Efectes del CP
PÚBLICA
Components basics d’un CP
• Objectius estratègics I operatius
• Pla d’activitats
• Sistemes de ponderació dels objectius
• Indicadors de mesura
• Pla econòmic i financer
• Estructura de seguiment.
Objectius estratègics Responen a la pregunta: “per què ho fem?” Han de ser:
- Coherents amb els objectius de política dels principals i la missió dels agents.
- Invariables durant un període de temps relativament llarg.
- No fixen actuacions específiques.
- Han de representar un repte, però alhora ser realistes.
Exemples (equipaments culturals):
PÚBLICA
- Correcte: Desenvolupar convenis de col·laboració amb les universitats catalanes per a l’anàlisi del sector teatral català (ens diu com podem contribuir a l’objectiu de millorar la recerca del sector teatral català)
- Incorrecte: Col·laborar amb les universitats (està formulat com a objectiu, no ens diu el “com”)
Crítica dels CP
- Procés de redacció elitista, sense implicar el conjunt de la comunitat universitària.
- (^) No responen a qüestions fonamentals com el per què de les universitats, objectius socials, valors clau...
- Posen èmfasi en objectius instrumentals (economia, eficiència), no substantius (retorn social)
- Visió molt quantitativista.
- No generen compromís en l’organització.
- Tenen l’efecte pervers de provocar l’obsessió per l’acompliment d’indicadors (en detriment de la preocupació per resultats globals).
Crítica optimista dels CP
- Procés participatiu. Consulta a diferents col·lectius professionals.
- Redacció dels objectius més finalista – èmfasi en el servei públic, en les funcions socials, els valors als que respon.
- Generalisme, indicadors ambigus, més difícils de quantificar: el preu a pagar en el sector públic.
- Eina menys potent de control de resultats, però més generadora de compromís i mobilització dels professionals al voltant dels objectius
Conclusió
• Els CP com a eina de control de resultats
PÚBLICA
• Els CP com a estímul del canvi cultural: orientació als objectius.
Copagament en els serveis publics
Models de finançament dels serveis Col·lectivament, via impostos
• Tots podem fer us del servei independentment de la nostra aportació
a la hisenda pública.
• Tots contribuïm al seu finançament independentment de si fem us del
servei o no. Individualment, via preus
• Només aquells que paguen poden fer ús del servei
• Només hem de pagar si volem fer us del servei... si no, no...
El copagament implica cofinançament del servei via preus
Un instrument innovador de gestió pública?
- Un instrument d’ús habitual en els serveis públics (transport públic, peatges, aparcament, serveis culturals, recreatius...)
Es proposa l’extensió en el seu ús (Osborne i Gaebler):
- “Es evidente que el público prefiere este enfoque: las encuestas públicas señalan que cuando se pregunta a los ciudadanos por sus preferencias a la hora de recaudar – las cuotas o los impuestos – las cuotas se llevan la palma”
- “¿Por qué no? Qué hay más justo que un sistema en el que los que se benefician de un servicio, y puedan pagarlo, lo hagan, mientras que los que no se benefician no lo hagan?”
Funcions bàsiques: Finançament addicional dels serveis públics:
• Dels que estan sotmesos a copagament (ex. Piscina municipal)
PÚBLICA
