gestió pública, Ejercicios de Ciencia de la administración

¡Descarga gestió pública y más Ejercicios en PDF de Ciencia de la administración solo en Docsity!

GESTIOPUBLICA

MIQUELPEINADO

3CURS-2TRIMESTRE

Tema 1. Dimensions de gestió púbica 1.1- Introducció a la gestió publica Administració publica: organització que garanteix i defensa una sèrie de drets i llibertats per tal de reduir incertesa que afecta a les decisions lliures dels ciutadans. Garanteix una sèrie de drets i llibertats dels ciutadans dins d’unes regles. Això ajuda, en teoria, a reduir incertesa. Quan més potent és una administració pública el ciutadà es sent mes tranquil. Què fa? Donar serveis a tots els ciutadans que tens sota la teva responsabilitat Podríem considerar-la una mega-corporació multiservei que subministra bens i serveis per defensar i garantir els drets i llibertats dels ciutadans. Les persones volen que es satisfacin el seu interès personal. No pas el be comú. Al ser multiservei sempre hi haurà algú en contra. Defensar els drets i llibertats amb gent en contra. Son les regles del joc. Sota una base de l’ètica, els valors del servei públic fa que l’administració publica es mantingui neutral al prestar un servei públic. Així l’administració publica es acusada de no ser personalista, no tenir sensibilitat. La funció publica burocràtica es construeix i desenvolupa com la forma més adequada per protegir una ètica de servei públic integrada per un conjunt determinat de valors. Els valors dominants en aquest discurs burocràtic d’integritat se situa en la honradesa, en el maneig de recursos públics i en el joc net i en el predomini de l’interès general sobre el particular amb la igualtat de tracte. Ser regidor per millorar la vida dels conciutadans. 1.2- Els paràmetres basics per l’anàlisi de gestió publica Qui intervé en la gestió publica?

• Responsables polítics.
• Càrrecs directius. Executen les polítiques publiques dictaminades pel govern o els regidors
• Funcionaris. Treballa en una categoria professional
• Empreses del sector privat. Treballen en el sector públic i executen en el sector públic. Relació sector públic i privat i està legislada i normativitzada.
• Societat, ciutadania. Aquests actors estan presents en la gestió diària de l’administració Càrrecs electes. La política es local i al municipi l’interessa així que govern i oposició poden votar a favor tot i les discrepàncies ideològiques (pactes ERC i PP a nivell local existeixen) El personal eventual. Depèn del càrrec electe. Persones de confiança que sol·licita sobre un tema en concret. Llei 7/1985 de 2 d’abril reguladora de les bases del règim local. Personal directiu i executiu. Les característiques que senyala l’estatut basic del empleat públic per aquest personal directiu personal, al seu article 13 son les següents. EBEP. Funcionaris o la tecnoestructura. Els operaris, que fan fer funcionar el motor de la ap.
• Funcionaris amb habilitació de caràcter nacional. Depenen de l’administració central de l’estat. Secretari, interventor i tresorer. Tres figures que el càrrec superior es el ministre, no el alcalde. Funcionaris extremadament preparats en el àmbit jurídic econòmic o de política que vetllen de que qualsevol moviment

1.3- Governança: dimensions i nivells Com estructurem relacions entre els diferents actors a través del quals es prenen decisions sobre allò públic. Com utilitzes el mapa d’eines per donar serveis. Està formada per un conjunt mes o menys articulat de regles formals i informals que condicionen i estableixen les pautes d’interacció entre els actors en la presa de decisions que afecten la col·lectivitat i els seus conflictes. Qualsevol acció te unes conseqüències sempre. Veure el cost d’oportunitat. Veure el bé públic i aconseguir el màxim bé per el màxim nombre de persones.

• Lleis
• Normes
• Procediments
• Costums
• Valors
• Hàbits Fer governança amb un factor cultural d’un territori, adaptar les normes (exemple correfoc i falles a la UE) Mecanismes de relació mitjançant els quals, els actors articulen els seus interessos, exerceixen els seus drets i obligacions, i fan mediació en els seus desacords i conflictes. "El gobierno existe para traducir los deseos de los propietarios de una organización en el desempeño organizacional" John Carver Policygovernance.com; la governança com la capacitat entre els desitjos dels que manen siguin traslladats al ser d’una administració. Treballar en allò que creiem. Governança = governance i Govern = government No es el mateix. Governança es un conjunt d’accons institucionals amb les que es preparen, adopten i executen les decisions publiques en un entorn social determinat. De quina manera acceptem decisions de la teva realitat i el teu context. Que tenir en compte
• Estructures
• Processos
• Relacions entre actors
• Regles
• Mecanismes d’imposició, control i rendiment de comptes
• Incentius
• Normes informals. Capacitat d’adaptació en el teixit social per no desmuntar la governança. Saber on estan les relacions informals. Tipus de governança per nivells agregats
• Global
• supranacional
• Nacional
• Autonòmic
• Municipal

Per sectors

• Esports
• Educació
• Medi ambient
• Serveis socials Per segments
• Inmigracio
• multiculturalitat
• Salut
• Genere Per organització
• Disseny d’organitzacions, organigrama, normes informals
• Models de gestió
• Gestió tributaria
• Inversions
• conflictes 1.4- Els paradigmes burocràtics i la nova gestió publica Constitució de Cadis. Realitat burocràtica actual Max weber. Inventor de la burocràcia, marca les jerarquies i procediments de que pq una societat evolucioni hi ha unes normes i procediments. Tres grans conceptes de burocràcia, autoritat i el model ideal de burocràcia; que es el model actual de burocràcia en tota la societats occidentals. Columna vertebral de l’administració pública. La nova gestió publica Transició de model burocràtic i passa perquè la societat esta canviant, Canvi en nova gestió pública, degut a com ha evolucionat a societat.

1. Burocràcia: model garantista: Meritocràcia disciplina jerarquia rigidesa
2. Post-burocràcia: model eficientista: Orientació al retall i al reajustament, centralitzadora, externalitzadora de serveis, creació de tecnoestructures
3. Nova Gestió pública: model contractualista: Visio descentralitzadora, unitats de mecar per mesurar resultats, innovació “rígida”. Intentar buscar noves línies per descentralitzar per fer-ho eficient.
4. Nova gestió pública: orientació servicial: Responsivenes, que és la capacitat de donar resposta, creació d’estructures planes amb equips apoderats. Es un canvi social important

• Els municipis son l’entitat bàsica d’organització territorial de l’estat, i dins dels mateixos estan els ajuntaments. Es un indicador de com s’estructura el catàleg de serveis en un municipi i la importància que te un ajuntament en un municipi.
• Hi ha 11 illes, que hi ha consejos i cabildos insulares (balears 4. Canàries 7 illes)
• Hi ha ens locals mes petites i incloses als municipis. Hi ha 3719 es denominen de diferents formes: pedanies, parròquies... s’adapta a la realitat cultural del territori.
• Existeixen ens locals superiors al municipi: associació de varis municipis: 81 comarques, 3 àrees metropolitanes (BCN i 2 a valència, les altres no funcionen com a proveïdora de serveis. Eina per agilitzar obres) i 1008 mancomunitats A l’estatut: el municipi es la institució bàsica d’identificació i de participació política de la ciutadania, i per aquest motiu ha de gaudir de l’autonomia garantida per regular, gestionar i satisfer els interessos dels ciutadans. Va més enllà, però torna a dir que es l’instrument independent per donar serveis i satisfer els interessos ciutadans.
• El municipi es l’entitat basics de l’organització territorial de la CCAA i també l’instrument essencial de participació de la comunitat local en els assumptes polítics. Article 86.1-
• Reconeix i empara l’autonomia dels municipis, garantida per la constitució. Article

En un municipi, en un punt de vista d’organització.

• Territori. L’àmbit dins la frontera.
• Població. En funció d’això tindrà mes ingressos del IBI i les transferències de l’estat. Pressupostos que afecten als serveis. Aquí entra la innovació publica.
• Organització. Es la configuració d’un ple de les diferents formacions polítiques. El ple esta configurat per tots els regidors escollits a les eleccions amb un sufragi igual, lliure, directe , secret i es presidit per l’alcalde. Una vegada constituït el ple de l’ajuntament, els regidors escullen l’alcalde. El nombre de regidors del ple esta determinat segons el nombre d’habitants del municipi i el mandat es per a quatre anys. Sempre imparell. Al ple li correspon la direcció política (màxim dirigent polític). Controla i fiscalitza l’actuació dels altres òrgans del govern i adapten els acords de major transcendència. L’alcalde es president de la corporació, responsable de tot el que passa al municipi. En una gran ciutat pot el ple cedir competències, tasques o funcions a la junta de govern Ha de prometre el càrrec i hi ha una normativa mínima, amb un protocol. Hi ha una litúrgia que ve del 1812. Es l’encarregat de tot el pes de la gestió municipal, assistit per la junta de govern local, tinents d’alcalde i regidors delegats sense perjudici de la funció de control que realitza el ple. A l’alcalde ha de liderar el procés d’urgència. Responsable de que tot funcioni. Aplica el protocol. Convoca i presideix les sessions del ple de l’ajuntament i de la junta del govern local. Dirigeix el govern i l’administració municipal, representar ajuntament i dictar bans, decrets d’alcaldia. Junta de govern local existeix als municipis de mes de 5000 habitants. Si es de menys i el ple decideix que es creï la junta de govern també pot haver o si ho exigeix el reglament orgànic. Si ets capital de comarca també en tens, independentment del nombre d’habitants. La formen l’alcalde i un nombre de regidors no superior al terç del nombre total de regidors al ple

Correspon a l’alcalde nomenar i separar lliurement i en qualsevol moment els membres de la junta de govern local, donant compte al ple. Correspon a la junta de govern local l’assistència de l’alcalde en l’exercici de les seves funciona, i tindrà les funcions que li atorguin per delegació, l’alcalde o qualsevol altre òrgan municipal. La comissió especial de comptes. Formada per membres de tots els grups municipals, per representació proporcional o igual amb vot ponderat. Estudia, examina i informa dels comptes anuals de la corporació. Ofereixen serveis públics que son activitats prestacionals servides als ciutadans, mitjançant les formes que contempla la legislació, i tenint en compte les seves competències. CE articles 140-142. Han de tenir pressupost, les eines per poder-les fer. 2.3- El marc competencial. Tipus de competències Llei 7/1985 llei reguladora de les bases del regim local. Es el que et diu quines son les tasques d’un ajuntament, com ha de funcionar. Les competències de les ens locals es classifiquen en competències pròpies atribuïdes per la llei i les competències atribuïdes per delegació.

• Pròpies- has de fer
• Delegades- has de fer sempre i quant compleixis la CE de que mentre tinguis recursos Es regulen en els articles 7, 25, 27 i 36 Llei 27/2013, racionalización y sostenibilidad de la administración local. La UE ordena a reestructurar la cartera de serveis segons les competències que te cada administració publica. Norma garantista de que les administracions públiques perquè siguin sostenibles. Diu que si tens mes despeses que ingressos has de fer un pla d’ajust i veure com quadres els comptes. S’ha de presentar al ministeri. Doble context legal. Complement a la del 85. Article 26. Tots els municipis han de prestar
• Enllumenat públic
• Cementiri
• Recollia de residus
• Neteja viaria
• Abastiment domiciliari d’aigua potable
• Clavegueram
• Accés als nuclis de població
• Pavimentació de les vies públiques Amb mes de 5000 habitants
• Parc públic
• Biblioteca publica
• Tractament de residus Amb mes de 20000
• Protecció civil
• Avaluació i informació de situacions de necessitat social

Tema 3. La gestió transversal. Sistemes d’informació, indicadors per al control de gestió Quina manera traiem eines i comencem a utilitzar-les de manera diferent per tenir el control, de la gestió amb indicadors. 3.1- els conceptes basics asocials al sistemes de control de gestió Control de gestió. procés administratiu que serveix per avaluar el grau de compliment dels objectius organitzacionals previstos por la direcció o govern corporatiu. Processos per arribar a uns objectius. Com movem la relació de processos per arribarà uns objectius i a partir d’aquí traurem unes dades, uns indicadors. Com l’administració es relaciona amb el ciutadà i com controlem la seva qualitat. Hi ha ciència darrera, dades objectives. Que es pressuposa per un control de gestió? Uns objectius establerts en funció de.

• Programa polític del partit/s del govern. Compromisos de cara als ciutadans que diuen q volen complir
• Pam. Programa d’acció municipal. La corporació escriu i diu q es compromet a fer. Sol ser a 4 anys però triga en aprovar-se.
• Pressupost, ha d’anar lligat amb el pam. No es aleatori.
• Legislació, la norma. Allò que fem ha d’estar dins de la norma.
• Context social i cultural.
• Stakeholders, actors que t’envolten quan prens una decisió. En una acció te en compte uns agents ja siguin directes o indirectes. Això s’ha de tenir en compte per complir uns objectius. Organització i societat
• Organització. Ajuntament. Com s’aproxima a la gent.
• Indicadors per avaluar les accions.
• Recursos (inputs), els te dintre de l’adm.
• Processos. Com moure els recursos, com desenvolupar-los. Crear una arquitectura de processos

• Productes o serveis. Outputs. A traves dels recursos i mitjançant els processos procedim a prestar uns serveis
• Això te un impacte. Pot ser bo o dolent.
• Això a la societat es un resultat polític o un outcome. Que la gent quedi satisfeta o no d’aquest servei. Qualsevol outcome provoca un canvi social i sempre te uns resultats Accountability o rendició de comptes. S’entén que els objectius estan establerts per la pròpia organització en funció de el programa polític, pam, pressupost, legislació, etc. Veure els resultats electorals després d’un programa polític. Que pretén el control de gestió? Indicadors/dades que utilitzen tant sector públic com privat
• Monitoritzar, veure com es comporta la administració, la societat, tenir dades que et diuen paràmetres.
• Pots controlar tant la societat, com l’oposició com les empreses
• Analitzar les dades. Si les controles òbviament, per reorientar serveis. Moure el timó
• Avaluar, arribat a la conclusió del que s0ha fet impacta en un numero de ciutadans
• Informar, parlar i explicar amb el ciutadà.
• Decidir si un servei públic es deficitari pot reorientar-lo o eliminar-ho
• Gestionar les informacions 3.2- Sistemes d’informació i indicadors a la gestió publica
• Informació, aspectes que puguem analitzar, parlem de l’anàlisi de la demanda. Conèixer que necessita la societat.
• Com planificar l’oferta, necessites saber els teus recursos per implementar una cartera de serveis. Crear una capacitat d’oferta real
• Informació sobre el producte final. Veure com cobreix el servei
• Les tecnologies de la informació i ka innovació en el producte o servei. Com funciona el producte i aplicar tecnologia. Monopolitzar la ciutadania amb indicadors, donen informació i augmenten l’eficiència.
• Les tecnologies de la informació i la millora dels processos. Hi ha un backoffice que compaginen l’empresa privada i l’administració pública. En base al comportament de les persones tens informació de la demanada.
• Automatització del control de gestió i dels processo per ser mes eficients ne base a comportaments genèrics. Objectius de la informació sobre la demanda social. Social marketing.
• Identificar necessitats
• Identificar demandes i demandants. Col·lectiu i pes de la societat. Demanda social real en aquest col·lectiu
• Gestió d’expectatives. Intentar cobrir aquelles imaginació del ciutadà en relació a un servei públic. Depèn de la relació surts content o descontent del servei. Veure les necessitats reals de la població Instruments de la informació sobre la demanda social
• Investigació i coneixement del mercat. Estudi de mercat

Tema 4. L’orientació a la ciutadania i el programes de gestió de la qualitat 4.1- Els paradigmes de la gestió de la qualitat. Sistemes de valoració de qualitat en les administracions publiques ESTABILIDAD Y MEJORIA EN LOS SERVICIOS PUBLICOS. GRAFICO 5. SATISFACCION CIUDADANA CON EL FUNCIONAMIENTO DE LOS SERVICIOS PUBLICOS EN general. Any 2007. Partint de la base que la meitat de la població no estarà gaire satisfet amb els serveis públics en general. Al 2012 hi ha crisis, atur, per tant la governança de les dades de l’administració pública amb factors negatius afecta directament al servei públic. Baixa més de 10 punts per les dades conjunturals que generen opinions negatives. Qualsevol cosa que afecti a l’entorn afecte al servei públic. Definició de qualitat: conjunt de propietats i característiques d’un producte o servei que li proporciona la seva aptitud per satisfer necessitats establertes o implícites. Allò que definim en un servei que satisfà necessitats. Percepció de cada individu serà diferents. ISO-9000. Procedimentació de com aplicar un servei amb uns estàndards. També amb el conjunt de característiques inherents que compleix amb els requisits, i que hauria de tractar de satisfer els requisits del client i millorar la eficàcia i eficiència de la organització. (teoria de la millora constant). Cobrir expectatives i necessitats, sobretot en àrees que treballen en serveis a persones. El ciutadà com a client

• Administració pública com a grans proveïdors de serveis. Quan algú te una necessitat va a l’administració pública. Es garantista, mira pel bé comú. Multiserveis, atén diferents serveis.
• Prestacions de serveis com a legitimació de l’acció pública. Cobreix necessitat i satisfà expectatives.
• Serveis públics com a elements estratègics, per veure la satisfacció parlem d’estratègies

o Estat de benestar. A la base té el bé comú. o Drets socials. o Regulació o Governança. Màxim gent possible estigui dins del sistema amb unes expectatives altes, o almenys estiguin satisfetes. Es te en compte el cost d’oportunitat. L’oferta i la demanda en relació als serveis públics. Com s’ofereixen i perquè s’ofereixen el serveis públics. Sempre es creen per satisfer necessitats. El sistema situa a l’administració pública oferint serveis que per al mercat no seria rentable, com serveis socials.

• Demanda. Saber el problema que tenim, canvia segons territori
• Oferta. Anirà en funció de la relació amb els ingressos a través d’impostos. Que depèn de l’Administració pública? Infraestructures, seguretat, educació, sanitat, pensions, serv. Soc., dependència, cultura, esports, etc. Tot això depèn d’abreviatures com IRPF, IS, IVA, IBI, IAE, Indirectes, etc. Fa finançar i sostenir el mapa de serveis públics. Tenim una dualitat entre serveis públics i usuaris que es el que rep o el beneficiari del servei públic. Ets l’usuari però ets un contribuent i elector. Serveis públics.
• Son intangibles, son difícils d’avaluar, impossible de emmagatzemar, ni de poder ser provats abans de ser utilitzats.
• Heterogenis: Condicionar i mediatitzat per la pluralitat. Hauras d’adaptar la oferta a la demanda.
• Complexos: Existeixen infinitat de factors que poden incidir directa o indirectament sobre ells.
• Peribles. Son peribles i simultanis durant la seva producció. La valoració del usuari quan consumeix el servei que proporciona l’administració.
• Inseparables. La prestació del servei es fa a la vegada que el consum del mateix
• No son emmagatzemables. Deu factors que els clients consideren determinants en i una prestació de serveis de qualitat

1. Elements tangibles. Aparences de les instal·lacions físiques, equips, personal i materials de comunicació
2. Fiabilitat, habilitat per executar al servei promès d’una manera eficient i detallada.
3. Capacitat de resposta. Disposició d’ajudar als clients proporcionant-los un servei ràpid
4. Professionalitat, possessió de les habilitats requerides i coneixement de la execució del servei
5. Cortesia. Atenció, consideració, respecte i amabilitat prestat pel personal de contacte
6. Credibilitat, veracitat i honestedat en tots els aspectes del servei que es presta
7. Seguretat, inexistència de perills, riscos o dubtes del servei
8. Accessibilitat, possibilitat de contactar d’una manera fàcil i rapida amb la organització prestadora del servei
9. Comunicació, recepció d’una bona informació facilitada en un llenguatge clar

Tema 5. La producció de serveis o servucció. Els processo dins la gestió pública 5.1- la producció de serveis o servucció. Elements que la configuren Serviucció. Sistema o procés o mecanisme, processo que configuren la fabricació d’un procés. Un servei no es forma d’una manera etèria, els autors parlen de la producció de serveis ja que aconsegueixen objectivitat conceptes que semblen subjectius. Es un procés que s’ha de dur a terme per prestar un servei. Definició mes amplia. Organització sistemàtica i coherent (hi ha uns procediments, uns processos documentats de l’estructura) de tots els elements físics i humans (totes les persones i recursos de l’organització) de la relació client-administració (absolutament tota l’estructura) necessària per la realització d’una prestació de servei amb característiques comercials i nivells de qualitat que han estat determinats prèviament. Alienar els recursos que tenim sota unes característiques comercials i nivells de qualitat determinats. Elements que configuren la servucció

• Ara els recursos humans, hem de tenir en compte com funciona l’equip humà, en funció de les eines pots fer una producció o un altre, depèn del equip. No podem obviar quins RRHH tenim
• Elements de suport físic. Elements que ajuden a fer una producció de serveis que poden ser instrumentals (tecnologies) o d’entorn (seus, mobiliari, llocs)
• Producció de serveis en sí, amb els mitjans que tens (+mitjans + serveis en teoria)
• Client. Heterogeneïtat. Produïm multiserveis a molts tipus de clients. Hem d’intentar detectar la producció de servei per cobrir el màxim de gent possible

En la producció de serveis et centres amb la problemàtica, amb un cas concret. Es un risc molt alt de la producció de serveis. Tenint en compte els inputs no podem obviar la resta dels ciutadans i els resultats. La feina d’un productor d’elements públics ha de relacionar i gestionar els tres tipus de relacions i fer que sigui el mÉs suau possible.

5.2- Inputs i outputs en la creació de serveis públics Ho hem d’enfocar cap al ciutadà i cap al bé comú, hem de identificar poder satisfer les necessitats globals. Abordar col·lectius amb certa importàncies. Hem d’identificar també els ofertants, persones o empreses que faciliten el servei des de el sector privat i funciona (exemple, funeràries i ajuntament de Barcelona), ho fan amb l’objectiu de millora del servei al ciutadà, veure la qualitat del sector privat (que no hi hagi competència deslleial). Segmentació de mercats. Procés de separació d’un conjunt de la població en grups el màxim d’homogenis possible a partir d’unes característiques comunes. Com les variables econòmiques, edat, gènere, hàbits, etc. Això el que pretén es trobar l’efectivitat, es a dir, que els recursos aconsegueixin arribar al màxim de gent possible, amb el risc de deixar-se gent pel camí. Això ens ajuda a quantificar la demanda (conèixer el teixit social a l’àmbit d’actuació), estructurar l’oferta, oferta en base a la demanda i en funció dels recursos, dimensionar, etc.

1. Escollir i seleccionar les variables que volem segmentar. Que necessitem conèixer, sota quins criteris.
2. Definir els segments en base a les variables i els criteris.
3. Identificar i conèixer els segments i avaluar-los
4. Escollir el segment en funció en base a la demanda i la relació amb els inputs (recursos), els processos i els outputs (serveis). 5.3- ciutadans o clients? A la producció de serveis públics hi ha tendències, es quan parlem de ciutadà o client. Quan el ciutadà es partícip de la producció de serveis públics?

• Síndic de greuges defensa al ciutadà. Es per fer queixes d’injustícies.
• Pressupostos participatius. Hi ha una doble vessant a favor i en contra
• Consell de barri o de districte. Es per militància política o per temes concrets. La gent va per interessos o requeriments o demanda. Les administració poden detectar demandes. El ciutadà es multidimensional. El ciutadà es elector, tenim la capacitat de amb la teva veu o vot decidir la línia que agafi una administració e funció de la meva ideologia, puc crear un sistema de govern. També som usuaris, ja que pots valorar si funciona bé o no, afecta en funció de l’usuari el teu vot o no, voto en funció de la percepció dels serveis públic. Ets part del sistema com a contribuent ja que afecta també aquesta relació, ajuda a que el sistema funció. També som súbdits ja que en alguns cops podem no tenir veu ni vot, es una percepció. Tot això esta present en un ciutadà en el moment de la provisió d’un servei públic. 5.4- la gestió i elaboració dels processo a la gestió pública Treure dades de com identificar segments, demanda i creació d’anàlisi. S’ha de relacionar amb els inputs (despeses de la demanda). Analitzar els processos, de quina manera permetem accedir al servei. Hem de detectar, adaptar o crear els ouputs. Després veure el impacte sobre la demanda o els outcomes, veure si millora la qualitat, veure indicadors. També cal avaluar l’impacte i el canvi social. Replantejament en base al redisseny de processos i recursos dels outputs i en relació als inputs i outcomes.

Tema 6. Col·laboració publico privada Veurem el marc de relació entre l’Administració pública i el sector privat. Va molt relacionat amb la política. 6.1- Iniciatives de col·laboració entre el sector privat i el sector públic Cooperació entre autoritats publiques i sector privat, que persegueix assegurar el disseny, finançament, construcció, renovació, operació o manteniment d’infraestructura o la provisió d’un servei tradicionalment ofert pel sector públic. El sector privat por ajudar per oferir una infraestructura o la provisió de servei, obre el mercat a qualsevol altre servei que anteriorment s’ha donat tradicionalment per el sector públic. Cooperació entre actors públics i privats de caràcter durador, en la qual els actors desenvolupen conjuntament productes i o serveis, i on es comparteixen riscos, costos y beneficis (Klijin i Teisman, 2003). Et diu que a partir d’ara la col·laboració publico privada es comparteixen aspectes, compartir beneficis però també costos y riscos. Forma de dissenyar i executar determinades polítiques intentant agafar l’experiència o el coneixement d’una empresa privada per oferir un servei públic. Base de col·laboració entre sector públic i privat. Negociació i actors entre els que controlen actius polítics en el sector públic i amb objectius i aquells que controlen actius privats en el sector privat amb objectius privats. Característiques de la col·laboració Público-privada

• Prestació d’un servei públic que l’Administració pública no pot oferir directament
• Implica directament una relació entre un soci públic i un privat, mínim 2 pot haver mes
• Relacions amb una cooperació duradora. A vegades no, però normalment sí, sobretot a les de infraestructures que tenen fins a 40 anys.
• Existeixen objectius i activitats econòmiques. Objectius poden ser polítics socials i econòmics, hem de trobar la sinergia per complir-los tots.
• Els objectius definits prèviament son compartits entre els socis, han de ser acordats.
• Recursos compartits, segons el tipus de relació hi ha mes o menys recursos del sector privat.
• Riscos i/o responsabilitats compartits.
• Els acords sempre son molt complexos. L’Administració pública te un rol de control en aquesta col·laboració Público-privada. Te interès públic, sol ser a llarg termini, implica control i exigència, la transparència com ajuda, un finançament que s’ha de controlar. Una empresa té coneixement, agafarà un rol d’agilitat, tenen experiència i son especialistes en aquest sector, això implica que tenen una gestió de l’economia d’escala. Tenen el seu propi finançament, el qual l’adm pub li es difícil l’accessibilitat, la rendibilitat a curt termini. Beneficis teòrics de les col·laboracions Público-privades. Des de el punt de vista de l’Administració pública
• Accés a recursos que difícilment hi pot accedir. Finançament, tecnologia, experiència coneixement, etc.
• Millor eficiència. V.F.M. Value For Money

• Reducció de costos. Una empresa privada redueix costos perquè tenen uns costos salarials mes baixos, tenen més experiència, te una estructura ja muntada. Tenen uns costos fixos que repercuteixen en diferents models de negoci.
• Alteració de projectes
• Innovació. L’adm no sempre es creativa, l’I+D la porten empreses
• Reducció del sector públic. De cara a l’adm es mes eficient.
• Reduir l’impacte del dèficit.
• Equitat intergeneracional
• Garantir nivell de manteniment d’infraestructures Des de el punt de vista del sector privat
• Obertura a nous mercats
• Oportunitats de negoci
• Risc compartit
• Millor relació amb el sector públic.
• Les RSC i la legitimació pública Aspectes negatius de les col·laboracions Público-privades
• Il·lusió pressupostaria.
• Impacte directe sobre els pressupostos futurs
• Costos de gestió, burocràtics i de control Value for Money Utilitat derivada de cada compra o cada suma de diners gastada. La relació qualitat-preu es basa no nomes en el preu mínim de compra (economia) sinó també en la màxima eficiència i efectivitat de la compra. Veure el cost i el seu impacte. Conèixer la despesa però el seu impacte en el ciutadà. Com el outcomes arriba en els inputs posats. Impacte del dèficit. Eurostat organisme que avalua tots els conceptes estadístics de la UE, inclosos els econòmics. Diu que perquè LES col·laboracions Público-privades siguin concebudes com a tal el ens públic ha de transferir riscos a l’ens privat. Posa de manifest també que hi ha riscos per ambdues bandes, unes pel sector públic i altres pel sector privat (repartiment de riscos). S’assumeix que els riscos s’han de compartit i establir. Hem de veure qui assumeix la majoria part de riscos. Factors per que no computi en el deute públic. La comissió europea i Eurostat van seleccionar tres categories de riscos. 2004
• Risc de construcció.
• Risc de demanda.
• Risc de disponibilitat. Perquè els actius vinculats a una operació de col·laboració Público-privada es consideressin com actius no públics era necessari que es presentessin les dos condicions següents. En el risc de construcció que el soci privat suporti el risc de construcció. Has de traspassar un dels dos anteriors o el de demanda o disponibilitat. Al 20010 ho actualitza al 2010. Afegeix:
• Risc de valor residual
• Risc d’obsolescència