





Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Apunts de John Stuart Mill per a 2n de batxillerat.
Tipo: Apuntes
1 / 9
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!






John Stuart Mill va néixer al s.XIX a escòcia. Va tenir una educació molt estricta i de petit va ser un nen prodigi. Va deixar de banda les emocions de petit i als 20 anys va tenir una crisi personal. Va formar part del parlament escocès al partit liberal. Després de vint anys d’amistat, la seva parella va ser Harriet Taylor qui el va influenciar en la seva filosofia i li va incloure una mirada femenina després de 21 anys d’amistat.
Consisteix a cercar el màxim bé per al màxim nombre i a distribuir el benestar de manera imparcial segons el principi que cadascú val per un i només per un, apareix durant la revolució industrial, al segle XIX britànic amb Jeremy Bentham (1748-1832) i amb John Stuart Mill (1806-1873), però el propi Bentham reconeixia que el principi bàsic de la seva filosofia provenia dels socialistes utòpics francesos.
L’últim terç del s. XVIII és un temps revolucionari política i econòmicament:
Economia: Interès individual com a motor, obtenció del màxim benefici personal, llibertat per l’activitat empresarial, dret a la propietat privada, limitació de la intervenció de l’Estat a mantenir ordre social (laisser faire, laisser passer), llei de la oferta i la demanda. Adam Smith, no al proteccionisme de l’Estat - Lliurecanvisme. Suma d’interessos individuals = interés general, adaptació per la llei de la oferta i la demanda. Malthus, David Ricardo i Mill són continuadors de l’economia cñàssica d’Adam Smith, però ja no accepten que l’economia estigui sustentada per un ordre natural que fa coincidir providencialment l’interès privat i el públic. D’aquesta manera, la nova política es converteix en positivista , en la mesura que propugna l’estudi dels fets econòmics i les seves lleis, i la intervenció en aquests, també per mitjà de fets econòmics. Els principis d’economia política i tributació (1817), de Ricardo, és l’obra fonamental de l’escola. Les anàlisis de Ricardo, contra les quals va apuntar la crítica de Marx, es refereixen als conceptes de treball, capital, salari, benefici, renda de la terra, etc., i giren al voltant d’una preposició fonamental.
Trobar certes normes que ens permetin saber què ens fa feliç i què no i una norma utilitarista del “màxim plaer per al màxim nombre”. El bé o el mal no podem ser jutjats des de la perspectiva d’una acció concreta, sinó des de les conseqüències més globals d’una regla que ha de ser universal. La normal depèn de la utilitat, però també crea utilitat.
Comparació amb Kant
Període de la història de la filosofia i motivaci ons Filòsof modern alemany il·lustrat (s. XVIII). Criticarà les estructures de l’Antic Règim (feudalisme, societat estamental i absolutisme) i defensarà la idea que l’home s’ha de poder educar a ell mateix amb llibertat. Filòsof contemporani britànic liberal (s. XIX). Defensor i teoritzador del liberalisme, moviment polític que defensava la no interferència de l’Estat o la Societat (opinió pública) dins de la vida privada dels individus. Noció de llibertat La idea de llibertat és un dels postulats de l’ètica kantiana. És la condició de possibilitat de l’Imperatiu categòric i es troba implícita en la idea de deure. És un requisit transcendental de la moral. Ens parla sobretot d’una llibertat lligada a la raó i s’identifica sobretot amb la definició de llibertat positiva (llibertat d’expressió, de pensament) perquè ens parla de les potencialitats. La idea de llibertat és central en la seva teoria ètica i molt especialment dins de la seva política (liberalisme). La proposta de regla utilitarista (basadaen l’autodesenvolupament, la distinció qualitativa dels plaers i la dignitat humana) pressuposa la idea de llibertat. En la seva teoria política fa una definició de llibertat negativa perquè estableix el límit: sóc lliure de fer el que vulgui dins del cercle de no interferències. Humanit at La humanitat és un dels principis de la seva ètica. Una de les formulacions de l’Imperatiu categòric (llei moral) diu: “tracta a la humanitat, tant en la teva persona com en els altres, sempre com un fi i mai com un mitjà”. La humanitat forma part de la regla moral de l’Utilitarisme d’S. Mill. Segons ell, la regla ha de tenir un valor universal, ha de contemplar la dignitat humana i, com a mínim, tenir en compte que cap situació que ens afavoreixi pot ser bona si malmet a un altre. Deontologisme ètic Elabora una ètica autònoma on les decisions i les lleis morals no depenen d’un principi extern (com la recerca de la felicitat). La finalitat de la conducta moral és el compliment del deure moral. Utilitarisme ètic És una teoria ètica que identifica la utilitat amb el bé; allò útil és també allò bo i, per tant utilitat (mitjà) ens apropa a la felicitat, que és la finalitat de la conducta moral dels individus.
Teoria Ètica En els actes morals, el motiu de la voluntat (bona) es troba dins d’aquesta i per això, l’ètica té un caràcter formal i universal. L’èmfasi es troba en les intencions de les nostres accions. Els actes morals són útils (bons) si ens apropen a la felicitat i inútils (dolents) si ens allunyen d’aquesta o ens provoquen dolor. Així, la rellevància moral es troba en els actes concrets i en les seves conseqüències. Les ètiques que busquen el motiu de la voluntat en quelcom extern (com la utilitat, la felicitat o el plaer) són heterònomes, empíriques i materials, ja que reben la llei moral des de fora de la raó. Tot i que l’utilitarisme de Mill contempla una regla (l’autodesenvolupament, en la dignitat humana, etc.) a l’hora de considerar les accions morals, la seva ètica se segueix fonamentant en el valor moral les accions concretes i en el seu resultats. Felicitat La felicitat no és un ideal de la raó sinó de la imaginació i per això no pot ser una finalitat moral. Per arribar-hi, pensem en elements empírics (ser rics, tenir salut, etc.) però no podem determinar amb seguretat i universalitat quina acció fomenta la felicitat d’un ésser racional. Segons Kant, la felicitat es busca a través de l’imperatiu hipotètic (pragmàtic). La felicitat és la pauta a partir de la qual hem de guiar els nostres actes morals. Es determina si una acció és bona o és dolenta quan produeix felicitat a un major nombre d’individus. La felicitat s’identifica amb el plaer o l’absència de dolor i, per Mill, també incorpora els elements de la regla (utilitarsime de la regla): dignitat humana, autodesenvolupament i plaers intel·lectuals.