Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


John Stuart Mill (català), Apuntes de Historia de la Filosofía

Apunts de John Stuart Mill per a 2n de batxillerat.

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 02/04/2019

julia.raja
julia.raja 🇪🇸

1 documento

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
John Stuart Mill
1. Biografia!
John Stuart Mill va néixer al s.XIX a escòcia. Va tenir una educació molt estricta i de petit va ser
un nen prodigi. Va deixar de banda les emocions de petit i als 20 anys va tenir una crisi personal.
Va formar part del parlament escocès al partit liberal.!
Després de vint anys d’amistat, la seva parella va ser Harriet Taylor qui el va influenciar en la seva
filosofia i li va incloure una mirada femenina després de 21 anys d’amistat.!
2. Obres!
-Sistema de lògica demostrativa i inductiva (1843)!
-Principis d’economia política (1848)!
-Sobre la llibertat (1859)!
-L’utilitarisme (1861)!
-De la servitud de les dones (1869)!
-Autobiografia (1873)!
3. Origen de l’utilitarisme!
Consisteix a cercar"el"màxim per al màxim nombre i"a distribuir"el"benestar"de manera
imparcial segons el"principi que" cadascú"val per un i"només per un, apareix"durant la" revolució
industrial, al segle XIX"britànic amb Jeremy Bentham (1748-1832) i amb John Stuart Mill"
(1806-1873), però el propi Bentham" reconeixia"que el principi bàsic"de la seva filosofia" provenia""
dels socialistes utòpics francesos.!
-Epicur: Concepció sobre la felicitat com a plaer (hedonisme). La veritable felicitat s’assoleix
duent una vida tranquil·la i serena, evitant el dolor, gaudint del plaer i del benestar, sense caure
en cap desig material o sensorial que ens causi neguit ni malestar.!
-Jeremy Bentham: Amic del pare de Mill, parlava del principi d’utilitat; una acció és bona si
afavoreix l’increment de la felicitat, dolenta si contribueix a la seva disminució. Plaer és felicitat
i dolor infelicitat. Defensa conceptes com les llibertats (personal, d’expressió, igualtat legal
entre homes i dones, abolició de l’esclavitud, negació dels càstigs físics, crítica a la pena
capital, afirmació de la llibertat econòmica i del lliure comerç, la llibertat religiosa i separació
entre Església i Estat).!
-Sociaistes utòpics francesos: Influència de la seva parella, Harriet Taylor.!
Context històric
L’últim terç del s. XVIII és un temps revolucionari política i econòmicament:!
-Revolució francesa: Final antic règim, monariquia, noblesa I clergat. El poder passa a mans de
la burgesia.!
-Revolució industrial: Situació social i avenços tecnològics.!
-Nova divisió social: Burgesia i proletariat.!
La industrialització ha estat considerada com el canvi més destacat de la humanitat d’ençà el
neolític.!
Antagonisme entre burgesia i proletariat. Burgesia a favor del liberalisme: econòmic i polític.!
Política: Anul·la la divisió antic règim, llibertats polítiques de la burgesia, llibertat individual.!
!
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga John Stuart Mill (català) y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

John Stuart Mill

1. Biografia

John Stuart Mill va néixer al s.XIX a escòcia. Va tenir una educació molt estricta i de petit va ser un nen prodigi. Va deixar de banda les emocions de petit i als 20 anys va tenir una crisi personal. Va formar part del parlament escocès al partit liberal. Després de vint anys d’amistat, la seva parella va ser Harriet Taylor qui el va influenciar en la seva filosofia i li va incloure una mirada femenina després de 21 anys d’amistat.

2. Obres

  • (^) Sistema de lògica demostrativa i inductiva (1843)
  • (^) Principis d’economia política (1848)
  • Sobre la llibertat (1859)
  • (^) L’utilitarisme (1861)
  • (^) De la servitud de les dones (1869)
  • Autobiografia (1873)

3. Origen de l’utilitarisme

Consisteix a cercar el màxim bé per al màxim nombre i a distribuir el benestar de manera imparcial segons el principi que cadascú val per un i només per un, apareix durant la revolució industrial, al segle XIX britànic amb Jeremy Bentham (1748-1832) i amb John Stuart Mill (1806-1873), però el propi Bentham reconeixia que el principi bàsic de la seva filosofia provenia dels socialistes utòpics francesos.

  • (^) Epicur: Concepció sobre la felicitat com a plaer (hedonisme). La veritable felicitat s’assoleix duent una vida tranquil·la i serena, evitant el dolor, gaudint del plaer i del benestar, sense caure en cap desig material o sensorial que ens causi neguit ni malestar.
  • Jeremy Bentham: Amic del pare de Mill, parlava del principi d’utilitat; una acció és bona si afavoreix l’increment de la felicitat, dolenta si contribueix a la seva disminució. Plaer és felicitat i dolor infelicitat. Defensa conceptes com les llibertats (personal, d’expressió, igualtat legal entre homes i dones, abolició de l’esclavitud, negació dels càstigs físics, crítica a la pena capital, afirmació de la llibertat econòmica i del lliure comerç, la llibertat religiosa i separació entre Església i Estat). - (^) Sociaistes utòpics francesos: I nfluència de la seva parella, Harriet Taylor.

Context històric

L’últim terç del s. XVIII és un temps revolucionari política i econòmicament:

  • (^) Revolució francesa: Final antic règim, monariquia, noblesa I clergat. El poder passa a mans de la burgesia.
  • (^) Revolució industrial: Situació social i avenços tecnològics.
  • (^) Nova divisió social: Burgesia i proletariat. La industrialització ha estat considerada com el canvi més destacat de la humanitat d’ençà el neolític. Antagonisme entre burgesia i proletariat. Burgesia a favor del liberalisme: econòmic i polític. Política: Anul·la la divisió antic règim, llibertats polítiques de la burgesia, llibertat individual.

Economia: Interès individual com a motor, obtenció del màxim benefici personal, llibertat per l’activitat empresarial, dret a la propietat privada, limitació de la intervenció de l’Estat a mantenir ordre social (laisser faire, laisser passer), llei de la oferta i la demanda. Adam Smith, no al proteccionisme de l’Estat - Lliurecanvisme. Suma d’interessos individuals = interés general, adaptació per la llei de la oferta i la demanda. Malthus, David Ricardo i Mill són continuadors de l’economia cñàssica d’Adam Smith, però ja no accepten que l’economia estigui sustentada per un ordre natural que fa coincidir providencialment l’interès privat i el públic. D’aquesta manera, la nova política es converteix en positivista , en la mesura que propugna l’estudi dels fets econòmics i les seves lleis, i la intervenció en aquests, també per mitjà de fets econòmics. Els principis d’economia política i tributació (1817), de Ricardo, és l’obra fonamental de l’escola. Les anàlisis de Ricardo, contra les quals va apuntar la crítica de Marx, es refereixen als conceptes de treball, capital, salari, benefici, renda de la terra, etc., i giren al voltant d’una preposició fonamental.

  1. Utilitarisme Amb aquest refons de la problemàtica econòmica i social, l’utilitarisme de Jeremy Bentham, James Mill i el seu fill J. Stuart Mill és un positivisme moral. És a dir, un intent de convertir la moral en una ciència positiva (basada en fets i lleis) que permeti la transformació social i la felicitat col·lectiva. Per Bentham, la moral només es pot basar en el plaer i el dolor (Hedonisme). Només es pot considerar bo i obligatori allò que condueix al màxim plaer o felicitat del màxim nombre de persones possibles. Aquesta és la fórmula essencial de la moral de la utilitat (o felicitat). Vol convertir la moral en una ciència exacta. En la mateixa línia es troba la moral de James i John Stuart Mill. En tots tres es respira un desig de reforma social , per això contacte amb Saint-Simon i Comte. Stuart Mill, és notable pels seus estudis de lògca, economia, política i religió. L’utilitarisme és una ètica teleològica, una ètica que considera que la finalitat de l’acció humana està vinculada a la realització d’accins útils. L’ètica que afirma què és bo allò que ens és útil per a ser feliços. Ètica conseqüencialista. Hem de mesurar els nostres actes per les conseqüències (útils o inútils) en vistes a la felicitat que provoquen en nosaltres i en la societat. Haig de fer una previsió (espectatives) que no sempre es compleixen. Va inspirar l’Estat del Benestar que es va imposar als EEUU a la dècada del 1930 i a Europa Occidental després del 1945. L’utilitarisme defensa que es pot arribar a un ordre moral a través dels desigs, diversos i contradictoris, dels individus, si s’assumeix la pràctica com a criteri d’avaluació de la realitat. En aquest sentit és una filosofia objectivista.

Trobar certes normes que ens permetin saber què ens fa feliç i què no i una norma utilitarista del “màxim plaer per al màxim nombre”. El bé o el mal no podem ser jutjats des de la perspectiva d’una acció concreta, sinó des de les conseqüències més globals d’una regla que ha de ser universal. La normal depèn de la utilitat, però també crea utilitat.

  1. La moralitat a Mill El pensament de Mill s’arrela en la tradició de l’empirisme anglesos i en concret, reformula l’utilitarisme de Bentham i del seu pare (James). Mill posa l’èmfasi en la noció de bé comú i l’identifica amb l’obtenció efectiva d’aquella suma més alta possible de satisfacció i de felicitat per al major nombre de persones. Arribar a un benestar general (no individual), només puc ser feliç si estic en un context de felicitat comuna. La felicitat es dóna en context de felicitat. Estableix una jerarquia de plaers que situa les satisfaccions intel·lectuals, l’altruisme i els plaers emocionals per damunt dels més vulgars i sensorials
  • Felicitat: Suposa un gaudi solidari. Només es pot arribar a ser plenament feliç quan es viu voltat de gent que també ho és.
  • (^) Contentament: És el gaudi personal, és “no moral”. Consisteix en el pur “estar bé” que no és encara “viure bé”, pertany a individus que no han assolit encara l’autonomia moral. En definitiva, es pot estar content en la dissort, però no feliç. Per a Mill, la fonamentació de l’utilitarisme és la dignitat humana. És coneguda la frase que a l’utilitarisme dedica a qüestió: És millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet, és millor ser un Sòcrates insatisfet que un neci satisfet. Només pot ser útil allò que ens resulti autèntic i no falsejat. Per tal que els humans siguem feliços és imprescindible que hi hagi:
  1. Autodesenvolupament , és a dir, “capacitat de créixer”, capacitat de conèixer i, per tant, de modificar les nostres opinions.
  2. Individualitat : si la pressió de la societat, i especialment de la classe mitjana, sobre els individus és molt forta, ens trobem davant una coacció i, per tant, no hi pot haver llibertat. Aquests dos elements fomenten la dignitat humana , sense la qual no hi pot haver felicitat. Un món d’éssers passius i satisfets no pot ser un món feliç perquè, per a Mill, la felicitat és una funció de la diversitat. Mill considera inacceptable l’embrutiment humà (anar en contra de la dignitat) derivat de l’industrialisme i de l’economia capitalista. Condicions de vida del proletariat, artesanat en crisi, agricultors empobrits…. Mill vol apaivagar la desigualtat mitjançant la intervenció de l’Estat fent que limiti per llei la jornada de treball, prohibeixi el treball infantil, promogui la salut i l’educació… Tot i això, no qüestionava el capitalisme, buscava una legislació del capitalisme més humana peruqè sinó la societat no podia ser feliç. Propostes:
  • (^) Limitar el dret d’herència peruqè sinó perpetuen les classes socials.
  • (^) Posa en qüestió la propietat privada, acumular riquesa a base de propietat privada?
  1. Concepció política i moral Per Mill cal examinar els límits del poder que pot exercir legítimament la societat sobre l’individu. La seva política conté una relació de les llibertats polítiques que encara avui és punt de referència. La política la moral de Mill estan basades en es llibertats individuals. Defensa la democràcia pel seu valor educatiu. Es declara defensor de les minories Sempre té una actitud dialogant i reflexiva fins i tot radical per la època: llibertat de pensament i expressió, dret a la vaga, llibertat religiosa, vot de les dones…. Jerarquia de plaers. El reformisme social de Mill va més enllà de la persecució egoista dels bens econòmics, assenyalant l’educació i la formació cultural sòlida com la garantia de la llibertat que proporciona felicitat. Educar per la llibertat i que l’Estat es recolzi en el consens i la persuasió, no en la por i la força (x el benefici comú, no allunyat de la ciutadania). Es posa èmfasi en el concepte del bé comú , suma més alta possible de satisfacció i de felicitat per el nombre més gran possible de persones, lEstat ha de fer un càlcul utilitarista que maximitzi aquesta satisfacció i felicitat i minimitzi el dolor i el malestar social. Sempre estarà per davant la felicitat del col·lectiu respecte a la del individu. Apareix el concepte de consciència moral , que Ens obliga a actuar en bé del col·lectiu. De no fer-ho així apareix la mala consciència. Aquesta consciència forma part de la naturalesa humana i es relaciona amb el desig de viure en societat, i amb l’afectivitat i simpatia emocionals. Apareix també la importància de l’educació per mostrar el camí cap a aquest bé comú i afavorir les tendències que d’altra banda són humanes. Faig el millor possible pels altres perquè ens fa sentir bé a nosaltres. Defensa de l’educació: ens farà lliures, element d’escala social, bé comú (felicitat intel·lectual). Promovia nens no treball, escola, casals…
  2. La llibertat Llibertat: Espai de la pròpia indicidualitat. Individual sí, però que no repercuteixi negativament dels altres. “els límits de la meva llibertat acaben quan comencen els de l’altre”. Diàleg llibertat ind. i col. La llibertat social és la certesa que la societat i l’estat respectaran el llindar entre l’esfera pública i l’esfera privada. Llibertat per Mill: Dret a tenir intimitat, l’individu és sobirà sobre le seu cos i sobre ell mateix. La llibertat humana és integral i incondicional i cap estat no pot limitar-la no posar-li cap trava legítima. Tampoc la opinió pública, ni la mjoria, no pot impedir la lliure iniciativa individual. Això no significa que la llibertat no tingui límits, sinó que la societat no té res a dir sobre les decisions particulars dels individus mentre no afectin a la vida dels altres ciutadans. És útil allò que ajuda a créixer i a desenvolupar l'home com a creador de diversitat, no el que el converteix en una maquineta de sumar i restar plaers.

Comparació amb Kant

Kant S.Mill

Període de la història de la filosofia i motivaci ons Filòsof modern alemany il·lustrat (s. XVIII). Criticarà les estructures de l’Antic Règim (feudalisme, societat estamental i absolutisme) i defensarà la idea que l’home s’ha de poder educar a ell mateix amb llibertat. Filòsof contemporani britànic liberal (s. XIX). Defensor i teoritzador del liberalisme, moviment polític que defensava la no interferència de l’Estat o la Societat (opinió pública) dins de la vida privada dels individus. Noció de llibertat La idea de llibertat és un dels postulats de l’ètica kantiana. És la condició de possibilitat de l’Imperatiu categòric i es troba implícita en la idea de deure. És un requisit transcendental de la moral. Ens parla sobretot d’una llibertat lligada a la raó i s’identifica sobretot amb la definició de llibertat positiva (llibertat d’expressió, de pensament) perquè ens parla de les potencialitats. La idea de llibertat és central en la seva teoria ètica i molt especialment dins de la seva política (liberalisme). La proposta de regla utilitarista (basadaen l’autodesenvolupament, la distinció qualitativa dels plaers i la dignitat humana) pressuposa la idea de llibertat. En la seva teoria política fa una definició de llibertat negativa perquè estableix el límit: sóc lliure de fer el que vulgui dins del cercle de no interferències. Humanit at La humanitat és un dels principis de la seva ètica. Una de les formulacions de l’Imperatiu categòric (llei moral) diu: “tracta a la humanitat, tant en la teva persona com en els altres, sempre com un fi i mai com un mitjà”. La humanitat forma part de la regla moral de l’Utilitarisme d’S. Mill. Segons ell, la regla ha de tenir un valor universal, ha de contemplar la dignitat humana i, com a mínim, tenir en compte que cap situació que ens afavoreixi pot ser bona si malmet a un altre. Deontologisme ètic Elabora una ètica autònoma on les decisions i les lleis morals no depenen d’un principi extern (com la recerca de la felicitat). La finalitat de la conducta moral és el compliment del deure moral. Utilitarisme ètic És una teoria ètica que identifica la utilitat amb el bé; allò útil és també allò bo i, per tant utilitat (mitjà) ens apropa a la felicitat, que és la finalitat de la conducta moral dels individus.

Teoria Ètica En els actes morals, el motiu de la voluntat (bona) es troba dins d’aquesta i per això, l’ètica té un caràcter formal i universal. L’èmfasi es troba en les intencions de les nostres accions. Els actes morals són útils (bons) si ens apropen a la felicitat i inútils (dolents) si ens allunyen d’aquesta o ens provoquen dolor. Així, la rellevància moral es troba en els actes concrets i en les seves conseqüències. Les ètiques que busquen el motiu de la voluntat en quelcom extern (com la utilitat, la felicitat o el plaer) són heterònomes, empíriques i materials, ja que reben la llei moral des de fora de la raó. Tot i que l’utilitarisme de Mill contempla una regla (l’autodesenvolupament, en la dignitat humana, etc.) a l’hora de considerar les accions morals, la seva ètica se segueix fonamentant en el valor moral les accions concretes i en el seu resultats. Felicitat La felicitat no és un ideal de la raó sinó de la imaginació i per això no pot ser una finalitat moral. Per arribar-hi, pensem en elements empírics (ser rics, tenir salut, etc.) però no podem determinar amb seguretat i universalitat quina acció fomenta la felicitat d’un ésser racional. Segons Kant, la felicitat es busca a través de l’imperatiu hipotètic (pragmàtic). La felicitat és la pauta a partir de la qual hem de guiar els nostres actes morals. Es determina si una acció és bona o és dolenta quan produeix felicitat a un major nombre d’individus. La felicitat s’identifica amb el plaer o l’absència de dolor i, per Mill, també incorpora els elements de la regla (utilitarsime de la regla): dignitat humana, autodesenvolupament i plaers intel·lectuals.