powerpoint john stuart mill, Diapositivas de Historia de la Filosofía

¡Descarga powerpoint john stuart mill y más Diapositivas en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

2N BATXILLERAT INS ANGELETA FERRER I SENSAT CURS 20/

Història de la Filosofia

John Stuart Mill

Introducció

⚫ John Stuart Mill va ser el filòsof més influent del s. XIX a Anglaterra.

⚫ Va ser economista i teòric social i polític.

⚫ S’incriu en el marc de l’ empirisme clàssic (Locke, Hume), el liberalisme (polític, Locke; econòmic, Adam Smith) i de l’ utilitarisme (iniciat per Jeremy Bentham).

⚫ El context històric del s. XIX està marcat per la Revolució Industrial , el pensament liberal i la consolidació del capitalisme. L’estructura social també canvia; es trenquen els estaments i apareixen dues noves classes: la burgesia i el proletariat.

⚫ Dins d’aquest context, la filosofia deixa de centrar-se en la metafísica i l’epistemologia per reflexionar sobre qüestions amb una finalitat més pràctica per la societat.

Obres

⚫ Sistema de lògica demostrativa i inductiva (1843)

⚫ Principis d’economia política (1848)

⚫ Sobre la llibertat (1859)

⚫ L’utilitarisme (1863) SELECTIVITAT

⚫ Sobre el sotmetiment de les dones (1869)

⚫ Autobiografia (1873)

Ètica

Jeremy Bentham

⚫ Anglaterra, 1748-1832.

⚫ Fundador de l'utilitarisme.

⚫ Tota acció moral ha de ser valorada per la utilitat dels seus resultats.

⚪ Promoure el bé, el plaer i la felicitat.

⚪ Evitar el mal, el dolor i la desgràcia.

⚫ Aconseguim la felicitat col·lectiva per la suma d’accions útils.

⚫ El valor moral d’una acció humana, doncs, es mesura per la seves conseqüències.

⚫ Seguint uns criteris quantitatius (duració, intensitat, puresa...).

⚫ Per a Bentham, tot plaer és susceptible de mesura:

⚪ Intensitat (per exemple, orgasme vs gelat de maduixa).

⚪ Duració (per exemple, aprovar les PAU vs menjar quan hi ha gana).

⚪ Proximitat (plaer immediat/plaer ajornat).

⚪ Seguretat (plaer segur/plaer probable).

⚫ Llegir un llibre és millor que veure una pel·lícula perquè és una plaer més durador (quantitat), no pas perquè sigui superior (qualitat).

⚫ Bentham aplica el principi de la màxima felicitat , un càlcul quantitatiu de la felicitat, assignant a cada acte la quantitat de plaer que tendeix a proporcionar.

⚫ La finalitat de qualsevol acció, doncs, és la FELICITAT, és a dir, plaer i absència de dolor.

⚫ Felicitat = bé últim, fi en si mateixa.

⚫ Totes les coses desitjables ho són perquè proporcionen plaer o són un mitjà per a obtenir-lo.

⚫ Actuem bé perquè això ens proporciona plaer, ens fa feliços.

⚫ En altres paraules, si una acció impedeix la felicitat, és dolenta.

El principi d’utilitat

⚫ Aquest principi estableix el següent:

⚫ Així, les accions han de ser jutjades d’acord amb aquest principi.

⚫ Sentim que actuem bé quan observem utilitat en els nostres actes.

⚫ La utilitat és, doncs, el criteri per a diferenciar entre el bé i el mal.

Una acció és bona quan les seves conseqüències són útils (ens apropen a la felicitat) i dolenta quan no ho són (ens n’allunyen).

La felicitat general

⚫ Però la felicitat no s’entén com a plaer o interès personal, sinó com a bé comú :

⚫ Així, una acció és pot jutjar moralment en funció del benefici general que procura.

⚫ En altres paraules, no es tracta de buscar la felicitat del mateix agent sinó de totes les persones afectades per l’acció.

⚫ El principi d’utilitat no fa referència al major grau de felicitat individual, doncs, sinó al major grau de felicitat total o col·lectiva.

L’acció moralment correcta és la que proporciona la major utilitat per al nombre més gran de persones

Felicitat individual vs col·lectiva

⚫ L’utilitarisme de Mill, doncs, proposa com a criteri d’allò correcte el fet que la felicitat sigui, dins els límits del possible, per al major nombre de persones i, en un plànol ideal, per a totes les persones; lògicament, això implica una limitació de la felicitat individual.

⚫ I què passa quan les dues felicitats xoquen?

⚫ Mill dirà que cal buscar l’ equilibri , utilitzant la perspectiva d’algú desinteressat (no amb un càlcul aritmètic o amb la suma d’interessos particulars).

⚫ Per trobar aquest equilibri, cal prudència : pot ser útil l’anomenada regla d’or, “actua com voldries que actuessin amb tu i estima al teu veí com a tu mateix”.

⚫ L’ educació i l’ opinió pública són claus. L’objectiu és tenir persones amb capacitat d’harmonitzar la felicitat pròpia i la col·lectiva, de manera que aquestes no entrin en contradicció.

“Un cop més he de repetir que els qui ataquen l'utilitarisme rarament concedeixen amb justícia que la felicitat que configura el criteri utilitarista del que és una conducta bona no és pas la felicitat del mateix agent, sinó la de tots els afectats per ella. Entre la seva pròpia felicitat i la d'altres, l'utilitarisme li exigeix ser tan estrictament imparcial com un espectador benvolent i desinteressat. En la regla daurada de Jesús de Natzaret, hi percebem tot l'esperit de l'ètica de la utilitat. Actuar com voldries que actuessin amb tu, i estimar el teu veí com a tu mateix, constitueixen la perfecció ideal de la moral utilitarista. Entesa com la millor manera d'enfocar aquest ideal, la utilitat exigeix en primer lloc que les lleis i els acords socials situïn la felicitat, o (com podem denominar-la parlant pràcticament) l'interès de cada individu, tant en harmonia com sigui possible amb l'interès del conjunt; i en segon lloc, que l'educació i l'opinió, que posseeixen un poder tan vast sobre el caràcter humà, usin aquest poder amb l'objectiu d'establir en l'esperit de cada individu una associació indissoluble entre la seva felicitat i el bé del conjunt. ”

Distinció qualitativa dels plaers

⚫ Entre els plaers hi ha una diferència qualitativa (≠ quantitativa).

⚫ Els plaers sensuals són inferiors, corporals i efímers (ex: menjar, beure, sexualitat). Apetits animals.

⚫ Els plaers intel·lectuals són més elevats, estimulen la ment, els sentiments i la imaginació (ex: una obra d'art, un llibre, música).

“Es pot objectar que molts dels que tenen aptitud per als plaers elevats, ocasionalment els ajornen sota la influència de la temptació per satisfer els plaers inferiors. Però això és del tot compatible amb la plena apreciació de la superioritat intrínseca dels plaers superiors. Tot sovint els homes, per feblesa de caràcter, opten pel bé més pròxim, si bé saben que és menys valuós; i això és igualment cert quan s'ha d'elegir entre dos plaers físics que quan s'ha d'elegir entre un de físic i un d'intel·lectual. Els homes empaiten plaers sensuals que perjudiquen la salut, encara que s'adonin perfectament que la salut és un bé superior. També es pot objectar que n'hi ha molts que comencen amb un entusiasme juvenil per tot allò que és noble, i així que passen els anys s'enfonsen en la indolència i l'egoisme.”

Distinció acontentament / felicitat

⚫ Els plaers superiors aporten felicitat ( happiness ), mentre que els inferiors aporten satisfacció o acontentament ( content ).

⚫ Només es pot ser plenament feliç si es conviu amb persones que també ho són. Goig solidari. La felicitat...

⚪ És social, col·lectiva, vinculada al sentiment comunitari.

⚪ Implica dignitat i autorespecte.

⚫ L’acontentament, en canvi, és un goig purament personal , estar bé. Pertany a individus que no han arribat l'autonomia personal. És una felicitat individual, individualista, no moral.

⚫ L’autèntica felicitat, doncs, té a veure amb gaudir solidàriament.