¡Descarga devolución pac 1 y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
PAC 1: EDUCACIÓ SOCIAL - PEDAGOGIA SOCIAL: UNA MIRADA INICIAL
- Quadre - resum de les relacions entre Educació Social i Pedagogia Social
La Pedagogia Social com a camp de coneixement teòric, l'Educació Social com a professió i
pràctica educativa , constituirien un "triangle captiu" en el qual cadascun d'aquests tres elements
es reclamen i s'interaccionen a la recerca d'emergència, credibilitat i legitimitat.
Es delimita clarament el camp teòric intel·lectual (Pedagogia Social) de l'activitat pràctica, el seu
objecte d'estudi (l'educació social), amb què es remet a la pràctica professional (l'Educació Social
com a professió).
PEDAGOGIA SOCIAL EDUCACIÓ SOCIAL
Disciplina científica – Comunitat disciplinària i de coneixement.
Pràctica educativa , titulació universitària i professió Vocació professionalitzadora – Espai d’identitat professional. Preparar a l’educador/ a social.
Objecte d’estudi de la Pedagogia Social.
Institució que transmet coneixement, inicia i socialitza els professionals que operen i treballen en el seu si^1.
Els diferents models d’Educació Social es basen en teories pedagògiques , és a dir, apliquen els pressupòsits epistemològics de la disciplina de la Pedagogia Social. Se situa institucionalment a les facultats d’educació.
Neix l’any 1991 amb certes reticències per part dels professors/es de seva àrea de coneixement. Pedagogia Social: crucial en la titulació d’Educació Social.
Professió en desenvolupament a Espanya.
Orientada a preparar als educadors/es socials.
L’Educació Social es mou entre el camp social i el camp educatiu. Correspon al camp teòri c (científic): professions acadèmiques orientades a la producció i difusió del coneixement.
Camp pràctic : Educació Social com a professionalització de la Pedagogia Social.
Camp professional de la PS: produir coneixement teòric.
Camp professional de l’ES: els educadors/es socials són els encarregats de posar aquest coneixement en pràctica. Camp d’activitats: els professionals de la PS són els formadors de coneixement en aquest camp.
Camp d’activitats: L’ES viu un procés de professionalització significatiu (sempre en construcció^2 ). PS com a “matriu disciplinària” o “matriu teòrica”: plataforma àmplia de coneixement que genera diferents línies de reflexió teòrica orientades a formar professionals de l’acció educativa^3.
Educació Social educació social (intervenció social): la primera com a professió i la segona com a activitat pràctica i educativa (accions pròpies de la professió).
(^1) J. Sáez Carreras: 14, 2012. (^2) El doctor Antoni Petrus assegura que l’Educació Social està sempre en procés de construcció, d’aquesta manera sempre estarà en sintonia amb la realitat social (S. Moyano Mangas: 12, 2012). (^3) J. Sáez Carreras: 22-23, 2012.
La Pedagogia Social, com a disciplina teòrica, i l’Educació Social, com a camp pràctic,
beuen i s’enriqueixen l’una de l’altre. Es necessiten. Ni la teoria hauria de desvincular-
se de la pràctica, ni aquesta hauria d’actuar sense tenir present la font epistemològica
d’on prové. Ambdues han viscut recorreguts diferents i s’han desenvolupat per
separat durant molts anys, però el cert és que, les dues guanyen i evolucionen si van
de la mà.
- Vídeo de màxim 3 minuts explicant què és l’Educació Social
- Un text de 2 pàgines com a màxim d’argumentacions raonades
Utilitzant la definició de la Viquipèdia, les professions són ocupacions que requereixen un
coneixement especialitzat, una capacitació educativa d'alt nivell, control sobre el contingut del
treball, organització pròpia, autoregulació, altruisme, esperit de servei a la comunitat i elevades
normes ètiques. La professió es refereix a la qualificació i habilitació requerida per a exercir certes
ocupacions, independentment de que aquestes es concretin o no en un lloc de treball.
Per altra banda, i de forma resumida, l’Educació Social és una professió pràctica, és a dir, és
una professió associada directament a l’exercici professional basat en el coneixement teòric però
no és una simple aplicació del coneixement. És una forma d’intervenció social que és dur a terme
des de continguts educatius per promoure el benestar social i millorar la qualitat de vida de les
persones en general i especialment dels grups marginats o exclosos.
La professió d’Educació Social neix per donar resposta a diverses carències socials, educatives,
culturals i d’oci de la societat, primer apareix als anys 60 amb les primeres intervencions socials
d’organitzacions de voluntaris i posteriorment, i sobretot als anys 90, els educadors socials
comencen a tenir una formació específica i institucionalitzada i entren finalment al mercat laboral.
I la resposta a aquestes carències és on la professió d’educador social ha adquirit competències
específiques que l’han diferenciat d’altres col·lectius professionals.
Per fer possible aquest canvi ha sigut necessària una evolució de la societat, i segons Wilensky
(citat per Elliot, 1975: 119-121) s’ha de passar per les fases següents:
- Establiment de diversos procediments d’instrucció i selecció.
- La constitució d’una o vàries associacions professionals per establir models i normes
d’ocupació, i per encausar les relacions amb altres grups competitius.
- La consecució del reconeixement públic en forma de recolzament legal per controlar
l’accés a la professió i al seu exercici.
- L’elaboració d’un codi ètic
L’Educació Social és una professió per què requereix d’uns coneixements especialitzats i reglats
a través d’una institució, on és necessària la superació d’unes proves d’aptitud tant teòrica com
pràctica. Superada la formació passen a formar part d’un col·lectiu professional amb un codi
deontològic i una ètica professional.
Aquesta formació afavoreix que el professional tingui una sèrie d’atributs i competències que
venen donats pel saber (coneixements científics i metodològics), el saber fer (desenvolupament
de les habilitats tècniques que possibiliten una aplicació adequada dels coneixements) i per últim
el saber ser (relatiu a les actituds i als estils de comportament que es projecten en la convivència)
i saber estar (habilitats socials i a les capacitats d’interacció, col·laboració amb altres persones i
institucions).
de inclusión/exclusión social, con el fin de paliar o, en su caso, transformar los efectos segregativos en los sujetos. La educación social atiende a la producción de efectos de inclusión cultural, social y económica, al dotar a los sujetos de los recursos pertinentes para resolver los desafíos del momento histórico.
En otras palabras la educación social se ocupa tanto los procesos de transmisión como de adquisición de los recursos culturales que posibilitan la incorporación de los sujetos a la actualidad de su época. Según Gramsci, se trata de ‘hacer’ al hombre actual a su época."
Núnez, V. (1999): "Pedagogía Social: Cartas para navegar en el nuevo milenio". Buenos Aires, Santillana. Págs. 25-
2. “Entonces ¿qué es la pedagogía (social)?
No habrá pasado desapercibido al lector que se ha venido escribiendo pedagogía (social) y puede que se hay preguntado el porqué del paréntesis. La razón se ubica en aquella pregunta que, retomando a Natorp, se planteaba Sáez (1986:16) hace tiempo: ¿Qué añade el adjetivo social al sustantivo pedagogía? En realidad, si siguiéramos la corriente iniciada por el pensador alemán, debemos concluir que nada. Pero se hace necesario matizar esta afirmación y lo haremos aludiendo a tres cuestiones.
En primer lugar, y para tomar posiciones, debemos hacer explícito que este ensayo defiende la existencia de una sola disciplina: la pedagogía (que agruparía todas las pedagogías adjetivadas). Ésta tiene como objeto de estudio la educación en todas sus posibles variantes de sentido, que encuentran en algún punto (ese que Durkheim llamó constitutivo) un lugar reunidor. Otra cuestión diferente es la que ha resultado del proceso de especialización sufrido por las disciplinas teóricas y las profesiones educativas.
En segundo lugar, siguiendo el criterio de imposibilidad de separación entre individuo y sociedad y llevándolo a las contribuciones que ha aportado a la pedagogía social (desde clásicos como Natorp, Durkeim, Dewey, Makarenko, etcétera, a la mayoría de los contemporáneos de nuestro contexto), hay que considerar que toda pedagogía es social. No puede dejar de ser social porque su objeto de estudio remite a una práctica imposible fuera de ese universo y de los imaginarios de época y porque, a poco que se piense, caemos en la cuenta de que la educación de cualquier individuo está socialmente condicionada.
En tercer lugar en el presente se reconoce la educación, y no sólo la escolar, como un derecho fundamental que debe posibilitar tanto la participación ciudadana en la vida política, económica y cultural como el tratamiento educativo de les efectos, en forma de vulnerabilidad, desigualdad, exclusión, marginación e inadaptación social, que el neoliberalismo económico y social produce (Núñez, 1999a:63-73). Esta contingencia histórica permite la aparición y consolidación de prácticas educativas fuera de la institución escolar, posibilitando volver a centrar su objeto de estudio y abriendo el camino a la consolidación de la denominación pedagogía social.”
García Molina, J. (2003): “Dar (la) palabra. Deseo, don y ética en educación social”. Barcelona, Gedisa. Páginas 69-
3. “El plantejament és construir-ne una definició que sigui: 1. Coetània de l’actualitat. 2. Superadora, però al mateix temps integradora, de les antigues figures i les distincions ocupacionals dins de l’educació social. 3. Superadora dels marcs i ancoratges que signifiquen la nostra professió com a no-formal, informal, extraescolar o exclusiva dels serveis socials.
Presentem una definició la base conceptual de la qual es basa en un doble eix:
L’Educació Social com a Dret de la ciutadania i com a Professió de caràcter pedagògic.
Per tot això definim l’Educació Social com a:
Dret de la ciutadania que es concreta en el reconeixement d’una professió de caràcter pedagògic , generadora de contextos educatius i accions mediadores i formatives , que son àmbit de competència professional de l’educador social i que possibilita:
- La incorporació del subjecte de l’educació a la diversitat de les xarxes socials , entesa com el desenvolupament de la sociabilitat i la circulació social.
- La promoció cultural i social , entesa com a obertura a noves possibilitats de l’adquisició de béns culturals , que ampliïn les perspectives educatives, laborals, d’oci i participació social.”
Documents professionalitzadors, CGCEES (2007) pàgina 11
