





































Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Física, Profesor: No No, Carrera: Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació, Universidad: UPC
Tipo: Ejercicios
1 / 45
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!






































1
2
◦
Podem escollir el vector
2
damunt de l’eix Ox i el vector
1
formant un angle de 60
◦ amb aquest eix.
Aix´ı, amb aquesta elecci´o tindrem les components seg¨uents:
F 1 = (1 cos 60, 1 sin 60),
Ara hem de sumar els dos vectors (
r
) i a continuaci´o trobar el seu m`odul:
Fr =
F 2 = (2 + cos 60, sin 60) ⇒ Fr =
′
En el punt origen volem que el camp el`ectric total sigui nul. Anomenarem
q
al camp creat per la c`arrega
q en l’origen i
′
q
al camp creat per la c`arrega q
′ en l’origen. El camp total creat en aquest punt degut a les dues
c`arregues es la suma dels dos camps:
1
2
. Podem imposar dos condicions equivalents:
E = 0 , ´es a dir, la suma vectorial dels dos camps ha de ser igual a 0.
1
2
= k
q
3
(4, 0) + k
q
′
3
(− 2 , 0) = k(
q
q
′
q
q
′
= 0 ⇒ q
′ = q/ 4
2
: k
q
2
= k
q
′
2
⇒ q
′ = q/ 4
Hem de trobar el camp electric que crea cada carrega en el vertex (1, 1) i sumar els tres camps. Per aixo:
~r 1
= (1, 0) → r 1
1
= k
q
3
~r 2
= (1, 1) → r 2
2
= k
q
3
~r 3 = (0, 1) → r 3 = 1 →
E 3 = k
q
3
El camp total es troba sumant vectorialment els 3 vectors anteriors (de fet la frase anterior podria haver estat: "el
camp total es troba fent la suma dels 3 camps anteriors", donat que el camp es una magnitud vectorial i, per tant, dir
que hem de sumar vectorialment uns vectors, resulta totalment gratuit):
E = kq(1 +
1
2
2
2
2
(a) En el punt (2, 0) tenim un camp electric creat per la carrega de 1 μC situada al punt (0, 0) i per la c`arrega
q desconeguda situada al punt (6, 0). Perque la carrega de 2 μC situada en aquest punt no es mogui cal
imposar que el camp total sigui nul.
Aix`o es pot plantejar de dues maneres alternatives: impossant que la suma dels dos vectors sigui zero o b´e que
els dos moduls E 1 i E 2 siguin identics, ´es a dir,
E 1 = E 2 ⇒ k
1 μC
2
= k
q
2
⇒ q = 4 μC
(b) Com el camp E 2 ha de ser oposat al camp E 1 cal que la c`arrega de − 9 μC estigui situada a l’esquerra.
En aquest cas la condici´o a impossar ´es la mateixa, per`o amb valors diferents:
1
2
⇒ k
1 μC
2
= k
(x + 2)
2
⇒ x = 4
Fixem-nos que encara que la c`arrega valgui − 9 μC a l’expressi´o anterior s’ha utilitzat el valor 9 μC donat que la
condici´o ´es la d’igualtat de moduls. El punt on cal situar la carrega ´es doncs (− 4 , 0).
(c) Quan la c`arrega ´es positiva podem fer un "mirall" respecte al punt (2, 0) i obtindrem el punt (8, 0). Efecti-
vament si imposem la mateixa condici´o que en els casos anteriors tenim:
E 1 = E 2 ⇒ k
1 μC
2
= k
(x)
2
⇒ x = 6
i, per tant, el punt ´es el (8, 0).
Hem de buscar en primer lloc en quin punt el camp electric generat per les dues carregues q i q
′ = − 4 q sigui
zero. En aquest punt haurem de posar una tercera carrega Q de tal manera que els camps electrics on estan les
c`arregues q i q
′ tamb´e sigui zero, aix´ı el sistema de les 3 carregues estara en equilibri. Es pot raonar f`acilment que
la carrega Q ha d’estar a l’esquerra de la carrega q , tal com hem indicat a la figura.
Aix´ı, el treball valdr`a
∞P
1
2
3
4
Sol. E = 2. 55 × 10
4 N/C , V = 0
Si considerem el v`ertex inferior esquerra situat a l’origen de coordenades, ´es a dir, al punt (0, 0) , aleshores el
punt mig del quadrat ´es el punt (0. 5 , 0 .5) i el camp electric es troba sumant els quatre camps deguts a cada carrega:
~r 1 = (+0. 5 , +0.5)
~r 2 = (+0. 5 , − 0 .5)
~r 3 = (− 0. 5 , − 0 .5)
~r 4 = (− 0. 5 , +0.5)
E 1 = k
− 6
r
3
E 2 = k
− 6
r
3
E 3 = k
− 6
r
3
E 4 = k
− 6
r
3
4 ) N/C
Per trobar el potencial tenim:
k
r
(q 1 + q 2 + q 3 + q 4 ) = 0
Sol. 7. 50 × 10
4 N/C , 3. 11 × 10
4 V.
Considerem la figura on situem el punt B a l’origen de coordenades.
El camp electric al punt mig del segment BC ´es la suma vectorial dels camps de cadascuna de les carregues,
´es a dir,
~r 1
= (+1, 0) → r 1
~r 2
= (− 1 , 0) → r 2
~r 3
= (0, −h) → r 3
= h
1
= k
− 6
3
2
= k
− 6
3
3
= k
− 6
h
3
(0, −h)
3 ) N/C
Per trobar el potencial tenim:
V = k(
− 6
− 6
− 6
h
1
2
3
4
Sol. a)
3 (1, 3 , 3) N/C , b) V = 1. 56 × 10
4 V , c)
− 3 J
Trobarem l’energia potencial de formaci´o del sistema. Per aix`o utilitzarem la nomenclatura seg¨uent:
q = q 1 = q 2 = −q 4 = 1 μC , q 3 = 2q , l = 2 m , d =
8 m
Els potencials que hi ha a cada punt on estroben les c`arregues val:
V 1 = k
q
l
2 q
d
− k
q
l
2
= k
2 q
l
− k
q
d
q
l
3
= k
q
l
q
d
− k
q
l
V 4 = k
2 q
l
q
d
q
l
⇒ Up =
(q 1 V 1 + q 2 V 2 + q 3 V 3 + q 4 V 4 ) = k
q
2
d
1
4
2
3
4
1
3
4
2
2
− 3
− 9
En el punt inicial la c`arrega de − 6 μC t´e una velocitat v 2 = 0 i una energia potencial donada per:
p 2
= (− 6 μC) ·
k
5 μC
quan es troba a 5 m la seva velocitat val v 1 i la seva energia potencial ´es:
p 1
= (− 6 μC) ·
k
5 μC
El teorema de conservaci´o de l’energia permet posar:
c
p
mv
2 − 0 + (− 0 .045) − (− 0 .027) = 0 ⇒ v 2
4 m/s
− 6
Considerem 2 punts: inicial i final. EL punt inicial ´es el vertex del triangle on situem la carrega negativa i el
punt final el punt mig de les dues c`arregues positives. Hem d’aplicar el teorema de conservaci´o de l’energia:
i
p
i
c
f
p
f
c
Anem a calcular a part cadascun dels termes.
i
p
= (−q)Vi , on Vi ´es el potencial en el punt inicial degut unicament a les dues
c`arregues positives, ´es a dir, Vi = 2 · kq/10 , per tant:
i
p
= (−q)V i
= − 2 kq
2 / 10
f
p
= (−q)V f
, on V f
´es el potencial en el punt final degut unicament a les dues
c`arregues positives, ´es a dir, V f
= 2 · kq/5 , per tant:
i
p
= (−q)V i
= − 2 kp
2 / 5
i
c
= 0 , ja que la c`arrega esta parada.
f
c
= (1/2)mv
2 .
Aix´ı, amb els termes anteriors podem escriure el teorema de conservaci´o:
− 2 kq
2 /10 + 0 = − 2 kq
2 /5 + (1/2)mv
2 ⇒ v =
4 kq
2
10 m
= 1.06 m/s
Al punt mig de les dues c`arregues la for¸ca total es zero i, per tant, l’acceleraci´o tamb´e ho ´es.
− 5
Sol. x = 9.54 m
Considerem l’esquema on s’ha situat dos punts 1 i 2 , corresponents a l’estat inicial de la c`arrega q amb
velocitat 10 m/s i l’estat final on s’atura (velocitat zero).
Apliquem el teorema de conservaci´o de l’energia entre els dos estats, ´es a dir,
∆Ec + ∆Ep = 0 ⇒ 0 −
m · 10
2
l
− k
on s’ha multiplicat per 2 degut a la simetria del problema (les dues crregues Q generen el mateix potencial als punts
1 i 2 ). Una vegada obtingut el valor de l nom´es cal trobar el valor de x segons el triangle de la figura.
Sol. 11 .22 m/s , 13 .4 m/s.
Cal aplicar el teorema de conservaci´o de l’energia entre els dos punts per on pasara la carrega de 10 μC que
s´on el punt (3, 0) i el punt (10, 0). Aix´ı tenim:
c
p
mv
2 − 0 + 10 μC · (k
30 μC
− k
30 μC
Quan el segon punt ´es l’infinit el potencial V (∞, 0) = 0.
− 12
Amb les 3 carregues fixades a les posicions (0, 0) , (1, 0) i (0, 1) deixem una carrega a la posici´o A i es moura
fins passar pel punt B. En aquest punt la carrega tindra una velocitat i una acceleraci´o. Per trobar l’acceleraci´o de
la carrega en el punt B nom´es cal buscar quina for¸ca reb, que sera el producte de la carrega pel camp electric. Aix´ı
hem de buscar el camp electric degut a les altres 3 carregues.
Les 4 carregues degut a la repulsi´o electrostatica es separaran. El modul de la for¸ca que reb cada carrega val
Fq , seguint una orientaci´o diferent de la diagonal del rectangle (si la figura fos un quadrat, aleshores estaria en la
propia diagonal).
Per evitar que les c`arregues es separin les podem subjectar amb 4 fils. Aleshores la condici´o d’equilibri resulta
de igualar le for¸ca F q
i les tensions T 1
i T 2
, de manera que:
q
1
2
1
2
1
2
Si posem una carrega Q al mig del rectangle exercira una for¸ca F Q
sobre la c`arrega q donada per,
FQ = k
3
En aquest cas la condici´o d’equilibri ve donada per:
Fq +
2
1
El cas l´ımit correspon a que una corda estigui tensa i l’altre no ho estigui. Si supossem que T 1 = 0 i busquem els
valors de T 2 i Q , obtenim:
2
− 6 C
2
resultat que contradiu el fet de que la variable matem`atica T 2
ha d’esser positiva. Malgrat T 2
t´e sentit cap a
l’esquerra a les equacions ja s’ha introduit el signe menys i, per tant, el resultat de la variable T 2
ha d’esser positiu.
Aleshores la hip`otesi de que T 1
sigui zero ´es incorrecta i, per tant, cal suposar que T 2
= 0 , ´es a dir,
− 6 C
Abans de posar la carrega Q (evidenment ha sortit negativa) la tensi´o m´es petita era la T 2 i, per tant, la hipotesi
raonable ´es suposar que T 2
= 0 , enlloc de T 1
= 0. Per aquest motiu, en la hipot`esi de que T 1
= 0 , ha sortit un
resultat impossible. La inclusi´o de la c`arrega Q al centre del rectangle ha disminuit els valors de les tensions, fent
que una d’elles pugui ser zero i l’altre tensi´o resulta m´es petita.
− 3
Considerem les 4 carregues situades als vertex del rectangle de la figura. Per la simetria de la figura, una vegada
trobat el modul del camp resultant en el vertex indicat, aquest sera el mateix per els altres 4 vertex (el vector camp
electric a cada vertex tindra components diferents).
En primer lloc cal que trobem el vector camp electric al vertex (4, 0) degut a les 3 c`arregues, ´es a dir,
E = k
q
3
(4, 0) + k
q
3
(4, −3) + k
q
3
(0, −3) = q 9 × 10
9 (0. 0945 , − 0 .135111) ⇒ E = q 9 × 10
9 · 0. 164879
Quan situem una c`arrega q
′ = 2 μC al punt (4, 0) reb una for¸ca:
F = q
′ E ⇒ 2. 968 × 10
− 3 = 2 × 10
− 6 · q 9 × 10
9 · 0. 164879 ⇒ q = 1 × 10
− 6 C = 1 μC
L’energia potencial de configuracio del sistema ve donada per:
Up =
(q 1
1
2
3
4
Per simetria els potencials en cada punt son iguals i valen:
V = k
q
q
q
p
L’energia potencial de cada c`arrega val:
Ep = qV = 1 μC · 7050 V = 7. 05 × 10
− 3 J
Sol. a) U i
f
= 0.108 J , b) W = U f
i
L’energia de configuraci´o d’un sistema de c`arregues ve donada per l’expressi´o:
p
(q 1
1
2
3
4
En el nostre cas les c`arregues son iguals i, per simetria, els potencials tambe son iguals. Cal dir que el potencial V 1
´es
el potencial que hi ha en el punt on es troba la carrega 1 degut a les altres 3 carregues. Aix´ı si considerem un quadrat
de costat l tindrem:
1
= k
q 2
l
q 3
l
q 4
l
= k
q
l
Els altres potencials son iguals tots a V 1
, per tant,
p
(qV + qV + qV + qV ) = 2qV = k
q
2
l
L’energia de configuraci´o de la distribuci´o de carregues quan estan separades 2 m l’anomenarem U p
(2) i quan est`an
separades 1 m , U p
(1). Aix´ı U p
(2) ´es el treball necessari per portar les carregues desde l’infinit fins a formar el
quadrat de costat 2 m , de la mateixa manera que U p
(1) ´es el treball necessari per portar les carregues desde l’infinit
fins a formar el quadrat de costat 1 m. Podem pensar que per portar-les desde l’infinit fins a formar el quadrat de
costat 1 m primer les hem apropat fins al quadrat de 2 m i a continuaci´o desde 2 m hem continuat fins acostar-les
m´es, just fins a 1 m , ´es a dir,
(∞) Up(2) Quadrat 2 m W (2 m → 1 m) Quadrat 1 m
(∞) Up(1) Quadrat 1 m
Aix´ı, segons l’esquema, es veu clarament que el treball necessari el trobarem fent la diferencia:
W (2 m → 1 m) = Up(1) − Up(2) = 0. 048 − 0 .024 = 0.024 J
Situem en primer lloc les 3 carregues als 3 vertex del triangle. Si escollim el v`ertex inferior esquerra del triangle
a la posici´o (0, 0) , els altres 2 vertex seran (1, 0) (dreta) i (0. 5 , h) (superior), essent h l’al¸cada del triangle:
h =
2 − 0. 5
donada per:
Up =
(q 1 V 1 + q 2 V 2 + q 3 V 3 )
on Vi es el potencial que hi ha en el punt i degut a les altres dues c`arregues i que per simetria del triangle ´es
el mateix per cada punt:
V 1 = k
q 2
r 21
q 3
r 31
9
− 9
Els tres potencials V 1 , V 2 i V 3 son iguals per simetria i, per tant,
p
· 3 · q · 18 = 27 × 10
− 9 J
que estan als vertex i de la carrega Q que posarem al centre del triangle (baricentre): un total de 3 forces.
Caldra imposar que el camp electric de les carregues q dels vertex i del degut a la carrega Q en el punt de
cada carrega sigui zero. Per aixo trobarem el camp que fa cada c`arrega i farem que la seva suma sigui nula:
~r Q
→ r Q
Q
= k
3
~rq 2 = (0, 0) − (0. 5 ,
3 /2) → rq 2 = 1 →
Eq 2 = k
q
3
~rq 3 = (0, 0) − (1, 0) = (0, −1) → rq 3 = 1 →
Eq 3 = k
q
3
La condici´o a imposar ´es que la suma dels camps sigui nula:
Q
q 2
q 3
3 Q − q − 0. 5 q = 0 ⇒ Q = −q/
1
2
3
(d) Energia de configuraci´o del sistema. El treball necessaria per portar les c`arregues des de l’infinit es justament
l’energia de configuraci´o del sistema. Considerem les 3 c`arregues q 1 = 1 nC, q 2 = 2 nC i q 3 = 3 nC situades
als punts (0, 0) , (4, 0) i (0, 6). Per a trobar els diferents potencials caldr`a calcular les distancies entre elles:
~r 12 = (4, 0) − (0, 0) = (4, 0) ⇒ r 12 = 4
~r 13 = (0, 6) − (0, 0) = (0, 6) ⇒ r 13 = 6
~r 23 = (0, 6) − (4, 0) = (6, −4) ⇒ r 22 = 2
Aixi l’energia de configuraci´o del sistema la trobarem a partir de l’expressi´o general:
p
(q 1
1
2
3
on cal indicar que V 1 ´es el potencial que hi ha en el punt on hi ha la c`arrega 1, i que es degut a les altres dues
carregues q 2 i q 3. Aix´ı cal trobar previament els potencials en cada punt:
V 1 = (k
− 9
2
= (k
− 9
3
= (k
− 9
i a continuaci´o substituir a l’expressi´o de Up , ´es a dir,
p
1
2
3
− 9 = 16. 5 × 10
− 9 J
2
Partirem del fet que el camp creat per un pla infinit i per un fil infinit els coneixem i aleshores centrarem la
dificultad de l’exercisi en sumar correctament els dos camps. Cal tenir present que el camp el`ectric ´es una magnitud
vectorial i en cap cas podem sumar "alegrement" els "m`oduls". Considerem la figura on hem indicat la distribuci´o
plana infinita en el pla x − z i graficament nom´es esta indicat un quadrant (per simplificaci´o).
El camp creat pel pla infinit ´es sempre perpendicular al pla i s’allunya (vector en blau), mentre que el camp
creat pel fil infinit va canviant de direcci´o segons el punt escollit (vector vermell). A cada punt considerat hem de fer
la suma vectorial dels dos camps. El camp creat pel pla infinit en els punts considerats t´e direcci´o y i s’expressa:
σ
σ
2 o
El modul del camp creat pel fil en un punt situat a distancia r ve donat per:
λ
2 kλ
r
El que necessitem es expressar el vector
λ
de forma correcte a cada punt.
~r = (1, 2 , 3) − (1, 5 , 0) = (0, − 3 , 3) ⇒ r =
18 ⇒ ~u r
Una vegada tenim el vector unitari que marca la direcci´o del camp electric, nom´es hem de multiplicar el modul
del camp per aquest vectotr unitari, ´es a dir,
E = E · ~u r
2 kλ
El camp total ve donat per la suma:
σ
λ
− 9
Sol. a) (1201. 14 , 0) N/C , b) E(x) =
4 x − x
2
Considerem la figura on hem indicat amb dues franjes estretes les distribucions. El modul del camp electric
que crea una distribuci´o lineal infinita a una dist`ancia x ve donada per:
2 kλ
x
Quan la distribuci´o es potitiva el camp s’allunya i quan es negativa s’apropa. Aix´ı tenim dos casos corresponents als
punts A = (2, 0) i B = (x, 0).
En el punt B tenim:
Eλ
2 kλ
x
λ−
2 kλ
d
λ+
λ−
8 kλ
4 x − x
2
Segons el teorema de Gauss que ens diu:
int
o
la unica combinacio possible es que la superficie tanqui a les c`arregues de valors −2 C i +4 C. Si fixem un origen a
la carrega de valor −2 C la distancia a les altres dues c`arregues de +4 C i +3 C es de 5 i 6 respectivament. Aix´ı
una esfera amb origen a la carrega − 2 C i de radi 5.5 asegura que tancara unicament a les dues carregues de −2 C
i 4 C.
− 12
3
0
− 12
Considerem les regions interior i exterior del cilindre carregat. En ambd´os casos el camp el`ectric, per simetria,
es perpendicular a l’eix del cilindre i dirigit cap a fora, ja que la distribuci´o ´es positiva. La superf´ıcie de Gauss escollida
´es tamb´e un cilindre de radi r i al¸cada h : el camp E ´es paral
la dS a la superf´ıcie lateral i perpendicular a dS en
les tapes.
2
0
a
c
3 cares, les dues tapes i la superf´ıcie lateral. Es pot veure com el flux lateral ´es nul, ja que el camp i el vector
superf´ıcie s´on perpendiculars.
Flux del camp el`ectric: Φ =
E · d
Flux segons el teorema de Gauss: Φ =
int
σS
Igualant els dos fluxs, tenim
σ
0
i l’expressi´o vectorial del camp ve donada per:
x < 6 →
x > 6 →
puntual i el camp creat pel pla. Hem de tenir en compte que a la dreta del pla tenen el matix sentit i a l’esquerra
del pla tenen sentits contraris.
El camp generat per la c`arrega puntual a tots
els punts de l’eix x ve donat per:
E = k
q
x
3
(x, 0 , 0) = (k
q
x
2
x
2
Aix´ı el camp total val:
0 < x < 6 →
x
2
x > 6 →
x
2
E = k
q
3
x
2
− 9 = 0 ⇒ x = 4
Cal notar que quan x = ∞ el camp no ´es zero: val 9 , degut a la pres`encia del pla infinit.
´es diferent,
Va − Vc = (Va − Vb) + (Vb − Vc) =
a
b
E 1 · d~r +
b
c
E 2 · d~r =
4
6
x
2
− 9)dx +
6
9
x
2
a
b
x
4
6
x
− 9 x
6
9
− 9
3
Si escollim una superf´ıcie de Gauss de radi r aleshores tenim:
E · 4 πr
Qint
ρ ·
πr
3
ρ r
Si escollim el punt el centre com a punt r 1 un punt de la superf´ıcie com a punt r 2 , tenim:
6
0
−E dr =
6
0
ρ r
, dr = −
ρ
r
2
6
0
1
2