¡Descarga Esquema de LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia de España solo en Docsity!
El règim
Oposició
LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA.
Mort de Franco (20 de novembre de 1975)
Joan Carles I accedí al tron espanyol jurant fidelitat a “las Leyes Fundamentales”
Situació econòmica : agreujament de la crisi els 74 i 75 (preus del petroli 1973)
Situació
Política
1. De la mort e Franco a les eleccions de juny de 1977.
Confirmació de Carlos Arias Navarro com a president de govern.
Discurs continuista amb el franquisme
Govern
Política
Oposició
Violència policial: l’església de San Francisco de Vitòria
Montejurra: greu enfrontament entre sectors carlistes
Difícils relacions entre Arias Navarro i el rei
davant l’incapacitat d’Arias per democratitzar el país
Dimissió d’Arias Navarro ( 1 de juliol de 1976)
Immobilistes: franquisme sense Franco
Aperturistes:
M. Fraga, Silva Muñoz.
Partidaris de tímides reformes: existència d’associacions polítiques
- Reformistes : Polítics moderats, liberals, monàrquics, democratacristians. - Rupturistes: sindicats, PSOE, PCE, nacionalistes, esquerra radical. - Grups violents : ETA, GRAPO, FRAP
Dèficit de l’Estat
Crisis industrial
Inflació.
Atur.
Exèrcit
Antics falangistes. Girón, Blas Piñar.
Sindicalistes verticals
- Continuistes. (militars, falangistes). El búnquer no acceptà cap canvi
- Reformistes. Incorporació d’ Areilza, Fraga , Garrigues.
- Llei de Reforma de la Llei Constitutiva de les Corts
- Llei Reguladora del Dret de Reunió (Maig de 1976)
- Llei Reguladora del Dret d’Associació (Juny de 1976) No va entrar en vigor
- Diferències entre el “ búnquer” i els aperturistes per la llei d’associacions.
Greus problemes d’ordre públic: vagues, protestes i manifestacions per l’amnistia.
Atemptats d’ETA i del GRAPO
Coordinació Democràtica (“ Platajunta ”): Junta Democràtica i la Plataforma Democràtica.
Defensa de la ruptura (amnistia, llibertats, eleccions a Corts constit, Govern provisional...)
Intensificació de les mobilitzacions i protestes
Actuació intensa dels sindicats a la primavera del 976 que pressiona al govern
El primer govern d’Adolfo Suárez (juliol 1976 a juny 1977)
Programa de reforma del sistema: Llei de Reforma Política i Celebració d’eleccions a Corts.
Llei de Reforma Política
(LRP)
El Govern Suàrez
Reformes
Les primeres eleccions democràtiques a Corts Constituents celebrades el 15 de juny de 1977.
Partits
principals
Guanyades per la UCD. Adolfo Suárez presidí el primer govern de la democràcia.
L’extrema dreta queda desplaçada electoralment
Important resultat dels socialistes
Aprovada per les Corts franquistes. Sotmesa a referèndum (18 del 11 de 1976)
Oposició del “ búnquer” i abstenció de l’oposició.
Eleccions generals per sufragi universal. Dues cambres: Congrés i Senat.
Garanties a la dreta: il·legalització del PCE, no responsabilitats, estatus social...
Terrorisme
Mesures polítiques
ETA i GRAPO (militars, policies, Guardia Civil)
Extrema dreta: atemptat d' Atocha , “ Guerrilleros de Cristo Rey”
Amnistia parcial 1976
Llei d’amnistia de 1977 (actes polítics, rebel·lió i sedició)
Regulació del dret de vaga.
Despenalització de les associacions polítiques
Supressió dels TOP (Tribulnals d’Ordre Públic)
Dissolució del “Movimiento Nacional”
Llibertat sindical amb la legalització d’UGT i de CCOO.
Legalització dels partits polítics ( PCE l’abril de 1977)
Convocatòria d’eleccions pel 15 de juny de 1977
AP Alianza Popular................................ Manuel Fraga Iribarne
UCD Unió de Centro Democrático............ Adolfo Suàrez, Calvo Sotelo
PDC Pacte democràtic per Catalunya..... Jordi Pujol
ERC Esquerra Republicana de Catalunya
PNB P. Nacionalista Basc
EE Euskadiko Ezquerra
PSOE P. Socialista Obrero Español............ Felipe González, Alfonso Guerra
PCE P. Comunista de España.................. Santiago Carrillo
- La Constitució de 1978.
Presenta moltes rigideses a l’ hora de procedir a la seva reforma.
És un text llarg ( 169 articles ).Té influències d’altres constitucions, però té elements originals.
L’estructura de
la Constitució
El 31 d’octubre de 1978 el text va ser aprovat per la majoria dels diputats i senadors.
6 de desembre de 1978 aprovada per referèndum amb el 88 % dels vots favorables.
Declara Espanya “estat social i democràtic de dret”.
La sobirania nacional resideix en el poble.
Estableix la divisió de poders.
La forma d’estat és la monarquia parlamentària. El Rei manté funcions de representació.
L’estat es declara aconfessional.
Representació política en les corts generals: congrés dels diputats i el senat.
Declara la “indissoluble unitat de la nació espanyola” integrada per nacions i regions a les quals es
garanteix el dret a l’autonomia.
S’hi reconeix una llengua oficial de l’estat, el castellà, i s’hi estableixen com a oficials a les comunitats
autònomes respectives “les altres llengües espanyoles”.
Presenta una ampla declaració de drets i llibertats i s’al·ludeix a la declaració de Drets Humans.
Recull una sèrie de drets de tipus social (salut, educació, habitatge, treball).
Reconeixen la llibertat de mercat i la possibilitat de la intervenció estatal per interès col·lectiu.
Es mostra deliberadament imprecisa (autonomies). És, doncs, adaptable a les circumstàncies.
Preveu el seu desenvolupament a través de diverses lleis orgàniques i ordinàries.
Preàmbul: Simple pòrtic que resumeix idees sense força d’obligació normativa.
Part dogmàtico-doctrinària
Part orgànica:
(funcions i mecanismes)
Títol X, destinat a la Reforma Constitucional
Títol preliminar: Principis bàsics de l’Estat
Títol I: Drets i deures dels ciutadans
Títol II: De la Corona
Títol III: De les Corts Generals
Títol IV: Del Govern i de l’Administració
Títol V: De les relacions entre el Govern i les Corts
Títol VI: Del poder Judicial
Títol VII: Economia i Hisenda
Títol VIII: Organització territorial de l’Estat
Títol IX: Tribunal Constitucional
L’Estat de les autonomies
Existència majoritària d’aspiracions autonòmiques de las nacionalitats històriques
- La manifestació de l’onze de setembre a Barcelona i les d’octubre a Bilbao
- Predomini polític de nacionalisme al País Basc (PNB, EE, HB) i Catalunya (CDC, ERC,PSUC)
La fase preautonòmica 1977/
- Concessió provisional a les nacionalitats històriques d’uns drets autonòmics provisionals.
- Transferències de funcions, en un moviment impulsat per assemblees de parlamentaris.
Catalunya
Euskadi
Galícia - Creació d’una Xunta de Galícia provisional (març de 1878).
Territoris no històrics
Segona Fase. Constitució de les autonomies a partir de la Constitució de 1978
La Constitució preveu dues vies d’accés a l’autonomia. Objectes d’una important polèmica
- Art. 151 (via ràpida). Reservada per les nacionalitats històriques: Catalunya, P. Basc o Galícia
Referèndum, majoria absoluta.
Obtenia major autogovern
Reservada a la resta de regions
Permetia un menor nivell competencial
Catalunya: Referèndum i estatut. 25 d’octubre de 1 979
País Basc : Referèndum i estatut. 25 d’octubre de 1979
Galícia : Referèndum i estatut. 1 981
Andalusia: Discussions per la via d’accés. Referèndum i estatut. 1981
Principat d’Astúries, Cantàbria 1981
València, C. Foral de Navarra, La Rioja, Aragó, Múrcia, Canàries, Castella la Manxa 1982
Madrid, Castella i Lleó, Extremadura, Illes Balears 1983
Ceuta i Melilla 1995.
-. Les autonomies disposaran d’un govern sorgit de les urnes. -. Les comunitats es dotaven d’un parlament propi amb competències legislatives. -. Transferència d’una sèrie de competències polítiques i administratives. -. Les transferències poden ser subjecte de successives ampliacions mitjançant la reforma dels estatuts -. La LOHPA (Llei Orgànica d’Harmonització del Procés Autonòmic) de 1982
Aquesta llei, molt protestada, va guiar el procés de construcció autonòmica limitant competències.
Aquesta llei va se fruit d’un pacte entre UCD i el PSOE
Suárez establí contactes amb el president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas.
29 de setembre de 1977 restabliment d’una Generalitat provisional
Tarradellas primer president de la Generalitat.
A finals d’octubre formà un govern de concentració de totes les forces polítiques catalanes.
Els nacionalistes bascs no accepten la Constitució i reclama Navarra com a territorio propi
L’actuació del terrorisme d’ETA marca tot el procés.
Novembre: reconeixement de la preautonomia basca i constitució del Consell General Basc.
Andalusia, Aragó, Balears, Extremadura i Castella-Lleó...
Aprovaren organismes preautonòmics.
5.3. L’Estatut d’autonomia de les Balears.
L’estatut fou el resultat d’un pacte entre UCD i PSOE que va seguí la via lenta (art. 143).
l’estatut d’autonomia de les Illes Balears fou aprovat pel Congrés dels Diputats el 22 / febrer/ 1983
Publicat al BOE l’1 de març de 1983.
(Va ser un dels darrers estatuts aprovats. Nivell de competència inferior a les comunitats històriques)
ESTRUCTURA
La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà juntament amb la castellana, caràcter oficial.
COMPETÈNCIES de la Comunitat Autònoma: transport, turisme, aigües, patrimoni, carreteres, etc
Les competències s’han ampliat en funció de l’assumpció de noves transferències realitzades per l’Estat
El 1998 arribà educació i el 2002 la sanitat – INSALUD
Des del Govern Balear, poden ser transferides competències als Consells Insulars.
El maig de 1983 es celebraren les primeres eleccions autonòmiques , guanyades per AP.
Formacions de governs d’AP (PP) amb diverses coalicions amb UM.
Presidents: Gabriel Cañellas, Cristòfol Soler, Jaume Matas.
1999 Eleccions guanyades pel Pacte de Progrés. (PSOE, IU, PSM i UM) presidit per Francesc Antich.
2003 Eleccions guanyades pel PP ( president Jaume Matas)
- Preàmbul
- Títol primer. Disposicions Generals (1-9)
- Títol segon: De les competències de la CAIB (10-17).
- Títol tercer : De les institucions de la CAIB (18-47):
Capítol primer: Del Parlament (19-30)
Capítol segon: Del President (31-32)
Capítol tercer: Del Govern (33-36)
Capítol quart: Dels Consells Insulars (37-40)
Capítol cinquè: De l’Administració Pública de les Illes Balears (41-42).
Capítol sisè: Del control dels poders de la Comunitat Autònoma (43).
Capítol setè: Del Règim Jurídic de la Comunitat Autònoma (44-47)
- Títol quart: De l’organització judicial (48-53).
- Títol cinquè: De la Hisenda, el Patrimoni i l’Economia (54-67).
- Títol sisè: De la reforma de l’Estatut (68).
o Parlament és la cambra legislativa, té la potestat d’aprovar els pressupostos i de control del govern.
El nombre d’escons : Mallorca té 33 diputats, Menorca 13, Eivissa 12 i Formentera 1.
o Govern realitza la funció executiva i pot tenir iniciatives legislatives.
Compta amb un president, un vicepresident i consellers que s’ocupen de diferents àrees de gestió.
o President del Govern Balear : elegit pel Parlament Balear. Ostenta la representació de la CAIB.
o Consells Insulars: govern, administració i representació de les illes: Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera.
Assumeixen certes competències al seu àmbit territorial amb funció executiva i administrativa.
(Obres públiques, urbanisme, paytrimoni, habitatge)
5.4. La reforma de l’estatut de les Illes Balears.
Cronologia.
1983. (1 de març) Entrada en vigor de l’Estatut de les Illes Balears.
- Victòria socialista. Formació del govern Zapatero.
Inici del debat sobre la revisió de l’estatut de Catalunya.
- Aprovació dels nous estatuts de Catalunya i posteriorment de la comunitat Valenciana.
2007. Reformes generals (nous estatuts) a Andalusia, Aragò i a les Illes Balears.
Marc Legal.
Constitució. Art 147.3. Preveu la reforma dels Estatuts per part5 dels mateixos parlaments.
Estatut de les Illes Balears 1983. Art 68. De la reforma de l’Estatut.
Procés de reforma.
El 2004 es creà una Comissió d’Experts. Elaboració d’informes i assessorament del govern.
Creació d’una Ponència parlamentària per l’estudi i reforma de l’estatut.
Redacció d’un text de proposta per part de la Penència.
Existeixen greu dificultats per arribar a un acord entre els partits.
Creació d’una ta ula de partits per apropar posicions
Acord de reforma estatutària entre PP, PSIB, UM
1 de març de 2007. Promulgació i entrada en vigor del nou estatut
Nous continguts de l’estatut.
Reconeixement de la nacionalitat històrica propia.
Possibilitat de crear una policia autonòmica.
Cogestiò aeroportuaria.
Creació del Consell Insular de Formentera.
Cració d’una Agencia tributària pròpia.
Finançament de 2.500 milions d’euros d’inversió als pròxims anys.
Reformes posteriors de l’Estatut Balear.
