Apunts Estructura de la Comunicació
Lídia Mata Gelabert
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A L’ESTRUCTURA 1.2. L’ARTICULACIÓ DELS SISTEMES MEDIÀTICS
1.2.1. TEORIES SOCIOPOLÍTIQUES DE LA PREMSA
Sistema de mitjans – Dp de la 2n GM els estats aborden la regulació dels serveis de
radiodifusió (d’abast estatal)
•Mitjans impresos i serveis de radiodifusió (ràdio i TV) – En alguns casos tmb cine, publi...
•Vinculats a un sistema polític/social
•Varia/evoluciona – Segons el moment històric, social, econòmic i/o cultural
TEORIES SOCIOPOLITIQUES DE LA PREMSA – Observa principis generals comuns en diferents
sistemes de mitjans – Reflexió sobre la posició dels mitjans a la societat (+ relació amb el
sistema polític) – Sovint caràcter normatiu (com s’espera que actuïn els mitjans) – Sis. de
mitjans no necessàriament homogenis.
Four Theories of the Press
1r intent x analitzar la relació entre sistemes socials, polítics i mediàtics – Desenvolupades x
Siebert, Peterson i Schramm: Four Theories of the Press (Universitat d’Illinois, 1956).
TESIS: La premsa adopta la forma de les estructures socials i polítiques en què actua i reflecteix
el sistema de control socials ajusta les relacions entre individus i institucions.
Les 4 teories presentades:
•Autoritària
•Comunista o soviètica
•Liberal
•De la responsabilitat social
Noves teorías
Escassa tradició en estudis comparatius (a partir dels 70).
Reformulacions de les teories de Siebert, Peterson i Schramm:
•Autoritari i liberal
•De mercat, marxista i en progrés.
Nous models:
•Desenvolupista
•Democràtico-participatiu
1.2.2. HALLINI I MANCHINI: MODELS DE DESENVOLUPAMENTS DELS SISTEMES MEDIATICS
PLURALISTA/PLURALITZAT(PP) DEMOCRATIC CORPORATIU(DC) LIBERAL/ATLANTICNORD(L)
(Europa mediterrània: esp, it…) (centre i nord d’Europa: alm...) (EEUU, RU, canada i Irlanda)
Industria de la premsa (a quanta gent pot arribar/ audiència)
Tirades grans: premsa d’elit Tirades grans: 1r aparició Tirades mitges; 1r aparició
orientada políticament d'una premsa de masses d la premsa comercial d M
Paral·lelisme polític (relació entre els polítics i els mitjans)
Pluralisme extern Pluralisme extern Pluralisme intern
Alt paral·lelisme polític Poc paral·lelisme (excepte regne unit)
Professionalització (nivell d’autonomia, desenvolupament de normes
i importància que li dona la societat a la informació)
Baixa professionalització Alta professionalització Alta professionalització
i instrumentalització i autoregulació i autoregulació
(manipulador) institucionalitzada no institucionalitzada
Nivell d’intervenció de l’estat en l’economia dels mitjans
Estat intervé en eco. Estat intervé en eco. Estat no intervé en res